lancelot va dir a ginebra "vols que et punxi amb un punxó".
ginebra de tantes ganes va dir "sí".
dilluns, d’agost 18, 2008
divendres, d’agost 15, 2008
reacció inflamatòria pulmonar greu
pirueta pirueta, clips enagos, a la barra horitzontal. mallots malles i 300.000 persones que fan cua a l'ikea setmanal.
doble mortal.
doble moral.
pirueta pirueta, piruletes verinoses a les portes del col·legi.
clips enagos i al final: a la barra vertical.
el somriure l'equilibri, mallots malles, clips enagos.
pirueta pirueta.
foc a babilònia.
doble mortal.
doble moral.
pirueta pirueta, piruletes verinoses a les portes del col·legi.
clips enagos i al final: a la barra vertical.
el somriure l'equilibri, mallots malles, clips enagos.
pirueta pirueta.
foc a babilònia.
dimarts, d’agost 12, 2008
iscles cementiri, next stop
Desesperat, embolicat.
Al costat de la caixa.
... pares el cotxe,
estires les cames.
T'espera un xiclet de fresa àcida.
El món, i l'amor, i la lluna, i totes aquestes merdes,
continuen corrent a l'autopista d'allà fora.
No se'ns pot portar enlloc
M'ensabono abundanment. Un plaer sobre el palet europeu, sota la dutxa solar.
Sé que m'expulsaràs del paradís quan vegis la mar d'espuma envaint el corral de les gallines.
M'ensabono els ous, l'esquena, amb xampú industrial. I deixo córrer l'aigua, que repta borratxa de Timotei Milflores, despermaculturitzant la terra que toca.
Recordo un frankfurt a l'entrada del poble.
Sé que m'expulsaràs del paradís quan vegis la mar d'espuma envaint el corral de les gallines.
M'ensabono els ous, l'esquena, amb xampú industrial. I deixo córrer l'aigua, que repta borratxa de Timotei Milflores, despermaculturitzant la terra que toca.
Recordo un frankfurt a l'entrada del poble.
12 d'au al gust
vénen a rescatar-te
vénen a rescatar-te!
.
Des de l'illa deserta
saludes la desfilada,
de l'orgànica, i la dels envasos.
Encens el coixí i el tires per la finestra.
vénen a rescatar-te!
.
Des de l'illa deserta
saludes la desfilada,
de l'orgànica, i la dels envasos.
Encens el coixí i el tires per la finestra.
dilluns, d’agost 11, 2008
sant beneit 16
Serem amics d'explicar-nos coses
Ens aguantarem les bufades de xoriç
D'anècdotes porques embudellades
Enmig tallats de sang espessa
Com dues persianes civilitzades
Que s'enrotllen i miren la tele
I grinyolen sempre que poden.
Ens aguantarem les bufades de xoriç
D'anècdotes porques embudellades
Enmig tallats de sang espessa
Com dues persianes civilitzades
Que s'enrotllen i miren la tele
I grinyolen sempre que poden.
vinyes ufanoses regalen el seu fruit
quan era petit escoltava la veu del senyor rector, de nit, pels carrers empedrats de dins la vila.
fora murs vivíem d’amagat, de propina, per l’oblit dels soldats del rei.
fora murs vivíem d’amagat, de propina, per l’oblit dels soldats del rei.
dissabte, d’agost 09, 2008
i fins mitges i polaques
passen fantasmes vestits de pana, amb granota blava, gorres de gairell; xamant, xamant amb força l'enrotllat de contraban.
holanda contra suïssa en vòlei platja: mercuri tropical al bar sport.
la nit és molt nit quan no ho és tant com voldries, li deia l'abella a la flor.
passen fantasmes vestits de lluentons, en silenci, de tornada de parranda pel carrer del desengany.
amb els farbalans del tot pol·linitzats!
holanda contra suïssa en vòlei platja: mercuri tropical al bar sport.
la nit és molt nit quan no ho és tant com voldries, li deia l'abella a la flor.
passen fantasmes vestits de lluentons, en silenci, de tornada de parranda pel carrer del desengany.
amb els farbalans del tot pol·linitzats!
diumenge, de juliol 27, 2008
Noslotragamus
Els núvols es van iluminar, i un carro de color lapisazuli, conduit per 12 cavalls blancs, va apareixer al cim dels cels.
La gent que en aquells moments de migdia caminava pels carrers de Vic, cristians i moros, es van postrar.
Sense acabar de tocar terra, el carro va quedar inmovil a uns 10 metres del terra.
Tota la ciutat estava en una penombra plàcida tot i ser les 12 del migdia d'un juliol.
La gent començava a sortir de les seves cases, els cotxes deixaven de circular quan, tot d'una, es va sentir un "Ejemmm"
que va sentir-se en tota la comarca.
Una veu que feia molt de temps que no parlava, s'afinava la gola, cridava l'atenció i marcava la seva força: 3 coses al mateix temps!
"He vingut a dir-vos únicament una cosa. I creieu-me, fills meus, per una vegada." va dir déu en un català montillesc.
"Jo no existeixo". A l'intstant, va fer un xerric amb les dents i els 12 cavalls blancs se'l van endur cels enllà.
Un clàxon va començar a sonar, llavors d'altres. En pocs segons, la circulació va tornar a la normalitat.
La majoria de peatons, van aixecar-se, i amb el cap cot, tornaven cap a casa examinant el video del mòvil.
La gent que en aquells moments de migdia caminava pels carrers de Vic, cristians i moros, es van postrar.
Sense acabar de tocar terra, el carro va quedar inmovil a uns 10 metres del terra.
Tota la ciutat estava en una penombra plàcida tot i ser les 12 del migdia d'un juliol.
La gent començava a sortir de les seves cases, els cotxes deixaven de circular quan, tot d'una, es va sentir un "Ejemmm"
que va sentir-se en tota la comarca.
Una veu que feia molt de temps que no parlava, s'afinava la gola, cridava l'atenció i marcava la seva força: 3 coses al mateix temps!
"He vingut a dir-vos únicament una cosa. I creieu-me, fills meus, per una vegada." va dir déu en un català montillesc.
"Jo no existeixo". A l'intstant, va fer un xerric amb les dents i els 12 cavalls blancs se'l van endur cels enllà.
Un clàxon va començar a sonar, llavors d'altres. En pocs segons, la circulació va tornar a la normalitat.
La majoria de peatons, van aixecar-se, i amb el cap cot, tornaven cap a casa examinant el video del mòvil.
temps
Miro la llepada de merda
tiro de la cadena
escupo una saliva groguenca
desembolico un xiclet
surto
Sento una olor
Suo
M'estiro sota una ombra
Esperant sentir l'escombreta rascant-me l'ànima
tiro de la cadena
escupo una saliva groguenca
desembolico un xiclet
surto
Sento una olor
Suo
M'estiro sota una ombra
Esperant sentir l'escombreta rascant-me l'ànima
dimecres, de juliol 16, 2008
del nom del sègol 24
aquesta tendència a la pirueta, a la tragicomèdia, al gest precipitat. aquest preludi d'una vergonya futura i esperada.
aquest amagar el cap sota l'ala dels bombarders de pearl harbor. les corbes de les bombes de neutrons!, la llargada tan fina dels míssils soviètics!
la lluentor freda de l'autoexecució ritual; catana samurai, pallaresa carlina.
aquest impàs.
el fulgor del sol ixent.
l'engany quan explotava, que bèstia que era!
i era molt petit: que bèstia m'era.
era de sègol la verge trobada.
aquest amagar el cap sota l'ala dels bombarders de pearl harbor. les corbes de les bombes de neutrons!, la llargada tan fina dels míssils soviètics!
la lluentor freda de l'autoexecució ritual; catana samurai, pallaresa carlina.
aquest impàs.
el fulgor del sol ixent.
l'engany quan explotava, que bèstia que era!
i era molt petit: que bèstia m'era.
era de sègol la verge trobada.
dilluns, de juny 09, 2008
arquitectura de conjunt biòtic
del desengany en podríem fer pinturetes per les criatures, estrelletes de purpurina, llunes ben brillants i sanefes de gomets. com els lemmings, hasta la extinción. barranc avall. instal·lats en el gregarisme estranger, tan cofois.
divendres, de maig 16, 2008
dimecres, de maig 14, 2008
divendres, de maig 09, 2008
TRIPI HOP
SENTIT MONOCOTILEDONI
MULLAT PLUJA BÍFIDA
COLUMNA ÀCIDA
(-Maduixes psicodèliques
m'enlluernen l'espinada-
diu/escriu el Mestre Grimi)
ENYOR SENYORES SENYORS
DEMENTS VOLADORS
DE MENTS VOLADORES
EN ÈLS SOFÀS RONYOSOS
DE LA SÈPIA...
...BUSCANT BUSCANT
LES TENEBRES
HOP
MULLAT PLUJA BÍFIDA
COLUMNA ÀCIDA
(-Maduixes psicodèliques
m'enlluernen l'espinada-
diu/escriu el Mestre Grimi)
ENYOR SENYORES SENYORS
DEMENTS VOLADORS
DE MENTS VOLADORES
EN ÈLS SOFÀS RONYOSOS
DE LA SÈPIA...
...BUSCANT BUSCANT
LES TENEBRES
HOP
dimecres, d’abril 30, 2008
aiguardent i sagí
clar, és que érem un frau, focs d'artifici.
i de sobte despertàvem d'aquell breu ensonyament, i no hi havia re.
re on agafar-se, re en què recolzar-se.
sumàvem individualitats i no arribàvem ni a mitja unça. ni a mitjunça.
el xaf de la pedra a l'aigua, els cercles concèntrics que s'allunyen fins a desaparèixer.
xaf.
i de sobte despertàvem d'aquell breu ensonyament, i no hi havia re.
re on agafar-se, re en què recolzar-se.
sumàvem individualitats i no arribàvem ni a mitja unça. ni a mitjunça.
el xaf de la pedra a l'aigua, els cercles concèntrics que s'allunyen fins a desaparèixer.
xaf.
dimecres, d’abril 23, 2008
dissabte, d’abril 05, 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
