del nom del sègol 18

dels teus jaciments de vori, reneixo com un esperit sense còrpora ni entranyes, només em guanyes per penyora 3 extremitats de dromedari.
llisco pels teus tentacles com un infant en mans dels pànics de la nit.
als teus jaciments de vori, m’hi he deixat les arpes més espesses. dels pànics de la nit.
l’esmalt de tot les meves ungles de vori, plovent-te al damunt com flama desbocada.
com em queien les defenses.
dels teus camps de sègol, sègol.

fragments de Garí de Bartra (perquè sí)

No, de nit no se senten
els esgüells dels porcs, però el que és la fetor, la pestilència...
I als ulls, estrelles! Sí, la lluïdera enlaire:
penjolls,
gotims
i sembra,

i la truja, la lluna grufant la grana que curulla els obis del bestiari astral,
mentre la pesta arriba de les cases del poble que s'agotnen dessota les campanes
que, en sonar, hom diria que deixaten i escampen la fetor
amb les ombres blanoses
dels muricecs...

I ara sí, tanco els ulls:
no respiro pel nas ans per la boca,
i prenc el fètid brou a cullerades,
i la barba rogenca se m'enxopa
com un fregall...

Arcàdia

em poso del revés tan com voldria, ni més ni menys que tan com em caldria, em poso del revés per ser de veres alguna cosa forta (i forta de tan forta, dèiem).
em poso del revés perquè nans i dromedaris em segueixen pels meus somnis, pels teus ovnis vermells, de tan rojos que feien feredat, quina por el calçat de la princesa, roig de tan vermell, amb tantes canonades i tantes postes equivocades.
fèiem parada a les postes més errònies, només per canviar de mules, encerar la coberta de la nau, repintar tota la quilla, donar gràcies als déus més grossos i als més petits. només tan sols per canviar de mules.
i alçar la bandera pirata.
parracs, som.

4

Els solcs del cobrellit
esvandeixen els somnis, que resisteixen
a la teva pell.
Vellesa prematura
de migdiada i res a fer.
S'escolen, ho noto: està marcada la fugida

I no entens rè. Jo tampoc. ...Vai a la nevera

_________________________________________________________________
Dale rienda suelta a tu tiempo libre. Mil ideas para exprimir tu ocio con
MSN Entretenimiento. http://entretenimiento.msn.es/

música

...in that mansion on the hill...

Neil Young

Madonna d'E. Munch i un ganivetet amb cua de V. Nik

Diu que la Verge Maria
- en un alto del camí -
digué a l'Àngel: "Sou diví
però per parí en establia
sant Josep fa més per mi..."
- V. Nik -

(robat a: http://vertiginassus.blogspot.com/2006_12_01_vertiginassus_archive.html)

cordialment

Torno de donar un volt
d'entre els meus desastres.
Terra cremada que sols
ensutja les sabates.

_________________________________________________________________
Dale rienda suelta a tu tiempo libre. Mil ideas para exprimir tu ocio con
MSN Entretenimiento. http://entretenimiento.msn.es/

tornant del món dels bojos

Arrebossat de nicotina
et toco el coll i tu
t'erices,
Per una sensació
FALSA
que's només fred.

El dit groc meu
pudent de nicotina
intenta tocar-te
pero el fred fa mal
estirar-lo.

Hi ha un coll blanc
i un dit groc
Hi ha nicotina i fred
i poca cosa
més.

Groc et tocaré
i no entendràs
res més que la pudor
de nicotina

O pitjor encara,
veuràs més enllà
d'un dit arrebossat de nicotina
que vol tocar-te

_________________________________________________________________
Descarga gratis la Barra de Herramientas de MSN

http://www.msn.es/usuario/busqueda/barra?XAPID=2031&DI=1055&SU=http%3A//www.hotmail.com&HL=LINKTAG1OPENINGTEXT_MSNBH

del nom del sègol 17

fracàs era el nom de la meva mare índia quan em contemplava dret damunt el desert de sal del palmell de la seva mà.
fracàs era el nom de la meva mare índia, estrella de la tarda, quan amb tota la impotència del món vèiem cremar els tipis més fràgils, els més orgullosos, de la meva ment desfent-se. sentíem els helicòpters apropar-se, sentíem que ens parlaven les pedres.
sabíem que eren llàgrimes en va, però voldríem tornar a celebrar els aniversaris d’abans, quan la màgia ho embolcallava tot amb els guants blancs de la immediatesa. com quan érem nens, amb els guants blancs de la sorpresa.
com abans de Montsegur; com abans de Wounded Knee.
fracàs era el nom de la meva mare índia, sègol era el nom del laberint.

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol.0

Text del pit-roig

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol.3

Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Mirem al voltant de nosaltres mateixos, esperant la Lluna nova car l'antiga se n'ha anat. Voltegen per l'espai joves mosquits, també alguna mosca sense molestar molt. La joventut empeny camins nous; amb enyorança de vells plantem flors noves. Somnis alegres passejant en els teus ulls clars, la foscor de la nit ens fa companyia. Se'ns caduquen les targes del Metro; et deixen passar i truquen als gossos. Canviem de tren i, amb sort, amb el segon arribem a destí. Els ordinadors no funcionen et diuen en el Benestar Social: torni demà igual que van dir ahir. Ahir dia de festa, avui la roda del treball gira amb recança. El Sol acompanya el llarg matí, la llum omple de goig la natura fèrtil. El pit-roig alegrement canta, el jove corb negre segueix feréstec com sempre. Assegut en càlid banc un matí d'Hivern; tornem a ser paisatge d'una ciutat infantil. El cant d'ocell tancat ens porta planys, el cos alegre inspira recança. Volàtils diners damunt la taula, mans que juguen a construir el no-res. Escolto els col·legues aprenent la modulació dels sons i veus, aixeco el cansat cos sense recança. Vaig pels camins mirant com del bosc la natura floreix; planto amb tremoloses llavors amb la Lluna plena d'abril. Margarides grogues que el matí saluden amb joia pels nostres ulls. Les papallones i abelles s'alimenten del vostre nèctar. Al migdia els àngels blancs us acompanyen, el fort vent els despulla i vosaltres seguiu florint. A la caiguda del Sol us amagueu fins l'endemà. (Acabar el quadre de l'Enric Casasses i Figueres; seguir la sèrie de pastells-pastís amb record d'en Marc Valls; preparar els treballs per omplir el local de l'Albert Pijuan abans de l'uh de Maig). Gaudeixo del treball del mestre Joan Miró, de la biografia del Che Guevara, dels cants dels ocells i el vol de les papallones. Pateixo la incertesa dels infants, l'esclavitut de l'obrer explotat per persones sense humanitat. Junts anem fent camí sense moure'ns, car el cor és llarg i ample com la bola del món. Assegut davant la porta d'una vella casa de pedres construïda fa ja molts anys. Dos perers i tres presseguers floreixen amb càlids blancs i suaus roses. Els matins del Sol les papallones s'aturen mentre l'home treballa amb les eines de pintor. Meditar dins el bosc ombrívol, a poques passes del cim. El camí netejat de males herbes i entrebancs ens torna a la falda del bosc. Omplim les matinades de somnis damunt el càlid llit on reposar és un dret. Els matins arriben amb la llum de Primavera. Llevat amb el cos, la permanent feina ens espera. Amb calma de saviesa ens deixem acompanyar pels batecs del cor. Escriu un poema en dia alegre: els altres dies tindràs el record del poema fet dins el cor alegre. Home en solitud descalça es repenja en Figuera florida. Ulls amarats de joia gaudeixen del Sol d'Hivern. Lladrucs fan soroll apagant el cant dels ocells. La calma de mitja tarda sols dins el cor es troba. Camps de blat verd de dins la Terra marró veiem sortir; els marges són plens d'arbres i bardisses.

Canet d'Adri i Barcelona, 2001

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol. 2

Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Tancada altra vegada la porta que obre camí. Aprenem dels entrebancs prepotents que ens apliquen, caminant amb àgil pas cap a on la llibertat ens espera. Sense papers anem pel món desconegut, a l'esguard d'un futur sense repressió. Destil·lem sucs de vida per sentir-nos millor, sota la parra del bon vi les papallones mirem. Les ombres de la vida, la malaltia i la mort són acompanyades per la llum de l'amor. La numeració dels nous diners provoca desequilibris en els cervells humans. Ens venem les quatre barres com mercaders; la infantesa ens demanarà comptes i llibres per justificar la disbauxa permanent. Treballem amb la cara cap al públic respectuós, car ens surt construir la vivència. Les set ombres són: la vida, la malaltia, la mort, l'amor, l'amistat, la germanor, la infantesa, la traïdoria. Falsetat dins el mercat, la llibertat comprimida per falsos valors. Ens perdem per paisatges plens de fal·làcies morals; el bell paradís trencat dins els miralls urbans. la violència crua ens és mostrada sense paraules amables. Ferits innocents dins escombraries. Caminar i més caminar dins la mateixa ciutat. Els dolors físics de cossos massacrats per cops destructius contra la integritat de la persona. El sacrifici voluntari és força permanent. Vivim presoners dins d'un espai limitat, sortim al carrer obligats pel rellotge del temps. Ens matxaquen psicològicament i visualment com si fóssim pedres de la Muntanya de Montserrat. Enrera i perduts ens quedem quan l'amistat és menyspreada. L'edat de la Balena ens preguntem i respon el cant del mar. Ja sabem un final i molts principis, la lluita és permanència en els camins. Els diners-euros segle XXI enfonsant amb prejudicis de selectiva repressió. El miratge omplint la nit d'una taverna empeny la vida a Catalunya. Aquestes noies són molt maques. Estimem amb fam de llibertat. Desídia en els carrers sense llum, les places buides d'humanitat. Anem per la foscor amb els ulls oberts, cap a on la plenitud ens envolta. Quan treballem dotze hores ens considrem esclaus; treballant menys tots contents. No som culpables de gaudir la vida que ens envolta. Ens impregnem de volcabulari urbà, sortim cap els carrers mullats per pluja d'abril. Cada nit faig quatre camins i clònicament segueixo el batec del cor. Som més que molts més -tremolors de la mort us portem, assassins d'humanitat. Som infants de tot arreu, mestres del no-res i l'infinit, fills i filles de maquis i les seves companyes; també el què és perfecte en el seu origen, ous en dobles rovells i plats per donar. Som això i més que molt més. Som rockers-punks i sardanistes enamorats, som també el permanent temps, que aquests imbècils, cretins i assassins ens fan perdre, retenint-nos en la presó de la mort -que és la seva- quan el nostre germà està encerclat entre Errenteria i el Bidasoa per cinc-cents militars-policials, i no podem anar ni al lavabo per sentir la llibertat en forma d'aigua, i molt menys avisar-lo, perquè vosaltres el voleu matar. Plorem llàgrimes que ens netegen els ulls. Amb tristor alegre sortim a la Terra amb el front alt. El matí ple de Sol ens espera joiós: sense recança ni enveja caminem vers la llibertat. Qui tenia duros fumava puros, qui té euros vol dòlars, qui tindrà or voldrà urani. Així de clar.

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol. 1

Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Desquiciats dins l'ombra de la mort ens toca viure dins el globus del passat? La vella barca del solitari pescador voreja a prop de roques conegudes. Guanyem l'espai amb veus cridaneres; els núvols ploren aigua cap a la terra. Caminem vers els camins amistosos on la llibertat és compartida. Penjades en fil de coure les esperances. El tedi urbà embolcalla el cos urbà. L'abundància compartida és Anarquia, diem als que en el camí ens trobem. Ve el vent i ens saluda. Visca la terra lliure, escoltem. Uns treballem, altres passegen. Els infants en el futur i jo acabat. Tornem a sentir la vibració negativa.

Profetes muh!derns, vol. 1

Nau iur raits!

coltellet per a les lluminoses

Belda navegatix

En hores de feina aixòs he trobathttp://blocs.mesvilaweb.cat/belda

no et llevis

líquid pollastre
ens ha tocat engreixar
menjar
il.luminats en terres d'hivern
d'averns
sota els ulls de les dones
por
sorolls massa coneguts
por
pèrdua de visió
en un racó assolellat
por por por por ...

del nom del sègol 16

imagina’t dansar d’amagat quan l’hora és més punta, quan el trànsit de l’illa embat més exacerbat que mai, quan el tràfic és més transparent i la droga és més barata, quan els cops de cap ens converteixen en batalls de carn i ossos fent repicar la campana de l’angoixa quotidiana.

imagina't metàfores del tot a cent, made in taiwan.

fora les mans xinesques del vietnam socialista.

imagina't fondre els ploms d’una sola mirada, carmanyola.

van baixar del cel aus de metall i purpurina, va ploure argent al teu davant.

em passaves de llarg com una reina.

imagina'm despullat damunt un camp encès de sègol: crema.

---

Coches nuevos, coches de ocasión, coches de Km 0 Si piensas en cambiar de coche, MSN Motor.

Prosa nadalenca de joan comes

VA!

Tanta història que si naps que si cols, que si ets tan humil i tan això i lo altre, que si t’ho saps tot pel fet d’haver viscut tant i tan intensament, o sigui, que a base d’anys i panys en saps més que jo i que ningú, que ningú en sap tant com tu, per dir-ho tal com tu ho has dit, i, sense cap vergonya, després de dir-m'ho sense embuts, després de refregar-me la teva experiència elevada a santedat, bastant tronada per cert, després de tot el xou davant de tot déu, t’aixeques de la poltrona, te’n vas de la sala entre aplaudiments, encares el solitari passadís, tanques la porta del lavabo al teu darrere, contra l’esquena, i et deixes caure, l’esquena contra la porta, lliscant lentament, i et poses a plorar pel fet que mai has estat jove i mai ho seràs, tu que deies que la joventut era una malaltia que s’havia d’eradicar, t’hauràs de fotre fins al final, vella, xancrosa i malalta de vanitat, a banda, de les varius, l’extirpament de la matriu, i de les diverses succions a les cuixes i a la cara, i, ara que ets un monstre llengut i llest, fixa’t que així com la vida avança, la mort ho fa en paral·lel, t’hagis posat la laca o no.

Relat per gentilesa de REC

Benvolgut/da, a continuaci� et presentem un relat de www.relatsencatala.com. Fes click a sobre l'enlla� del relat per a poder llegir-lo completament. Moltes gr�cies, relatsencatala.com

ll�cia dels cels (bogeria)

Veure el relat