dijous, de setembre 21, 2006

del nom del sègol 14

ens veníem l'idioma per quatre somriures, per dues carretes ben
enllustrades. ens era tot igual, no teníem res a perdre perquè no teníem
res.
volíem guanyar-nos els nostres paradisos de mercromina i micromachines,
tornar a ser nens, salvar-nos de la crema.
del fons de les marees d'esperma sortia un fil roig, el fil romput de la
consciència, el fil que ens permetia ser herèticament bells i rebregables.
el fill pròdig del teu poble s'ha fet vell, Mazingerzeta de desguàs.
ens vendríem el sègol; ni ens coneixíem.

dimarts, de setembre 19, 2006

.:oºoºoºoºoºoºoºoºoºoºÔ

socuncucporucquem'arrossegoperallaonpuc

dilluns, de setembre 18, 2006

Ôoºoºoºoºoºoºoºoºoºoºoºo:.

socuncucnauseabundques'arrosegapeldilluns

divendres, de setembre 15, 2006

a l'extrem nord-oriental

Rambutan per a la minyona cellijunta
Noms escrits per l’oxid de la valla
De ferro, podrit rambutan
Que dibuixa el teu rostre
Els plats que no rento son miralls
El mistol que m’estalvio
Me’l gasto en rambutan
Crostes de vi que s’esquerden
I possibles pinyols de rambutan
Autopistes d’insectes fan
Autopsies infectes, ventilador
I xiscles a l’òxid de la valla
Per quan passis per davant
Jo seré darrera. Bordo fort.
Per no ser menjar de zoo,
Rellenu de rambutan.
....

*nota pel lector: perdó: jo mtx em concedeixo el permís...

del nom del sègol 13

Mequinensa, pensàvem Mequinensa envoltats de màquines terribles, pensàvem
Mequinensa i Sant Petersburg, i resignadament esperàvem que arribés el carro
de la carn.
la cadena de transmissió de l'odi perfectament greixada.
els sentiments perfectament enllaunats.
érem romanesos viatjant en grup, érem atlants del paradís perdut, érem
dandis en decadència. érem sempre allò que volíem ser, allò que no volíem.
pensàvem Mequinensa des dels nostres somnis californians.
surfiniuesei. cocacola quotidiana.
Mequinensa, sempre Mequinensa als escots de les ninotes de silicona; al
mirall de les rayban, Mequinensa.
cirerers de Gallinera, la cadena de transmissió de l'odi.
Sant Petersburg sota la neu, sota les bombes, cocacola paradise. Mequinensa
paradise.
i vindrà un dia, tornassol, que ens parlarem en llengües foranes perquè sí,
i ens serà igual; i vindrà un dia, tornassol, que Mequinensa serà un
fantasma (Mequinensa submarina, Mequinensa sefardita).
i vindrà un dia, traginer, en què sabrem el nom del sègol.

dimecres, de setembre 13, 2006

uncionari

Collir cireres assoleiades
I tenir diarrea l’endemà.
Collir cireres i guardar-les
Fins que pel temps es facin malbé.
Collir cireres a cop de pal
Llepar la resina del cirerer.
I passar de les cireres.

I, funcionari,
Llepes el cul del rei
I, cansat,
Enganxes el segell
I, fill de puta,
T’en vas al gimnàs.
I, simpàtic,
Passes pel sedàs.

parada i fondo

De la roca estant,
Vec passar els taurons, un a un, mostrant les seves panxes.
Potser és que deuen buscar l'àliga que mai ens acaba de trobar.

He acabat de masturbar a la capsa de cereals.
ACABA LA JORNADA
M'UNTO DE MELMELADA
I VINC A CERCAR-TE.

dimarts, de setembre 05, 2006

del nom del sègol 12

vaig cremar les pells que em protegien dels freds salvatges, i vaig
escriure't les meves raons amb esprai roig damunt les parets que tancaven la
reserva.
vaig dibuixar tots els meus retrets a les teves portes de fusta noble.
vaig construir-me una casa ikea, i em vaig inventar una felicitat absurda.
vaig reproduir l'estirp amb desgana i amb total convenciment, deixant-me dur
espiral endins de la debacle col·lectiva. fornicava per responsabilitat
social.
cada cop em veia més bell, més de colors, més obcecat.
com si el sègol se m'allunyés...