song of dust

vam sortir ballant la dansa cerimonial, amb ales i plom als peus, amb ales i plom a la mirada, però vam sortir ballant la dansa més antiga de totes, la més bella de totes, vam sortir junts, en comunió amb la nit moribunda, empesos per l'alè de tota una traïció que ens contemplava, les llances de la rancúnia ens encalçaven pels carrers, estalonats, fugint a l'indret del ciment,

veníem de la pols,
veníem de la cerimònia,
trobats en nit de lluna groga,
veníem de la pols i anàvem cap enlloc,

vam fugir com penitents quan van tancar les portes del temple, quan va esgotar-se el vi ritual,
i vam decidir regar el terra amb la sang vessada dels innocents sacrificats, vam alçar els ganivets,
embriagats pel moment,
embriagats de culpa i goig,

i tot fou llum, tenebra, foc,

punyals,
punyals al cor dels innocents...