eerie sound design

i arriba un moment en què tot ha canviat, en què tot és molt diferent.
els referents han variat sense adonar-nos-en. bum bum.
aquells senyors tan segurs de si mateixos fa no res, tot just uns deu o quinze anyets, aquells post joves arrogants amb la falsa seguretat de la tècnica apresa, l'experiència al límit d'un risc parcialment acceptat, aquells post joves amb els seus equips i el seu llenguatge que ens era desconegut, doncs finalment ja no ens fan por.
ja no ens fan por. bum bum.
ja no són post joves arrogants perquè la seva arrogància s'ha erosionat amb el fregadís dels anys passant-los pel damunt, la seva altivesa orgullosa s'ha marcit de tan fer piruetes en el no res del cel que la nostra por els proporcionava.
els han crescut els fills i les filles i les panxes.
i les filles condueixen ara els vells cotxes amb què ells abans feien les seves rondes d'orgull, i les filles i els fills escuren ara la papela fins el límit, i les filles i els fills xupen polles amb fruïció, i les filles i els fills se'n foten amb el seu comportament d'aquella altivesa aspra amb què els antics post joves ens miraven a nosaltres per sobre l'espatlla perquè no sabíem els noms tan tècnics dels aparells i dels paisatges.
les filles i els fills són exactament allò que els antics post joves mai haurien volgut que fossin, i aquests ho saben sense saber-ho, sense ser-ne conscients però sent-ne d'alguna manera en algun lloc del seu cervell. bum bum bum.
filles i fills amb les boques plenes de polles d'altres, suant, suant, rula, ratlla, bum bum bum bum.
ja no ens fan por.