voldríem edificar com qui no vol la cosa parets de sons, cascades de tonalitats variades, però sempre amb la superfície de cristall del llac com a teló de fons, i voldríem elevar-nos per damunt la congregació, triar els bistecs més fets al punt, els pastissets de poma més flonjos i dolços, les estovalles de quadres amb més olor de suavitzant. doble ració.
i ballaríem lloant al senyor la seva gràcia dominical, a ritme de banjo, arpa de boca i violí redneck; amb el cor bategant per la nostàlgia dels Apalatxes, aquelles vesprades sota el pondre's solar de les Rocoses. doble ració.
fermentaríem moonshine, pol·len per alimentar-nos el sofre de quan érem miners, i regaríem amb la nostra saba totes les plantacions dels altres. white trash, white trash: doble ració.
sègol, civada, ordi. blat de moro.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada