dissabte, d’octubre 28, 2006

dimecres, d’octubre 11, 2006

tu no ets deu

Trobar-se bojos al carrer, bojos amics, vells coneguts, caminant sols de
nit. Com tu.
cap enlloc, el passat i prou. Segueixes la conversa, i no pots assegurar qui
és què.
I continues el camí cap a sempre i et trobes enquintat i dubtant i cridant i
pegant
I ve la poli i és dimarts a la nit i tu sol.
I els dones el dni i el borratxo encara és al terra, pero com que tu no has
begut tant, téns la raó.
Te la dona la policia, i et torna el dni i foragita el pegat.
No ha estat dificil, ha estat molt fàcil. Cara de malparit, un bon parell de
cops, agafar-lo pel coll i tocar-li la panxa: "em mola la teua panxa, si
tingués un ganivet, li fotria un forat i me la follaria".
Companys i amics i fantasmes i records.
Qui es pensava que era normal? No hi ha cap altra banda, hi ha un riu que
ens arrossega.
Hi ha molta merda, hi ha treball, hi ha el moment de perdre-ho tot.
Hi ha alguna cosa que no funciona.