dilluns, de setembre 24, 2007

marcida garlanda

esclar: plantar cara, entomar els embats, reconduir la maregassa, convertir la volta de campana en tirabuixons i piruetes d’una dansa pirotècnica sense canviar ni de lloc ni de conviccions. sense desdibuixar mica el contorn del teu somriure. i amagar l’espasme clònic de la nineta d’uns teus ulls desorbitant-se seguint un ritme d’esplendorosa ornamentació. esclar: pèrdua sobtada de consciència.

bartra diu baaartra

dimarts, de setembre 18, 2007

inventari de barraques de pedra seca

em quedava un no res de tardes, d'aquelles de quan érem nens amb els clics de plaimòbil i les xapes adotzenades i els simulacres de futbol amb pilota de plàstic, i veig un cirerer, un marge dret, un capellà tacant de sal la paret de la casa, una ombra negra navegant el lateral de la presa, i el kirk duglas revoltant tots els esclaus de roma i la morbosa sorpresa de la crucificció. tan fàcil com falsejar les xifres de les bases de dades de tots els grans germans del món em seria construir una èpica on brilléssim de tan amics, pirates amb un bojac entre les dents, trongíssims tots, de tan amics com érem.

divendres, de setembre 14, 2007

dijous, de setembre 06, 2007

umà

ajà, tots els records es plastifiquen si els passem pel filtre de la recreació, es plastifiquen i es fan brillants i musculats com màdelmans de fabricació en cadena; òstia, imponents si te'ls mires de biaix mig a les fosques, com el heman i l'esquèletor, i alhora buits i desmuntables si els passeges a ple sol, com el heman i l'esquèletor i el xubaca.
ajà, però com lluitaven contra l'imperi!, com esquivaven paranys i camps de meteorits per protegir princeses i burocràcies galàctiques!
ajà, quant d'heroisme ensobrat a la memòria.