aquesta tendència a la pirueta, a la tragicomèdia, al gest precipitat. aquest preludi d'una vergonya futura i esperada.
aquest amagar el cap sota l'ala dels bombarders de pearl harbor. les corbes de les bombes de neutrons!, la llargada tan fina dels míssils soviètics!
la lluentor freda de l'autoexecució ritual; catana samurai, pallaresa carlina.
aquest impàs.
el fulgor del sol ixent.
l'engany quan explotava, que bèstia que era!
i era molt petit: que bèstia m'era.
era de sègol la verge trobada.
dimecres, de juliol 16, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada