clar, és que érem un frau, focs d'artifici.
i de sobte despertàvem d'aquell breu ensonyament, i no hi havia re.
re on agafar-se, re en què recolzar-se.
sumàvem individualitats i no arribàvem ni a mitja unça. ni a mitjunça.
el xaf de la pedra a l'aigua, els cercles concèntrics que s'allunyen fins a desaparèixer.
xaf.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada