del nom del sègol 10

érem tan reconeixibles, tan evidents com les aigües parides al ventre del
Canigó.
recitàvem Verdaguer de memòria, i mentrestant morien els sants martiritzats
amb les sagetes dels infidels. queien els roures més bells.
ens tremolaven les cames només de pensar-nos despullats del nostre mantell
d'impunitat beatífica, i celebràvem cerimònies absurdes amparats en
l'anonimat del ramat.
compartíem material genètic amb desfici.
competíem amb el sol, compartíem el sègol.