tu no ets deu

Trobar-se bojos al carrer, bojos amics, vells coneguts, caminant sols de
nit. Com tu.
cap enlloc, el passat i prou. Segueixes la conversa, i no pots assegurar qui
és què.
I continues el camí cap a sempre i et trobes enquintat i dubtant i cridant i
pegant
I ve la poli i és dimarts a la nit i tu sol.
I els dones el dni i el borratxo encara és al terra, pero com que tu no has
begut tant, téns la raó.
Te la dona la policia, i et torna el dni i foragita el pegat.
No ha estat dificil, ha estat molt fàcil. Cara de malparit, un bon parell de
cops, agafar-lo pel coll i tocar-li la panxa: "em mola la teua panxa, si
tingués un ganivet, li fotria un forat i me la follaria".
Companys i amics i fantasmes i records.
Qui es pensava que era normal? No hi ha cap altra banda, hi ha un riu que
ens arrossega.
Hi ha molta merda, hi ha treball, hi ha el moment de perdre-ho tot.
Hi ha alguna cosa que no funciona.

del nom del sègol 14

ens veníem l'idioma per quatre somriures, per dues carretes ben
enllustrades. ens era tot igual, no teníem res a perdre perquè no teníem
res.
volíem guanyar-nos els nostres paradisos de mercromina i micromachines,
tornar a ser nens, salvar-nos de la crema.
del fons de les marees d'esperma sortia un fil roig, el fil romput de la
consciència, el fil que ens permetia ser herèticament bells i rebregables.
el fill pròdig del teu poble s'ha fet vell, Mazingerzeta de desguàs.
ens vendríem el sègol; ni ens coneixíem.

.:oºoºoºoºoºoºoºoºoºoºÔ

socuncucporucquem'arrossegoperallaonpuc

Ôoºoºoºoºoºoºoºoºoºoºoºo:.

socuncucnauseabundques'arrosegapeldilluns

a l'extrem nord-oriental

Rambutan per a la minyona cellijunta
Noms escrits per l’oxid de la valla
De ferro, podrit rambutan
Que dibuixa el teu rostre
Els plats que no rento son miralls
El mistol que m’estalvio
Me’l gasto en rambutan
Crostes de vi que s’esquerden
I possibles pinyols de rambutan
Autopistes d’insectes fan
Autopsies infectes, ventilador
I xiscles a l’òxid de la valla
Per quan passis per davant
Jo seré darrera. Bordo fort.
Per no ser menjar de zoo,
Rellenu de rambutan.
....

*nota pel lector: perdó: jo mtx em concedeixo el permís...

del nom del sègol 13

Mequinensa, pensàvem Mequinensa envoltats de màquines terribles, pensàvem
Mequinensa i Sant Petersburg, i resignadament esperàvem que arribés el carro
de la carn.
la cadena de transmissió de l'odi perfectament greixada.
els sentiments perfectament enllaunats.
érem romanesos viatjant en grup, érem atlants del paradís perdut, érem
dandis en decadència. érem sempre allò que volíem ser, allò que no volíem.
pensàvem Mequinensa des dels nostres somnis californians.
surfiniuesei. cocacola quotidiana.
Mequinensa, sempre Mequinensa als escots de les ninotes de silicona; al
mirall de les rayban, Mequinensa.
cirerers de Gallinera, la cadena de transmissió de l'odi.
Sant Petersburg sota la neu, sota les bombes, cocacola paradise. Mequinensa
paradise.
i vindrà un dia, tornassol, que ens parlarem en llengües foranes perquè sí,
i ens serà igual; i vindrà un dia, tornassol, que Mequinensa serà un
fantasma (Mequinensa submarina, Mequinensa sefardita).
i vindrà un dia, traginer, en què sabrem el nom del sègol.

uncionari

Collir cireres assoleiades
I tenir diarrea l’endemà.
Collir cireres i guardar-les
Fins que pel temps es facin malbé.
Collir cireres a cop de pal
Llepar la resina del cirerer.
I passar de les cireres.

I, funcionari,
Llepes el cul del rei
I, cansat,
Enganxes el segell
I, fill de puta,
T’en vas al gimnàs.
I, simpàtic,
Passes pel sedàs.

parada i fondo

De la roca estant,
Vec passar els taurons, un a un, mostrant les seves panxes.
Potser és que deuen buscar l'àliga que mai ens acaba de trobar.

He acabat de masturbar a la capsa de cereals.

ACABA LA JORNADA
M'UNTO DE MELMELADA
I VINC A CERCAR-TE.

del nom del sègol 12

vaig cremar les pells que em protegien dels freds salvatges, i vaig
escriure't les meves raons amb esprai roig damunt les parets que tancaven la
reserva.
vaig dibuixar tots els meus retrets a les teves portes de fusta noble.
vaig construir-me una casa ikea, i em vaig inventar una felicitat absurda.
vaig reproduir l'estirp amb desgana i amb total convenciment, deixant-me dur
espiral endins de la debacle col·lectiva. fornicava per responsabilitat
social.
cada cop em veia més bell, més de colors, més obcecat.
com si el sègol se m'allunyés...

E.B.O.

El lema de barraques decidit unilateralment per la sòlida i jeràrquica estructura mundial dels escamots EBO EE és:

QUI SEMBRA SIDRA
RECULL TRALLADES.

Frase recollida d'un antic EBO trobat; enganxat en porta alièna.


Que comenci la festa...

barbussamentem

veus com quan creus el que veus no són els teus peus si no beus?

GOTS, RETORNS

PLORÍ DE MÉS
PLORÍ DE MÉS
AI QUIN BONÍTOL
EH?, PLORÍ DE MÉS
AMB SES CASETES
AMB SON PLANETA
AI QUIN BONÍTOL, EH?
PLORÍ DE MÉS

GOOD RETURN

LLORÉ DE MÁ
LLORÉ DE MÁ
AY QUE BONITO
E LLORÉ DE MÁ
CON SUS CASITAS
CON SU PLAYITA
AY QUE BONITO E
LLORÉ DE MÁ

del nom del sègol 11

no fèiem res més que xupar i xupar les arrels de la planta, xuclàvem els
seus ribets esmolats fins que ens feien mal les genives, fins que ens
sagnaven totes les llengües.
i no havíem mai visitat cap metge, ni cap sacerdot. no els havíem necessitat
fins que l'home blanc va fer la seva aparició.
vam caure en la seva droga, ens van rebatre les seves pors. la seva religió.
no fèiem res més que xuclar-nos les llengües, abans, i ens sagnaven les
arrels i les genives.
coneixíem el nom del sègol.

fort i uan

No voler ser més Ni arribar abans
Que’ls 40 lladres

Ser el quanrantaú

Esperar que tornin i traiguin unes sispes.
O que desapareixin
Sense deixar de ser el quarantaú.

Aúúúúúúúúú!

del nom del sègol 10

érem tan reconeixibles, tan evidents com les aigües parides al ventre del
Canigó.
recitàvem Verdaguer de memòria, i mentrestant morien els sants martiritzats
amb les sagetes dels infidels. queien els roures més bells.
ens tremolaven les cames només de pensar-nos despullats del nostre mantell
d'impunitat beatífica, i celebràvem cerimònies absurdes amparats en
l'anonimat del ramat.
compartíem material genètic amb desfici.
competíem amb el sol, compartíem el sègol.

Tin-tan tin-tan...

Tot yonki atrapat
en un parc infantil
bramant baba
per no poder ser-hi
per no poder aparèixer
un cop més
desfet per porós
anul.lant forces estranyes
solitari / culpa meva
arrossegant petjades
d'algú que no conec
cinc euros
cinc mores
cinc estones

Tanatori Cucó

animals descarnats a la via pública
atemporalitat sensorial entre Liceu
i Plaça Catalunya
intercessors
despreciant el vell llenguatge
farcit de diccionaris
no seré jo l'iniciàtic
(taquilla de nueve a dos)
apanyeu-vos el viatge
mossegueu-vos els artells
compreu sègol instantani
i agafeu-vos fort,
Mestre Grimau:
Alfarràs és una corba