del nom del sègol 14

ens veníem l'idioma per quatre somriures, per dues carretes ben
enllustrades. ens era tot igual, no teníem res a perdre perquè no teníem
res.
volíem guanyar-nos els nostres paradisos de mercromina i micromachines,
tornar a ser nens, salvar-nos de la crema.
del fons de les marees d'esperma sortia un fil roig, el fil romput de la
consciència, el fil que ens permetia ser herèticament bells i rebregables.
el fill pròdig del teu poble s'ha fet vell, Mazingerzeta de desguàs.
ens vendríem el sègol; ni ens coneixíem.