dijous, de desembre 21, 2006

del nom del sègol 16

imagina’t dansar d’amagat quan l’hora és més punta, quan el trànsit de l’illa embat més exacerbat que mai, quan el tràfic és més transparent i la droga és més barata, quan els cops de cap ens converteixen en batalls de carn i ossos fent repicar la campana de l’angoixa quotidiana.

imagina't metàfores del tot a cent, made in taiwan.

fora les mans xinesques del vietnam socialista.

imagina't fondre els ploms d’una sola mirada, carmanyola.

van baixar del cel aus de metall i purpurina, va ploure argent al teu davant.

em passaves de llarg com una reina.

imagina'm despullat damunt un camp encès de sègol: crema.



Coches nuevos, coches de ocasión, coches de Km 0 Si piensas en cambiar de coche, MSN Motor.

Prosa nadalenca de joan comes


VA!

Tanta història que si naps que si cols, que si ets tan humil i tan això i lo altre, que si t’ho saps tot pel fet d’haver viscut tant i tan intensament, o sigui, que a base d’anys i panys en saps més que jo i que ningú, que ningú en sap tant com tu, per dir-ho tal com tu ho has dit, i, sense cap vergonya, després de dir-m'ho sense embuts, després de refregar-me la teva experiència elevada a santedat, bastant tronada per cert, després de tot el xou davant de tot déu, t’aixeques de la poltrona, te’n vas de la sala entre aplaudiments, encares el solitari passadís, tanques la porta del lavabo al teu darrere, contra l’esquena, i et deixes caure, l’esquena contra la porta, lliscant lentament, i et poses a plorar pel fet que mai has estat jove i mai ho seràs, tu que deies que la joventut era una malaltia que s’havia d’eradicar, t’hauràs de fotre fins al final, vella, xancrosa i malalta de vanitat, a banda, de les varius, l’extirpament de la matriu, i de les diverses succions a les cuixes i a la cara, i, ara que ets un monstre llengut i llest, fixa’t que així com la vida avança, la mort ho fa en paral·lel, t’hagis posat la laca o no.

dimarts, de desembre 12, 2006

Relat per gentilesa de REC

Benvolgut/da,

a continuaci� et presentem un relat de www.relatsencatala.com.

Fes click a sobre l'enlla� del relat per a poder llegir-lo completament.

Moltes gr�cies,

relatsencatala.com

ll�cia dels cels (bogeria)

Veure el relat

dijous, de desembre 07, 2006

del nom del sègol 15

la ciutat ovalada ens entrava per tots els forats, per tots els porus, mentre les adustes senyoretes del colmado passejaven lànguidament la seva depressió postcoital al llarg del bulevard.

trencàvem com si res els pactes més robustos: petaven els vidres dels nostres caus de fullola i porexpan.

com ens agradava fugir cap als pins de fora vila!, com glatíem de plaer esmolant la fulla de la navalla!, que petits ens tornàvem davant el trenat aràbic de la teva mirada!

petàvem de dents de tanta festa, camí de la congregació.

les adustes parets de pedra, com si res davant el sègol.


Encuentra una aventura, un romance o al amor de tu vida. Date de alta gratis.

dissabte, d’octubre 28, 2006

dimecres, d’octubre 11, 2006

tu no ets deu

Trobar-se bojos al carrer, bojos amics, vells coneguts, caminant sols de
nit. Com tu.
cap enlloc, el passat i prou. Segueixes la conversa, i no pots assegurar qui
és què.
I continues el camí cap a sempre i et trobes enquintat i dubtant i cridant i
pegant
I ve la poli i és dimarts a la nit i tu sol.
I els dones el dni i el borratxo encara és al terra, pero com que tu no has
begut tant, téns la raó.
Te la dona la policia, i et torna el dni i foragita el pegat.
No ha estat dificil, ha estat molt fàcil. Cara de malparit, un bon parell de
cops, agafar-lo pel coll i tocar-li la panxa: "em mola la teua panxa, si
tingués un ganivet, li fotria un forat i me la follaria".
Companys i amics i fantasmes i records.
Qui es pensava que era normal? No hi ha cap altra banda, hi ha un riu que
ens arrossega.
Hi ha molta merda, hi ha treball, hi ha el moment de perdre-ho tot.
Hi ha alguna cosa que no funciona.

dijous, de setembre 21, 2006

del nom del sègol 14

ens veníem l'idioma per quatre somriures, per dues carretes ben
enllustrades. ens era tot igual, no teníem res a perdre perquè no teníem
res.
volíem guanyar-nos els nostres paradisos de mercromina i micromachines,
tornar a ser nens, salvar-nos de la crema.
del fons de les marees d'esperma sortia un fil roig, el fil romput de la
consciència, el fil que ens permetia ser herèticament bells i rebregables.
el fill pròdig del teu poble s'ha fet vell, Mazingerzeta de desguàs.
ens vendríem el sègol; ni ens coneixíem.

dimarts, de setembre 19, 2006

.:oºoºoºoºoºoºoºoºoºoºÔ

socuncucporucquem'arrossegoperallaonpuc

dilluns, de setembre 18, 2006

Ôoºoºoºoºoºoºoºoºoºoºoºo:.

socuncucnauseabundques'arrosegapeldilluns

divendres, de setembre 15, 2006

a l'extrem nord-oriental

Rambutan per a la minyona cellijunta
Noms escrits per l’oxid de la valla
De ferro, podrit rambutan
Que dibuixa el teu rostre
Els plats que no rento son miralls
El mistol que m’estalvio
Me’l gasto en rambutan
Crostes de vi que s’esquerden
I possibles pinyols de rambutan
Autopistes d’insectes fan
Autopsies infectes, ventilador
I xiscles a l’òxid de la valla
Per quan passis per davant
Jo seré darrera. Bordo fort.
Per no ser menjar de zoo,
Rellenu de rambutan.
....

*nota pel lector: perdó: jo mtx em concedeixo el permís...

del nom del sègol 13

Mequinensa, pensàvem Mequinensa envoltats de màquines terribles, pensàvem
Mequinensa i Sant Petersburg, i resignadament esperàvem que arribés el carro
de la carn.
la cadena de transmissió de l'odi perfectament greixada.
els sentiments perfectament enllaunats.
érem romanesos viatjant en grup, érem atlants del paradís perdut, érem
dandis en decadència. érem sempre allò que volíem ser, allò que no volíem.
pensàvem Mequinensa des dels nostres somnis californians.
surfiniuesei. cocacola quotidiana.
Mequinensa, sempre Mequinensa als escots de les ninotes de silicona; al
mirall de les rayban, Mequinensa.
cirerers de Gallinera, la cadena de transmissió de l'odi.
Sant Petersburg sota la neu, sota les bombes, cocacola paradise. Mequinensa
paradise.
i vindrà un dia, tornassol, que ens parlarem en llengües foranes perquè sí,
i ens serà igual; i vindrà un dia, tornassol, que Mequinensa serà un
fantasma (Mequinensa submarina, Mequinensa sefardita).
i vindrà un dia, traginer, en què sabrem el nom del sègol.

dimecres, de setembre 13, 2006

uncionari

Collir cireres assoleiades
I tenir diarrea l’endemà.
Collir cireres i guardar-les
Fins que pel temps es facin malbé.
Collir cireres a cop de pal
Llepar la resina del cirerer.
I passar de les cireres.

I, funcionari,
Llepes el cul del rei
I, cansat,
Enganxes el segell
I, fill de puta,
T’en vas al gimnàs.
I, simpàtic,
Passes pel sedàs.

parada i fondo

De la roca estant,
Vec passar els taurons, un a un, mostrant les seves panxes.
Potser és que deuen buscar l'àliga que mai ens acaba de trobar.

He acabat de masturbar a la capsa de cereals.
ACABA LA JORNADA
M'UNTO DE MELMELADA
I VINC A CERCAR-TE.

dimarts, de setembre 05, 2006

del nom del sègol 12

vaig cremar les pells que em protegien dels freds salvatges, i vaig
escriure't les meves raons amb esprai roig damunt les parets que tancaven la
reserva.
vaig dibuixar tots els meus retrets a les teves portes de fusta noble.
vaig construir-me una casa ikea, i em vaig inventar una felicitat absurda.
vaig reproduir l'estirp amb desgana i amb total convenciment, deixant-me dur
espiral endins de la debacle col·lectiva. fornicava per responsabilitat
social.
cada cop em veia més bell, més de colors, més obcecat.
com si el sègol se m'allunyés...

dijous, d’agost 31, 2006

E.B.O.

El lema de barraques decidit unilateralment per la sòlida i jeràrquica estructura mundial dels escamots EBO EE és:

QUI SEMBRA SIDRA
RECULL TRALLADES.

Frase recollida d'un antic EBO trobat; enganxat en porta alièna.


Que comenci la festa...

dimarts, d’agost 29, 2006

barbussamentem

veus com quan creus el que veus no són els teus peus si no beus?

divendres, d’agost 25, 2006

GOTS, RETORNS

PLORÍ DE MÉS
PLORÍ DE MÉS
AI QUIN BONÍTOL
EH?, PLORÍ DE MÉS
AMB SES CASETES
AMB SON PLANETA
AI QUIN BONÍTOL, EH?
PLORÍ DE MÉS

dijous, d’agost 24, 2006

GOOD RETURN

LLORÉ DE MÁ
LLORÉ DE MÁ
AY QUE BONITO
E LLORÉ DE MÁ
CON SUS CASITAS
CON SU PLAYITA
AY QUE BONITO E
LLORÉ DE MÁ

del nom del sègol 11

no fèiem res més que xupar i xupar les arrels de la planta, xuclàvem els
seus ribets esmolats fins que ens feien mal les genives, fins que ens
sagnaven totes les llengües.
i no havíem mai visitat cap metge, ni cap sacerdot. no els havíem necessitat
fins que l'home blanc va fer la seva aparició.
vam caure en la seva droga, ens van rebatre les seves pors. la seva religió.
no fèiem res més que xuclar-nos les llengües, abans, i ens sagnaven les
arrels i les genives.
coneixíem el nom del sègol.

dimecres, d’agost 23, 2006

fort i uan

No voler ser més Ni arribar abans
Que’ls 40 lladres

Ser el quanrantaú

Esperar que tornin i traiguin unes sispes.
O que desapareixin
Sense deixar de ser el quarantaú.

Aúúúúúúúúú!

del nom del sègol 10

érem tan reconeixibles, tan evidents com les aigües parides al ventre del
Canigó.
recitàvem Verdaguer de memòria, i mentrestant morien els sants martiritzats
amb les sagetes dels infidels. queien els roures més bells.
ens tremolaven les cames només de pensar-nos despullats del nostre mantell
d'impunitat beatífica, i celebràvem cerimònies absurdes amparats en
l'anonimat del ramat.
compartíem material genètic amb desfici.
competíem amb el sol, compartíem el sègol.

Tin-tan tin-tan...

Tot yonki atrapat
en un parc infantil
bramant baba
per no poder ser-hi
per no poder aparèixer
un cop més
desfet per porós
anul.lant forces estranyes
solitari / culpa meva
arrossegant petjades
d'algú que no conec
cinc euros
cinc mores
cinc estones

Tanatori Cucó

animals descarnats a la via pública
atemporalitat sensorial entre Liceu
i Plaça Catalunya
intercessors
despreciant el vell llenguatge
farcit de diccionaris
no seré jo l'iniciàtic
(taquilla de nueve a dos)
apanyeu-vos el viatge
mossegueu-vos els artells
compreu sègol instantani
i agafeu-vos fort,
Mestre Grimau:
Alfarràs és una corba

roure

tinc la mort pendent,
de la teva mà
tinc l'amor pendent,

i ens codifiquem,
just per reconèixe'ns
ens codifiquem,

de la teva mà
amb tots els bells codis,
del cor del pit-roig:

cauen trons i llamps,
la música elèctrica
de dins del laberint.

dimarts, d’agost 22, 2006

picar d'abella

Només música
Arribat a aquest punt
Arribat a casa
Si es que hi ha
Arribar d’algú
El veins es dutxen
Fan soroll
Arribats a aquest punt
No sé si cridar
O aixecar la persiana
O continuar
Arribant a casa
I posar música
Ser unes putes orelles

del nom del sègol 9

ràpidament passaven les estacions, els núvols canviaven de forma,
canviaven el plomatge totes les aus, i les parques teixien amb desgana els
futurs del bell ramat.
les estepes sense aigua ja no eren refugi, el bell ramat es feia vell, i
les articulacions del monstre responien amb violència.
com navegaven tots els cuirassats dels somnis!, com baixaven Volga avall!,
i just quan Mequinensa despertava als seus palaus d'hivern, just llavors:
revolta.
i el ramat seguia la ruta del sègol.

dilluns, d’agost 21, 2006

Rwandaburundizimbabweangola

Actinopterigis de l'amor
i la mar..., salada.
Vam ser feliços pel nas
i per la vena
inventant rumors falsos
robant als iaios de les obres
i menjant pizza regalada.
I ves per on que se t'acudeix
tenir fills
quadrar la vida
i somiar
amb la segona residència.
Esperaré la victòria del cansament
amb el sexe obert
embolican-te com a regal
totes les drogues
de l'univers.

verset de cagapalé

Controlava el carrer
Des de la finestra
Guaitava al seu recer
I menjava minestra
Es delia per ser
Cantant d’una orquestra
I marcava amb l’alè
El nom de la bèstia

Es vestia amb parracs
Cultivava espinacs
Tenia el cutis àsper
Anava molt a l’àfter
Tenia un gos brut
Mai passaria per l’embut
De treball non tenia
Ni feina molta volia.

Un matí de resaca
Va maleir l’espinaca
Va llençar-se al carrer
El cop va ser certer

La veina ja ho deia
Es podia imaginar
Amb la vida que feia
Es veia un mal acabar

I vet aqui un gos brut
Vet aqui un gat ensarnat
I aquest verset curt
Donem ja per acabat

IL PENDULO


Vivia dins d’una campana
I cada hora
Em rebotien les parets
Cada dia, cada hora
Dormia malament
Dins de la campana
Pixava i cagava
Penjat de la campana
El pitor els cops al cap
De la campana
I el ferro fred a l’esquena
Sempre amb son
Dins la campana
El pijor eren les 12
I comptar el que faltava
Sempre dins la campana

I a la campana del costat
Anava i venia
I rebotia i patia
Una vida a destemps
Semblant a la que tenia.

Pa Florit

Negra Garnatxa recomana Pa Florit: paflorit.blogspot.com

del nom del sègol 8

no em fa cap falta, a mi, girar els ulls enrere, cap a l'escorça del roure,
cap al xasis brillant del teu bimotor tunejat.
no em fa cap falta untar-me amb olis aromàtics, ni passejar-me penjat
d'amfetamines pels ports esportius del teu país.
no em fa cap falta batallar per un trosset minúscul de la carn que
t'alimenta: no em fa cap falta ser immaculat com l'acer dels petrolers.
no em fa cap falta, a mi, incendiar-me damunt de l'escullera i prendre
Gandia per la força.
et deia sègol, en privat, i ens enteníem.

divendres, d’agost 18, 2006

ETS I UTS

Ni mig ple
Ni mig
buit
miro el got
brut.
Ni mig bé
Ni mig
fotut
miro el got
abatut.
Ni el vi reserc
Ni el vi
begut
semblen res
conegut.

de sentir cap amunt

Baixant les escales
i els records
que s'amaguen
a on les escombres
Sota les escales.
I la pols
i les bicis
Trepijo amb compte
els últims moments
deixant ahir rera
la foscor del passadís

Altures datures d'atures atures


Com un globus del Viena
atrapat
al sostre de l'habitació
que espera desinflar-se
amb el temps o la raó.
Per caure altre cop
estès al teu cantó.

a Stéphane Mallarmé

Aquesta merda
que escombres
algun dia
seré jo

dijous, d’agost 10, 2006

del nom del sègol 7

de sobte vam aparèixer, com un huracà, del mig del sègol...

dimecres, d’agost 09, 2006

del nom del sègol 6

la cara fosca del tòtem tribal, gravat a la fusta d'una de les portes dels
corrals ara ja buits, semblava mirar la desolació de l'era.
els camions feien via cap els ports.
els treballadors de les drassanes cremaven neumàtics al bell mig de l'aplec
folklòric.
els rabassaires s'alçaven novament, la creu sempre contra la mitja lluna, i
mentrestant tots els aduaners del món ofegaven amb whisky del bo les seves
penes més profundes.
la cara fosca del tòtem tribal, gravat a la pedra molar del molí del poble,
semblava il·luminar-se amb la falsa il·lusió del fluorescent.
caducàvem una altra vegada.
encapsulàvem els diables del sègol.

dimarts, d’agost 08, 2006

del nom del sègol 5

com un boig, sentia veus, sentia suors fredes, urpes de gel burxant ferides
i llagues, com un boig desbocat corrent per damunt la presa. el fràgil
equilibri.
caiguda lliure: els arbres arrencats de soca-rel, les lloses de la muntanya
desprenent-se.
i aquell silenci, només les veus, les suors fredes. palpitant.
al llindar de la bogeria, com tota la seva estirp: deixada la terra, els
ametllers del tros deixats.
la por del sègol.

dilluns, d’agost 07, 2006

del nom del sègol 4

poder ser de pedra, ser fulla i vent, poder ser pont quan hi ha les
crescudes dels rius de qualsevol país estrany, gronxar-se damunt el barranc
on la ciutat fineix.
ser de mercuri, multiplicat, brillant argent, i expandir-se, expandir-se per
damunt de les llambordes del teu carrer.
ser no res, no anar mai a l'envelat.
ser una barrera d'una frontera de qualsevol país estrany, voler ser el sòl
on creix el sègol, voler ser el sol d'on creix el sègol, voler ser sègol.

divendres, d’agost 04, 2006

del nom del sègol 3

les locomotores olioses, els jugadors de petanca, l'idioma mig perdut.
un paisatge en decadència, heineken, boissons froides, coronat per un
castell domat pels esbarzers.
damunt els antics ponts de pedra passava rabent l'exèrcit de nans galopant
micromotos, causant estralls enmig de les parades, batent-se en duels
desesperats, afirmant la seva solitud: les nostres.
i èbries, les velles estrelles del beisbol s'explicaven un cop més les
batalles de sempre, èpiques de bastons i boles de ferro.
vivíem intensament les nostres solituds de sègol just a punt de batre.

dimecres, d’agost 02, 2006

del nom del sègol 2

els agostos vermells a les ninetes dels teus ulls de salamandra: avançaven
els trens com una exhalació, creuant les praderies i les estepes del teu
país de pellroges. els mars del teu continent s'encenien amb tots els colors
de la sorpresa: turquesa era l'ànima lliure de l'óssa major, maragda la de
l'óssa menor.
es vinclava una espiga de blat, com un sentiment.
brillava el sègol arrogant.

dimarts, d’agost 01, 2006

Gran reserva

Pobles submergits
nàusea treballada
semen bonic
i calamars a la romana
Al.leluia!!
Pagesos llaurant l'asfalt
ramaderia tunning
¿Posem la mà en un formiguer
a veure qui aguanta més?
Mandala català
i el teu semen
bonic
envasat al buit

del nom del sègol 1

era com tacar-se els dits i els colzes amb tinta roja: tothom feia els seus
plans, es multiplicaven les discussions a l'ombra del les palmeres, i
mentrestant conduíem ebris esquivant rotondes fins les portes del paradís,
cada matí, amb el sol fent-se gras, bola de greix encès, cada matí rebent
notícies dels àngels que baixaven a la festa: estrelletes als teus ulls de
salamandra, mamuts.
fèiem la ronda vora mar, de tinta roja.
i finalment vam tatuar-nos el nom del sègol als artells.

dimecres, de juliol 26, 2006

Passejant sopat

La respiració de l'edifici
i jo tot sol
i jo tot sol
només volia que m'abracessis
aquí tancat
les parets suen color
i respira l'edifici
antenes rovellades
fent mímica al terrat
akrun! akrun!
sulvapulla! sulvapulla!
tokiorait! tokiorait!
eczemes proteínics
¿en quin dia cau Nadal?

diumenge, de juliol 23, 2006

Fa calor

No vull ser multicultural
no vull anar a Benicàssim
no vull viatjar
no vull okupar res
no vull anar a manifestacions
me la sua el Líban
i no bec infusions
Avui he sopat puré fred
em compro al mercadillo
els calçotets
m'agrada el balonmano
i per vacances
em quedo a Sabadell
Cremem la Tete?

divendres, de juliol 21, 2006

Frankfurt nights

esperaré una nit propícia
ben amagat sota un llençol
i quan la lluna, destenyida
apunti el nas damunt dels morts
m'esmunyiré pel cementiri...

Pau Riba

Matar-nos a poc a poc
a cau d'orella
robant martellets
dels autobusos
buidant tots els extintors.
Passejant la nit borratxa
passejant-nos per la nit borratxa.
Carrers sense retrovisors
llacs de Perrins amb mostassa
bula gorda als incendiaris.
Morts a poc a poc
( piano, piano )
delirant a l'ombra
trepitjant llambordes
i fent ballar ganxitos
esperant els funerals
drogadíssims
sobre la nostra tomba.

dijous, de juny 29, 2006

Avui és el segon aniversari del Negragarnatxa.

Doncs si. Avui fa dos anys. És estrany el parany.

dissabte, de juny 17, 2006

Joies del WC de bar



La VACA, la vaca, la vaca, la vaca.
Remuga, repensa, remastega i et mira als ulls.
FAM
de vaca.

"que no pensa païr mai"

divendres, de juny 09, 2006

FW: [sepiosos] feu-ho c�rrer, gr�cies

 

FESTA DE LA TERRA, A LA S�PIA

Dissabte 10 de juny 2006

a partir de les 22.30

 

Ega

Labatzuca

Andreu i els rumberus

Mr. Sequ�

Luhum�

Safan�ria

 

Acordionistes del Vall�s

Eskamot Valles�

 

HOMENATGE A L'OVIDI

PRESENTACI� DEL CD HOMENATGE A L'OVIDI

PRODUCTES DE LA TERRA (dels que es beuen i dels que es mengen)

 

 

10 anys de S�pia Verda


>---------------------------------------
>Llista de correu de la Sepia Verda.
>Per enviar un correu a tots els sepiosos envia'l a sepiosos@sepiaverda.com.
>No oblidis visitar http://www.sepiaverda.com

dijous, de maig 18, 2006

La verge del Xòpet.




Vestida de blau elèctric, rosa, verd, vermell, amb mil túniques de colors fluorescents sobreposades. Les galtes plenes de purpurina i al cap una lligacama radioactiva com a corona. La Verge de Neó, imatge psicotròpica, icona religiosa d’una heretgia, rutilant com una explosió nuclear. S’alça majestuosa aguantant en braços un embotit molsut, lluent, un choped de 5 Kg., que mira entendrida.

diumenge, d’abril 23, 2006

INDIAN SEPIOUX SONG

Horts que maten
corbs que parlen
deu estufes
sota l'aigua.
Camps que cremen
llunes negres
sants que ballen
sense esma.
L'home-vaca
que s'ho mira
que remuga:
-no vull herba
-vull absenta!
Prepareu-vos
les paraules
per la mort
més violenta.
Q'els meus poetes
venen cotxes
i treballen
al polígon
q'els meus poetes
beuen massa
i estafen
a la banca.
Q'els meus poetes
esquiven pedres
d'un cel marró
de carn i ceba
q'els meus poetes
només busquen
qui els i digui
on trobar
una droga
q'els abrigui.

dimarts, de març 28, 2006

grans seleccions 2:La mare de déu del glop de whisky



La mare de déu del glop
de whiskey.
Sempre fidels.

grans seleccions:wàter del bar.




Negres tempestes agiten els aires
núvols sinistres evoquen l'esguard
encara que vingui la mort més cruenta
contra l'enemic haurem de lluitar.
La nostra bandera és la llibertat.

diumenge, de març 26, 2006

amb riba music, plis

SOL, SOLET
VINE AMB MI A BEURE
VINE AMB MI A BEURE,
SOL, SOLET
VINE AMB MI A BEURE
SI TENS SED.

divendres, de març 03, 2006

www.cowabduction.com

Visiteu-la... és impressionant

rimmel life

NO RECORDAR RES
SOTA ARBRES CADUCIFOLIS
AMB UNA IMPERIOSA NECESSITAT
DE PLANTAR NAPS
ANIQUILANT
LA FORASTERA PATATA
XENOFÒBIA VEGETAL
TORNAR ALS ANCESTRES.

dimarts, de gener 17, 2006

paper de vidre



Recomanem la revista paperdevidre.
Excelent per polir-se el cervell.

http://usuarios.lycos.es/paperdevidre/