Un nus i sabó d'hotel
el desenllaç, llençar el calamar pel lavabo.
que s'escaparà canyeria enllà, claveguera enllà, mar enllà. que s'escaparà nedant.
-Què fas? Una palla mental -Bec aigua de l'aixeta. -Vine...! (vine vine vine vine) I què si vinc o foto el camp, amb el meu sac de pedres foradat, que perd el contingut. I què si em quedo al reflex de l'aigua del vàter per sempre. i què? Que se m'emporti aquest extractor que no para, que pulveritza el pa d'algú per un luxe imbècil. Diuen que mar enllà hi ha llacs convertits en vertederus per la perca. Un mirall enorme, i el logo d'aquest lloc de merda a la tovallola.
Amb dits freds -...eo, ... véns...? que no saben posar-se a l'esquena.
Retornem al llac, a menjar-nos els nostres budells de perca. -Quina hora és?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada