dimecres, de desembre 31, 2008

del nom del sègol 26

em quedaré sol a l'escullera. aguantaré l'envit. com un ídol d'antic amb ulls hieràtics. com l'esquelet dels arbres en l'hivern siberià. passaré de nit davant la finestra il•luminada. miraré la congregació. buscaré motius per quedar-me fora. buscaré motius per entrar dins. seguiré un camí de vellut negre. em quedaré sol buscant puresa. covaré dimonis. covaré dimonis. em mossegaré la llengua, maduixa ferida.
com un esbart de llessamins: la boira baixa.
quina cortina tan dolça al camp de batalla. els rituals. les crestes dels pardals. l’aroma de la boira. un pom de margarides. i aquelles nits passades en blanc traduint les velles escriptures del sègol.

dimarts, de desembre 16, 2008

lletanies, 1

"cada dia demanaràs
pa amb vi i sucre per berenar"

Àngel Ot, Memòria i identitat (2008)

dilluns, de novembre 17, 2008

divendres, de novembre 07, 2008

A ANTE BAJO CON CONTRA DE DESDE...

SANTA LLOGAIA EN LES PUTES
AMB DIUMENGE FINS REBAIXES
COM GANES D'EJACULAR
MENJANT MONIATOS CONTRA PASQUA
ENTRE SOPAR O ESMORZAR

(HO DEIA I HO DIU EL RAPSODA:
GORA ETA ÉS POESIA
AQUÍ I A MADAGASCAR)

dijous, de novembre 06, 2008

Bartra: 8 de novembre, 1908-2008



I jo entre ells, invisible, i, com sempre, a la dreta del meu cor,
enmig de tot l'embull de l'holocaust,
renill en el renill,
crit de l'au aspidada entre el toro i el sol,
fimbrant en tot el frèvol fil calcari de l'hecatombe-
jo l'estassat guerrer
de l'espasa rompuda,
sol esventrat,
font roja,
ahir-

(fragment de Rapsòdia de Garí)

dilluns, d’octubre 27, 2008

més records

12 de juny del 2004
LA SÈPIA VERDA
Sabadell
El grup actua en el famós casal alternatiu de joves de Sabadell, telonejant als Dijous Paella. L´Ariel coneix en persona al “Titot” de Brams, després del concert. I molta gent del públic diu que el concert de l´Ariel i la Banda del Dr Juantxi, és el millor que han vist per la Sèpia Verda.


http://www.arielsantamaria.com/agenda/any2004.html

dimecres, d’octubre 01, 2008

qui els vol?


contacte: BAR LAS VEGAS. ptb city

dilluns, de setembre 22, 2008

del nom del sègol 25

passar de llarg els incendis, baixar al riu a caçar salmons, robar un llençol de les paitides. esperar la sort. canviar de vorera com un electroxoc. fer la dansa ritual entre la boira. collir móres a la vora del barranc, sempre amb pendent. sempre de cara al pendent. els cables de les màquines, els motors de l'astronau, els circuits d'alguns androides. els metalls pesats, els gasos líquids, el misteri del gegant de la muntanya. la font de plata. l'avellutat belar del cabrit, la sensibilitat llumínica del tub electrònic. les xarneres oxidades de les portes del mas. una memòria de llom negre, amb la presència del llop.
d'una sola arrel.
feta de sègol.

dissabte, de setembre 13, 2008

hic sunt leones

queixalada a l'ànima de l'explorador

dimarts, de setembre 09, 2008

barraques

què? uff SIIII buà, ueeeee!
i tant, si. bestial, de puta mare. conga.
guau, ueeee! osti com? ufff
uff com era? congaaa nem aqui darrera?
que? ni idea, sidra. s'acaba?
dic coses,. oi? com? bé!

dimarts, d’agost 26, 2008

www.osoblanco.org

som res
cigarreta abandonada
per jugadors
morts sense honor
per reis sense corona
sense plors
el teu pes
no val una bufada
màrtirs nuclears
i la cultura feta
pols de desert,
amanida
formatge
feta pols
pa i aigua,
feta
amor a la terra
que peta
escopinya bastarda
com beguda bruixa
a la cuina solitària
amor i vinagre
solitari
GORA
pensament fumats,
amanita!
gerra buida
fera de kleenex
occitània i aztlan
fosos pel poder
de la central nuclear
màrtirs d'una terra marcida
guerra lliure

diumenge, d’agost 24, 2008

patera lof

Un nus i sabó d'hotel
el desenllaç, llençar el calamar pel lavabo.
que s'escaparà canyeria enllà, claveguera enllà, mar enllà. que s'escaparà nedant.
-Què fas? Una palla mental -Bec aigua de l'aixeta. -Vine...! (vine vine vine vine) I què si vinc o foto el camp, amb el meu sac de pedres foradat, que perd el contingut. I què si em quedo al reflex de l'aigua del vàter per sempre. i què? Que se m'emporti aquest extractor que no para, que pulveritza el pa d'algú per un luxe imbècil. Diuen que mar enllà hi ha llacs convertits en vertederus per la perca. Un mirall enorme, i el logo d'aquest lloc de merda a la tovallola.
Amb dits freds -...eo, ... véns...? que no saben posar-se a l'esquena.
Retornem al llac, a menjar-nos els nostres budells de perca. -Quina hora és?

Tot llegint A. Mateu Biosca

Fent burbujitas amb el semen
de vells pallassos republicans
la puta monàrquica riu
desdentegada
per no plorar:

¡Siguiente!


Aquest tal Mateu Biosca és una espècie
de Bukowski català, entranyable.
Lecturas de verano 2008:
La força de la fe

Si no et creus la gran mentida potser trobis la sortida


dissabte, d’agost 23, 2008

tatxaaaan!

hedningarna s'acaba, com les tites als 60,
amb tots vosaltres una mica de paradís blau:
http://www.myspace.com/hurdygurdyprototyp
croac, croac

nusequepusà

els veïns del pis de davant no han marxat de vacances: alço la persiana i continuen dins el seu estable.
per tv1, or
per tv2, encens
per tv3, la mirna
falten 14 anys perque el seu mesies es foti la primera lacambra

poques fotos de les vacances

vas avançar
per l'avancé
de la tenda
com un rèptil

No era el teu dia
no era la teva tenda

vas dormir
sobre les botes
de negragarnatxa

parer mullat

Per què gastar llum? L'apagues.
I balles al ritme impossible, amb les gotes que rellisquen de la façana
fins al repís de la finestra.
El silenci de la pluja. Ja no plou ni fa sol.
Per què escriure? T'untes els peus
amb oli i les cendres de Ducados.
Les últimes passes de carmen miranda

rata

Pous a les parets
Forats on cau el record,
amb marc de fusta.
Fantasmes al formatge

Connectes la nevera
buida, perquè canti
com un ocell
a la gàbia

divendres, d’agost 22, 2008

la nit del sègol 1

era tan cara la teva rialla, prístina com el dringar de les monedes de judes. alçàvem el puny amenaçant els núvols que cobrien, ben al fons, la muntanya. babilònia. babilònia creixia amb cada dubte dels teus, s'enfortia cada vegada que jo queia desplomat a terra després d'una correguda extenuant. quina barbaritat les llances dels centurions romans. quina barbaritat el plomall carmesí de la seva crinera daurada. quin esglai l'enumeració de les llagues dels condemnats. miràvem a la dreta i a l'esquerra. volíem que fos veritat l'aliança que ens havíem promès quan foradàvem d'esma el subsòl de sota el colosseu. babilònia; foc a babilònia; sisplau, foc a babilònia. muntar les catapultes, esmolar tots els metalls, atiar els cavalls. tants quilòmetres sense parar ens havien xuclat les carns, ens feien tenir la llàgrima fàcil. sacsejàvem grotescament les pelleringues que ens penjaven dels braços per esquivar les embestides dels braus mentre escalàvem les tanques de l'empallissada. les estelles de la fusta basta ens ferien les mans. la immediatesa, que bèstia. primitivament volíem cridar "som vius, babilònia; no ens pots" enfilats a les roques de sobre el mar.
crema troia.
foc a babilònia.
(ens untàvem amb les rostes de l'oli del trull.)

dilluns, d’agost 18, 2008

combined comunity codec pack

lancelot va dir a ginebra "vols que et punxi amb un punxó".
ginebra de tantes ganes va dir "sí".

divendres, d’agost 15, 2008

reacció inflamatòria pulmonar greu

pirueta pirueta, clips enagos, a la barra horitzontal. mallots malles i 300.000 persones que fan cua a l'ikea setmanal.
doble mortal.
doble moral.
pirueta pirueta, piruletes verinoses a les portes del col·legi.
clips enagos i al final: a la barra vertical.
el somriure l'equilibri, mallots malles, clips enagos.
pirueta pirueta.

foc a babilònia.

dimarts, d’agost 12, 2008

iscles cementiri, next stop

Desesperat, embolicat.
Al costat de la caixa.
... pares el cotxe,
estires les cames.
T'espera un xiclet de fresa àcida.

El món, i l'amor, i la lluna, i totes aquestes merdes,
continuen corrent a l'autopista d'allà fora.

No se'ns pot portar enlloc

M'ensabono abundanment. Un plaer sobre el palet europeu, sota la dutxa solar.
Sé que m'expulsaràs del paradís quan vegis la mar d'espuma envaint el corral de les gallines.
M'ensabono els ous, l'esquena, amb xampú industrial. I deixo córrer l'aigua,
que repta borratxa de Timotei Milflores, despermaculturitzant la terra que toca.
Recordo un frankfurt a l'entrada del poble.

12 d'au al gust

vénen a rescatar-te
vénen a rescatar-te!
.
Des de l'illa deserta
saludes la desfilada,
de l'orgànica, i la dels envasos.
Encens el coixí i el tires per la finestra.

dilluns, d’agost 11, 2008

bzzz

Banzai.
Te l'endinyo
sota un garrofer.
Tot
pels ous de la reina.

sant beneit 16

Serem amics d'explicar-nos coses
Ens aguantarem les bufades de xoriç
D'anècdotes porques embudellades
Enmig tallats de sang espessa
Com dues persianes civilitzades
Que s'enrotllen i miren la tele
I grinyolen sempre que poden.

vinyes ufanoses regalen el seu fruit

quan era petit escoltava la veu del senyor rector, de nit, pels carrers empedrats de dins la vila.
fora murs vivíem d’amagat, de propina, per l’oblit dels soldats del rei.

dissabte, d’agost 09, 2008

i fins mitges i polaques

passen fantasmes vestits de pana, amb granota blava, gorres de gairell; xamant, xamant amb força l'enrotllat de contraban.

holanda contra suïssa en vòlei platja: mercuri tropical al bar sport.

la nit és molt nit quan no ho és tant com voldries, li deia l'abella a la flor.

passen fantasmes vestits de lluentons, en silenci, de tornada de parranda pel carrer del desengany.

amb els farbalans del tot pol·linitzats!

diumenge, de juliol 27, 2008

Noslotragamus

Els núvols es van iluminar, i un carro de color lapisazuli, conduit per 12 cavalls blancs, va apareixer al cim dels cels.
La gent que en aquells moments de migdia caminava pels carrers de Vic, cristians i moros, es van postrar.
Sense acabar de tocar terra, el carro va quedar inmovil a uns 10 metres del terra.
Tota la ciutat estava en una penombra plàcida tot i ser les 12 del migdia d'un juliol.
La gent començava a sortir de les seves cases, els cotxes deixaven de circular quan, tot d'una, es va sentir un "Ejemmm"
que va sentir-se en tota la comarca.
Una veu que feia molt de temps que no parlava, s'afinava la gola, cridava l'atenció i marcava la seva força: 3 coses al mateix temps!
"He vingut a dir-vos únicament una cosa. I creieu-me, fills meus, per una vegada." va dir déu en un català montillesc.
"Jo no existeixo". A l'intstant, va fer un xerric amb les dents i els 12 cavalls blancs se'l van endur cels enllà.
Un clàxon va començar a sonar, llavors d'altres. En pocs segons, la circulació va tornar a la normalitat.
La majoria de peatons, van aixecar-se, i amb el cap cot, tornaven cap a casa examinant el video del mòvil.

temps

Miro la llepada de merda
tiro de la cadena
escupo una saliva groguenca
desembolico un xiclet
surto

Sento una olor
Suo
M'estiro sota una ombra
Esperant sentir l'escombreta rascant-me l'ànima

dimecres, de juliol 16, 2008

del nom del sègol 24

aquesta tendència a la pirueta, a la tragicomèdia, al gest precipitat. aquest preludi d'una vergonya futura i esperada.
aquest amagar el cap sota l'ala dels bombarders de pearl harbor. les corbes de les bombes de neutrons!, la llargada tan fina dels míssils soviètics!
la lluentor freda de l'autoexecució ritual; catana samurai, pallaresa carlina.
aquest impàs.
el fulgor del sol ixent.
l'engany quan explotava, que bèstia que era!
i era molt petit: que bèstia m'era.
era de sègol la verge trobada.

dilluns, de juny 09, 2008

arquitectura de conjunt biòtic

del desengany en podríem fer pinturetes per les criatures, estrelletes de purpurina, llunes ben brillants i sanefes de gomets. com els lemmings, hasta la extinción. barranc avall. instal·lats en el gregarisme estranger, tan cofois.

divendres, de maig 16, 2008

divendres, de maig 09, 2008

TRIPI HOP

SENTIT MONOCOTILEDONI
MULLAT PLUJA BÍFIDA

COLUMNA ÀCIDA

(-Maduixes psicodèliques
m'enlluernen l'espinada-
diu/escriu el Mestre Grimi)

ENYOR SENYORES SENYORS
DEMENTS VOLADORS
DE MENTS VOLADORES
EN ÈLS SOFÀS RONYOSOS
DE LA SÈPIA...

...BUSCANT BUSCANT
LES TENEBRES

HOP

fona 2008


dimecres, d’abril 30, 2008

aiguardent i sagí

clar, és que érem un frau, focs d'artifici.
i de sobte despertàvem d'aquell breu ensonyament, i no hi havia re.
re on agafar-se, re en què recolzar-se.
sumàvem individualitats i no arribàvem ni a mitja unça. ni a mitjunça.
el xaf de la pedra a l'aigua, els cercles concèntrics que s'allunyen fins a desaparèixer.

xaf.

dimecres, d’abril 23, 2008

dic:

la mort i la primavera.

dissabte, d’abril 05, 2008

dijous, de març 27, 2008

"Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars"

Glup, glup, glup.
Tres glops.

glup, glup.
dos glops

glups!

dimecres, de març 26, 2008

formigues dispersadores de llavors de rhamnus alaternus

ferit d'una cama,
pollastre,
de plomes com fogueres.

mòlt davant audiència.

pollastre arrupit,
desencorralant-se, en la imaginació,
en vol de fumera índia.

anatema, anatema.

dimarts, de març 18, 2008

divendres, de març 14, 2008

Divendres Marsala

LLAVORS EN MÀ, MEDITO
CREC
ARRIBAT PER RIBES DESCONEGUDES
SENYALS DE FUM
PEIXERES ( LES MOLT PUTES )
EN POSSESSIÓ DE VERITATS DISSOLUTES
I ENCENC
PROVIST DE COMBUSTIBLE
UN, TRES DIVENDRES

dimecres, de març 12, 2008

aztlán underground

The dormant giant has awakened. Throughout the Southwest known to Chicanos as Aztlán, the movement of the struggle is still in effect and greater than ever. Treated as foreigners in our own land, Aztlán Underground(AUG) was founded to voice the anger and frustration of the poor and powerless. Formed in Los Angeles in 1990, AUG has been true to their name and beliefs by playing political rallies and underground venues and anywhere that the doors were not closed. Creating a new sound that is still evolving, AUG captures the psyche and transcends to all ethnic groups, capturing a universal rhythm to convey their message of "self-determination and decolonization."
A vegades n'hi ha prou en entomar tots els embats.
Esperar fins al darrer moment. De sobte la corda es trenca, el nús es fa la gravetat actua amb tota la seva força.
I és que esperar que les coses passin és un vici. Postser estúpid o potser inteligent, qui sap?

fragmentos de epitáfio paleocristao do séc. VI

a vegades n'hi ha prou en entomar tots els embats. esperar, esperar. fins al darrer moment. i de sobte, pluf, la corda es trenca, el nus es desfà. la soga s'abraça al seu séc. i peta.
de vegades n'hi ha prou.

dilluns, de març 03, 2008

car- xof

M'estima
o no m'estima.
Una fulla rera l'altra.

He arribat al cor, i me l'he jalat.
La part més tendra.

divendres, de febrer 29, 2008

(misantropia de l'èter.)

tot el dia cops de cap, cops de cap, cops de cap,
bombolletes i petardos, tubs d'escape,
i ginebra i 2 glaçons i unes olives,
prendre el sol com qui toreja dia dia
a grues i bobcats i forns de llenya;

tot el dia cops de cap, rams de flors, col-i-flors,
nens i nenes d'uniforme tots en fila,
8 o mil nou-centes fintes, lianes de tarzán,
perdre el dol com qui flipa amb pa de figues,
i parets i parets, i un camí de paret seca.

visitar

4.000 llibres; qui sap quantes edicions. La broma en qüestió es diu Risoterapia, el poder curativo de la risa. He pogut mirar els ulls de l'editor, pero m'encantaria poder saludar l'autora d'aquest bodrio. Com mirar al fons dels ulls del xino que es fa passar per japonès per a poder cobrar-te el triple per a servir-te cru peix mort sense coure ni condimentar.

Aqui teniu un tros cru d'aquest llibre. Mushimi o pexami o com es digui, que diria l'editor.

"Con la mano en el abdomen, aspirar todo el aire posible i expulsarlo diciendo, jaaa, jeee, jiii, jooo, juuu (...)
ja: la zona de las caderas y el abdomen
je: hígado, reduce los enfados
ji: sistema nervioso i oxidación
jo: oxigena el cerebro, facilita el riego cerebral
ju: elimina los gases. Problemas digestivos"

La col·lecció de l'editorial "Meoterapia: la relajación de mearse en la ciencia".

dijous, de febrer 28, 2008

de fora

Em remoc, inquiet, en la teva endogàmia: reboto, reboto, reboto. Paf. Forat negre, remolí. Sóc dels altres: no entendre-ho mica, no conèixe’n cap. Veure-ho des de fora mirant-ho sempre. Reboto: paf.
Tac tac tac tac. Paret. Veure-us des de fora mirant-vos sempre. Paret.
Patada al ventre.

dimarts, de febrer 26, 2008

la darrera hora de la sensació inmiscuïda profilàcticament després del segon assalt va resultar falsa. No era una autèntica darrera hora, només un termini anunciador d'un moment en que les coses canviarien. Tot. Un impuls de cames més per saltar el mur infranquejable i ja era al nou món. Allí on les dones condueixen motos. La sensació no tenia rellotge. Mirant al cel s'orientava.

carrer dels boters

sí, estaria bé botar la barca a l’aigua, amb tota la cura del món, i remar fins ben bé a sota d’aquells niguls que semblen palaus i fortaleses. i aturar-se. i prendre entre les mans el saquet de gra que expressament portàvem de casa, i enfonsar-hi els dits amb la mateixa passió de qui s’unta de l’aigua beneïda de les piques baptismals. amb la passió mateixa de qui s’ofega a consciència amb els fluids carnals de l’explosió.
botar la barca a l’aigua, com una catedral a flor de pell.

dimecres, de febrer 20, 2008

Nosa

en pilotes, en un camp, amb una aixada
sota els ulls dels veins, poc decidit
unes llavors, d'internet, a la butxaca
saber poca cosa.
Rascar la picor de la terra.
Nostra
?

dimarts, de febrer 19, 2008

em deixava

deixeu-vos passar
anestesiats
per les agulles del rellotge
trieu quina
o la més trista
o la dels cigarrus
o la que't fa cantar
tictac
anna ternheim
per a baixar-se els pantalons
davant de la mula

http://www.youtube.com/watch?v=99dh7MBysmI

http://www.youtube.com/watch?v=GAkwl1zvivg

http://www.youtube.com/watch?v=MfiVx0yChpc

copi & scup @

pudrint rellotxes.

modernització

escoltant scorn, grup d ex bateria d napalm death q us aconsello i intentant escriure algo afinant els dits en una petita psntalla. Barna moderna es la fi del q coneixem com a present simple . I ja paro pq m tornu miopu

del nom del sègol 23

vam decidir aquell dia, després de reunir tots els caps de tribu al voltant d'una foguera, de fer de l'enveja el motor del clan.
envejaríem l'ego impertèrrit de la muntanya; envejaríem l'extinció tan turbo del bisons de les praderies; envejaríem la perdurabilitat de l'èxode del poble preferit de déu.
envejaríem els fortins i els uniformes blaus dels vencedors.
vam decidir aquell dia seguir adorant, d'amagat dels rostres pàl·lids, l'aroma embriagador dels bufadors de les drassanes, la personalitat del tomahawk fendint els aires.
la venjança del sègol: sempre al darrer moment.

dimarts, de gener 22, 2008

YES FUTURE

EBO NO HA MORT
NOMÉS HIVERNA ESPERANT
LES SEPARACIONS CONJUGALS
DE LA QUARANTENA

10 anys de Quevedo,
comença el compte enrere,
espera...

ebo*ee

divendres, de gener 11, 2008

Visió

Al cap de milers de mil·lennis un home ja complet controlarà la vida i en trobarà el secret . Ara nosaltres, obligades larves de tan sublim besnét, brindem, acollonits, pel superhome que un dia serà un fet.