la dona, la dona de la foto, la dona recolzada a la barana, assenyalant un punt inconcret d’un mapa, la vasta llunyania de la distància, cloroforms de fi de mes, la vasta distància a la cara de l’animal esmaperdut, l’energia creativa del dolor, la màquina del dimoni, un suc de taronja espremut en naus industrials (un nen somnàmbul es passeja amb una taronja a la mà, ah Garí encoltellat als inicis del Segle XX, plaça del Segle XX, èpica obrera, dinars al sol i mals als ossos, Garí damunt un munt de merda, Garí perdut, la mort de Garí, parlant amb el vent, Alpha al Vallès, negre al Vallès, de blanc), la dona, la dona amb tota la seva arrogància, el seu poder són dos ganxos de ferro, els sospirs desesperats de la coixeta, alcohòlica i esquizofrènica, els sospirs, la culpa, els ganxos, el mapa assenyalant els talaiots, els fars més amagats, la pedra més seca, la taronja del segle XX, el vidre blau, l’escopinada injusta, la justa escopinada de la màquina a la cara de l’animal, la pèrdua lenta i quotidiana, perdent-se un mateix cada minut, el munt de folis que quedaven per omplir, que mai s’omplirien, el munt de somnis que quedaven per aconseguir, que mai s’aconseguirien, una vida com si res, tancada a l’ascensor, una vida pendent del discórrer incorruptible del riu, la sequera, inundacions, la pujada dels salmons, els ànecs tísics recuperats, vessament químic a l’Ebre, l’uniforme de la dona, les trenes, la pistola sempre a punt, les muralles de la ciutat que han de caure un dia, que han de caure un dia, que han de caure un dia, les muralles de la dona
Acepta el reto MSN Premium: incluye Antivirus y Firewall de McAffee. Descárgalo y pruébalo 2 meses gratis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada