ajà, tots els records es plastifiquen si els passem pel filtre de la recreació, es plastifiquen i es fan brillants i musculats com màdelmans de fabricació en cadena; òstia, imponents si te'ls mires de biaix mig a les fosques, com el heman i l'esquèletor, i alhora buits i desmuntables si els passeges a ple sol, com el heman i l'esquèletor i el xubaca.
ajà, però com lluitaven contra l'imperi!, com esquivaven paranys i camps de meteorits per protegir princeses i burocràcies galàctiques!
ajà, quant d'heroisme ensobrat a la memòria.
dijous, de setembre 06, 2007
dimecres, d’agost 29, 2007
qllarets de llum
Cau, cau, cau,
com cau tot,
sona, sona,
sona nou;
cau, cau, cau,
ho vull tot,
Rauxa, Rauxa,
Rauxa al sot.
com cau tot,
sona, sona,
sona nou;
cau, cau, cau,
ho vull tot,
Rauxa, Rauxa,
Rauxa al sot.
dimarts, d’agost 28, 2007
rentar el salmó i posar-lo en adob amb sal i pebre negre
és només quan miro endins que veig com pica la calor de part de fora, i descobreixo que necessito un nou grapat de boletes blaves que m’adobin de química puresa fins a fer-me sortir trenes dels pèls de les orelles. calculo que estirant el coll per damunt del precipici veurem les últimes nudistes domant les aigües. tunejo el meu físic imponent per encegar-te. brum, brum, brum.
divendres, d’agost 24, 2007
gralla onfiscada
Comunicat d'urgència:
Es fa saber que la policia ha actuat altra vegada contra la llibertat d'actuació de les persones en un acte brutal de prepotència.
Desde aqui i recordant els dos retuladors confiscats en acte de lluita heroica es denúncia el segrest d'una gralla per part de les forces armades presents a la vila de gràcia.
"En un segon em van arraconar i em van prendre la gralla" denúncia la víctima. Tocar la gralla en plena nit pel carrer voltat de gent picant de mans i fent gatzara en una festa major no ha de ser considerat un delicte. I en tot cas la policia no pot robar arbitràriament els instruments de la gent que els toca.
I és que van confiscar les mans dels qui picàven de mans a ritme?
Es fa saber que la policia ha actuat altra vegada contra la llibertat d'actuació de les persones en un acte brutal de prepotència.
Desde aqui i recordant els dos retuladors confiscats en acte de lluita heroica es denúncia el segrest d'una gralla per part de les forces armades presents a la vila de gràcia.
"En un segon em van arraconar i em van prendre la gralla" denúncia la víctima. Tocar la gralla en plena nit pel carrer voltat de gent picant de mans i fent gatzara en una festa major no ha de ser considerat un delicte. I en tot cas la policia no pot robar arbitràriament els instruments de la gent que els toca.
I és que van confiscar les mans dels qui picàven de mans a ritme?
dimarts, d’agost 21, 2007
Alerta
Comunicat d'urgència amb el retard necessari per recuperar les facultats després d'una gran festa.
Es fa saber que les abominables forces policials han actuat una vegada més contra la lliure expressió artística i reivindicativa de una persona anònima a qui tots coneixem. Durant la nit avant passada la policia va confiscar una gralla a un company que exercia la seva professió pacificament en plena nit entre un grup de gent que picava alegrement de mans.
El moment més tens es va produïr quan una munió dels que picaven de mans va arremetre contra la policia amb les mans enlaire tot cridant: CONFISQUEU-NOS LES MANS SI PODEU.
Reclamem la devolució immediata de la gralla confiscada i una barra lliure de sidra.
P.D:Es recorden els dos retuladors confiscats per la policia i que encara són en lloc desconegut. La brutalitat mai assecarà la vostra tinta.
Es fa saber que les abominables forces policials han actuat una vegada més contra la lliure expressió artística i reivindicativa de una persona anònima a qui tots coneixem. Durant la nit avant passada la policia va confiscar una gralla a un company que exercia la seva professió pacificament en plena nit entre un grup de gent que picava alegrement de mans.
El moment més tens es va produïr quan una munió dels que picaven de mans va arremetre contra la policia amb les mans enlaire tot cridant: CONFISQUEU-NOS LES MANS SI PODEU.
Reclamem la devolució immediata de la gralla confiscada i una barra lliure de sidra.
P.D:Es recorden els dos retuladors confiscats per la policia i que encara són en lloc desconegut. La brutalitat mai assecarà la vostra tinta.
juliol
Santa Amèlia, Sant Cristòfol, Santa Olga i Sant Benet,
Sant Enric i Santa Sara, l'Hilarió i Santa Marciana,
Santa Adela i Sant Camil, la Mare de Déu del Carme,
Sant Ignasi de Loiola, Sant Joaquim i Santa Anna.
10, 11,
13, 12,
14, 16,
26, 31
Sant Enric i Santa Sara, l'Hilarió i Santa Marciana,
Santa Adela i Sant Camil, la Mare de Déu del Carme,
Sant Ignasi de Loiola, Sant Joaquim i Santa Anna.
10, 11,
13, 12,
14, 16,
26, 31
divendres, d’agost 03, 2007
dimecres, d’agost 01, 2007
eerie sound design
i arriba un moment en què tot ha canviat, en què tot és molt diferent.
els referents han variat sense adonar-nos-en. bum bum.
aquells senyors tan segurs de si mateixos fa no res, tot just uns deu o quinze anyets, aquells post joves arrogants amb la falsa seguretat de la tècnica apresa, l'experiència al límit d'un risc parcialment acceptat, aquells post joves amb els seus equips i el seu llenguatge que ens era desconegut, doncs finalment ja no ens fan por.
ja no ens fan por. bum bum.
ja no són post joves arrogants perquè la seva arrogància s'ha erosionat amb el fregadís dels anys passant-los pel damunt, la seva altivesa orgullosa s'ha marcit de tan fer piruetes en el no res del cel que la nostra por els proporcionava.
els han crescut els fills i les filles i les panxes.
i les filles condueixen ara els vells cotxes amb què ells abans feien les seves rondes d'orgull, i les filles i els fills escuren ara la papela fins el límit, i les filles i els fills xupen polles amb fruïció, i les filles i els fills se'n foten amb el seu comportament d'aquella altivesa aspra amb què els antics post joves ens miraven a nosaltres per sobre l'espatlla perquè no sabíem els noms tan tècnics dels aparells i dels paisatges.
les filles i els fills són exactament allò que els antics post joves mai haurien volgut que fossin, i aquests ho saben sense saber-ho, sense ser-ne conscients però sent-ne d'alguna manera en algun lloc del seu cervell. bum bum bum.
filles i fills amb les boques plenes de polles d'altres, suant, suant, rula, ratlla, bum bum bum bum.
ja no ens fan por.
els referents han variat sense adonar-nos-en. bum bum.
aquells senyors tan segurs de si mateixos fa no res, tot just uns deu o quinze anyets, aquells post joves arrogants amb la falsa seguretat de la tècnica apresa, l'experiència al límit d'un risc parcialment acceptat, aquells post joves amb els seus equips i el seu llenguatge que ens era desconegut, doncs finalment ja no ens fan por.
ja no ens fan por. bum bum.
ja no són post joves arrogants perquè la seva arrogància s'ha erosionat amb el fregadís dels anys passant-los pel damunt, la seva altivesa orgullosa s'ha marcit de tan fer piruetes en el no res del cel que la nostra por els proporcionava.
els han crescut els fills i les filles i les panxes.
i les filles condueixen ara els vells cotxes amb què ells abans feien les seves rondes d'orgull, i les filles i els fills escuren ara la papela fins el límit, i les filles i els fills xupen polles amb fruïció, i les filles i els fills se'n foten amb el seu comportament d'aquella altivesa aspra amb què els antics post joves ens miraven a nosaltres per sobre l'espatlla perquè no sabíem els noms tan tècnics dels aparells i dels paisatges.
les filles i els fills són exactament allò que els antics post joves mai haurien volgut que fossin, i aquests ho saben sense saber-ho, sense ser-ne conscients però sent-ne d'alguna manera en algun lloc del seu cervell. bum bum bum.
filles i fills amb les boques plenes de polles d'altres, suant, suant, rula, ratlla, bum bum bum bum.
ja no ens fan por.
divendres, de juliol 13, 2007
Esgotats
esparracats
acabats.
Fugiré ben lluny fent surf sobre una ona que mai no planarà. Sense arribar a cap platja per buscar petxines ni jugar amb la sorra entre els peus. Mai més. Mai més jauré en un portal esperant veure com pixen els gossos. De fet mai no ho he fet.
Ensopits
sota el pins
mirant com els cotxes s'encenen.
Dins un cotxe a tota llet amb els nostres grans èxits sonant al cd imaginant que no tornaré. Llàgrimes de felicitat i vida per endavant.
no sé
esparracats
acabats.
Fugiré ben lluny fent surf sobre una ona que mai no planarà. Sense arribar a cap platja per buscar petxines ni jugar amb la sorra entre els peus. Mai més. Mai més jauré en un portal esperant veure com pixen els gossos. De fet mai no ho he fet.
Ensopits
sota el pins
mirant com els cotxes s'encenen.
Dins un cotxe a tota llet amb els nostres grans èxits sonant al cd imaginant que no tornaré. Llàgrimes de felicitat i vida per endavant.
no sé
dijous, de juliol 12, 2007
dilluns, de juliol 09, 2007
autodidacta
Amb els dits cremats
de males idees de bomber,
pelo un all.
Refrego l'orenga
I espero que el petricó
d'aigua
comenci a bullir
de males idees de bomber,
pelo un all.
Refrego l'orenga
I espero que el petricó
d'aigua
comenci a bullir
assambleda
I va arribar el dia
de la reunió
A l'hora amagada.
dels mòvils apagats,
per tanta lluita
perduda, enduda
pels intermitjos.
de la reunió
A l'hora amagada.
dels mòvils apagats,
per tanta lluita
perduda, enduda
pels intermitjos.
L'onada revolucionaria
batia a l'escull
d'un nom
que sonés bé.
Un nom
que sonés bé!
Artemisa! vas cridar,
des d'una trinxera
solitaria.
tot conectant el mòvil
moderat
AL COMENÇAMENT TOT ERA MOLT EVIDENT I MOLT FÀCIL, NOMÉS FEIEN FALTA CARTELLS BEN BONICS PER ANUNCIAR-HO TOT, DE L'ÈPOCA ESPLENDOROSA DEL DISSENY VUITANTERO, AMB ELS GENOLLS PELATS DE TAN BUSCAR ELS DUROS DE SOTA LES MÀQUINES DE CAFÈ. ARA ENS POSEM CINTES ALS CABELLS, GRUIXUDES, I SOMIEM LLISCAR DAMUNT LES ONES COM SURFEROS ROSSOS D'ESPATLLES AMPLES. BANDA SONORA: DIDGERIDOOS I BONGOS, LA MÚSICA PERVERTIDA DEL COR DE LA MORENETA. LA NEGRA DE LA SERRA ESCOMBRA SUBPRODUCTES DE LA IMATGERIA GUAI ALTERMUNDISTA A COPS D'ESPASA LÀSER I GLOPS DE RATAFIA ELS RAIERS. AL COMENÇAMENT TOT ERA TAN SIMPLE COM SALTAR-SE LA CUA DELS CAPS DE SETMANA QUEDANT-SE A CASA, QUEDANT-SE ALS BARS. ARA ENS MARQUEM OBJECTIUS A LLARG TERMINI PER RECÓRRER ELS LABERINTS ENRUNATS DE LES SOLITUDS COMPARTIDES, MENYS COMPARTIDES, CREUANT OCEANS DARRERE UNA CANON O UNA NIKON PLATEJADA, BATERIES DE LITI DE RECANVI, RODES DE SKATER A L'AMBICIÓ. AL COMENÇAMENT TOT.
dijous, de juliol 05, 2007
del nom del sègol 21
m'inventaria una poesia d'astracan; un dia públic en què caiguessin les pestanyes i et pintés les ungles amb qualsevol dels teus colors més estridents, m'inventaria una poesia d'astracan.
i sons rudes i gruixuts, embastats a les vores de la meva vestimenta tribal, marcarien un compàs per al ball que acompanyaria el pas del nostre ramat de nyus.
i quin paisatge més grandiós ens trauríem de la màniga!, i quines bafarades d'arengada embolcallarien la nostra descomposició!
desaríem d'amagat les peces untades del greix de la gran màquina, encendríem molt d'estranquis la borra que apilàvem en taüts de fusta vella.
m'inventaria un sègol d'astracan, de vellut.
i sons rudes i gruixuts, embastats a les vores de la meva vestimenta tribal, marcarien un compàs per al ball que acompanyaria el pas del nostre ramat de nyus.
i quin paisatge més grandiós ens trauríem de la màniga!, i quines bafarades d'arengada embolcallarien la nostra descomposició!
desaríem d'amagat les peces untades del greix de la gran màquina, encendríem molt d'estranquis la borra que apilàvem en taüts de fusta vella.
m'inventaria un sègol d'astracan, de vellut.
divendres, de juny 22, 2007
dimarts, de juny 12, 2007
divendres, de juny 08, 2007
my generation
què passa generació perduda si els pares mai parlaran en un bar altermundista de la teva vida apassionant, inflats d'orgull, de la teva vida apassionant arreu del món totalment de triomfador de plastilina, de beques a Colòmbia, a Cartagena de Indias, beques Ramón y Cajal en universitats o laboratoris tecnològics, inflats d'orgull familiar, i tesis i tesines en universitats que són com Oxford o Cambridge, i al final què hi havia de fer amb un caribenyo?, i que bé després treballant en un laboratori, i amunt i avall de l'esquelet del món, i Sudàfrica, o bé sent traductor d'Engels, ànima d'un partit trotskista i a Londres sí que li paguen la mar de bé, i l'apartament, ni acabaràs mai dirigint el servei de publicacions de cap fundació endinosaurada de restes marxistes petitogrosburgeses; què passa generació perduda si mai ompliràs de bava l'avantguarda dels somnis dels teus pares amb el teu passejar-te, si mai vindran a veure't a l'altra punta del planeta brillants de tan d'orgull, si mai flotaran embolcallats en un núvol de flonjor de la feina ben feta, com el vam educar de bé, i ara li seguim el rastre esplendorós que ens fa resplendents com el sol en jorn de solstici; què passa generació perduda si mai et vindrà a buscar cap empresa ianqui ni cap restaurant de la Cerdanya sud, ni Vancouver voldrà dir res per tu, ni rajarà ta mare baves de satisfacció a mesura que el seu record orgullós et persegueixi Alaska enllà o Tierra del Fuego enllà; tu generació perduda mai seràs les maduixes amb nata de ta mare, mai se't cremarà la furgoneta tocant a Cancún, mai seràs aventurer abans o després dels 30, ni universitats ni illes encantades t'estovaran el llit ni faràs parlar ton pare de cap revista de psicologia clínica on bategui tot el teu ànim educat a Florència o Reus o la Sorbona; i quins són els teus tòpics, generació perduda?
dimecres, de maig 23, 2007
cançoneta (ovidi twins remix)
busco busco busco on fumbre el cap,
busco busco busco estirar el tap,
i deixar l'aigua fent voltes pica enllà,
i deixar el cervell que surti a passejar.
busco busco busco estirar el tap,
i deixar l'aigua fent voltes pica enllà,
i deixar el cervell que surti a passejar.
nainonainonainonà...
nainonainonainonà...
nainonainonainonà...
dimarts, de maig 22, 2007
dimecres, de maig 16, 2007
16.000 espècies conegudes d'abelles
a voltes es vestia d'abella, però duia sempre botes blanques de mitja canya.
el senyor més petit del món col·leccionava mirallets i didals de plata, i els atresorava en una cambra amb grans finestrals on tot el dia hi tocava el sol .
es vestia d'abella, a voltes, i es plantava al mig de la cambra del tresor amb els ulls tancats, i començava a rodar i a rodar i a rodar... amb les seves botes blanques feia passes de ballarina, i el prenia un embriagament, un mareig que li feia perdre l'equilibri, entrebancar-se, trontollar com un elefant a punt de mort.
el senyor més petit del món obria llavors els ulls sobtadament, i tota la cambra eren espurnes, diamants de sol, jeroglífics de llums diverses, estols de diamants i purpurines i confetis de metalls lluents.
estenia els braços, queia per terra, es vestia d'abella, era feliç.
el senyor més petit del món duia sempre botes blanques de mitja canya.
el senyor més petit del món col·leccionava mirallets i didals de plata, i els atresorava en una cambra amb grans finestrals on tot el dia hi tocava el sol .
es vestia d'abella, a voltes, i es plantava al mig de la cambra del tresor amb els ulls tancats, i començava a rodar i a rodar i a rodar... amb les seves botes blanques feia passes de ballarina, i el prenia un embriagament, un mareig que li feia perdre l'equilibri, entrebancar-se, trontollar com un elefant a punt de mort.
el senyor més petit del món obria llavors els ulls sobtadament, i tota la cambra eren espurnes, diamants de sol, jeroglífics de llums diverses, estols de diamants i purpurines i confetis de metalls lluents.
estenia els braços, queia per terra, es vestia d'abella, era feliç.
el senyor més petit del món duia sempre botes blanques de mitja canya.
dijous, de maig 10, 2007
del nom del sègol 20
t'ho imagines, passar d’estranquis enmig de les masses inflades de tots els elefants, com un infant passejant-se acompassadament per la vora de l’estimball, amb la inconsciència dels meteorits, amb tota la seva determinació.
t'ho imagines, compartir els banys més expressius dels hipopòtams, fent de frontissa enllustrada d’alguna passió sortida del no re, atzar, llumeta.
t'ho imagines: buscar els senders dels dinosaures, fent formes de paper de plata amb les trenes i les ones dels misteris.
aquelles cançons tan nostres!
aquells rituals que ens inventàvem!
aquelles pintures de guerra!
aquell sègol tan mentida, de tan veritat.
t'ho imagines, compartir els banys més expressius dels hipopòtams, fent de frontissa enllustrada d’alguna passió sortida del no re, atzar, llumeta.
t'ho imagines: buscar els senders dels dinosaures, fent formes de paper de plata amb les trenes i les ones dels misteris.
aquelles cançons tan nostres!
aquells rituals que ens inventàvem!
aquelles pintures de guerra!
aquell sègol tan mentida, de tan veritat.
dimarts, d’abril 24, 2007
del nom del sègol 19
imagina'm sortir de matinada, d’amagat de guàrdies i peemes, esquivant torres de guaita i minarets en plena crida santa.
imagina'm vestit de purpurina, emplomat fins l’última raconada de la meva pell plena d’esquerdes, creuada de vellut i astracan rosa.
imagina'm al bell mig de la pista, lluitant en un cos a cos apegalós com el salnitre, percudit pel ritme de la teva serp de llengua, dels bombos de la nit.
imagina'm com una carcanada de sardina.
imagina'm tan herètic, com un sègol per lluerna.
imagina'm vestit de purpurina, emplomat fins l’última raconada de la meva pell plena d’esquerdes, creuada de vellut i astracan rosa.
imagina'm al bell mig de la pista, lluitant en un cos a cos apegalós com el salnitre, percudit pel ritme de la teva serp de llengua, dels bombos de la nit.
imagina'm com una carcanada de sardina.
imagina'm tan herètic, com un sègol per lluerna.
dimecres, d’abril 18, 2007
cita
No busquis el paradís,
vas ser ahir. N'és el record
.Fèlix Concau, oftalmòleg de 2a de Visionlab
Ofertas y reservas para viajar por todo el mundo. Organiza y contrata tus viajes aquí.
dimarts, d’abril 10, 2007
hhhhh
Tanco l'ampolla
i et llenço al mar,
sense remitent.
i et llenço al mar,
sense remitent.
_________________________________________________________________
Un amor, una aventura, compañía para un viaje. Regístrate gratis en MSN Amor
& Amistad. http://match.msn.es/match/mt.cfm?pg=channel&tcid=162349
a déu:
em quedo a la platja
admirant el mar
on la humanitat s'ofegaria,
sino existís la terra.
Si jo pogués caminar per l'aigua,
ho aprofitaria per córrer ben lluny
I no per a quedar-me
fardant
per la costa
admirant el mar
on la humanitat s'ofegaria,
sino existís la terra.
Si jo pogués caminar per l'aigua,
ho aprofitaria per córrer ben lluny
I no per a quedar-me
fardant
per la costa
_________________________________________________________________
Horóscopo, tarot, numerología... Escucha lo que te dicen los astros.
doremifa sol a la platja
passegen gossos
amics que passegen
gent que corre
gavines que volen
i caguen lliures
Només les gavines
amics que passegen
gent que corre
gavines que volen
i caguen lliures
Només les gavines
_________________________________________________________________
Acepta el reto MSN Premium: Protección para tus hijos en internet.
Descárgalo y pruébalo 2 meses gratis.
http://join.msn.com?XAPID=1697&DI=1055&HL=Footer_mailsenviados_proteccioninfantil
repetició
M'assec a l'escala
i encenc un cigarro
Un tio puja amb crosants
que podrien ser meus
si jo fos teu
I no fos a l'escala
fumant l'últim cigarro
abans de tornar a casa.
i encenc un cigarro
Un tio puja amb crosants
que podrien ser meus
si jo fos teu
I no fos a l'escala
fumant l'últim cigarro
abans de tornar a casa.
_________________________________________________________________
Acepta el reto MSN Premium: Correos más divertidos con fotos y textos
increíbles en MSN Premium. Descárgalo y pruébalo 2 meses gratis.
http://join.msn.com?XAPID=1697&DI=1055&HL=Footer_mailsenviados_correosmasdivertidos
a la cara
Potser complexe de Peter Pan
Pere Pla, potser massa pla
o massa poc Peter
o massa complexe per al teu
Un excès segur de potsers
decreixer o creixer al reves
o no creixer
al voler tornar a neixer
de nou en cada grisor
Veure passar els nuvols
ajaçat enmig del pla
sense partir massa mai enlloc
Inventant un nom nou
per guardar-lo a la nevera
Complexe de nevera buida
de nevera desconectada
Desconectat sobre la pedra
sota el sol, com s'amaga
amb un pa i el Complexe
dins de la butxaca.
Pere Pla, potser massa pla
o massa poc Peter
o massa complexe per al teu
Un excès segur de potsers
decreixer o creixer al reves
o no creixer
al voler tornar a neixer
de nou en cada grisor
Veure passar els nuvols
ajaçat enmig del pla
sense partir massa mai enlloc
Inventant un nom nou
per guardar-lo a la nevera
Complexe de nevera buida
de nevera desconectada
Desconectat sobre la pedra
sota el sol, com s'amaga
amb un pa i el Complexe
dins de la butxaca.
_________________________________________________________________
Descubre la descarga digital con MSN Music. Más de un millón de canciones.
xiulets inacabats
Hi ha cotxes
treball, diners
Pisos, dones
i merders.
Hi ha estrès
i carreteres.
roba cara i caderneres
treball, diners
Pisos, dones
i merders.
Hi ha estrès
i carreteres.
roba cara i caderneres
_________________________________________________________________
¿Estás pensando en cambiar de coche? Todas los modelos de serie y extras en
MSN Motor. http://motor.msn.es/researchcentre/
a en Pedro
Indiferencia es un segurata
del Carrefour
amb 2 fills i una dona.
Indiferencia es una bici
abandonada
i uns amics que no apareixen.
Indiferencia es saludar-se
cada 3 anys
i no saber que dir-se.
Indiferencia son 2 coloms
aparellant-se
davant un tio que dina sol.
"satx" es indiferencia.
del Carrefour
amb 2 fills i una dona.
Indiferencia es una bici
abandonada
i uns amics que no apareixen.
Indiferencia es saludar-se
cada 3 anys
i no saber que dir-se.
Indiferencia son 2 coloms
aparellant-se
davant un tio que dina sol.
"satx" es indiferencia.
_________________________________________________________________
Un amor, una aventura, compañía para un viaje. Regístrate gratis en MSN Amor
& Amistad. http://match.msn.es/match/mt.cfm?pg=channel&tcid=162349
dimecres, de març 14, 2007
del nom del sègol 18
dels teus jaciments de vori, reneixo com un esperit sense còrpora ni entranyes, només em guanyes per penyora 3 extremitats de dromedari.
llisco pels teus tentacles com un infant en mans dels pànics de la nit.
als teus jaciments de vori, m’hi he deixat les arpes més espesses. dels pànics de la nit.
l’esmalt de tot les meves ungles de vori, plovent-te al damunt com flama desbocada.
com em queien les defenses.
dels teus camps de sègol, sègol.
llisco pels teus tentacles com un infant en mans dels pànics de la nit.
als teus jaciments de vori, m’hi he deixat les arpes més espesses. dels pànics de la nit.
l’esmalt de tot les meves ungles de vori, plovent-te al damunt com flama desbocada.
com em queien les defenses.
dels teus camps de sègol, sègol.
fragments de Garí de Bartra (perquè sí)
No, de nit no se senten
els esgüells dels porcs, però el que és la fetor, la pestilència...
I als ulls, estrelles! Sí, la lluïdera enlaire:
penjolls,
gotims
i sembra,
i la truja, la lluna grufant la grana que curulla els obis del bestiari astral,
mentre la pesta arriba de les cases del poble que s'agotnen dessota les campanes
que, en sonar, hom diria que deixaten i escampen la fetor
amb les ombres blanoses
dels muricecs...
I ara sí, tanco els ulls:
no respiro pel nas ans per la boca,
i prenc el fètid brou a cullerades,
i la barba rogenca se m'enxopa
com un fregall...
els esgüells dels porcs, però el que és la fetor, la pestilència...
I als ulls, estrelles! Sí, la lluïdera enlaire:
penjolls,
gotims
i sembra,
i la truja, la lluna grufant la grana que curulla els obis del bestiari astral,
mentre la pesta arriba de les cases del poble que s'agotnen dessota les campanes
que, en sonar, hom diria que deixaten i escampen la fetor
amb les ombres blanoses
dels muricecs...
I ara sí, tanco els ulls:
no respiro pel nas ans per la boca,
i prenc el fètid brou a cullerades,
i la barba rogenca se m'enxopa
com un fregall...
dijous, de març 08, 2007
Arcàdia
em poso del revés tan com voldria, ni més ni menys que tan com em caldria, em poso del revés per ser de veres alguna cosa forta (i forta de tan forta, dèiem).
em poso del revés perquè nans i dromedaris em segueixen pels meus somnis, pels teus ovnis vermells, de tan rojos que feien feredat, quina por el calçat de la princesa, roig de tan vermell, amb tantes canonades i tantes postes equivocades.
fèiem parada a les postes més errònies, només per canviar de mules, encerar la coberta de la nau, repintar tota la quilla, donar gràcies als déus més grossos i als més petits. només tan sols per canviar de mules.
i alçar la bandera pirata.
parracs, som.
em poso del revés perquè nans i dromedaris em segueixen pels meus somnis, pels teus ovnis vermells, de tan rojos que feien feredat, quina por el calçat de la princesa, roig de tan vermell, amb tantes canonades i tantes postes equivocades.
fèiem parada a les postes més errònies, només per canviar de mules, encerar la coberta de la nau, repintar tota la quilla, donar gràcies als déus més grossos i als més petits. només tan sols per canviar de mules.
i alçar la bandera pirata.
parracs, som.
divendres, de març 02, 2007
4
Els solcs del cobrellit
esvandeixen els somnis, que resisteixen
a la teva pell.
Vellesa prematura
de migdiada i res a fer.
S'escolen, ho noto: està marcada la fugida
esvandeixen els somnis, que resisteixen
a la teva pell.
Vellesa prematura
de migdiada i res a fer.
S'escolen, ho noto: està marcada la fugida
I no entens rè. Jo tampoc. ...Vai a la nevera
_________________________________________________________________
Dale rienda suelta a tu tiempo libre. Mil ideas para exprimir tu ocio con
MSN Entretenimiento. http://entretenimiento.msn.es/
dimarts, de febrer 20, 2007
Madonna d'E. Munch i un ganivetet amb cua de V. Nik
Diu que la Verge Maria
- en un alto del camí -
digué a l'Àngel: "Sou diví
però per parí en establia
sant Josep fa més per mi..."
- V. Nik -
- en un alto del camí -
digué a l'Àngel: "Sou diví
però per parí en establia
sant Josep fa més per mi..."
- V. Nik -
cordialment
Torno de donar un volt
d'entre els meus desastres.
Terra cremada que sols
ensutja les sabates.
d'entre els meus desastres.
Terra cremada que sols
ensutja les sabates.
_________________________________________________________________
Dale rienda suelta a tu tiempo libre. Mil ideas para exprimir tu ocio con
MSN Entretenimiento. http://entretenimiento.msn.es/
tornant del món dels bojos
Arrebossat de nicotina
et toco el coll i tu
t'erices,
Per una sensació
FALSA
que's només fred.
et toco el coll i tu
t'erices,
Per una sensació
FALSA
que's només fred.
El dit groc meu
pudent de nicotina
intenta tocar-te
pero el fred fa mal
estirar-lo.
Hi ha un coll blanc
i un dit groc
Hi ha nicotina i fred
i poca cosa
més.
Groc et tocaré
i no entendràs
res més que la pudor
de nicotina
O pitjor encara,
veuràs més enllà
d'un dit arrebossat de nicotina
que vol tocar-te
_________________________________________________________________
Descarga gratis la Barra de Herramientas de MSN
dilluns, de febrer 19, 2007
del nom del sègol 17
fracàs era el nom de la meva mare índia quan em contemplava dret damunt el desert de sal del palmell de la seva mà.
fracàs era el nom de la meva mare índia, estrella de la tarda, quan amb tota la impotència del món vèiem cremar els tipis més fràgils, els més orgullosos, de la meva ment desfent-se. sentíem els helicòpters apropar-se, sentíem que ens parlaven les pedres.
sabíem que eren llàgrimes en va, però voldríem tornar a celebrar els aniversaris d’abans, quan la màgia ho embolcallava tot amb els guants blancs de la immediatesa. com quan érem nens, amb els guants blancs de la sorpresa.
com abans de Montsegur; com abans de Wounded Knee.
fracàs era el nom de la meva mare índia, sègol era el nom del laberint.
fracàs era el nom de la meva mare índia, estrella de la tarda, quan amb tota la impotència del món vèiem cremar els tipis més fràgils, els més orgullosos, de la meva ment desfent-se. sentíem els helicòpters apropar-se, sentíem que ens parlaven les pedres.
sabíem que eren llàgrimes en va, però voldríem tornar a celebrar els aniversaris d’abans, quan la màgia ho embolcallava tot amb els guants blancs de la immediatesa. com quan érem nens, amb els guants blancs de la sorpresa.
com abans de Montsegur; com abans de Wounded Knee.
fracàs era el nom de la meva mare índia, sègol era el nom del laberint.
dimarts, de febrer 06, 2007
Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol.3
Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Mirem al voltant de nosaltres mateixos, esperant la Lluna nova car l'antiga se n'ha anat. Voltegen per l'espai joves mosquits, també alguna mosca sense molestar molt. La joventut empeny camins nous; amb enyorança de vells plantem flors noves. Somnis alegres passejant en els teus ulls clars, la foscor de la nit ens fa companyia. Se'ns caduquen les targes del Metro; et deixen passar i truquen als gossos. Canviem de tren i, amb sort, amb el segon arribem a destí. Els ordinadors no funcionen et diuen en el Benestar Social: torni demà igual que van dir ahir. Ahir dia de festa, avui la roda del treball gira amb recança. El Sol acompanya el llarg matí, la llum omple de goig la natura fèrtil. El pit-roig alegrement canta, el jove corb negre segueix feréstec com sempre. Assegut en càlid banc un matí d'Hivern; tornem a ser paisatge d'una ciutat infantil. El cant d'ocell tancat ens porta planys, el cos alegre inspira recança. Volàtils diners damunt la taula, mans que juguen a construir el no-res. Escolto els col·legues aprenent la modulació dels sons i veus, aixeco el cansat cos sense recança. Vaig pels camins mirant com del bosc la natura floreix; planto amb tremoloses llavors amb la Lluna plena d'abril. Margarides grogues que el matí saluden amb joia pels nostres ulls. Les papallones i abelles s'alimenten del vostre nèctar. Al migdia els àngels blancs us acompanyen, el fort vent els despulla i vosaltres seguiu florint. A la caiguda del Sol us amagueu fins l'endemà. (Acabar el quadre de l'Enric Casasses i Figueres; seguir la sèrie de pastells-pastís amb record d'en Marc Valls; preparar els treballs per omplir el local de l'Albert Pijuan abans de l'uh de Maig). Gaudeixo del treball del mestre Joan Miró, de la biografia del Che Guevara, dels cants dels ocells i el vol de les papallones. Pateixo la incertesa dels infants, l'esclavitut de l'obrer explotat per persones sense humanitat. Junts anem fent camí sense moure'ns, car el cor és llarg i ample com la bola del món. Assegut davant la porta d'una vella casa de pedres construïda fa ja molts anys. Dos perers i tres presseguers floreixen amb càlids blancs i suaus roses. Els matins del Sol les papallones s'aturen mentre l'home treballa amb les eines de pintor. Meditar dins el bosc ombrívol, a poques passes del cim. El camí netejat de males herbes i entrebancs ens torna a la falda del bosc. Omplim les matinades de somnis damunt el càlid llit on reposar és un dret. Els matins arriben amb la llum de Primavera. Llevat amb el cos, la permanent feina ens espera. Amb calma de saviesa ens deixem acompanyar pels batecs del cor. Escriu un poema en dia alegre: els altres dies tindràs el record del poema fet dins el cor alegre. Home en solitud descalça es repenja en Figuera florida. Ulls amarats de joia gaudeixen del Sol d'Hivern. Lladrucs fan soroll apagant el cant dels ocells. La calma de mitja tarda sols dins el cor es troba. Camps de blat verd de dins la Terra marró veiem sortir; els marges són plens d'arbres i bardisses.
Canet d'Adri i Barcelona, 2001
dilluns, de febrer 05, 2007
Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol. 2
Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Tancada altra vegada la porta que obre camí. Aprenem dels entrebancs prepotents que ens apliquen, caminant amb àgil pas cap a on la llibertat ens espera. Sense papers anem pel món desconegut, a l'esguard d'un futur sense repressió. Destil·lem sucs de vida per sentir-nos millor, sota la parra del bon vi les papallones mirem. Les ombres de la vida, la malaltia i la mort són acompanyades per la llum de l'amor. La numeració dels nous diners provoca desequilibris en els cervells humans. Ens venem les quatre barres com mercaders; la infantesa ens demanarà comptes i llibres per justificar la disbauxa permanent. Treballem amb la cara cap al públic respectuós, car ens surt construir la vivència. Les set ombres són: la vida, la malaltia, la mort, l'amor, l'amistat, la germanor, la infantesa, la traïdoria. Falsetat dins el mercat, la llibertat comprimida per falsos valors. Ens perdem per paisatges plens de fal·làcies morals; el bell paradís trencat dins els miralls urbans. la violència crua ens és mostrada sense paraules amables. Ferits innocents dins escombraries. Caminar i més caminar dins la mateixa ciutat. Els dolors físics de cossos massacrats per cops destructius contra la integritat de la persona. El sacrifici voluntari és força permanent. Vivim presoners dins d'un espai limitat, sortim al carrer obligats pel rellotge del temps. Ens matxaquen psicològicament i visualment com si fóssim pedres de la Muntanya de Montserrat. Enrera i perduts ens quedem quan l'amistat és menyspreada. L'edat de la Balena ens preguntem i respon el cant del mar. Ja sabem un final i molts principis, la lluita és permanència en els camins. Els diners-euros segle XXI enfonsant amb prejudicis de selectiva repressió. El miratge omplint la nit d'una taverna empeny la vida a Catalunya. Aquestes noies són molt maques. Estimem amb fam de llibertat. Desídia en els carrers sense llum, les places buides d'humanitat. Anem per la foscor amb els ulls oberts, cap a on la plenitud ens envolta. Quan treballem dotze hores ens considrem esclaus; treballant menys tots contents. No som culpables de gaudir la vida que ens envolta. Ens impregnem de volcabulari urbà, sortim cap els carrers mullats per pluja d'abril. Cada nit faig quatre camins i clònicament segueixo el batec del cor. Som més que molts més -tremolors de la mort us portem, assassins d'humanitat. Som infants de tot arreu, mestres del no-res i l'infinit, fills i filles de maquis i les seves companyes; també el què és perfecte en el seu origen, ous en dobles rovells i plats per donar. Som això i més que molt més. Som rockers-punks i sardanistes enamorats, som també el permanent temps, que aquests imbècils, cretins i assassins ens fan perdre, retenint-nos en la presó de la mort -que és la seva- quan el nostre germà està encerclat entre Errenteria i el Bidasoa per cinc-cents militars-policials, i no podem anar ni al lavabo per sentir la llibertat en forma d'aigua, i molt menys avisar-lo, perquè vosaltres el voleu matar. Plorem llàgrimes que ens netegen els ulls. Amb tristor alegre sortim a la Terra amb el front alt. El matí ple de Sol ens espera joiós: sense recança ni enveja caminem vers la llibertat. Qui tenia duros fumava puros, qui té euros vol dòlars, qui tindrà or voldrà urani. Així de clar.
dilluns, de gener 29, 2007
Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol. 1
Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Desquiciats dins l'ombra de la mort ens toca viure dins el globus del passat? La vella barca del solitari pescador voreja a prop de roques conegudes. Guanyem l'espai amb veus cridaneres; els núvols ploren aigua cap a la terra. Caminem vers els camins amistosos on la llibertat és compartida. Penjades en fil de coure les esperances. El tedi urbà embolcalla el cos urbà. L'abundància compartida és Anarquia, diem als que en el camí ens trobem. Ve el vent i ens saluda. Visca la terra lliure, escoltem. Uns treballem, altres passegen. Els infants en el futur i jo acabat. Tornem a sentir la vibració negativa.
dilluns, de gener 22, 2007
dissabte, de gener 13, 2007
dijous, de gener 04, 2007
dimecres, de gener 03, 2007
no et llevis
líquid pollastre
ens ha tocat engreixar
menjar
il.luminats en terres d'hivern
d'averns
sota els ulls de les dones
por
sorolls massa coneguts
por
pèrdua de visió
en un racó assolellat
por por por por ...
ens ha tocat engreixar
menjar
il.luminats en terres d'hivern
d'averns
sota els ulls de les dones
por
sorolls massa coneguts
por
pèrdua de visió
en un racó assolellat
por por por por ...
dijous, de desembre 21, 2006
del nom del sègol 16
imagina’t dansar d’amagat quan l’hora és més punta, quan el trànsit de l’illa embat més exacerbat que mai, quan el tràfic és més transparent i la droga és més barata, quan els cops de cap ens converteixen en batalls de carn i ossos fent repicar la campana de l’angoixa quotidiana.
imagina't metàfores del tot a cent, made in taiwan.
fora les mans xinesques del vietnam socialista.
imagina't fondre els ploms d’una sola mirada, carmanyola.
van baixar del cel aus de metall i purpurina, va ploure argent al teu davant.
em passaves de llarg com una reina.
imagina'm despullat damunt un camp encès de sègol: crema.
Coches nuevos, coches de ocasión, coches de Km 0 Si piensas en cambiar de coche, MSN Motor.
Prosa nadalenca de joan comes
VA!
Tanta història que si naps que si cols, que si ets tan humil i tan això i lo altre, que si t’ho saps tot pel fet d’haver viscut tant i tan intensament, o sigui, que a base d’anys i panys en saps més que jo i que ningú, que ningú en sap tant com tu, per dir-ho tal com tu ho has dit, i, sense cap vergonya, després de dir-m'ho sense embuts, després de refregar-me la teva experiència elevada a santedat, bastant tronada per cert, després de tot el xou davant de tot déu, t’aixeques de la poltrona, te’n vas de la sala entre aplaudiments, encares el solitari passadís, tanques la porta del lavabo al teu darrere, contra l’esquena, i et deixes caure, l’esquena contra la porta, lliscant lentament, i et poses a plorar pel fet que mai has estat jove i mai ho seràs, tu que deies que la joventut era una malaltia que s’havia d’eradicar, t’hauràs de fotre fins al final, vella, xancrosa i malalta de vanitat, a banda, de les varius, l’extirpament de la matriu, i de les diverses succions a les cuixes i a la cara, i, ara que ets un monstre llengut i llest, fixa’t que així com la vida avança, la mort ho fa en paral·lel, t’hagis posat la laca o no.
dimarts, de desembre 12, 2006
Relat per gentilesa de REC
| Benvolgut/da, a continuaci� et presentem un relat de www.relatsencatala.com. Fes click a sobre l'enlla� del relat per a poder llegir-lo completament. Moltes gr�cies, relatsencatala.com |
| ll�cia dels cels (bogeria) |
Veure el relat |
dijous, de desembre 07, 2006
del nom del sègol 15
la ciutat ovalada ens entrava per tots els forats, per tots els porus, mentre les adustes senyoretes del colmado passejaven lànguidament la seva depressió postcoital al llarg del bulevard.
trencàvem com si res els pactes més robustos: petaven els vidres dels nostres caus de fullola i porexpan.
com ens agradava fugir cap als pins de fora vila!, com glatíem de plaer esmolant la fulla de la navalla!, que petits ens tornàvem davant el trenat aràbic de la teva mirada!
petàvem de dents de tanta festa, camí de la congregació.
Encuentra una aventura, un romance o al amor de tu vida. Date de alta gratis.
dissabte, d’octubre 28, 2006
dimecres, d’octubre 11, 2006
tu no ets deu
Trobar-se bojos al carrer, bojos amics, vells coneguts, caminant sols de
nit. Com tu.
cap enlloc, el passat i prou. Segueixes la conversa, i no pots assegurar qui
és què.
I continues el camí cap a sempre i et trobes enquintat i dubtant i cridant i
pegant
I ve la poli i és dimarts a la nit i tu sol.
I els dones el dni i el borratxo encara és al terra, pero com que tu no has
begut tant, téns la raó.
Te la dona la policia, i et torna el dni i foragita el pegat.
No ha estat dificil, ha estat molt fàcil. Cara de malparit, un bon parell de
cops, agafar-lo pel coll i tocar-li la panxa: "em mola la teua panxa, si
tingués un ganivet, li fotria un forat i me la follaria".
Companys i amics i fantasmes i records.
Qui es pensava que era normal? No hi ha cap altra banda, hi ha un riu que
ens arrossega.
Hi ha molta merda, hi ha treball, hi ha el moment de perdre-ho tot.
Hi ha alguna cosa que no funciona.
dijous, de setembre 21, 2006
del nom del sègol 14
ens veníem l'idioma per quatre somriures, per dues carretes ben
enllustrades. ens era tot igual, no teníem res a perdre perquè no teníem
res.
volíem guanyar-nos els nostres paradisos de mercromina i micromachines,
tornar a ser nens, salvar-nos de la crema.
del fons de les marees d'esperma sortia un fil roig, el fil romput de la
consciència, el fil que ens permetia ser herèticament bells i rebregables.
el fill pròdig del teu poble s'ha fet vell, Mazingerzeta de desguàs.
ens vendríem el sègol; ni ens coneixíem.
dimarts, de setembre 19, 2006
dilluns, de setembre 18, 2006
divendres, de setembre 15, 2006
a l'extrem nord-oriental
Rambutan per a la minyona cellijunta
Noms escrits per l’oxid de la valla
De ferro, podrit rambutan
Que dibuixa el teu rostre
Els plats que no rento son miralls
El mistol que m’estalvio
Me’l gasto en rambutan
Crostes de vi que s’esquerden
I possibles pinyols de rambutan
Autopistes d’insectes fan
Autopsies infectes, ventilador
I xiscles a l’òxid de la valla
Per quan passis per davant
Jo seré darrera. Bordo fort.
Per no ser menjar de zoo,
Rellenu de rambutan.
....
*nota pel lector: perdó: jo mtx em concedeixo el permís...
del nom del sègol 13
Mequinensa, pensàvem Mequinensa envoltats de màquines terribles, pensàvem
Mequinensa i Sant Petersburg, i resignadament esperàvem que arribés el carro
de la carn.
la cadena de transmissió de l'odi perfectament greixada.
els sentiments perfectament enllaunats.
érem romanesos viatjant en grup, érem atlants del paradís perdut, érem
dandis en decadència. érem sempre allò que volíem ser, allò que no volíem.
pensàvem Mequinensa des dels nostres somnis californians.
surfiniuesei. cocacola quotidiana.
Mequinensa, sempre Mequinensa als escots de les ninotes de silicona; al
mirall de les rayban, Mequinensa.
cirerers de Gallinera, la cadena de transmissió de l'odi.
Sant Petersburg sota la neu, sota les bombes, cocacola paradise. Mequinensa
paradise.
i vindrà un dia, tornassol, que ens parlarem en llengües foranes perquè sí,
i ens serà igual; i vindrà un dia, tornassol, que Mequinensa serà un
fantasma (Mequinensa submarina, Mequinensa sefardita).
i vindrà un dia, traginer, en què sabrem el nom del sègol.
dimecres, de setembre 13, 2006
uncionari
Collir cireres assoleiades
I tenir diarrea l’endemà.
Collir cireres i guardar-les
Fins que pel temps es facin malbé.
Collir cireres a cop de pal
Llepar la resina del cirerer.
I passar de les cireres.
parada i fondo
De la roca estant,
Vec passar els taurons, un a un, mostrant les seves panxes.
Potser és que deuen buscar l'àliga que mai ens acaba de trobar.
He acabat de masturbar a la capsa de cereals.
Vec passar els taurons, un a un, mostrant les seves panxes.
Potser és que deuen buscar l'àliga que mai ens acaba de trobar.
He acabat de masturbar a la capsa de cereals.
dimarts, de setembre 05, 2006
del nom del sègol 12
vaig cremar les pells que em protegien dels freds salvatges, i vaig
escriure't les meves raons amb esprai roig damunt les parets que tancaven la
reserva.
vaig dibuixar tots els meus retrets a les teves portes de fusta noble.
vaig construir-me una casa ikea, i em vaig inventar una felicitat absurda.
vaig reproduir l'estirp amb desgana i amb total convenciment, deixant-me dur
espiral endins de la debacle col·lectiva. fornicava per responsabilitat
social.
cada cop em veia més bell, més de colors, més obcecat.
com si el sègol se m'allunyés...
dijous, d’agost 31, 2006
E.B.O.
El lema de barraques decidit unilateralment per la sòlida i jeràrquica estructura mundial dels escamots EBO EE és:
QUI SEMBRA SIDRA
RECULL TRALLADES.
Frase recollida d'un antic EBO trobat; enganxat en porta alièna.
Que comenci la festa...
QUI SEMBRA SIDRA
RECULL TRALLADES.
Frase recollida d'un antic EBO trobat; enganxat en porta alièna.
Que comenci la festa...
dimarts, d’agost 29, 2006
divendres, d’agost 25, 2006
GOTS, RETORNS
PLORÍ DE MÉS
PLORÍ DE MÉS
AI QUIN BONÍTOL
EH?, PLORÍ DE MÉS
AMB SES CASETES
AMB SON PLANETA
AI QUIN BONÍTOL, EH?
PLORÍ DE MÉS
dijous, d’agost 24, 2006
GOOD RETURN
LLORÉ DE MÁ
LLORÉ DE MÁ
AY QUE BONITO
E LLORÉ DE MÁ
CON SUS CASITAS
CON SU PLAYITA
AY QUE BONITO E
LLORÉ DE MÁ
LLORÉ DE MÁ
AY QUE BONITO
E LLORÉ DE MÁ
CON SUS CASITAS
CON SU PLAYITA
AY QUE BONITO E
LLORÉ DE MÁ
del nom del sègol 11
no fèiem res més que xupar i xupar les arrels de la planta, xuclàvem els
seus ribets esmolats fins que ens feien mal les genives, fins que ens
sagnaven totes les llengües.
i no havíem mai visitat cap metge, ni cap sacerdot. no els havíem necessitat
fins que l'home blanc va fer la seva aparició.
vam caure en la seva droga, ens van rebatre les seves pors. la seva religió.
no fèiem res més que xuclar-nos les llengües, abans, i ens sagnaven les
arrels i les genives.
coneixíem el nom del sègol.
dimecres, d’agost 23, 2006
fort i uan
No voler ser més Ni arribar abans
Que’ls 40 lladres
Ser el quanrantaú
Esperar que tornin i traiguin unes sispes.
O que desapareixin
Sense deixar de ser el quarantaú.
Aúúúúúúúúú!
del nom del sègol 10
érem tan reconeixibles, tan evidents com les aigües parides al ventre del
Canigó.
recitàvem Verdaguer de memòria, i mentrestant morien els sants martiritzats
amb les sagetes dels infidels. queien els roures més bells.
ens tremolaven les cames només de pensar-nos despullats del nostre mantell
d'impunitat beatífica, i celebràvem cerimònies absurdes amparats en
l'anonimat del ramat.
compartíem material genètic amb desfici.
competíem amb el sol, compartíem el sègol.
Tin-tan tin-tan...
Tot yonki atrapat
en un parc infantil
bramant baba
per no poder ser-hi
per no poder aparèixer
un cop més
desfet per porós
anul.lant forces estranyes
solitari / culpa meva
arrossegant petjades
d'algú que no conec
cinc euros
cinc mores
cinc estones
en un parc infantil
bramant baba
per no poder ser-hi
per no poder aparèixer
un cop més
desfet per porós
anul.lant forces estranyes
solitari / culpa meva
arrossegant petjades
d'algú que no conec
cinc euros
cinc mores
cinc estones
Tanatori Cucó
animals descarnats a la via pública
atemporalitat sensorial entre Liceu
i Plaça Catalunya
intercessors
despreciant el vell llenguatge
farcit de diccionaris
no seré jo l'iniciàtic
(taquilla de nueve a dos)
apanyeu-vos el viatge
mossegueu-vos els artells
compreu sègol instantani
i agafeu-vos fort,
Mestre Grimau:
Alfarràs és una corba
atemporalitat sensorial entre Liceu
i Plaça Catalunya
intercessors
despreciant el vell llenguatge
farcit de diccionaris
no seré jo l'iniciàtic
(taquilla de nueve a dos)
apanyeu-vos el viatge
mossegueu-vos els artells
compreu sègol instantani
i agafeu-vos fort,
Mestre Grimau:
Alfarràs és una corba
roure
tinc la mort pendent,
de la teva mà
tinc l'amor pendent,
i ens codifiquem,
just per reconèixe'ns
ens codifiquem,
de la teva mà
amb tots els bells codis,
del cor del pit-roig:
cauen trons i llamps,
la música elèctrica
de dins del laberint.
dimarts, d’agost 22, 2006
picar d'abella
Només música
Arribat a aquest punt
Arribat a casa
Si es que hi ha
Arribar d’algú
El veins es dutxen
Fan soroll
Arribats a aquest punt
No sé si cridar
O aixecar la persiana
O continuar
Arribant a casa
I posar música
Ser unes putes orelles
del nom del sègol 9
ràpidament passaven les estacions, els núvols canviaven de forma,
canviaven el plomatge totes les aus, i les parques teixien amb desgana els
futurs del bell ramat.
les estepes sense aigua ja no eren refugi, el bell ramat es feia vell, i
les articulacions del monstre responien amb violència.
com navegaven tots els cuirassats dels somnis!, com baixaven Volga avall!,
i just quan Mequinensa despertava als seus palaus d'hivern, just llavors:
revolta.
i el ramat seguia la ruta del sègol.
dilluns, d’agost 21, 2006
Rwandaburundizimbabweangola
Actinopterigis de l'amor
i la mar..., salada.
Vam ser feliços pel nas
i per la vena
inventant rumors falsos
robant als iaios de les obres
i menjant pizza regalada.
I ves per on que se t'acudeix
tenir fills
quadrar la vida
i somiar
amb la segona residència.
Esperaré la victòria del cansament
amb el sexe obert
embolican-te com a regal
totes les drogues
de l'univers.
i la mar..., salada.
Vam ser feliços pel nas
i per la vena
inventant rumors falsos
robant als iaios de les obres
i menjant pizza regalada.
I ves per on que se t'acudeix
tenir fills
quadrar la vida
i somiar
amb la segona residència.
Esperaré la victòria del cansament
amb el sexe obert
embolican-te com a regal
totes les drogues
de l'univers.
verset de cagapalé
Controlava el carrer
Des de la finestra
Guaitava al seu recer
I menjava minestra
Es delia per ser
Cantant d’una orquestra
I marcava amb l’alè
El nom de la bèstia
Es vestia amb parracs
Cultivava espinacs
Tenia el cutis àsper
Anava molt a l’àfter
Tenia un gos brut
Mai passaria per l’embut
De treball non tenia
Ni feina molta volia.
Un matí de resaca
Va maleir l’espinaca
Va llençar-se al carrer
El cop va ser certer
La veina ja ho deia
Es podia imaginar
Amb la vida que feia
Es veia un mal acabar
I vet aqui un gos brut
Vet aqui un gat ensarnat
I aquest verset curt
Donem ja per acabat
IL PENDULO
Vivia dins d’una campana
I cada hora
Em rebotien les parets
Cada dia, cada hora
Dormia malament
Dins de la campana
Pixava i cagava
Penjat de la campana
El pitor els cops al cap
De la campana
I el ferro fred a l’esquena
Sempre amb son
Dins la campana
El pijor eren les 12
I comptar el que faltava
Sempre dins la campana
I a la campana del costat
Anava i venia
I rebotia i patia
Una vida a destemps
Semblant a la que tenia.
del nom del sègol 8
no em fa cap falta, a mi, girar els ulls enrere, cap a l'escorça del roure,
cap al xasis brillant del teu bimotor tunejat.
no em fa cap falta untar-me amb olis aromàtics, ni passejar-me penjat
d'amfetamines pels ports esportius del teu país.
no em fa cap falta batallar per un trosset minúscul de la carn que
t'alimenta: no em fa cap falta ser immaculat com l'acer dels petrolers.
no em fa cap falta, a mi, incendiar-me damunt de l'escullera i prendre
Gandia per la força.
et deia sègol, en privat, i ens enteníem.
divendres, d’agost 18, 2006
ETS I UTS
Ni mig ple
Ni mig
buit
miro el got
brut.
Ni mig bé
Ni mig
fotut
miro el got
abatut.
Ni el vi reserc
Ni el vi
begut
semblen res
conegut.
de sentir cap amunt
Baixant les escales
i els records
que s'amaguen
a on les escombres
Sota les escales.
I la pols
i les bicis
Trepijo amb compte
els últims moments
deixant ahir rera
la foscor del passadís
Altures datures d'atures atures
Com un globus del Viena
atrapat
al sostre de l'habitació
que espera desinflar-se
amb el temps o la raó.
Per caure altre cop
estès al teu cantó.
dijous, d’agost 10, 2006
dimecres, d’agost 09, 2006
del nom del sègol 6
la cara fosca del tòtem tribal, gravat a la fusta d'una de les portes dels
corrals ara ja buits, semblava mirar la desolació de l'era.
els camions feien via cap els ports.
els treballadors de les drassanes cremaven neumàtics al bell mig de l'aplec
folklòric.
els rabassaires s'alçaven novament, la creu sempre contra la mitja lluna, i
mentrestant tots els aduaners del món ofegaven amb whisky del bo les seves
penes més profundes.
la cara fosca del tòtem tribal, gravat a la pedra molar del molí del poble,
semblava il·luminar-se amb la falsa il·lusió del fluorescent.
caducàvem una altra vegada.
encapsulàvem els diables del sègol.
dimarts, d’agost 08, 2006
del nom del sègol 5
com un boig, sentia veus, sentia suors fredes, urpes de gel burxant ferides
i llagues, com un boig desbocat corrent per damunt la presa. el fràgil
equilibri.
caiguda lliure: els arbres arrencats de soca-rel, les lloses de la muntanya
desprenent-se.
i aquell silenci, només les veus, les suors fredes. palpitant.
al llindar de la bogeria, com tota la seva estirp: deixada la terra, els
ametllers del tros deixats.
la por del sègol.
dilluns, d’agost 07, 2006
del nom del sègol 4
poder ser de pedra, ser fulla i vent, poder ser pont quan hi ha les
crescudes dels rius de qualsevol país estrany, gronxar-se damunt el barranc
on la ciutat fineix.
ser de mercuri, multiplicat, brillant argent, i expandir-se, expandir-se per
damunt de les llambordes del teu carrer.
ser no res, no anar mai a l'envelat.
ser una barrera d'una frontera de qualsevol país estrany, voler ser el sòl
on creix el sègol, voler ser el sol d'on creix el sègol, voler ser sègol.
divendres, d’agost 04, 2006
del nom del sègol 3
les locomotores olioses, els jugadors de petanca, l'idioma mig perdut.
un paisatge en decadència, heineken, boissons froides, coronat per un
castell domat pels esbarzers.
damunt els antics ponts de pedra passava rabent l'exèrcit de nans galopant
micromotos, causant estralls enmig de les parades, batent-se en duels
desesperats, afirmant la seva solitud: les nostres.
i èbries, les velles estrelles del beisbol s'explicaven un cop més les
batalles de sempre, èpiques de bastons i boles de ferro.
vivíem intensament les nostres solituds de sègol just a punt de batre.
dimecres, d’agost 02, 2006
del nom del sègol 2
els agostos vermells a les ninetes dels teus ulls de salamandra: avançaven
els trens com una exhalació, creuant les praderies i les estepes del teu
país de pellroges. els mars del teu continent s'encenien amb tots els colors
de la sorpresa: turquesa era l'ànima lliure de l'óssa major, maragda la de
l'óssa menor.
es vinclava una espiga de blat, com un sentiment.
brillava el sègol arrogant.
dimarts, d’agost 01, 2006
Gran reserva
Pobles submergits
nàusea treballada
semen bonic
i calamars a la romana
Al.leluia!!
Pagesos llaurant l'asfalt
ramaderia tunning
¿Posem la mà en un formiguer
a veure qui aguanta més?
Mandala català
i el teu semen
bonic
envasat al buit
nàusea treballada
semen bonic
i calamars a la romana
Al.leluia!!
Pagesos llaurant l'asfalt
ramaderia tunning
¿Posem la mà en un formiguer
a veure qui aguanta més?
Mandala català
i el teu semen
bonic
envasat al buit
del nom del sègol 1
era com tacar-se els dits i els colzes amb tinta roja: tothom feia els seus
plans, es multiplicaven les discussions a l'ombra del les palmeres, i
mentrestant conduíem ebris esquivant rotondes fins les portes del paradís,
cada matí, amb el sol fent-se gras, bola de greix encès, cada matí rebent
notícies dels àngels que baixaven a la festa: estrelletes als teus ulls de
salamandra, mamuts.
fèiem la ronda vora mar, de tinta roja.
i finalment vam tatuar-nos el nom del sègol als artells.
dimecres, de juliol 26, 2006
Passejant sopat
La respiració de l'edifici
i jo tot sol
i jo tot sol
només volia que m'abracessis
aquí tancat
les parets suen color
i respira l'edifici
antenes rovellades
fent mímica al terrat
akrun! akrun!
sulvapulla! sulvapulla!
tokiorait! tokiorait!
eczemes proteínics
¿en quin dia cau Nadal?
i jo tot sol
i jo tot sol
només volia que m'abracessis
aquí tancat
les parets suen color
i respira l'edifici
antenes rovellades
fent mímica al terrat
akrun! akrun!
sulvapulla! sulvapulla!
tokiorait! tokiorait!
eczemes proteínics
¿en quin dia cau Nadal?
diumenge, de juliol 23, 2006
Fa calor
No vull ser multicultural
no vull anar a Benicàssim
no vull viatjar
no vull okupar res
no vull anar a manifestacions
me la sua el Líban
i no bec infusions
Avui he sopat puré fred
em compro al mercadillo
els calçotets
m'agrada el balonmano
i per vacances
em quedo a Sabadell
Cremem la Tete?
no vull anar a Benicàssim
no vull viatjar
no vull okupar res
no vull anar a manifestacions
me la sua el Líban
i no bec infusions
Avui he sopat puré fred
em compro al mercadillo
els calçotets
m'agrada el balonmano
i per vacances
em quedo a Sabadell
Cremem la Tete?
divendres, de juliol 21, 2006
Frankfurt nights
esperaré una nit propícia
ben amagat sota un llençol
i quan la lluna, destenyida
apunti el nas damunt dels morts
m'esmunyiré pel cementiri...
Pau Riba
Matar-nos a poc a poc
a cau d'orella
robant martellets
dels autobusos
buidant tots els extintors.
Passejant la nit borratxa
passejant-nos per la nit borratxa.
Carrers sense retrovisors
llacs de Perrins amb mostassa
bula gorda als incendiaris.
Morts a poc a poc
( piano, piano )
delirant a l'ombra
trepitjant llambordes
i fent ballar ganxitos
esperant els funerals
drogadíssims
sobre la nostra tomba.
ben amagat sota un llençol
i quan la lluna, destenyida
apunti el nas damunt dels morts
m'esmunyiré pel cementiri...
Pau Riba
Matar-nos a poc a poc
a cau d'orella
robant martellets
dels autobusos
buidant tots els extintors.
Passejant la nit borratxa
passejant-nos per la nit borratxa.
Carrers sense retrovisors
llacs de Perrins amb mostassa
bula gorda als incendiaris.
Morts a poc a poc
( piano, piano )
delirant a l'ombra
trepitjant llambordes
i fent ballar ganxitos
esperant els funerals
drogadíssims
sobre la nostra tomba.
dijous, de juny 29, 2006
dissabte, de juny 17, 2006
Joies del WC de bar
La VACA, la vaca, la vaca, la vaca.
Remuga, repensa, remastega i et mira als ulls.
FAM
de vaca.
"que no pensa païr mai"
divendres, de juny 09, 2006
FW: [sepiosos] feu-ho c�rrer, gr�cies
FESTA DE LA TERRA, A LA S�PIA
Dissabte 10 de juny 2006
a partir de les 22.30
Ega
Labatzuca
Andreu i els rumberus
Mr. Sequ�
Luhum�
Safan�ria
Acordionistes del Vall�s
Eskamot Valles�
HOMENATGE A L'OVIDI
PRESENTACI� DEL CD HOMENATGE A L'OVIDI
PRODUCTES DE LA TERRA (dels que es beuen i dels que es mengen)
10 anys de S�pia Verda
>---------------------------------------
>Llista de correu de la Sepia Verda.
>Per enviar un correu a tots els sepiosos envia'l a sepiosos@sepiaverda.com.
>No oblidis visitar http://www.sepiaverda.com
dijous, de maig 18, 2006
La verge del Xòpet.
Vestida de blau elèctric, rosa, verd, vermell, amb mil túniques de colors fluorescents sobreposades. Les galtes plenes de purpurina i al cap una lligacama radioactiva com a corona. La Verge de Neó, imatge psicotròpica, icona religiosa d’una heretgia, rutilant com una explosió nuclear. S’alça majestuosa aguantant en braços un embotit molsut, lluent, un choped de 5 Kg., que mira entendrida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
