es diu
PASOBIONIC
n'ha dit
EMPTY BEATS FOR LONELY RAPPERS
i es poden fer
MOLTES COSES
amb les seves bases
dilluns, de desembre 31, 2007
dijous, de desembre 27, 2007
casa tarradellas
Penjo el meus cagarros com si fossin llonganisses al cobert del fons del pati.
No sé pintar, no sé cantar, ni escriure ni fotografiar.
Però vull creure'm les mentides sobre la força mental
I intento domesticar la meva flora intestinal.
Cagar-la i mentir-la. Aquesta és la meva vida.
I vaig catalogant, mentres espero que la fúria entri a casa
Que la fúria social se m'emporti i em pengi a la plaça de la CreuAlta.
dilluns, de desembre 10, 2007
porca política //@//
després d'escoltar núcleo terco només tinc una cosa a dir
quan alemanya encara no era referent de res, de res.
un tal marx va pensar que el pensament en podia ser referent.
atacat pel mal de la mala grècia
inútil militarment, perduda econòmicament
va organitzar una idea per una alemanya líder (führer idea?)
vist així, el comunisme és un virus ideològic
que es va escapar d'un laboratori nacionalista
imbècils imbècils imbècils
quan alemanya encara no era referent de res, de res.
un tal marx va pensar que el pensament en podia ser referent.
atacat pel mal de la mala grècia
inútil militarment, perduda econòmicament
va organitzar una idea per una alemanya líder (führer idea?)
vist així, el comunisme és un virus ideològic
que es va escapar d'un laboratori nacionalista
imbècils imbècils imbècils
més +
ves, mes a mes, aguantant la copa
i la conversa de la dona
ves, mes a mes, parlant de política
d'antropologia
ves mes a mes
queda amb un tia
parla amb cafeïna
i de lu dur que és
mes a mes, sopar amb la parenta
empassa't el carpaccio
a més a més
ves, mes a mes, emputxant la vida
i la monotonia
l'embut de la perspectiva
mes a mes
vomita amb silenci
puja a la muntanya, mes a mes
A casa d'una amiga, empedrat de llenties
els pantans es buiden
la merda pel vàter, mes a mes
i molt més()
i la conversa de la dona
ves, mes a mes, parlant de política
d'antropologia
ves mes a mes
queda amb un tia
parla amb cafeïna
i de lu dur que és
mes a mes, sopar amb la parenta
empassa't el carpaccio
a més a més
ves, mes a mes, emputxant la vida
i la monotonia
l'embut de la perspectiva
mes a mes
vomita amb silenci
puja a la muntanya, mes a mes
A casa d'una amiga, empedrat de llenties
els pantans es buiden
la merda pel vàter, mes a mes
i molt més()
dijous, de novembre 22, 2007
natures
Dalt de la branca,
la geneta
Dalt de la branca
vernissada
feta tauló
dos ulls de vidre
engomats sobrer la pell
d'una geneta seca.
dilluns, d’octubre 08, 2007
del nom del sègol 22
voldríem edificar com qui no vol la cosa parets de sons, cascades de tonalitats variades, però sempre amb la superfície de cristall del llac com a teló de fons, i voldríem elevar-nos per damunt la congregació, triar els bistecs més fets al punt, els pastissets de poma més flonjos i dolços, les estovalles de quadres amb més olor de suavitzant. doble ració.
i ballaríem lloant al senyor la seva gràcia dominical, a ritme de banjo, arpa de boca i violí redneck; amb el cor bategant per la nostàlgia dels Apalatxes, aquelles vesprades sota el pondre's solar de les Rocoses. doble ració.
fermentaríem moonshine, pol·len per alimentar-nos el sofre de quan érem miners, i regaríem amb la nostra saba totes les plantacions dels altres. white trash, white trash: doble ració.
sègol, civada, ordi. blat de moro.
i ballaríem lloant al senyor la seva gràcia dominical, a ritme de banjo, arpa de boca i violí redneck; amb el cor bategant per la nostàlgia dels Apalatxes, aquelles vesprades sota el pondre's solar de les Rocoses. doble ració.
fermentaríem moonshine, pol·len per alimentar-nos el sofre de quan érem miners, i regaríem amb la nostra saba totes les plantacions dels altres. white trash, white trash: doble ració.
sègol, civada, ordi. blat de moro.
dilluns, de setembre 24, 2007
marcida garlanda
esclar: plantar cara, entomar els embats, reconduir la maregassa, convertir la volta de campana en tirabuixons i piruetes d’una dansa pirotècnica sense canviar ni de lloc ni de conviccions. sense desdibuixar mica el contorn del teu somriure. i amagar l’espasme clònic de la nineta d’uns teus ulls desorbitant-se seguint un ritme d’esplendorosa ornamentació. esclar: pèrdua sobtada de consciència.
dimarts, de setembre 18, 2007
inventari de barraques de pedra seca
em quedava un no res de tardes, d'aquelles de quan érem nens amb els clics de plaimòbil i les xapes adotzenades i els simulacres de futbol amb pilota de plàstic, i veig un cirerer, un marge dret, un capellà tacant de sal la paret de la casa, una ombra negra navegant el lateral de la presa, i el kirk duglas revoltant tots els esclaus de roma i la morbosa sorpresa de la crucificció. tan fàcil com falsejar les xifres de les bases de dades de tots els grans germans del món em seria construir una èpica on brilléssim de tan amics, pirates amb un bojac entre les dents, trongíssims tots, de tan amics com érem.
divendres, de setembre 14, 2007
dijous, de setembre 06, 2007
umà
ajà, tots els records es plastifiquen si els passem pel filtre de la recreació, es plastifiquen i es fan brillants i musculats com màdelmans de fabricació en cadena; òstia, imponents si te'ls mires de biaix mig a les fosques, com el heman i l'esquèletor, i alhora buits i desmuntables si els passeges a ple sol, com el heman i l'esquèletor i el xubaca.
ajà, però com lluitaven contra l'imperi!, com esquivaven paranys i camps de meteorits per protegir princeses i burocràcies galàctiques!
ajà, quant d'heroisme ensobrat a la memòria.
ajà, però com lluitaven contra l'imperi!, com esquivaven paranys i camps de meteorits per protegir princeses i burocràcies galàctiques!
ajà, quant d'heroisme ensobrat a la memòria.
dimecres, d’agost 29, 2007
qllarets de llum
Cau, cau, cau,
com cau tot,
sona, sona,
sona nou;
cau, cau, cau,
ho vull tot,
Rauxa, Rauxa,
Rauxa al sot.
com cau tot,
sona, sona,
sona nou;
cau, cau, cau,
ho vull tot,
Rauxa, Rauxa,
Rauxa al sot.
dimarts, d’agost 28, 2007
rentar el salmó i posar-lo en adob amb sal i pebre negre
és només quan miro endins que veig com pica la calor de part de fora, i descobreixo que necessito un nou grapat de boletes blaves que m’adobin de química puresa fins a fer-me sortir trenes dels pèls de les orelles. calculo que estirant el coll per damunt del precipici veurem les últimes nudistes domant les aigües. tunejo el meu físic imponent per encegar-te. brum, brum, brum.
divendres, d’agost 24, 2007
gralla onfiscada
Comunicat d'urgència:
Es fa saber que la policia ha actuat altra vegada contra la llibertat d'actuació de les persones en un acte brutal de prepotència.
Desde aqui i recordant els dos retuladors confiscats en acte de lluita heroica es denúncia el segrest d'una gralla per part de les forces armades presents a la vila de gràcia.
"En un segon em van arraconar i em van prendre la gralla" denúncia la víctima. Tocar la gralla en plena nit pel carrer voltat de gent picant de mans i fent gatzara en una festa major no ha de ser considerat un delicte. I en tot cas la policia no pot robar arbitràriament els instruments de la gent que els toca.
I és que van confiscar les mans dels qui picàven de mans a ritme?
Es fa saber que la policia ha actuat altra vegada contra la llibertat d'actuació de les persones en un acte brutal de prepotència.
Desde aqui i recordant els dos retuladors confiscats en acte de lluita heroica es denúncia el segrest d'una gralla per part de les forces armades presents a la vila de gràcia.
"En un segon em van arraconar i em van prendre la gralla" denúncia la víctima. Tocar la gralla en plena nit pel carrer voltat de gent picant de mans i fent gatzara en una festa major no ha de ser considerat un delicte. I en tot cas la policia no pot robar arbitràriament els instruments de la gent que els toca.
I és que van confiscar les mans dels qui picàven de mans a ritme?
dimarts, d’agost 21, 2007
Alerta
Comunicat d'urgència amb el retard necessari per recuperar les facultats després d'una gran festa.
Es fa saber que les abominables forces policials han actuat una vegada més contra la lliure expressió artística i reivindicativa de una persona anònima a qui tots coneixem. Durant la nit avant passada la policia va confiscar una gralla a un company que exercia la seva professió pacificament en plena nit entre un grup de gent que picava alegrement de mans.
El moment més tens es va produïr quan una munió dels que picaven de mans va arremetre contra la policia amb les mans enlaire tot cridant: CONFISQUEU-NOS LES MANS SI PODEU.
Reclamem la devolució immediata de la gralla confiscada i una barra lliure de sidra.
P.D:Es recorden els dos retuladors confiscats per la policia i que encara són en lloc desconegut. La brutalitat mai assecarà la vostra tinta.
Es fa saber que les abominables forces policials han actuat una vegada més contra la lliure expressió artística i reivindicativa de una persona anònima a qui tots coneixem. Durant la nit avant passada la policia va confiscar una gralla a un company que exercia la seva professió pacificament en plena nit entre un grup de gent que picava alegrement de mans.
El moment més tens es va produïr quan una munió dels que picaven de mans va arremetre contra la policia amb les mans enlaire tot cridant: CONFISQUEU-NOS LES MANS SI PODEU.
Reclamem la devolució immediata de la gralla confiscada i una barra lliure de sidra.
P.D:Es recorden els dos retuladors confiscats per la policia i que encara són en lloc desconegut. La brutalitat mai assecarà la vostra tinta.
juliol
Santa Amèlia, Sant Cristòfol, Santa Olga i Sant Benet,
Sant Enric i Santa Sara, l'Hilarió i Santa Marciana,
Santa Adela i Sant Camil, la Mare de Déu del Carme,
Sant Ignasi de Loiola, Sant Joaquim i Santa Anna.
10, 11,
13, 12,
14, 16,
26, 31
Sant Enric i Santa Sara, l'Hilarió i Santa Marciana,
Santa Adela i Sant Camil, la Mare de Déu del Carme,
Sant Ignasi de Loiola, Sant Joaquim i Santa Anna.
10, 11,
13, 12,
14, 16,
26, 31
divendres, d’agost 03, 2007
dimecres, d’agost 01, 2007
eerie sound design
i arriba un moment en què tot ha canviat, en què tot és molt diferent.
els referents han variat sense adonar-nos-en. bum bum.
aquells senyors tan segurs de si mateixos fa no res, tot just uns deu o quinze anyets, aquells post joves arrogants amb la falsa seguretat de la tècnica apresa, l'experiència al límit d'un risc parcialment acceptat, aquells post joves amb els seus equips i el seu llenguatge que ens era desconegut, doncs finalment ja no ens fan por.
ja no ens fan por. bum bum.
ja no són post joves arrogants perquè la seva arrogància s'ha erosionat amb el fregadís dels anys passant-los pel damunt, la seva altivesa orgullosa s'ha marcit de tan fer piruetes en el no res del cel que la nostra por els proporcionava.
els han crescut els fills i les filles i les panxes.
i les filles condueixen ara els vells cotxes amb què ells abans feien les seves rondes d'orgull, i les filles i els fills escuren ara la papela fins el límit, i les filles i els fills xupen polles amb fruïció, i les filles i els fills se'n foten amb el seu comportament d'aquella altivesa aspra amb què els antics post joves ens miraven a nosaltres per sobre l'espatlla perquè no sabíem els noms tan tècnics dels aparells i dels paisatges.
les filles i els fills són exactament allò que els antics post joves mai haurien volgut que fossin, i aquests ho saben sense saber-ho, sense ser-ne conscients però sent-ne d'alguna manera en algun lloc del seu cervell. bum bum bum.
filles i fills amb les boques plenes de polles d'altres, suant, suant, rula, ratlla, bum bum bum bum.
ja no ens fan por.
els referents han variat sense adonar-nos-en. bum bum.
aquells senyors tan segurs de si mateixos fa no res, tot just uns deu o quinze anyets, aquells post joves arrogants amb la falsa seguretat de la tècnica apresa, l'experiència al límit d'un risc parcialment acceptat, aquells post joves amb els seus equips i el seu llenguatge que ens era desconegut, doncs finalment ja no ens fan por.
ja no ens fan por. bum bum.
ja no són post joves arrogants perquè la seva arrogància s'ha erosionat amb el fregadís dels anys passant-los pel damunt, la seva altivesa orgullosa s'ha marcit de tan fer piruetes en el no res del cel que la nostra por els proporcionava.
els han crescut els fills i les filles i les panxes.
i les filles condueixen ara els vells cotxes amb què ells abans feien les seves rondes d'orgull, i les filles i els fills escuren ara la papela fins el límit, i les filles i els fills xupen polles amb fruïció, i les filles i els fills se'n foten amb el seu comportament d'aquella altivesa aspra amb què els antics post joves ens miraven a nosaltres per sobre l'espatlla perquè no sabíem els noms tan tècnics dels aparells i dels paisatges.
les filles i els fills són exactament allò que els antics post joves mai haurien volgut que fossin, i aquests ho saben sense saber-ho, sense ser-ne conscients però sent-ne d'alguna manera en algun lloc del seu cervell. bum bum bum.
filles i fills amb les boques plenes de polles d'altres, suant, suant, rula, ratlla, bum bum bum bum.
ja no ens fan por.
divendres, de juliol 13, 2007
Esgotats
esparracats
acabats.
Fugiré ben lluny fent surf sobre una ona que mai no planarà. Sense arribar a cap platja per buscar petxines ni jugar amb la sorra entre els peus. Mai més. Mai més jauré en un portal esperant veure com pixen els gossos. De fet mai no ho he fet.
Ensopits
sota el pins
mirant com els cotxes s'encenen.
Dins un cotxe a tota llet amb els nostres grans èxits sonant al cd imaginant que no tornaré. Llàgrimes de felicitat i vida per endavant.
no sé
esparracats
acabats.
Fugiré ben lluny fent surf sobre una ona que mai no planarà. Sense arribar a cap platja per buscar petxines ni jugar amb la sorra entre els peus. Mai més. Mai més jauré en un portal esperant veure com pixen els gossos. De fet mai no ho he fet.
Ensopits
sota el pins
mirant com els cotxes s'encenen.
Dins un cotxe a tota llet amb els nostres grans èxits sonant al cd imaginant que no tornaré. Llàgrimes de felicitat i vida per endavant.
no sé
dijous, de juliol 12, 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)