dijous, de desembre 07, 2006

del nom del sègol 15

la ciutat ovalada ens entrava per tots els forats, per tots els porus, mentre les adustes senyoretes del colmado passejaven lànguidament la seva depressió postcoital al llarg del bulevard.

trencàvem com si res els pactes més robustos: petaven els vidres dels nostres caus de fullola i porexpan.

com ens agradava fugir cap als pins de fora vila!, com glatíem de plaer esmolant la fulla de la navalla!, que petits ens tornàvem davant el trenat aràbic de la teva mirada!

petàvem de dents de tanta festa, camí de la congregació.

les adustes parets de pedra, com si res davant el sègol.


Encuentra una aventura, un romance o al amor de tu vida. Date de alta gratis.