roure

tinc la mort pendent,
de la teva mà
tinc l'amor pendent,

i ens codifiquem,
just per reconèixe'ns
ens codifiquem,

de la teva mà
amb tots els bells codis,
del cor del pit-roig:

cauen trons i llamps,
la música elèctrica
de dins del laberint.

picar d'abella

Només música
Arribat a aquest punt
Arribat a casa
Si es que hi ha
Arribar d’algú
El veins es dutxen
Fan soroll
Arribats a aquest punt
No sé si cridar
O aixecar la persiana
O continuar
Arribant a casa
I posar música
Ser unes putes orelles

del nom del sègol 9

ràpidament passaven les estacions, els núvols canviaven de forma,
canviaven el plomatge totes les aus, i les parques teixien amb desgana els
futurs del bell ramat.
les estepes sense aigua ja no eren refugi, el bell ramat es feia vell, i
les articulacions del monstre responien amb violència.
com navegaven tots els cuirassats dels somnis!, com baixaven Volga avall!,
i just quan Mequinensa despertava als seus palaus d'hivern, just llavors:
revolta.
i el ramat seguia la ruta del sègol.

Rwandaburundizimbabweangola

Actinopterigis de l'amor
i la mar..., salada.
Vam ser feliços pel nas
i per la vena
inventant rumors falsos
robant als iaios de les obres
i menjant pizza regalada.
I ves per on que se t'acudeix
tenir fills
quadrar la vida
i somiar
amb la segona residència.
Esperaré la victòria del cansament
amb el sexe obert
embolican-te com a regal
totes les drogues
de l'univers.

verset de cagapalé

Controlava el carrer
Des de la finestra
Guaitava al seu recer
I menjava minestra
Es delia per ser
Cantant d’una orquestra
I marcava amb l’alè
El nom de la bèstia

Es vestia amb parracs
Cultivava espinacs
Tenia el cutis àsper
Anava molt a l’àfter
Tenia un gos brut
Mai passaria per l’embut
De treball non tenia
Ni feina molta volia.

Un matí de resaca
Va maleir l’espinaca
Va llençar-se al carrer
El cop va ser certer

La veina ja ho deia
Es podia imaginar
Amb la vida que feia
Es veia un mal acabar

I vet aqui un gos brut
Vet aqui un gat ensarnat
I aquest verset curt
Donem ja per acabat

IL PENDULO

Vivia dins d’una campana
I cada hora
Em rebotien les parets
Cada dia, cada hora
Dormia malament
Dins de la campana
Pixava i cagava
Penjat de la campana
El pitor els cops al cap
De la campana
I el ferro fred a l’esquena
Sempre amb son
Dins la campana
El pijor eren les 12
I comptar el que faltava
Sempre dins la campana

I a la campana del costat
Anava i venia
I rebotia i patia
Una vida a destemps
Semblant a la que tenia.

Pa Florit

Negra Garnatxa recomana Pa Florit: paflorit.blogspot.com

del nom del sègol 8

no em fa cap falta, a mi, girar els ulls enrere, cap a l'escorça del roure,
cap al xasis brillant del teu bimotor tunejat.
no em fa cap falta untar-me amb olis aromàtics, ni passejar-me penjat
d'amfetamines pels ports esportius del teu país.
no em fa cap falta batallar per un trosset minúscul de la carn que
t'alimenta: no em fa cap falta ser immaculat com l'acer dels petrolers.
no em fa cap falta, a mi, incendiar-me damunt de l'escullera i prendre
Gandia per la força.
et deia sègol, en privat, i ens enteníem.

ETS I UTS

Ni mig ple
Ni mig
buit
miro el got
brut.
Ni mig bé
Ni mig
fotut
miro el got
abatut.
Ni el vi reserc
Ni el vi
begut
semblen res
conegut.

de sentir cap amunt

Baixant les escales
i els records
que s'amaguen
a on les escombres
Sota les escales.
I la pols
i les bicis
Trepijo amb compte
els últims moments
deixant ahir rera
la foscor del passadís

Altures datures d'atures atures

Com un globus del Viena
atrapat
al sostre de l'habitació
que espera desinflar-se
amb el temps o la raó.
Per caure altre cop
estès al teu cantó.

a Stéphane Mallarmé

Aquesta merda
que escombres
algun dia
seré jo

del nom del sègol 7

de sobte vam aparèixer, com un huracà, del mig del sègol...

del nom del sègol 6

la cara fosca del tòtem tribal, gravat a la fusta d'una de les portes dels
corrals ara ja buits, semblava mirar la desolació de l'era.
els camions feien via cap els ports.
els treballadors de les drassanes cremaven neumàtics al bell mig de l'aplec
folklòric.
els rabassaires s'alçaven novament, la creu sempre contra la mitja lluna, i
mentrestant tots els aduaners del món ofegaven amb whisky del bo les seves
penes més profundes.
la cara fosca del tòtem tribal, gravat a la pedra molar del molí del poble,
semblava il·luminar-se amb la falsa il·lusió del fluorescent.
caducàvem una altra vegada.
encapsulàvem els diables del sègol.

del nom del sègol 5

com un boig, sentia veus, sentia suors fredes, urpes de gel burxant ferides
i llagues, com un boig desbocat corrent per damunt la presa. el fràgil
equilibri.
caiguda lliure: els arbres arrencats de soca-rel, les lloses de la muntanya
desprenent-se.
i aquell silenci, només les veus, les suors fredes. palpitant.
al llindar de la bogeria, com tota la seva estirp: deixada la terra, els
ametllers del tros deixats.
la por del sègol.

del nom del sègol 4

poder ser de pedra, ser fulla i vent, poder ser pont quan hi ha les
crescudes dels rius de qualsevol país estrany, gronxar-se damunt el barranc
on la ciutat fineix.
ser de mercuri, multiplicat, brillant argent, i expandir-se, expandir-se per
damunt de les llambordes del teu carrer.
ser no res, no anar mai a l'envelat.
ser una barrera d'una frontera de qualsevol país estrany, voler ser el sòl
on creix el sègol, voler ser el sol d'on creix el sègol, voler ser sègol.

del nom del sègol 3

les locomotores olioses, els jugadors de petanca, l'idioma mig perdut.
un paisatge en decadència, heineken, boissons froides, coronat per un
castell domat pels esbarzers.
damunt els antics ponts de pedra passava rabent l'exèrcit de nans galopant
micromotos, causant estralls enmig de les parades, batent-se en duels
desesperats, afirmant la seva solitud: les nostres.
i èbries, les velles estrelles del beisbol s'explicaven un cop més les
batalles de sempre, èpiques de bastons i boles de ferro.
vivíem intensament les nostres solituds de sègol just a punt de batre.

del nom del sègol 2

els agostos vermells a les ninetes dels teus ulls de salamandra: avançaven
els trens com una exhalació, creuant les praderies i les estepes del teu
país de pellroges. els mars del teu continent s'encenien amb tots els colors
de la sorpresa: turquesa era l'ànima lliure de l'óssa major, maragda la de
l'óssa menor.
es vinclava una espiga de blat, com un sentiment.
brillava el sègol arrogant.

Gran reserva

Pobles submergits
nàusea treballada
semen bonic
i calamars a la romana
Al.leluia!!
Pagesos llaurant l'asfalt
ramaderia tunning
¿Posem la mà en un formiguer
a veure qui aguanta més?
Mandala català
i el teu semen
bonic
envasat al buit

del nom del sègol 1

era com tacar-se els dits i els colzes amb tinta roja: tothom feia els seus
plans, es multiplicaven les discussions a l'ombra del les palmeres, i
mentrestant conduíem ebris esquivant rotondes fins les portes del paradís,
cada matí, amb el sol fent-se gras, bola de greix encès, cada matí rebent
notícies dels àngels que baixaven a la festa: estrelletes als teus ulls de
salamandra, mamuts.
fèiem la ronda vora mar, de tinta roja.
i finalment vam tatuar-nos el nom del sègol als artells.