rentar el salmó i posar-lo en adob amb sal i pebre negre

és només quan miro endins que veig com pica la calor de part de fora, i descobreixo que necessito un nou grapat de boletes blaves que m’adobin de química puresa fins a fer-me sortir trenes dels pèls de les orelles. calculo que estirant el coll per damunt del precipici veurem les últimes nudistes domant les aigües. tunejo el meu físic imponent per encegar-te. brum, brum, brum.