dilluns, de setembre 24, 2007
marcida garlanda
esclar: plantar cara, entomar els embats, reconduir la maregassa, convertir la volta de campana en tirabuixons i piruetes d’una dansa pirotècnica sense canviar ni de lloc ni de conviccions. sense desdibuixar mica el contorn del teu somriure. i amagar l’espasme clònic de la nineta d’uns teus ulls desorbitant-se seguint un ritme d’esplendorosa ornamentació. esclar: pèrdua sobtada de consciència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada