L'home va abandonar la selva i va construïr un bosc de ciment a la seva mida. Un lloc on estar comode i fora de perill(perdÓ per les faltes que foto)

una pitza
un cubata
i un porro així de gros.
Ja tinc empenta per sortir al carrer.

Giro quatre cantonades i torno a ser a casa.

SALUT I FESTES LLIURES

Herotorag déu dels ateus del vallès occidental ens convida, aquest cap de setmana,  a fer arrelar el paratge de la Salut un altre cop en l'imaginari de les llibertats del poble dels homes.

Com a recordatori, el paratge de la salut va ser expropiat temps ha per un grup de cristians de túnica fosca. Aprofitant la por del poble, van pendre'ns un tros de rodal, transformant la Vida Ciudadana entorn les fonts i horts, amb un altre dels seus monuments a la Por.

Avui en dia, una forta pudor àcida de ferro rovellat planeja sobre les festes. Una pudor de genolls de vicaria i esbufecs de vi de missa acalla la pobrísima asistencia a les festes, els riure dels pocs nens, els nuls joves que hi pugen.

 

Així que ara ha arribat el moment de fer-hi alguna cosa, aixecar el porró sobre els seus vells llibres fins a fer-los illegibles, organitzar uns concerts on sentir-s'hi ben còmode i passejar altivament amb els nostres ídols que ens representen: els únics animals que encara corren lliures per les nostres terres.

 

Com el déu senglar herotorag,

---

Más rápido, fácil, seguro y con lo que más te gusta de Windows Live, así es el nuevo Internet Explorer 8 ¡Descárgatelo!

El gran poema de Sant Jordi

vaig ARMAT
amb una rosa
i t'apunto.

filla de buda

vomito al capçal de llit
que em vas deixar,
encarat com mana el feng-shui.
Són importants, aquestes coses.
Pentino les restes d'arbequines i vi blanc
amb els dits, el nostre jardí zen.

dilluns pm

2 frankfurts després,
la terrible acidesa d'estómac
i les ganes de pixar
van convertir-se
en son

històric

les mones també es fan palles,
al zoo de barcelona

jou dici

jutjat
cartes mecanografiades:
Odi a l'estat
a les coses
Cosses a l'estat
de les coses
Em patejo els bars
i la teva amistat
amb males paraules,
és l'estat de les coses
o que m'agraden les crosses
Al silenci administratiu
que em deixa lliure
Pendent
al fons de la bústia
anant avall
és el meu currículum
donat l'estat
en què ens hem trobat
i les ferides amb crosta.

http://www.difonlaidea.tk/

interessant...

Oloro el teu odi
et veig, de reüll.
T'acostes per darrere, ho sé.

Me'n vaig amb els meus
i et miro de lluny.

Això sí que és un poema.

Es veu que n'hi ha uns
ARMATS
s'ho van passar de puta mare.
I van parlar en el SEU idioma preferit,
la violència.

I em vénen ganes de contestar