del nom del sègol 6

la cara fosca del tòtem tribal, gravat a la fusta d'una de les portes dels
corrals ara ja buits, semblava mirar la desolació de l'era.
els camions feien via cap els ports.
els treballadors de les drassanes cremaven neumàtics al bell mig de l'aplec
folklòric.
els rabassaires s'alçaven novament, la creu sempre contra la mitja lluna, i
mentrestant tots els aduaners del món ofegaven amb whisky del bo les seves
penes més profundes.
la cara fosca del tòtem tribal, gravat a la pedra molar del molí del poble,
semblava il·luminar-se amb la falsa il·lusió del fluorescent.
caducàvem una altra vegada.
encapsulàvem els diables del sègol.