dimarts, de febrer 26, 2008
la darrera hora de la sensació inmiscuïda profilàcticament després del segon assalt va resultar falsa. No era una autèntica darrera hora, només un termini anunciador d'un moment en que les coses canviarien. Tot. Un impuls de cames més per saltar el mur infranquejable i ja era al nou món. Allí on les dones condueixen motos. La sensació no tenia rellotge. Mirant al cel s'orientava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada