divendres, de setembre 15, 2006

del nom del sègol 13

Mequinensa, pensàvem Mequinensa envoltats de màquines terribles, pensàvem
Mequinensa i Sant Petersburg, i resignadament esperàvem que arribés el carro
de la carn.
la cadena de transmissió de l'odi perfectament greixada.
els sentiments perfectament enllaunats.
érem romanesos viatjant en grup, érem atlants del paradís perdut, érem
dandis en decadència. érem sempre allò que volíem ser, allò que no volíem.
pensàvem Mequinensa des dels nostres somnis californians.
surfiniuesei. cocacola quotidiana.
Mequinensa, sempre Mequinensa als escots de les ninotes de silicona; al
mirall de les rayban, Mequinensa.
cirerers de Gallinera, la cadena de transmissió de l'odi.
Sant Petersburg sota la neu, sota les bombes, cocacola paradise. Mequinensa
paradise.
i vindrà un dia, tornassol, que ens parlarem en llengües foranes perquè sí,
i ens serà igual; i vindrà un dia, tornassol, que Mequinensa serà un
fantasma (Mequinensa submarina, Mequinensa sefardita).
i vindrà un dia, traginer, en què sabrem el nom del sègol.