dimarts, de juny 12, 2007

divendres, de juny 08, 2007

my generation

què passa generació perduda si els pares mai parlaran en un bar altermundista de la teva vida apassionant, inflats d'orgull, de la teva vida apassionant arreu del món totalment de triomfador de plastilina, de beques a Colòmbia, a Cartagena de Indias, beques Ramón y Cajal en universitats o laboratoris tecnològics, inflats d'orgull familiar, i tesis i tesines en universitats que són com Oxford o Cambridge, i al final què hi havia de fer amb un caribenyo?, i que bé després treballant en un laboratori, i amunt i avall de l'esquelet del món, i Sudàfrica, o bé sent traductor d'Engels, ànima d'un partit trotskista i a Londres sí que li paguen la mar de bé, i l'apartament, ni acabaràs mai dirigint el servei de publicacions de cap fundació endinosaurada de restes marxistes petitogrosburgeses; què passa generació perduda si mai ompliràs de bava l'avantguarda dels somnis dels teus pares amb el teu passejar-te, si mai vindran a veure't a l'altra punta del planeta brillants de tan d'orgull, si mai flotaran embolcallats en un núvol de flonjor de la feina ben feta, com el vam educar de bé, i ara li seguim el rastre esplendorós que ens fa resplendents com el sol en jorn de solstici; què passa generació perduda si mai et vindrà a buscar cap empresa ianqui ni cap restaurant de la Cerdanya sud, ni Vancouver voldrà dir res per tu, ni rajarà ta mare baves de satisfacció a mesura que el seu record orgullós et persegueixi Alaska enllà o Tierra del Fuego enllà; tu generació perduda mai seràs les maduixes amb nata de ta mare, mai se't cremarà la furgoneta tocant a Cancún, mai seràs aventurer abans o després dels 30, ni universitats ni illes encantades t'estovaran el llit ni faràs parlar ton pare de cap revista de psicologia clínica on bategui tot el teu ànim educat a Florència o Reus o la Sorbona; i quins són els teus tòpics, generació perduda?