era com tacar-se els dits i els colzes amb tinta roja: tothom feia els seus
plans, es multiplicaven les discussions a l'ombra del les palmeres, i
mentrestant conduíem ebris esquivant rotondes fins les portes del paradís,
cada matí, amb el sol fent-se gras, bola de greix encès, cada matí rebent
notícies dels àngels que baixaven a la festa: estrelletes als teus ulls de
salamandra, mamuts.
fèiem la ronda vora mar, de tinta roja.
i finalment vam tatuar-nos el nom del sègol als artells.
dimarts, d’agost 01, 2006
del nom del sègol 1
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada