del nom del sègol 12

vaig cremar les pells que em protegien dels freds salvatges, i vaig
escriure't les meves raons amb esprai roig damunt les parets que tancaven la
reserva.
vaig dibuixar tots els meus retrets a les teves portes de fusta noble.
vaig construir-me una casa ikea, i em vaig inventar una felicitat absurda.
vaig reproduir l'estirp amb desgana i amb total convenciment, deixant-me dur
espiral endins de la debacle col·lectiva. fornicava per responsabilitat
social.
cada cop em veia més bell, més de colors, més obcecat.
com si el sègol se m'allunyés...