A vegades n'hi ha prou en entomar tots els embats.
Esperar fins al darrer moment. De sobte la corda es trenca, el nús es fa la gravetat actua amb tota la seva força.
I és que esperar que les coses passin és un vici. Postser estúpid o potser inteligent, qui sap?
dimecres, de març 12, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada