M'he marejat.
potser pels núvols
de colònies regalades
s'evaporant-se
I l'espera eterna
a la porta del women's secret
I la suor freda
del baf perfumat del zara
I la gana de la nena
fem unes patates al viena.
I la xerrameca
d'aquells 2 imbècils que segur que follen davant la tele
com nosaltres,
monstres reflexats
al vidre dels escaparlats
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada