rolling a estones

parlant ab les roques
cada cop més llises
on em trenco
els pinyos
per cada cop
que em dónes
sé que cada cop
sóc més a prop
del amar extrany
i se'm nita més

Perfumeries Júlia

La senyora Julia es va girar i li va dir ben alt
"No sé perquè ha servit tanta revolució".
Va callar i va acceptar la derrota final,
a la cua d'una perfumeria per nadal.

rebaixa't

M'he marejat.
potser pels núvols
de colònies regalades
s'evaporant-se

I l'espera eterna
a la porta del women's secret
I la suor freda
del baf perfumat del zara
I la gana de la nena
fem unes patates al viena.
I la xerrameca
d'aquells 2 imbècils que segur que follen davant la tele


com nosaltres,
monstres reflexats
al vidre dels escaparlats

CLAPESIANIA

Guaitant Sant Pere canta
a la follia de l’espant
deixant les portes obertes
a dimonis i estranys
poder d’una sola clau
del Judes vertader
per eliminar
quan ningú s’ho espera
la religió del desert

del nom del sègol 26

em quedaré sol a l'escullera. aguantaré l'envit. com un ídol d'antic amb ulls hieràtics. com l'esquelet dels arbres en l'hivern siberià. passaré de nit davant la finestra il•luminada. miraré la congregació. buscaré motius per quedar-me fora. buscaré motius per entrar dins. seguiré un camí de vellut negre. em quedaré sol buscant puresa. covaré dimonis. covaré dimonis. em mossegaré la llengua, maduixa ferida.
com un esbart de llessamins: la boira baixa.
quina cortina tan dolça al camp de batalla. els rituals. les crestes dels pardals. l’aroma de la boira. un pom de margarides. i aquelles nits passades en blanc traduint les velles escriptures del sègol.

lletanies, 1

"cada dia demanaràs
pa amb vi i sucre per berenar"

Àngel Ot, Memòria i identitat (2008)

Aplec Modernista Vallesà

A ANTE BAJO CON CONTRA DE DESDE...

SANTA LLOGAIA EN LES PUTES
AMB DIUMENGE FINS REBAIXES
COM GANES D'EJACULAR
MENJANT MONIATOS CONTRA PASQUA
ENTRE SOPAR O ESMORZAR

(HO DEIA I HO DIU EL RAPSODA:
GORA ETA ÉS POESIA
AQUÍ I A MADAGASCAR)

Bartra: 8 de novembre, 1908-2008

I jo entre ells, invisible, i, com sempre, a la dreta del meu cor,
enmig de tot l'embull de l'holocaust,
renill en el renill,
crit de l'au aspidada entre el toro i el sol,
fimbrant en tot el frèvol fil calcari de l'hecatombe-
jo l'estassat guerrer
de l'espasa rompuda,
sol esventrat,
font roja,
ahir-

(fragment de Rapsòdia de Garí)

més records

12 de juny del 2004
LA SÈPIA VERDA
Sabadell
El grup actua en el famós casal alternatiu de joves de Sabadell, telonejant als Dijous Paella. L´Ariel coneix en persona al “Titot” de Brams, després del concert. I molta gent del públic diu que el concert de l´Ariel i la Banda del Dr Juantxi, és el millor que han vist per la Sèpia Verda.


http://www.arielsantamaria.com/agenda/any2004.html

del nom del sègol 25

passar de llarg els incendis, baixar al riu a caçar salmons, robar un llençol de les paitides. esperar la sort. canviar de vorera com un electroxoc. fer la dansa ritual entre la boira. collir móres a la vora del barranc, sempre amb pendent. sempre de cara al pendent. els cables de les màquines, els motors de l'astronau, els circuits d'alguns androides. els metalls pesats, els gasos líquids, el misteri del gegant de la muntanya. la font de plata. l'avellutat belar del cabrit, la sensibilitat llumínica del tub electrònic. les xarneres oxidades de les portes del mas. una memòria de llom negre, amb la presència del llop.
d'una sola arrel.
feta de sègol.

badabadocs on fight, 2

ponzelles carlines!

hic sunt leones

queixalada a l'ànima de l'explorador

badabadocs on fight, 1

pardal roquer!

barraques

què? uff SIIII buà, ueeeee!
i tant, si. bestial, de puta mare. conga.
guau, ueeee! osti com? ufff
uff com era? congaaa nem aqui darrera?
que? ni idea, sidra. s'acaba?
dic coses,. oi? com? bé!

www.osoblanco.org

som res
cigarreta abandonada
per jugadors
morts sense honor
per reis sense corona
sense plors
el teu pes
no val una bufada

màrtirs nuclears
i la cultura feta
pols de desert,
amanida
formatge
feta pols
pa i aigua,
feta
amor a la terra
que peta
escopinya bastarda
com beguda bruixa
a la cuina solitària
amor i vinagre
solitari
GORA
pensament fumats,
amanita!

gerra buida
fera de kleenex

occitània i aztlan
fosos pel poder
de la central nuclear
màrtirs d'una terra marcida
guerra lliure

patera lof

Un nus i sabó d'hotel
el desenllaç, llençar el calamar pel lavabo.
que s'escaparà canyeria enllà, claveguera enllà, mar enllà. que s'escaparà nedant.
-Què fas? Una palla mental -Bec aigua de l'aixeta. -Vine...! (vine vine vine vine) I què si vinc o foto el camp, amb el meu sac de pedres foradat, que perd el contingut. I què si em quedo al reflex de l'aigua del vàter per sempre. i què? Que se m'emporti aquest extractor que no para, que pulveritza el pa d'algú per un luxe imbècil. Diuen que mar enllà hi ha llacs convertits en vertederus per la perca. Un mirall enorme, i el logo d'aquest lloc de merda a la tovallola.
Amb dits freds -...eo, ... véns...? que no saben posar-se a l'esquena.
Retornem al llac, a menjar-nos els nostres budells de perca. -Quina hora és?

Tot llegint A. Mateu Biosca

Fent burbujitas amb el semen
de vells pallassos republicans
la puta monàrquica riu
desdentegada
per no plorar:

¡Siguiente!


Aquest tal Mateu Biosca és una espècie
de Bukowski català, entranyable.
Lecturas de verano 2008:
La força de la fe

Si no et creus la gran mentida potser trobis la sortida

tatxaaaan!

hedningarna s'acaba, com les tites als 60,
amb tots vosaltres una mica de paradís blau:
http://www.myspace.com/hurdygurdyprototyp
croac, croac

nusequepusà

els veïns del pis de davant no han marxat de vacances: alço la persiana i continuen dins el seu estable.
per tv1, or
per tv2, encens
per tv3, la mirna
falten 14 anys perque el seu mesies es foti la primera lacambra

poques fotos de les vacances

vas avançar
per l'avancé
de la tenda
com un rèptil

No era el teu dia
no era la teva tenda

vas dormir
sobre les botes
de negragarnatxa

parer mullat

Per què gastar llum? L'apagues.
I balles al ritme impossible, amb les gotes que rellisquen de la façana
fins al repís de la finestra.
El silenci de la pluja. Ja no plou ni fa sol.
Per què escriure? T'untes els peus
amb oli i les cendres de Ducados.
Les últimes passes de carmen miranda

rata

Pous a les parets
Forats on cau el record,
amb marc de fusta.
Fantasmes al formatge

Connectes la nevera
buida, perquè canti
com un ocell
a la gàbia

la nit del sègol 1

era tan cara la teva rialla, prístina com el dringar de les monedes de judes. alçàvem el puny amenaçant els núvols que cobrien, ben al fons, la muntanya. babilònia. babilònia creixia amb cada dubte dels teus, s'enfortia cada vegada que jo queia desplomat a terra després d'una correguda extenuant. quina barbaritat les llances dels centurions romans. quina barbaritat el plomall carmesí de la seva crinera daurada. quin esglai l'enumeració de les llagues dels condemnats. miràvem a la dreta i a l'esquerra. volíem que fos veritat l'aliança que ens havíem promès quan foradàvem d'esma el subsòl de sota el colosseu. babilònia; foc a babilònia; sisplau, foc a babilònia. muntar les catapultes, esmolar tots els metalls, atiar els cavalls. tants quilòmetres sense parar ens havien xuclat les carns, ens feien tenir la llàgrima fàcil. sacsejàvem grotescament les pelleringues que ens penjaven dels braços per esquivar les embestides dels braus mentre escalàvem les tanques de l'empallissada. les estelles de la fusta basta ens ferien les mans. la immediatesa, que bèstia. primitivament volíem cridar "som vius, babilònia; no ens pots" enfilats a les roques de sobre el mar.
crema troia.
foc a babilònia.
(ens untàvem amb les rostes de l'oli del trull.)

combined comunity codec pack

lancelot va dir a ginebra "vols que et punxi amb un punxó".
ginebra de tantes ganes va dir "sí".

reacció inflamatòria pulmonar greu

pirueta pirueta, clips enagos, a la barra horitzontal. mallots malles i 300.000 persones que fan cua a l'ikea setmanal.
doble mortal.
doble moral.
pirueta pirueta, piruletes verinoses a les portes del col·legi.
clips enagos i al final: a la barra vertical.
el somriure l'equilibri, mallots malles, clips enagos.
pirueta pirueta.

foc a babilònia.

iscles cementiri, next stop

Desesperat, embolicat.
Al costat de la caixa.
... pares el cotxe,
estires les cames.
T'espera un xiclet de fresa àcida.

El món, i l'amor, i la lluna, i totes aquestes merdes,
continuen corrent a l'autopista d'allà fora.

No se'ns pot portar enlloc

M'ensabono abundanment. Un plaer sobre el palet europeu, sota la dutxa solar.
Sé que m'expulsaràs del paradís quan vegis la mar d'espuma envaint el corral de les gallines.
M'ensabono els ous, l'esquena, amb xampú industrial. I deixo córrer l'aigua, que repta borratxa de Timotei Milflores, despermaculturitzant la terra que toca.
Recordo un frankfurt a l'entrada del poble.

12 d'au al gust

vénen a rescatar-te
vénen a rescatar-te!
.
Des de l'illa deserta
saludes la desfilada,
de l'orgànica, i la dels envasos.
Encens el coixí i el tires per la finestra.

bzzz

Banzai.
Te l'endinyo
sota un garrofer.
Tot
pels ous de la reina.

sant beneit 16

Serem amics d'explicar-nos coses
Ens aguantarem les bufades de xoriç
D'anècdotes porques embudellades
Enmig tallats de sang espessa
Com dues persianes civilitzades
Que s'enrotllen i miren la tele
I grinyolen sempre que poden.

vinyes ufanoses regalen el seu fruit

quan era petit escoltava la veu del senyor rector, de nit, pels carrers empedrats de dins la vila.
fora murs vivíem d’amagat, de propina, per l’oblit dels soldats del rei.

i fins mitges i polaques

passen fantasmes vestits de pana, amb granota blava, gorres de gairell; xamant, xamant amb força l'enrotllat de contraban.

holanda contra suïssa en vòlei platja: mercuri tropical al bar sport.

la nit és molt nit quan no ho és tant com voldries, li deia l'abella a la flor.

passen fantasmes vestits de lluentons, en silenci, de tornada de parranda pel carrer del desengany.

amb els farbalans del tot pol·linitzats!

Noslotragamus

Els núvols es van iluminar, i un carro de color lapisazuli, conduit per 12 cavalls blancs, va apareixer al cim dels cels.
La gent que en aquells moments de migdia caminava pels carrers de Vic, cristians i moros, es van postrar.
Sense acabar de tocar terra, el carro va quedar inmovil a uns 10 metres del terra.
Tota la ciutat estava en una penombra plàcida tot i ser les 12 del migdia d'un juliol.
La gent començava a sortir de les seves cases, els cotxes deixaven de circular quan, tot d'una, es va sentir un "Ejemmm"
que va sentir-se en tota la comarca.
Una veu que feia molt de temps que no parlava, s'afinava la gola, cridava l'atenció i marcava la seva força: 3 coses al mateix temps!
"He vingut a dir-vos únicament una cosa. I creieu-me, fills meus, per una vegada." va dir déu en un català montillesc.
"Jo no existeixo". A l'intstant, va fer un xerric amb les dents i els 12 cavalls blancs se'l van endur cels enllà.
Un clàxon va començar a sonar, llavors d'altres. En pocs segons, la circulació va tornar a la normalitat.
La majoria de peatons, van aixecar-se, i amb el cap cot, tornaven cap a casa examinant el video del mòvil.

temps

Miro la llepada de merda
tiro de la cadena
escupo una saliva groguenca
desembolico un xiclet
surto

Sento una olor
Suo
M'estiro sota una ombra
Esperant sentir l'escombreta rascant-me l'ànima

del nom del sègol 24

aquesta tendència a la pirueta, a la tragicomèdia, al gest precipitat. aquest preludi d'una vergonya futura i esperada.
aquest amagar el cap sota l'ala dels bombarders de pearl harbor. les corbes de les bombes de neutrons!, la llargada tan fina dels míssils soviètics!
la lluentor freda de l'autoexecució ritual; catana samurai, pallaresa carlina.
aquest impàs.
el fulgor del sol ixent.
l'engany quan explotava, que bèstia que era!
i era molt petit: que bèstia m'era.
era de sègol la verge trobada.

arquitectura de conjunt biòtic

del desengany en podríem fer pinturetes per les criatures, estrelletes de purpurina, llunes ben brillants i sanefes de gomets. com els lemmings, hasta la extinción. barranc avall. instal·lats en el gregarisme estranger, tan cofois.

Amors meus

les metamorfosis del viatge

labatzuca

TRIPI HOP

SENTIT MONOCOTILEDONI
MULLAT PLUJA BÍFIDA

COLUMNA ÀCIDA

(-Maduixes psicodèliques
m'enlluernen l'espinada-
diu/escriu el Mestre Grimi)

ENYOR SENYORES SENYORS
DEMENTS VOLADORS
DE MENTS VOLADORES
EN ÈLS SOFÀS RONYOSOS
DE LA SÈPIA...

...BUSCANT BUSCANT
LES TENEBRES

HOP

fona 2008

17 de maig de 2008

aiguardent i sagí

clar, és que érem un frau, focs d'artifici.
i de sobte despertàvem d'aquell breu ensonyament, i no hi havia re.
re on agafar-se, re en què recolzar-se.
sumàvem individualitats i no arribàvem ni a mitja unça. ni a mitjunça.
el xaf de la pedra a l'aigua, els cercles concèntrics que s'allunyen fins a desaparèixer.

xaf.

dic:

la mort i la primavera.

"Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars"

Glup, glup, glup.
Tres glops.

glup, glup.
dos glops

glups!

formigues dispersadores de llavors de rhamnus alaternus

ferit d'una cama,
pollastre,
de plomes com fogueres.

mòlt davant audiència.

pollastre arrupit,
desencorralant-se, en la imaginació,
en vol de fumera índia.

anatema, anatema.

ototoi

Divendres Marsala

LLAVORS EN MÀ, MEDITO

CREC

ARRIBAT PER RIBES DESCONEGUDES

SENYALS DE FUM

PEIXERES ( LES MOLT PUTES )

EN POSSESSIÓ DE VERITATS DISSOLUTES

I ENCENC

PROVIST DE COMBUSTIBLE

UN, TRES DIVENDRES

aztlán underground

The dormant giant has awakened. Throughout the Southwest known to Chicanos as Aztlán, the movement of the struggle is still in effect and greater than ever. Treated as foreigners in our own land, Aztlán Underground(AUG) was founded to voice the anger and frustration of the poor and powerless. Formed in Los Angeles in 1990, AUG has been true to their name and beliefs by playing political rallies and underground venues and anywhere that the doors were not closed. Creating a new sound that is still evolving, AUG captures the psyche and transcends to all ethnic groups, capturing a universal rhythm to convey their message of "self-determination and decolonization."

A vegades n'hi ha prou en entomar tots els embats.
Esperar fins al darrer moment. De sobte la corda es trenca, el nús es fa la gravetat actua amb tota la seva força.
I és que esperar que les coses passin és un vici. Postser estúpid o potser inteligent, qui sap?

fragmentos de epitáfio paleocristao do séc. VI

a vegades n'hi ha prou en entomar tots els embats. esperar, esperar. fins al darrer moment. i de sobte, pluf, la corda es trenca, el nus es desfà. la soga s'abraça al seu séc. i peta.
de vegades n'hi ha prou.

poesia

robat de la web sens nom

a l'aliança

car- xof

M'estima
o no m'estima.
Una fulla rera l'altra.

He arribat al cor, i me l'he jalat.
La part més tendra.

(misantropia de l'èter.)

tot el dia cops de cap, cops de cap, cops de cap,
bombolletes i petardos, tubs d'escape,
i ginebra i 2 glaçons i unes olives,
prendre el sol com qui toreja dia dia
a grues i bobcats i forns de llenya;

tot el dia cops de cap, rams de flors, col-i-flors,
nens i nenes d'uniforme tots en fila,
8 o mil nou-centes fintes, lianes de tarzán,
perdre el dol com qui flipa amb pa de figues,
i parets i parets, i un camí de paret seca.

visitar

4.000 llibres; qui sap quantes edicions. La broma en qüestió es diu Risoterapia, el poder curativo de la risa. He pogut mirar els ulls de l'editor, pero m'encantaria poder saludar l'autora d'aquest bodrio. Com mirar al fons dels ulls del xino que es fa passar per japonès per a poder cobrar-te el triple per a servir-te cru peix mort sense coure ni condimentar.

Aqui teniu un tros cru d'aquest llibre. Mushimi o pexami o com es digui, que diria l'editor.

"Con la mano en el abdomen, aspirar todo el aire posible i expulsarlo diciendo, jaaa, jeee, jiii, jooo, juuu (...)
ja: la zona de las caderas y el abdomen
je: hígado, reduce los enfados
ji: sistema nervioso i oxidación
jo: oxigena el cerebro, facilita el riego cerebral
ju: elimina los gases. Problemas digestivos"

La col·lecció de l'editorial "Meoterapia: la relajación de mearse en la ciencia".

de fora

Em remoc, inquiet, en la teva endogàmia: reboto, reboto, reboto. Paf. Forat negre, remolí. Sóc dels altres: no entendre-ho mica, no conèixe’n cap. Veure-ho des de fora mirant-ho sempre. Reboto: paf.
Tac tac tac tac. Paret. Veure-us des de fora mirant-vos sempre. Paret.
Patada al ventre.

la darrera hora de la sensació inmiscuïda profilàcticament després del segon assalt va resultar falsa. No era una autèntica darrera hora, només un termini anunciador d'un moment en que les coses canviarien. Tot. Un impuls de cames més per saltar el mur infranquejable i ja era al nou món. Allí on les dones condueixen motos. La sensació no tenia rellotge. Mirant al cel s'orientava.

carrer dels boters

sí, estaria bé botar la barca a l’aigua, amb tota la cura del món, i remar fins ben bé a sota d’aquells niguls que semblen palaus i fortaleses. i aturar-se. i prendre entre les mans el saquet de gra que expressament portàvem de casa, i enfonsar-hi els dits amb la mateixa passió de qui s’unta de l’aigua beneïda de les piques baptismals. amb la passió mateixa de qui s’ofega a consciència amb els fluids carnals de l’explosió.
botar la barca a l’aigua, com una catedral a flor de pell.

Nosa

en pilotes, en un camp, amb una aixada
sota els ulls dels veins, poc decidit
unes llavors, d'internet, a la butxaca
saber poca cosa.
Rascar la picor de la terra.
Nostra
?

em deixava

deixeu-vos passar
anestesiats
per les agulles del rellotge
trieu quina
o la més trista
o la dels cigarrus
o la que't fa cantar
tictac

anna ternheim
per a baixar-se els pantalons
davant de la mula

http://www.youtube.com/watch?v=99dh7MBysmI

http://www.youtube.com/watch?v=GAkwl1zvivg

http://www.youtube.com/watch?v=MfiVx0yChpc

copi & scup @

pudrint rellotxes.

modernització

escoltant scorn, grup d ex bateria d napalm death q us aconsello i intentant escriure algo afinant els dits en una petita psntalla. Barna moderna es la fi del q coneixem com a present simple . I ja paro pq m tornu miopu

del nom del sègol 23

vam decidir aquell dia, després de reunir tots els caps de tribu al voltant d'una foguera, de fer de l'enveja el motor del clan.
envejaríem l'ego impertèrrit de la muntanya; envejaríem l'extinció tan turbo del bisons de les praderies; envejaríem la perdurabilitat de l'èxode del poble preferit de déu.
envejaríem els fortins i els uniformes blaus dels vencedors.
vam decidir aquell dia seguir adorant, d'amagat dels rostres pàl·lids, l'aroma embriagador dels bufadors de les drassanes, la personalitat del tomahawk fendint els aires.
la venjança del sègol: sempre al darrer moment.

YES FUTURE

EBO NO HA MORT
NOMÉS HIVERNA ESPERANT
LES SEPARACIONS CONJUGALS
DE LA QUARANTENA

10 anys de Quevedo,
comença el compte enrere,
espera...

ebo*ee

Visió

Al cap de milers de mil·lennis un home ja complet controlarà la vida i en trobarà el secret . Ara nosaltres, obligades larves de tan sublim besnét, brindem, acollonits, pel superhome que un dia serà un fet.

counsell

es diu
PASOBIONIC
n'ha dit
EMPTY BEATS FOR LONELY RAPPERS
i es poden fer
MOLTES COSES
amb les seves bases

casa tarradellas

Penjo el meus cagarros com si fossin llonganisses al cobert del fons del pati.
No sé pintar, no sé cantar, ni escriure ni fotografiar.
Però vull creure'm les mentides sobre la força mental
I intento domesticar la meva flora intestinal.
Cagar-la i mentir-la. Aquesta és la meva vida.
I vaig catalogant, mentres espero que la fúria entri a casa
Que la fúria social se m'emporti i em pengi a la plaça de la CreuAlta.

porca política //@//

després d'escoltar núcleo terco només tinc una cosa a dir
quan alemanya encara no era referent de res, de res.
un tal marx va pensar que el pensament en podia ser referent.
atacat pel mal de la mala grècia
inútil militarment, perduda econòmicament
va organitzar una idea per una alemanya líder (führer idea?)
vist així, el comunisme és un virus ideològic
que es va escapar d'un laboratori nacionalista
imbècils imbècils imbècils

més +

ves, mes a mes, aguantant la copa
i la conversa de la dona
ves, mes a mes, parlant de política
d'antropologia
ves mes a mes
queda amb un tia
parla amb cafeïna
i de lu dur que és
mes a mes, sopar amb la parenta
empassa't el carpaccio
a més a més
ves, mes a mes, emputxant la vida
i la monotonia
l'embut de la perspectiva
mes a mes
vomita amb silenci
puja a la muntanya, mes a mes
A casa d'una amiga, empedrat de llenties
els pantans es buiden
la merda pel vàter, mes a mes
i molt més()

natures

Dalt de la branca,
la geneta

Dalt de la branca
vernissada

Dalt de la branca
feta tauló
dos ulls de vidre
engomats sobrer la pell
d'una geneta seca.

del nom del sègol 22

voldríem edificar com qui no vol la cosa parets de sons, cascades de tonalitats variades, però sempre amb la superfície de cristall del llac com a teló de fons, i voldríem elevar-nos per damunt la congregació, triar els bistecs més fets al punt, els pastissets de poma més flonjos i dolços, les estovalles de quadres amb més olor de suavitzant. doble ració.
i ballaríem lloant al senyor la seva gràcia dominical, a ritme de banjo, arpa de boca i violí redneck; amb el cor bategant per la nostàlgia dels Apalatxes, aquelles vesprades sota el pondre's solar de les Rocoses. doble ració.
fermentaríem moonshine, pol·len per alimentar-nos el sofre de quan érem miners, i regaríem amb la nostra saba totes les plantacions dels altres. white trash, white trash: doble ració.
sègol, civada, ordi. blat de moro.

marcida garlanda

esclar: plantar cara, entomar els embats, reconduir la maregassa, convertir la volta de campana en tirabuixons i piruetes d’una dansa pirotècnica sense canviar ni de lloc ni de conviccions. sense desdibuixar mica el contorn del teu somriure. i amagar l’espasme clònic de la nineta d’uns teus ulls desorbitant-se seguint un ritme d’esplendorosa ornamentació. esclar: pèrdua sobtada de consciència.

bartra diu baaartra

ecce homo

inventari de barraques de pedra seca

em quedava un no res de tardes, d'aquelles de quan érem nens amb els clics de plaimòbil i les xapes adotzenades i els simulacres de futbol amb pilota de plàstic, i veig un cirerer, un marge dret, un capellà tacant de sal la paret de la casa, una ombra negra navegant el lateral de la presa, i el kirk duglas revoltant tots els esclaus de roma i la morbosa sorpresa de la crucificció. tan fàcil com falsejar les xifres de les bases de dades de tots els grans germans del món em seria construir una èpica on brilléssim de tan amics, pirates amb un bojac entre les dents, trongíssims tots, de tan amics com érem.

sección de contactos

umà

ajà, tots els records es plastifiquen si els passem pel filtre de la recreació, es plastifiquen i es fan brillants i musculats com màdelmans de fabricació en cadena; òstia, imponents si te'ls mires de biaix mig a les fosques, com el heman i l'esquèletor, i alhora buits i desmuntables si els passeges a ple sol, com el heman i l'esquèletor i el xubaca.
ajà, però com lluitaven contra l'imperi!, com esquivaven paranys i camps de meteorits per protegir princeses i burocràcies galàctiques!
ajà, quant d'heroisme ensobrat a la memòria.

qllarets de llum

Cau, cau, cau,
com cau tot,
sona, sona,
sona nou;

cau, cau, cau,
ho vull tot,
Rauxa, Rauxa,
Rauxa al sot.

rentar el salmó i posar-lo en adob amb sal i pebre negre

és només quan miro endins que veig com pica la calor de part de fora, i descobreixo que necessito un nou grapat de boletes blaves que m’adobin de química puresa fins a fer-me sortir trenes dels pèls de les orelles. calculo que estirant el coll per damunt del precipici veurem les últimes nudistes domant les aigües. tunejo el meu físic imponent per encegar-te. brum, brum, brum.

gralla onfiscada

Comunicat d'urgència:

Es fa saber que la policia ha actuat altra vegada contra la llibertat d'actuació de les persones en un acte brutal de prepotència.
Desde aqui i recordant els dos retuladors confiscats en acte de lluita heroica es denúncia el segrest d'una gralla per part de les forces armades presents a la vila de gràcia.
"En un segon em van arraconar i em van prendre la gralla" denúncia la víctima. Tocar la gralla en plena nit pel carrer voltat de gent picant de mans i fent gatzara en una festa major no ha de ser considerat un delicte. I en tot cas la policia no pot robar arbitràriament els instruments de la gent que els toca.

I és que van confiscar les mans dels qui picàven de mans a ritme?

Alerta

Comunicat d'urgència amb el retard necessari per recuperar les facultats després d'una gran festa.



Es fa saber que les abominables forces policials han actuat una vegada més contra la lliure expressió artística i reivindicativa de una persona anònima a qui tots coneixem. Durant la nit avant passada la policia va confiscar una gralla a un company que exercia la seva professió pacificament en plena nit entre un grup de gent que picava alegrement de mans.

El moment més tens es va produïr quan una munió dels que picaven de mans va arremetre contra la policia amb les mans enlaire tot cridant: CONFISQUEU-NOS LES MANS SI PODEU.



Reclamem la devolució immediata de la gralla confiscada i una barra lliure de sidra.



P.D:Es recorden els dos retuladors confiscats per la policia i que encara són en lloc desconegut. La brutalitat mai assecarà la vostra tinta.

juliol

Santa Amèlia, Sant Cristòfol, Santa Olga i Sant Benet,
Sant Enric i Santa Sara, l'Hilarió i Santa Marciana,
Santa Adela i Sant Camil, la Mare de Déu del Carme,
Sant Ignasi de Loiola, Sant Joaquim i Santa Anna.


10, 11,
13, 12,
14, 16,
26, 31

ubú

ubuweb

eerie sound design

i arriba un moment en què tot ha canviat, en què tot és molt diferent.
els referents han variat sense adonar-nos-en. bum bum.
aquells senyors tan segurs de si mateixos fa no res, tot just uns deu o quinze anyets, aquells post joves arrogants amb la falsa seguretat de la tècnica apresa, l'experiència al límit d'un risc parcialment acceptat, aquells post joves amb els seus equips i el seu llenguatge que ens era desconegut, doncs finalment ja no ens fan por.
ja no ens fan por. bum bum.
ja no són post joves arrogants perquè la seva arrogància s'ha erosionat amb el fregadís dels anys passant-los pel damunt, la seva altivesa orgullosa s'ha marcit de tan fer piruetes en el no res del cel que la nostra por els proporcionava.
els han crescut els fills i les filles i les panxes.
i les filles condueixen ara els vells cotxes amb què ells abans feien les seves rondes d'orgull, i les filles i els fills escuren ara la papela fins el límit, i les filles i els fills xupen polles amb fruïció, i les filles i els fills se'n foten amb el seu comportament d'aquella altivesa aspra amb què els antics post joves ens miraven a nosaltres per sobre l'espatlla perquè no sabíem els noms tan tècnics dels aparells i dels paisatges.
les filles i els fills són exactament allò que els antics post joves mai haurien volgut que fossin, i aquests ho saben sense saber-ho, sense ser-ne conscients però sent-ne d'alguna manera en algun lloc del seu cervell. bum bum bum.
filles i fills amb les boques plenes de polles d'altres, suant, suant, rula, ratlla, bum bum bum bum.
ja no ens fan por.

Esgotats
esparracats
acabats.

Fugiré ben lluny fent surf sobre una ona que mai no planarà. Sense arribar a cap platja per buscar petxines ni jugar amb la sorra entre els peus. Mai més. Mai més jauré en un portal esperant veure com pixen els gossos. De fet mai no ho he fet.

Ensopits
sota el pins
mirant com els cotxes s'encenen.

Dins un cotxe a tota llet amb els nostres grans èxits sonant al cd imaginant que no tornaré. Llàgrimes de felicitat i vida per endavant.

no sé

(dinosaures)

Quan dius marxaré la terra és un munt d'ossos de paper mastegat

Brossa

autodidacta

Amb els dits cremats
de males idees de bomber,
pelo un all.
Refrego l'orenga
I espero que el petricó
d'aigua
comenci a bullir

assambleda

I va arribar el dia
de la reunió
A l'hora amagada.
dels mòvils apagats,
per tanta lluita
perduda, enduda
pels intermitjos.

L'onada revolucionaria
batia a l'escull
d'un nom
que sonés bé.
Un nom
que sonés bé!

Artemisa! vas cridar,
des d'una trinxera
solitaria.
tot conectant el mòvil

moderat

AL COMENÇAMENT TOT ERA MOLT EVIDENT I MOLT FÀCIL, NOMÉS FEIEN FALTA CARTELLS BEN BONICS PER ANUNCIAR-HO TOT, DE L'ÈPOCA ESPLENDOROSA DEL DISSENY VUITANTERO, AMB ELS GENOLLS PELATS DE TAN BUSCAR ELS DUROS DE SOTA LES MÀQUINES DE CAFÈ. ARA ENS POSEM CINTES ALS CABELLS, GRUIXUDES, I SOMIEM LLISCAR DAMUNT LES ONES COM SURFEROS ROSSOS D'ESPATLLES AMPLES. BANDA SONORA: DIDGERIDOOS I BONGOS, LA MÚSICA PERVERTIDA DEL COR DE LA MORENETA. LA NEGRA DE LA SERRA ESCOMBRA SUBPRODUCTES DE LA IMATGERIA GUAI ALTERMUNDISTA A COPS D'ESPASA LÀSER I GLOPS DE RATAFIA ELS RAIERS. AL COMENÇAMENT TOT ERA TAN SIMPLE COM SALTAR-SE LA CUA DELS CAPS DE SETMANA QUEDANT-SE A CASA, QUEDANT-SE ALS BARS. ARA ENS MARQUEM OBJECTIUS A LLARG TERMINI PER RECÓRRER ELS LABERINTS ENRUNATS DE LES SOLITUDS COMPARTIDES, MENYS COMPARTIDES, CREUANT OCEANS DARRERE UNA CANON O UNA NIKON PLATEJADA, BATERIES DE LITI DE RECANVI, RODES DE SKATER A L'AMBICIÓ. AL COMENÇAMENT TOT.

del nom del sègol 21

m'inventaria una poesia d'astracan; un dia públic en què caiguessin les pestanyes i et pintés les ungles amb qualsevol dels teus colors més estridents, m'inventaria una poesia d'astracan.
i sons rudes i gruixuts, embastats a les vores de la meva vestimenta tribal, marcarien un compàs per al ball que acompanyaria el pas del nostre ramat de nyus.
i quin paisatge més grandiós ens trauríem de la màniga!, i quines bafarades d'arengada embolcallarien la nostra descomposició!
desaríem d'amagat les peces untades del greix de la gran màquina, encendríem molt d'estranquis la borra que apilàvem en taüts de fusta vella.
m'inventaria un sègol d'astracan, de vellut.

propagar? anda!

http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=11474

 

 

---

Éxitos, grandes clásicos y novedades. Un millón de canciones en MSN Music.

rocanrolanfona07

rosa d'abril...

my generation

què passa generació perduda si els pares mai parlaran en un bar altermundista de la teva vida apassionant, inflats d'orgull, de la teva vida apassionant arreu del món totalment de triomfador de plastilina, de beques a Colòmbia, a Cartagena de Indias, beques Ramón y Cajal en universitats o laboratoris tecnològics, inflats d'orgull familiar, i tesis i tesines en universitats que són com Oxford o Cambridge, i al final què hi havia de fer amb un caribenyo?, i que bé després treballant en un laboratori, i amunt i avall de l'esquelet del món, i Sudàfrica, o bé sent traductor d'Engels, ànima d'un partit trotskista i a Londres sí que li paguen la mar de bé, i l'apartament, ni acabaràs mai dirigint el servei de publicacions de cap fundació endinosaurada de restes marxistes petitogrosburgeses; què passa generació perduda si mai ompliràs de bava l'avantguarda dels somnis dels teus pares amb el teu passejar-te, si mai vindran a veure't a l'altra punta del planeta brillants de tan d'orgull, si mai flotaran embolcallats en un núvol de flonjor de la feina ben feta, com el vam educar de bé, i ara li seguim el rastre esplendorós que ens fa resplendents com el sol en jorn de solstici; què passa generació perduda si mai et vindrà a buscar cap empresa ianqui ni cap restaurant de la Cerdanya sud, ni Vancouver voldrà dir res per tu, ni rajarà ta mare baves de satisfacció a mesura que el seu record orgullós et persegueixi Alaska enllà o Tierra del Fuego enllà; tu generació perduda mai seràs les maduixes amb nata de ta mare, mai se't cremarà la furgoneta tocant a Cancún, mai seràs aventurer abans o després dels 30, ni universitats ni illes encantades t'estovaran el llit ni faràs parlar ton pare de cap revista de psicologia clínica on bategui tot el teu ànim educat a Florència o Reus o la Sorbona; i quins són els teus tòpics, generació perduda?

cançoneta (ovidi twins remix)

busco busco busco on fumbre el cap,
busco busco busco estirar el tap,

i deixar l'aigua fent voltes pica enllà,
i deixar el cervell que surti a passejar.

nainonainonainonà...
nainonainonainonà...

píxels al palmerar

http://www.fona.cat

16.000 espècies conegudes d'abelles

a voltes es vestia d'abella, però duia sempre botes blanques de mitja canya.
el senyor més petit del món col·leccionava mirallets i didals de plata, i els atresorava en una cambra amb grans finestrals on tot el dia hi tocava el sol .
es vestia d'abella, a voltes, i es plantava al mig de la cambra del tresor amb els ulls tancats, i començava a rodar i a rodar i a rodar... amb les seves botes blanques feia passes de ballarina, i el prenia un embriagament, un mareig que li feia perdre l'equilibri, entrebancar-se, trontollar com un elefant a punt de mort.
el senyor més petit del món obria llavors els ulls sobtadament, i tota la cambra eren espurnes, diamants de sol, jeroglífics de llums diverses, estols de diamants i purpurines i confetis de metalls lluents.
estenia els braços, queia per terra, es vestia d'abella, era feliç.
el senyor més petit del món duia sempre botes blanques de mitja canya.

del nom del sègol 20

t'ho imagines, passar d’estranquis enmig de les masses inflades de tots els elefants, com un infant passejant-se acompassadament per la vora de l’estimball, amb la inconsciència dels meteorits, amb tota la seva determinació.
t'ho imagines, compartir els banys més expressius dels hipopòtams, fent de frontissa enllustrada d’alguna passió sortida del no re, atzar, llumeta.
t'ho imagines: buscar els senders dels dinosaures, fent formes de paper de plata amb les trenes i les ones dels misteris.
aquelles cançons tan nostres!
aquells rituals que ens inventàvem!
aquelles pintures de guerra!
aquell sègol tan mentida, de tan veritat.