Comunicats antics d'arxius polsosos III

EBO*EE:
Comunicat anual de festa major. Assemblea Z.


EBO EE i tots els seus escamots s’han reunit per definir el que potser serà el seu últim comunicat. És per això que s’ha anomenat aquesta reunió amb el nom d’assemblea Z.

1.- L’estructura EBO agraeix a tots aquells que hi han participat en algun moment i s’acomiada dels escamots Arantxa de nas, Escamot del ciment armat, Escamot pantalons avall, i del Col·lectiu per un anus airejat, que es donen de baixa de manera definitiva com a actors de la revolta EBO.

Així mateix es dóna la benvinguda al col·lectiu Tita fora, que actua últimament per les festes majors oferint Xibeques amb la tita fora.

EBO reflexiona i és conscient que està en la decadència més absoluta donada la inoperància dels seus escamots i l’excessiva inserció social dels seus membres. EBO no creu que això tingui gaire importància i es transmuta en un corrent d’opinió. EBO es felicita per formar part del substrat ideològic d’un bon nombre de persones que han adoptat l’estructura EBO com a base primera dels seus pensaments.

EBO no es considera mort.


2.- EBO reflexiona sobre la festa major de les Barraques i es mostra disconforme amb la pretensió de cobrar 1,50 euros per la cervesa i el kali (249,5 pessetes), l’ànsia de diners ha pervertit la festa que no és més que un simple negoci per alguns.

Igualment s’opina que els derivats del petroli no poden portar res de bo a una societat que no es fa responsable de les seves deixalles. El got reciclable es presenta com un gran fracàs ecològic al no ser retornable i només provoca l’augment de residus de plàstic i l’increment de negoci pels organitzadors.

EBO convida als participants de la festa a abusar conscientment de l’alcohol, una droga altament alteradora de la percepció i que aporta noves realitats a aquells individus que prenen consciència del seu poder.

Commina als col·lectius a replantejar-se seriosament la festa major de les barraques.


3.- EBO proposa el concurs TROBA AL SECRETA de les barraques amb el premi de tres ampolles de sidra per al guanyador.


S’acomiada amb el vell lema:

Erosiona l’estructura, pixa’t a l’ajuntament.

Any 2005
Salut i vi.

Comunicats antics d'arxius polsosos III

1r Manifest del col·lectiu per el botellón lliure. Escamot adherit a EBO.

Beure amb moderació és un fet antinatural. Des de sempre les drogues s’han utilitzat per obtenir efectes alteradors de la ment. Aquests efectes s'aconsegueixen amb la dosis necessària per a cadascú. 

La famosa frase  “beu amb moderació” implica una pèrdua total del sentit últim pel qual s’ingereix l’alcohol.

Beure per socialització, perquè agrada el gust, o perquè és festa i toca, es considera nociu per la societat i per l'individu. 

La societat no entén la utilització de l’alcohol com a efectiu i ràpid alterador mental sinó que se n'aprofita com a un negoci i un fet social. Així, la persona que ingereix alcohol pot no ser totalment conscient que beure licors de colorins porta a estats de consciència diferents als habituals.

Tant les persones, com a individus lliures, com la societat com a col·lectiu sorgit dels individus, han de tenir clar que l’alcohol no es pot beure amb moderació perquè no serveix per res. La repressió sistemàtica del fet de beure al carrer provoca un secretisme que pot portar a l’abús irracional i al desconeixement de part important de la nostra cultura com a poble.

Cal beure amb responsabilitat per aconseguir els efectes desitjats i això només es pot aconseguir amb l’experiència.

El col·lectiu botellón lliure, ubicat al carrer d’en Torag d’aquest barri històric, considera que beure alcohol al carrer no pot ser prohibit, doncs la criminalització dels fets normals comporta sovint conseqüències desastroses.

Salut i vi.

Comunicats antics d'arxius polsosos II

E.B.O. E.E. informa:

Donada la proximitat de la propera consulta sobre el tractat de la constitució europea, la plataforma autogestionada d' E.B.O anuncia les següents coses:

- Els membres d'E.B.O declaren no entendre perquè es fa una consulta d'un pacte que ja ha estat signat i ratificat pel govern espanyol. La consulta anomenada popular no es considera vinculant. Donat que considerem que el govern no està disposat a escoltar la veu del poble quan aquesta es gira en contra de les seves aspiracions hem decidit fugir.
És així com hem determinat que el dia de l'esmentada consulta popular celebrarem una gran festa en un lloc indeterminat. Allí hi practicarem el Beu i Oblida. Si s'escau potser cantarem una mica i tot abans de flotar cap al llit. Tindrem menjar i beguda de poma fermentada en abundància.

- Els diversos escamots, inclòs l'escamot E.P.U.P.S.A.P.S.U.E.T. (em poso un preservatiu sobre l'altre per si un es trenca) de nova adhesió, consideren important l'assistència del màxim de membres en aquesta orgia alcohòlica on reforçarem els nostres nusos de complicitat i ens coneixerem en l'estat alterat de la ment que preferim.

- Declarem que tot és idiota.


Beu i treu
Beu i oblida
Porrons alçats

Comunicats antics d'arxius polsosos I:

E.B.O. balla la dansa:

Les assemblees autònomes d’E.B.O. , Escamot enganxós, Escamot Spraiós Acció Directa, Escamot Spraiós Acció Terminal, Escamot Rotulador Acció Directa, i tots els grupúsculs i tentacles que formen part d’aquesta plataforma combativa han decidit reunir-se per contrastar opinions i efectuar el comunicat present:

Els presents, d’ara endavant ebo , declaren la vigència completa dels estatuts que els van portar a la formació de la seva súper estructura combativa.

Ens mostrem convençuts que els canvis que s’han produït en els últims anys i l’evolució de la lluita en diferents camps no és més que un altre pas dels que farà canviar la història recent.

Som conscients de la necessitat de continuar lluitant, del cansament per la lluita constant i diària i dels cops rebuts per la vida. Decidim continuar pel camí de la conscienciació total de les masses i ajudar a la conseqüent revolta popular.

Reclamen els següents punts:

- El retorn incondicional dels rotuladors que van ser confiscats en un acte de lluita heroica i el reconeixement públic de l’acte de brutalitat i furt que van efectuar les anomenades forces d’ordre públic. 
- Una indemnització per l’empresonament dels dos rotuladors en forma de porrons de vi. 
- Que les enganxines autònomes no es quedin a les cases de la gent o al fons de calaixos de tauletes de nit. L’enganxina autònoma és una arma efectiva i que molesta d’allò més a les autoritats que intenten eliminar-les ràpidament. Seguim a favor de la plena adhesió i rotulació de tots els espais.

 
L’ ebo-lució és un fet, i una cosa que ha passat sense adonar-nos-en. Les noves formes de lluita han aparegut espontàniament. E.B.O madura, sense més saba nova que la pròpia esquizofrènia i les múltiples personalitats que conformen la plataforma. E.B.O. sobreviu de la histèria provocada per la sobre-estimulació i sobre-informació a la que tots estem exposats.
Per tant, E.B.O. reclama com a fet la seva evolució, sense donar per perdut ni un pam de paret, sense deixar de rotular ni un sol racó, sacsejant l’esprai amagat dins la butxaca, creant xarxes de fanzines i grups musicals amb el missatge, exercint.
E.B.O exerceix en el dia a dia, en el nostre cervell, en les nostres accions diàries, en la certesa del fracàs.

- E.B.O. reclama el desallotjament de l’ajuntament de Sabadell per efecuar la seva reconversió en bar, així com de tots els edificis oficials. Les places dures es convertiran en horts pel cultiu de vinyes i altres espècies plantígrades amb efectes alteradors de la percepció.
- E.B.O reclama un món just i solidari amb totes les cultures, per això l’escamot armat pantalons avall en concret reclama la seva presència al fòrum de les cul- tures, on es pensa expressar amb la coneguda i antiga tècnica del caganer per mostrar el veritable abast internacional de la baixada de pantalons.

“Una era vindrà i ens mostrarà el caos darrera la llei”

"Qualsevol poder és abús de poder."

Visca E.B.O. E.E. i tots els  escamots adherits.

Setembre del 2003.

Tocata i fuga: Guerra civil, Àngel Ot

Fumeja l'horitzó sota un cel de plom. Callen els canons.
Tres homes desarmats, perduts, desorientats, errant per la garriga.
La nostra divisió s'ha dispersat. Ja ha tornat a caure la gran ciutat.

Un poble no pot ser conquerit des de fora,
si abans no s'ha destruït des de dins.
Guerra civil per imitació
si quan l'enemic es divideix, nosaltres fem el mateix.
I marquem el pas que ha estat disposat.
Marquem el pas com pollastres sense cap.
I destruïm el que és més sagrat,
marcant el pas dels sembradors de la llavor de la discòrdia,
entre l'egoisme i el ressentiment ancestrals.

Sense dolor, res no pot néixer sense dolor.
Res no ve a la vida sense dolor, sense deixar enrere el llast de la por,
sense sacrificar l'avarícia del luxe que tot ho corromp.
Sense fe no hi ha vida.
Per a un nou començament és necessari viure com si no tinguéssim un lloc on reposar.
Hi esteu disposats? No. Hi esteu disposats? No.
No. He mirat al fons dels nostres ulls
i he vist la por que podreix per dins,
com una malaltia que corca l'ànima de qui la contreu.
Fora el maquillatge de la ironia!
He vist un pou negre al fons dels vostres ulls,
com la fam que no es pot saciar perquè mai posseirà l'essencial,
que vol afartar l'estómac sense gana perquè ha perdut l'ànima.

Fins que la terra digui: ja no tinc res per donar-vos.
Aigua de foc per als indígenes!
Fins que no hi hagi un pam de terra entre casa i casa.

Muntanyes de Busa, que tan altes sou.
I encara amagats als nostres caus, seguirem gaudint
de la nosta victòria més dolça, quan els altres perden.
Encara que ells acabin omplint i dominant aquesta terra.

Seguim creixent. Uuuh! Seguim creixent. Uuuh! Cap a on?
Cap a una comunitat autònoma del tercer món. Hipertròfica.
I viurem una ficció, i direm que els altres també són nosaltres,
encara que com jo sóc jo i tu ets tu, jo sóc jo i tu ets tu,
cada dia som més a prop de no ser ningú.
De ser els sense nom d'un estat virtual sense nació.
Prefereixo ser una nació sense estat que un estat sense nació.
Prefereixo conservar la memòria de la meva nació interior
a formar part d'una banda d'aprenents de constructors
d'una torre de Babel lil·liputenca, on la nostra parla agonitza
ofegada per la confusió de gents i llengües.
Surto al carrer, i no em reconec.
Em raparé el cap i cridaré: Impur! Impur! No tenim futur.
Què li han fet a l'ànima d'aquest poble?
Moribunda com una despulla a la fossa comuna.
Cada nit sento trets darrere el cementiri.
M'he capbussat en la putrefacció dels cadàvers
per mirar de fer una llum sobre les nostres xacres.
Sóc el dit que prem el gallet i el cos que cau!
He vist la pesta, la fam i la guerra,
i el poderós trencant la canya que s'esberla.
He reconegut el gemec ofegat de la llibertat segrestada
i la ganyota servil de la supervivència prostituïda,
la rauxa estúpida i autodestructiva,
les andròmines amb què heu substituït els temples que vau cremar.

Vosaltres, els adoradors del vedell d'or!
Recordeu que el senyor desarrela els pobles pagans
i planta al seu lloc els humils.
Fins i tot els fills no nascuts que heu llançat a la claveguera
s'aixecaran per escopir-vos a la cara: No teniu futur!
Si voleu perdurar fixeu-vos en els gitanos de Perpinyà.
Retornem a la solidaritat de la sang i l'esperit
fins que els gegants amb peus de fang s'ensorrin sols.
Però encara és amarga la meva queixa.
Fins quan, Senyor, m'hauré de consumir en aquest foc
com Aquil·les covant la seva ira.
Fora l'odi!
Abracem la creu que ha vençut la tenebra.

He vist una llum a trenc d'alba.
Un món que neix i un mor que es mor,
mentre fora, a la fosca, volen els voltors, volen els voltors,
volen els voltors, sobre un polvorí on els nens juguen amb foc.

Tres homes desarmats, perduts, desorientats, errant per la garriga.
Vam començar la guerra emboscats, i l'acabarem empresonats.
Escolteu els humils, els fidels a la terra,
els qui no us heu tacat amb cap mesquinesa ni cap odi.
Vosaltres, portadors d'una llavor d'afirmació pura,
escolteu el murmuri de les aigües de la nació interior,
escolteu vosaltres que encara podeu unir-vos i perdurar,
abans que creixi la marea de la pròxima guerra civil.

Muntanyes de Busa, que tan altes sou,
digueu-nos on passen, els Cristins on són.
Vosaltres pagesos, que crieu conills,
crieu-los ben grassos per als pobres Carlins.

Els Carlins van acabar aliant-se amb les forces d'ocupació,
i els Cristins amb les d'interposició.
Els Republicans veuen pedres i diuen que són pans.

- I digues, padrí. Per què nosaltres no som un país com els altres?
- Ai! Pobre fill meu.
- I digues, padrí. Els castellans, quan se n'aniran?
- Ai! Pobre fill meu!

Cada tarda demanaràs pa amb vi i sucre per berenar.
Pa amb xicolata a la font de Moli'n Sala, a l'aigua fresca hi ha una fada.
Tiro pedretes al riu de la color, la terra argila m'amaga el fons.

S'apaguen els llums i s'encén la pantalla,
era la història d'un home a qui li deien cavall.

dutxa freda

doncs que haurà arribat el moment d'enterrar-lo per trobar on començar.


Salut i felicitat!
kaksi

s'han pirat els pirates?

I de cop, suats, vam
despertar.

I al mirall, davant, vam
resseguir
l'únic rastre
que quedava:

El fragil mapa
del dormir,
enterrat
a la nostra galta.

SALUT I FESTES LLIURES

Herotorag déu dels ateus del vallès occidental ens convida, aquest cap de setmana, a fer arrelar el paratge de la Salut un altre cop en l'imaginari de les llibertats del poble dels homes.

Com a recordatori, el paratge de la salut va ser expropiat temps ha per un grup de cristians de túnica fosca. Aprofitant la por del poble, van pendre'ns un tros de rodal, transformant la Vida Ciudadana entorn les fonts i horts, amb un altre dels seus monuments a la Por.

Avui en dia, una forta pudor àcida de ferro rovellat planeja sobre les festes. Una pudor de genolls de vicaria i esbufecs de vi de missa acalla la pobrísima asistencia a les festes, els riure dels pocs nens, els nuls joves que hi pugen.

Així que ara ha arribat el moment de fer-hi alguna cosa, aixecar el porró sobre els seus vells llibres fins a fer-los illegibles, organitzar uns concerts on sentir-s'hi ben còmode i passejar altivament amb els nostres ídols que ens representen: els únics animals que encara corren lliures per les nostres terres.

Com el déu senglar herotorag,

filla de buda

vomito al capçal de llit
que em vas deixar,
encarat com mana el feng-shui.
Són importants, aquestes coses.
Pentino les restes d'arbequines i vi blanc
amb els dits, el nostre jardí zen.

dilluns pm

2 frankfurts després,
la terrible acidesa d'estómac
i les ganes de pixar
van convertir-se
en son

històric

les mones també es fan palles,
al zoo de barcelona

jou dici

jutjat
cartes mecanografiades:
Odi a l'estat
a les coses
Cosses a l'estat
de les coses
Em patejo els bars
i la teva amistat
amb males paraules,
és l'estat de les coses
o que m'agraden les crosses
Al silenci administratiu
que em deixa lliure
Pendent
al fons de la bústia
anant avall
és el meu currículum
donat l'estat
en què ens hem trobat
i les ferides amb crosta.

Bessonada

per en roger i en xavi

piset xulo d’aparador
amb mosaic d’antiguitat certificada
lleixes de llibres guais d’art sobretot
parets de tons crus minimalistes
i tela de plasma i un mac portàtil
i cedés de música classicota i moderneta a dojo
i roba esportiva de la marca cara
o sigui
un munt d’objectes morts decorant el piset
i la vida que s’hi fa al piset
i els convidats i convidades al piset
i les fotografies a internet del piset
en resum
un munt de persones a la moda última
sense saber que al piset li fa falta
un parell de nens
o nenes
que corrin pel mosaic d’antigor documentada
que esparraquin els llibres guais sobretot els d’art
que guixin la crua blancor de les parets
que s’enfilin a la tela de plasma
que trepitgin el portàtil mac-mac
que facin rodolar els cedés
i que es disfressin amb la roba de la marca cara
en fi
que el piset es torni
una llar

24·12·08

del nom del sègol 27

palpar els ametllers florits a peu de via, les canyes verdejant ribera avall, com qui canvia d'una estació a una altra d'imprevist.
els martells mecànics percudint el terra del barri antic, i el dogma dels vells déus mercenaris rebrotant, més eixuts que mai, en terra santa.
i les gavines, les gavines de vora mar!, traçant símbols hermètics pels cels de la ciutat. els tancs hostils, l'epifania, el misteri de Jerusalem.
aquell terreny tan mític de Santa Sofia, Sant Quilis com un far. les torres de defensa. les tavelles de la muntanya seca, el romer del serrat terrós. els minarets de l'antic Bizanci.
els tancs hostils, les barcasses de guerra, els capaltards sangpresos del Mekong.
els badabadocs encesos, tan efímers. les galeres almogàvers.
via fora els adormits.
els martells hidràulics percudint el sègol.

oju amb la nit

I d'una ganivetada, van sortir del seu ventre
curves d'asfalt, carrers i places,
alguns bars, molt fum de tabac,
cervesa i vi ranci,
i un tros d'amistat,
mal mastegada.

Món Compartit

Déu segur que sent
com piques a la porta del vàter
mentres s'acaba l'aigua del termo.

(titol alternatiu: món d'estudiants)

sopar de fred

Què vols que et digui?
La veritat no ets ningú,
ni ho sóc jo.
Només 3 pastanagues
que he bullit
i m'he menjat
podrien haver estat alguna cosa.

segurament

i moltes persianes més enllà,
estàs,
en un altre puto sofà
que no em vol.

pa sol

és clar i és afilat
el record que ha de d'omplir
els forats del formatge

No tens collons de fer res
perquè és dilluns
i no hi ha res
que estigui permès.
Tornar de la feina,
mirar ventdelpla,
i del messi de l'òstia,
el nen s'ha cagat.
Hi ha un rollo de paper de vàter
embolicat

cuando los elefantes flipan con la miusica

i amb la bufetada d'una branca
carícia ben donada
quan l'amic
corre
sense pensar
cap al camp obert
que s'amaga enmig
del bosc

rolling a estones

parlant ab les roques
cada cop més llises
on em trenco
els pinyos
per cada cop
que em dónes
sé que cada cop
sóc més a prop
del amar extrany
i se'm nita més

Perfumeries Júlia

La senyora Julia es va girar i li va dir ben alt
"No sé perquè ha servit tanta revolució".
Va callar i va acceptar la derrota final,
a la cua d'una perfumeria per nadal.

rebaixa't

M'he marejat.
potser pels núvols
de colònies regalades
s'evaporant-se

I l'espera eterna
a la porta del women's secret
I la suor freda
del baf perfumat del zara
I la gana de la nena
fem unes patates al viena.
I la xerrameca
d'aquells 2 imbècils que segur que follen davant la tele


com nosaltres,
monstres reflexats
al vidre dels escaparlats

CLAPESIANIA

Guaitant Sant Pere canta
a la follia de l’espant
deixant les portes obertes
a dimonis i estranys
poder d’una sola clau
del Judes vertader
per eliminar
quan ningú s’ho espera
la religió del desert

del nom del sègol 26

em quedaré sol a l'escullera. aguantaré l'envit. com un ídol d'antic amb ulls hieràtics. com l'esquelet dels arbres en l'hivern siberià. passaré de nit davant la finestra il•luminada. miraré la congregació. buscaré motius per quedar-me fora. buscaré motius per entrar dins. seguiré un camí de vellut negre. em quedaré sol buscant puresa. covaré dimonis. covaré dimonis. em mossegaré la llengua, maduixa ferida.
com un esbart de llessamins: la boira baixa.
quina cortina tan dolça al camp de batalla. els rituals. les crestes dels pardals. l’aroma de la boira. un pom de margarides. i aquelles nits passades en blanc traduint les velles escriptures del sègol.

lletanies, 1

"cada dia demanaràs
pa amb vi i sucre per berenar"

Àngel Ot, Memòria i identitat (2008)

Aplec Modernista Vallesà

A ANTE BAJO CON CONTRA DE DESDE...

SANTA LLOGAIA EN LES PUTES
AMB DIUMENGE FINS REBAIXES
COM GANES D'EJACULAR
MENJANT MONIATOS CONTRA PASQUA
ENTRE SOPAR O ESMORZAR

(HO DEIA I HO DIU EL RAPSODA:
GORA ETA ÉS POESIA
AQUÍ I A MADAGASCAR)

Bartra: 8 de novembre, 1908-2008

I jo entre ells, invisible, i, com sempre, a la dreta del meu cor,
enmig de tot l'embull de l'holocaust,
renill en el renill,
crit de l'au aspidada entre el toro i el sol,
fimbrant en tot el frèvol fil calcari de l'hecatombe-
jo l'estassat guerrer
de l'espasa rompuda,
sol esventrat,
font roja,
ahir-

(fragment de Rapsòdia de Garí)

més records

12 de juny del 2004
LA SÈPIA VERDA
Sabadell
El grup actua en el famós casal alternatiu de joves de Sabadell, telonejant als Dijous Paella. L´Ariel coneix en persona al “Titot” de Brams, després del concert. I molta gent del públic diu que el concert de l´Ariel i la Banda del Dr Juantxi, és el millor que han vist per la Sèpia Verda.


http://www.arielsantamaria.com/agenda/any2004.html

del nom del sègol 25

passar de llarg els incendis, baixar al riu a caçar salmons, robar un llençol de les paitides. esperar la sort. canviar de vorera com un electroxoc. fer la dansa ritual entre la boira. collir móres a la vora del barranc, sempre amb pendent. sempre de cara al pendent. els cables de les màquines, els motors de l'astronau, els circuits d'alguns androides. els metalls pesats, els gasos líquids, el misteri del gegant de la muntanya. la font de plata. l'avellutat belar del cabrit, la sensibilitat llumínica del tub electrònic. les xarneres oxidades de les portes del mas. una memòria de llom negre, amb la presència del llop.
d'una sola arrel.
feta de sègol.

badabadocs on fight, 2

ponzelles carlines!

hic sunt leones

queixalada a l'ànima de l'explorador

badabadocs on fight, 1

pardal roquer!

barraques

què? uff SIIII buà, ueeeee!
i tant, si. bestial, de puta mare. conga.
guau, ueeee! osti com? ufff
uff com era? congaaa nem aqui darrera?
que? ni idea, sidra. s'acaba?
dic coses,. oi? com? bé!

www.osoblanco.org

som res
cigarreta abandonada
per jugadors
morts sense honor
per reis sense corona
sense plors
el teu pes
no val una bufada

màrtirs nuclears
i la cultura feta
pols de desert,
amanida
formatge
feta pols
pa i aigua,
feta
amor a la terra
que peta
escopinya bastarda
com beguda bruixa
a la cuina solitària
amor i vinagre
solitari
GORA
pensament fumats,
amanita!

gerra buida
fera de kleenex

occitània i aztlan
fosos pel poder
de la central nuclear
màrtirs d'una terra marcida
guerra lliure

patera lof

Un nus i sabó d'hotel
el desenllaç, llençar el calamar pel lavabo.
que s'escaparà canyeria enllà, claveguera enllà, mar enllà. que s'escaparà nedant.
-Què fas? Una palla mental -Bec aigua de l'aixeta. -Vine...! (vine vine vine vine) I què si vinc o foto el camp, amb el meu sac de pedres foradat, que perd el contingut. I què si em quedo al reflex de l'aigua del vàter per sempre. i què? Que se m'emporti aquest extractor que no para, que pulveritza el pa d'algú per un luxe imbècil. Diuen que mar enllà hi ha llacs convertits en vertederus per la perca. Un mirall enorme, i el logo d'aquest lloc de merda a la tovallola.
Amb dits freds -...eo, ... véns...? que no saben posar-se a l'esquena.
Retornem al llac, a menjar-nos els nostres budells de perca. -Quina hora és?

Tot llegint A. Mateu Biosca

Fent burbujitas amb el semen
de vells pallassos republicans
la puta monàrquica riu
desdentegada
per no plorar:

¡Siguiente!


Aquest tal Mateu Biosca és una espècie
de Bukowski català, entranyable.
Lecturas de verano 2008:
La força de la fe

Si no et creus la gran mentida potser trobis la sortida

tatxaaaan!

hedningarna s'acaba, com les tites als 60,
amb tots vosaltres una mica de paradís blau:
http://www.myspace.com/hurdygurdyprototyp
croac, croac

nusequepusà

els veïns del pis de davant no han marxat de vacances: alço la persiana i continuen dins el seu estable.
per tv1, or
per tv2, encens
per tv3, la mirna
falten 14 anys perque el seu mesies es foti la primera lacambra

poques fotos de les vacances

vas avançar
per l'avancé
de la tenda
com un rèptil

No era el teu dia
no era la teva tenda

vas dormir
sobre les botes
de negragarnatxa

parer mullat

Per què gastar llum? L'apagues.
I balles al ritme impossible, amb les gotes que rellisquen de la façana
fins al repís de la finestra.
El silenci de la pluja. Ja no plou ni fa sol.
Per què escriure? T'untes els peus
amb oli i les cendres de Ducados.
Les últimes passes de carmen miranda

rata

Pous a les parets
Forats on cau el record,
amb marc de fusta.
Fantasmes al formatge

Connectes la nevera
buida, perquè canti
com un ocell
a la gàbia

la nit del sègol 1

era tan cara la teva rialla, prístina com el dringar de les monedes de judes. alçàvem el puny amenaçant els núvols que cobrien, ben al fons, la muntanya. babilònia. babilònia creixia amb cada dubte dels teus, s'enfortia cada vegada que jo queia desplomat a terra després d'una correguda extenuant. quina barbaritat les llances dels centurions romans. quina barbaritat el plomall carmesí de la seva crinera daurada. quin esglai l'enumeració de les llagues dels condemnats. miràvem a la dreta i a l'esquerra. volíem que fos veritat l'aliança que ens havíem promès quan foradàvem d'esma el subsòl de sota el colosseu. babilònia; foc a babilònia; sisplau, foc a babilònia. muntar les catapultes, esmolar tots els metalls, atiar els cavalls. tants quilòmetres sense parar ens havien xuclat les carns, ens feien tenir la llàgrima fàcil. sacsejàvem grotescament les pelleringues que ens penjaven dels braços per esquivar les embestides dels braus mentre escalàvem les tanques de l'empallissada. les estelles de la fusta basta ens ferien les mans. la immediatesa, que bèstia. primitivament volíem cridar "som vius, babilònia; no ens pots" enfilats a les roques de sobre el mar.
crema troia.
foc a babilònia.
(ens untàvem amb les rostes de l'oli del trull.)

combined comunity codec pack

lancelot va dir a ginebra "vols que et punxi amb un punxó".
ginebra de tantes ganes va dir "sí".

reacció inflamatòria pulmonar greu

pirueta pirueta, clips enagos, a la barra horitzontal. mallots malles i 300.000 persones que fan cua a l'ikea setmanal.
doble mortal.
doble moral.
pirueta pirueta, piruletes verinoses a les portes del col·legi.
clips enagos i al final: a la barra vertical.
el somriure l'equilibri, mallots malles, clips enagos.
pirueta pirueta.

foc a babilònia.

iscles cementiri, next stop

Desesperat, embolicat.
Al costat de la caixa.
... pares el cotxe,
estires les cames.
T'espera un xiclet de fresa àcida.

El món, i l'amor, i la lluna, i totes aquestes merdes,
continuen corrent a l'autopista d'allà fora.

No se'ns pot portar enlloc

M'ensabono abundanment. Un plaer sobre el palet europeu, sota la dutxa solar.
Sé que m'expulsaràs del paradís quan vegis la mar d'espuma envaint el corral de les gallines.
M'ensabono els ous, l'esquena, amb xampú industrial. I deixo córrer l'aigua, que repta borratxa de Timotei Milflores, despermaculturitzant la terra que toca.
Recordo un frankfurt a l'entrada del poble.

12 d'au al gust

vénen a rescatar-te
vénen a rescatar-te!
.
Des de l'illa deserta
saludes la desfilada,
de l'orgànica, i la dels envasos.
Encens el coixí i el tires per la finestra.

bzzz

Banzai.
Te l'endinyo
sota un garrofer.
Tot
pels ous de la reina.

sant beneit 16

Serem amics d'explicar-nos coses
Ens aguantarem les bufades de xoriç
D'anècdotes porques embudellades
Enmig tallats de sang espessa
Com dues persianes civilitzades
Que s'enrotllen i miren la tele
I grinyolen sempre que poden.

vinyes ufanoses regalen el seu fruit

quan era petit escoltava la veu del senyor rector, de nit, pels carrers empedrats de dins la vila.
fora murs vivíem d’amagat, de propina, per l’oblit dels soldats del rei.

i fins mitges i polaques

passen fantasmes vestits de pana, amb granota blava, gorres de gairell; xamant, xamant amb força l'enrotllat de contraban.

holanda contra suïssa en vòlei platja: mercuri tropical al bar sport.

la nit és molt nit quan no ho és tant com voldries, li deia l'abella a la flor.

passen fantasmes vestits de lluentons, en silenci, de tornada de parranda pel carrer del desengany.

amb els farbalans del tot pol·linitzats!

Noslotragamus

Els núvols es van iluminar, i un carro de color lapisazuli, conduit per 12 cavalls blancs, va apareixer al cim dels cels.
La gent que en aquells moments de migdia caminava pels carrers de Vic, cristians i moros, es van postrar.
Sense acabar de tocar terra, el carro va quedar inmovil a uns 10 metres del terra.
Tota la ciutat estava en una penombra plàcida tot i ser les 12 del migdia d'un juliol.
La gent començava a sortir de les seves cases, els cotxes deixaven de circular quan, tot d'una, es va sentir un "Ejemmm"
que va sentir-se en tota la comarca.
Una veu que feia molt de temps que no parlava, s'afinava la gola, cridava l'atenció i marcava la seva força: 3 coses al mateix temps!
"He vingut a dir-vos únicament una cosa. I creieu-me, fills meus, per una vegada." va dir déu en un català montillesc.
"Jo no existeixo". A l'intstant, va fer un xerric amb les dents i els 12 cavalls blancs se'l van endur cels enllà.
Un clàxon va començar a sonar, llavors d'altres. En pocs segons, la circulació va tornar a la normalitat.
La majoria de peatons, van aixecar-se, i amb el cap cot, tornaven cap a casa examinant el video del mòvil.

temps

Miro la llepada de merda
tiro de la cadena
escupo una saliva groguenca
desembolico un xiclet
surto

Sento una olor
Suo
M'estiro sota una ombra
Esperant sentir l'escombreta rascant-me l'ànima

del nom del sègol 24

aquesta tendència a la pirueta, a la tragicomèdia, al gest precipitat. aquest preludi d'una vergonya futura i esperada.
aquest amagar el cap sota l'ala dels bombarders de pearl harbor. les corbes de les bombes de neutrons!, la llargada tan fina dels míssils soviètics!
la lluentor freda de l'autoexecució ritual; catana samurai, pallaresa carlina.
aquest impàs.
el fulgor del sol ixent.
l'engany quan explotava, que bèstia que era!
i era molt petit: que bèstia m'era.
era de sègol la verge trobada.

arquitectura de conjunt biòtic

del desengany en podríem fer pinturetes per les criatures, estrelletes de purpurina, llunes ben brillants i sanefes de gomets. com els lemmings, hasta la extinción. barranc avall. instal·lats en el gregarisme estranger, tan cofois.

Amors meus

les metamorfosis del viatge

labatzuca

TRIPI HOP

SENTIT MONOCOTILEDONI
MULLAT PLUJA BÍFIDA

COLUMNA ÀCIDA

(-Maduixes psicodèliques
m'enlluernen l'espinada-
diu/escriu el Mestre Grimi)

ENYOR SENYORES SENYORS
DEMENTS VOLADORS
DE MENTS VOLADORES
EN ÈLS SOFÀS RONYOSOS
DE LA SÈPIA...

...BUSCANT BUSCANT
LES TENEBRES

HOP

fona 2008

17 de maig de 2008

aiguardent i sagí

clar, és que érem un frau, focs d'artifici.
i de sobte despertàvem d'aquell breu ensonyament, i no hi havia re.
re on agafar-se, re en què recolzar-se.
sumàvem individualitats i no arribàvem ni a mitja unça. ni a mitjunça.
el xaf de la pedra a l'aigua, els cercles concèntrics que s'allunyen fins a desaparèixer.

xaf.

dic:

la mort i la primavera.

"Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars"

Glup, glup, glup.
Tres glops.

glup, glup.
dos glops

glups!

formigues dispersadores de llavors de rhamnus alaternus

ferit d'una cama,
pollastre,
de plomes com fogueres.

mòlt davant audiència.

pollastre arrupit,
desencorralant-se, en la imaginació,
en vol de fumera índia.

anatema, anatema.

ototoi

Divendres Marsala

LLAVORS EN MÀ, MEDITO

CREC

ARRIBAT PER RIBES DESCONEGUDES

SENYALS DE FUM

PEIXERES ( LES MOLT PUTES )

EN POSSESSIÓ DE VERITATS DISSOLUTES

I ENCENC

PROVIST DE COMBUSTIBLE

UN, TRES DIVENDRES

aztlán underground

The dormant giant has awakened. Throughout the Southwest known to Chicanos as Aztlán, the movement of the struggle is still in effect and greater than ever. Treated as foreigners in our own land, Aztlán Underground(AUG) was founded to voice the anger and frustration of the poor and powerless. Formed in Los Angeles in 1990, AUG has been true to their name and beliefs by playing political rallies and underground venues and anywhere that the doors were not closed. Creating a new sound that is still evolving, AUG captures the psyche and transcends to all ethnic groups, capturing a universal rhythm to convey their message of "self-determination and decolonization."

A vegades n'hi ha prou en entomar tots els embats.
Esperar fins al darrer moment. De sobte la corda es trenca, el nús es fa la gravetat actua amb tota la seva força.
I és que esperar que les coses passin és un vici. Postser estúpid o potser inteligent, qui sap?

fragmentos de epitáfio paleocristao do séc. VI

a vegades n'hi ha prou en entomar tots els embats. esperar, esperar. fins al darrer moment. i de sobte, pluf, la corda es trenca, el nus es desfà. la soga s'abraça al seu séc. i peta.
de vegades n'hi ha prou.

poesia

robat de la web sens nom

a l'aliança

car- xof

M'estima
o no m'estima.
Una fulla rera l'altra.

He arribat al cor, i me l'he jalat.
La part més tendra.

(misantropia de l'èter.)

tot el dia cops de cap, cops de cap, cops de cap,
bombolletes i petardos, tubs d'escape,
i ginebra i 2 glaçons i unes olives,
prendre el sol com qui toreja dia dia
a grues i bobcats i forns de llenya;

tot el dia cops de cap, rams de flors, col-i-flors,
nens i nenes d'uniforme tots en fila,
8 o mil nou-centes fintes, lianes de tarzán,
perdre el dol com qui flipa amb pa de figues,
i parets i parets, i un camí de paret seca.

visitar

4.000 llibres; qui sap quantes edicions. La broma en qüestió es diu Risoterapia, el poder curativo de la risa. He pogut mirar els ulls de l'editor, pero m'encantaria poder saludar l'autora d'aquest bodrio. Com mirar al fons dels ulls del xino que es fa passar per japonès per a poder cobrar-te el triple per a servir-te cru peix mort sense coure ni condimentar.

Aqui teniu un tros cru d'aquest llibre. Mushimi o pexami o com es digui, que diria l'editor.

"Con la mano en el abdomen, aspirar todo el aire posible i expulsarlo diciendo, jaaa, jeee, jiii, jooo, juuu (...)
ja: la zona de las caderas y el abdomen
je: hígado, reduce los enfados
ji: sistema nervioso i oxidación
jo: oxigena el cerebro, facilita el riego cerebral
ju: elimina los gases. Problemas digestivos"

La col·lecció de l'editorial "Meoterapia: la relajación de mearse en la ciencia".

de fora

Em remoc, inquiet, en la teva endogàmia: reboto, reboto, reboto. Paf. Forat negre, remolí. Sóc dels altres: no entendre-ho mica, no conèixe’n cap. Veure-ho des de fora mirant-ho sempre. Reboto: paf.
Tac tac tac tac. Paret. Veure-us des de fora mirant-vos sempre. Paret.
Patada al ventre.

la darrera hora de la sensació inmiscuïda profilàcticament després del segon assalt va resultar falsa. No era una autèntica darrera hora, només un termini anunciador d'un moment en que les coses canviarien. Tot. Un impuls de cames més per saltar el mur infranquejable i ja era al nou món. Allí on les dones condueixen motos. La sensació no tenia rellotge. Mirant al cel s'orientava.

carrer dels boters

sí, estaria bé botar la barca a l’aigua, amb tota la cura del món, i remar fins ben bé a sota d’aquells niguls que semblen palaus i fortaleses. i aturar-se. i prendre entre les mans el saquet de gra que expressament portàvem de casa, i enfonsar-hi els dits amb la mateixa passió de qui s’unta de l’aigua beneïda de les piques baptismals. amb la passió mateixa de qui s’ofega a consciència amb els fluids carnals de l’explosió.
botar la barca a l’aigua, com una catedral a flor de pell.

Nosa

en pilotes, en un camp, amb una aixada
sota els ulls dels veins, poc decidit
unes llavors, d'internet, a la butxaca
saber poca cosa.
Rascar la picor de la terra.
Nostra
?

em deixava

deixeu-vos passar
anestesiats
per les agulles del rellotge
trieu quina
o la més trista
o la dels cigarrus
o la que't fa cantar
tictac

anna ternheim
per a baixar-se els pantalons
davant de la mula

http://www.youtube.com/watch?v=99dh7MBysmI

http://www.youtube.com/watch?v=GAkwl1zvivg

http://www.youtube.com/watch?v=MfiVx0yChpc

copi & scup @

pudrint rellotxes.

modernització

escoltant scorn, grup d ex bateria d napalm death q us aconsello i intentant escriure algo afinant els dits en una petita psntalla. Barna moderna es la fi del q coneixem com a present simple . I ja paro pq m tornu miopu

del nom del sègol 23

vam decidir aquell dia, després de reunir tots els caps de tribu al voltant d'una foguera, de fer de l'enveja el motor del clan.
envejaríem l'ego impertèrrit de la muntanya; envejaríem l'extinció tan turbo del bisons de les praderies; envejaríem la perdurabilitat de l'èxode del poble preferit de déu.
envejaríem els fortins i els uniformes blaus dels vencedors.
vam decidir aquell dia seguir adorant, d'amagat dels rostres pàl·lids, l'aroma embriagador dels bufadors de les drassanes, la personalitat del tomahawk fendint els aires.
la venjança del sègol: sempre al darrer moment.

YES FUTURE

EBO NO HA MORT
NOMÉS HIVERNA ESPERANT
LES SEPARACIONS CONJUGALS
DE LA QUARANTENA

10 anys de Quevedo,
comença el compte enrere,
espera...

ebo*ee

Visió

Al cap de milers de mil·lennis un home ja complet controlarà la vida i en trobarà el secret . Ara nosaltres, obligades larves de tan sublim besnét, brindem, acollonits, pel superhome que un dia serà un fet.

counsell

es diu
PASOBIONIC
n'ha dit
EMPTY BEATS FOR LONELY RAPPERS
i es poden fer
MOLTES COSES
amb les seves bases

casa tarradellas

Penjo el meus cagarros com si fossin llonganisses al cobert del fons del pati.
No sé pintar, no sé cantar, ni escriure ni fotografiar.
Però vull creure'm les mentides sobre la força mental
I intento domesticar la meva flora intestinal.
Cagar-la i mentir-la. Aquesta és la meva vida.
I vaig catalogant, mentres espero que la fúria entri a casa
Que la fúria social se m'emporti i em pengi a la plaça de la CreuAlta.

porca política //@//

després d'escoltar núcleo terco només tinc una cosa a dir
quan alemanya encara no era referent de res, de res.
un tal marx va pensar que el pensament en podia ser referent.
atacat pel mal de la mala grècia
inútil militarment, perduda econòmicament
va organitzar una idea per una alemanya líder (führer idea?)
vist així, el comunisme és un virus ideològic
que es va escapar d'un laboratori nacionalista
imbècils imbècils imbècils

més +

ves, mes a mes, aguantant la copa
i la conversa de la dona
ves, mes a mes, parlant de política
d'antropologia
ves mes a mes
queda amb un tia
parla amb cafeïna
i de lu dur que és
mes a mes, sopar amb la parenta
empassa't el carpaccio
a més a més
ves, mes a mes, emputxant la vida
i la monotonia
l'embut de la perspectiva
mes a mes
vomita amb silenci
puja a la muntanya, mes a mes
A casa d'una amiga, empedrat de llenties
els pantans es buiden
la merda pel vàter, mes a mes
i molt més()

natures

Dalt de la branca,
la geneta

Dalt de la branca
vernissada

Dalt de la branca
feta tauló
dos ulls de vidre
engomats sobrer la pell
d'una geneta seca.

del nom del sègol 22

voldríem edificar com qui no vol la cosa parets de sons, cascades de tonalitats variades, però sempre amb la superfície de cristall del llac com a teló de fons, i voldríem elevar-nos per damunt la congregació, triar els bistecs més fets al punt, els pastissets de poma més flonjos i dolços, les estovalles de quadres amb més olor de suavitzant. doble ració.
i ballaríem lloant al senyor la seva gràcia dominical, a ritme de banjo, arpa de boca i violí redneck; amb el cor bategant per la nostàlgia dels Apalatxes, aquelles vesprades sota el pondre's solar de les Rocoses. doble ració.
fermentaríem moonshine, pol·len per alimentar-nos el sofre de quan érem miners, i regaríem amb la nostra saba totes les plantacions dels altres. white trash, white trash: doble ració.
sègol, civada, ordi. blat de moro.

marcida garlanda

esclar: plantar cara, entomar els embats, reconduir la maregassa, convertir la volta de campana en tirabuixons i piruetes d’una dansa pirotècnica sense canviar ni de lloc ni de conviccions. sense desdibuixar mica el contorn del teu somriure. i amagar l’espasme clònic de la nineta d’uns teus ulls desorbitant-se seguint un ritme d’esplendorosa ornamentació. esclar: pèrdua sobtada de consciència.

bartra diu baaartra

ecce homo

inventari de barraques de pedra seca

em quedava un no res de tardes, d'aquelles de quan érem nens amb els clics de plaimòbil i les xapes adotzenades i els simulacres de futbol amb pilota de plàstic, i veig un cirerer, un marge dret, un capellà tacant de sal la paret de la casa, una ombra negra navegant el lateral de la presa, i el kirk duglas revoltant tots els esclaus de roma i la morbosa sorpresa de la crucificció. tan fàcil com falsejar les xifres de les bases de dades de tots els grans germans del món em seria construir una èpica on brilléssim de tan amics, pirates amb un bojac entre les dents, trongíssims tots, de tan amics com érem.

sección de contactos