hedningarna s'acaba, com les tites als 60,
amb tots vosaltres una mica de paradís blau:
http://www.myspace.com/hurdygurdyprototyp
croac, croac
dissabte, d’agost 23, 2008
nusequepusà
els veïns del pis de davant no han marxat de vacances: alço la persiana i continuen dins el seu estable.
per tv1, or
per tv2, encens
per tv3, la mirna
falten 14 anys perque el seu mesies es foti la primera lacambra
per tv1, or
per tv2, encens
per tv3, la mirna
falten 14 anys perque el seu mesies es foti la primera lacambra
poques fotos de les vacances
vas avançar
per l'avancé
de la tenda
com un rèptil
No era el teu dia
no era la teva tenda
vas dormir
sobre les botes
de negragarnatxa
per l'avancé
de la tenda
com un rèptil
No era el teu dia
no era la teva tenda
vas dormir
sobre les botes
de negragarnatxa
parer mullat
Per què gastar llum? L'apagues.
I balles al ritme impossible, amb les gotes que rellisquen de la façana
fins al repís de la finestra.
El silenci de la pluja. Ja no plou ni fa sol.
Per què escriure? T'untes els peus
amb oli i les cendres de Ducados.
Les últimes passes de carmen miranda
I balles al ritme impossible, amb les gotes que rellisquen de la façana
fins al repís de la finestra.
El silenci de la pluja. Ja no plou ni fa sol.
Per què escriure? T'untes els peus
amb oli i les cendres de Ducados.
Les últimes passes de carmen miranda
rata
Pous a les parets
Forats on cau el record,
amb marc de fusta.
Fantasmes al formatge
Connectes la nevera
buida, perquè canti
com un ocell
a la gàbia
Forats on cau el record,
amb marc de fusta.
Fantasmes al formatge
Connectes la nevera
buida, perquè canti
com un ocell
a la gàbia
divendres, d’agost 22, 2008
la nit del sègol 1
era tan cara la teva rialla, prístina com el dringar de les monedes de judes. alçàvem el puny amenaçant els núvols que cobrien, ben al fons, la muntanya. babilònia. babilònia creixia amb cada dubte dels teus, s'enfortia cada vegada que jo queia desplomat a terra després d'una correguda extenuant. quina barbaritat les llances dels centurions romans. quina barbaritat el plomall carmesí de la seva crinera daurada. quin esglai l'enumeració de les llagues dels condemnats. miràvem a la dreta i a l'esquerra. volíem que fos veritat l'aliança que ens havíem promès quan foradàvem d'esma el subsòl de sota el colosseu. babilònia; foc a babilònia; sisplau, foc a babilònia. muntar les catapultes, esmolar tots els metalls, atiar els cavalls. tants quilòmetres sense parar ens havien xuclat les carns, ens feien tenir la llàgrima fàcil. sacsejàvem grotescament les pelleringues que ens penjaven dels braços per esquivar les embestides dels braus mentre escalàvem les tanques de l'empallissada. les estelles de la fusta basta ens ferien les mans. la immediatesa, que bèstia. primitivament volíem cridar "som vius, babilònia; no ens pots" enfilats a les roques de sobre el mar.
crema troia.
foc a babilònia.
(ens untàvem amb les rostes de l'oli del trull.)
crema troia.
foc a babilònia.
(ens untàvem amb les rostes de l'oli del trull.)
dilluns, d’agost 18, 2008
combined comunity codec pack
lancelot va dir a ginebra "vols que et punxi amb un punxó".
ginebra de tantes ganes va dir "sí".
ginebra de tantes ganes va dir "sí".
divendres, d’agost 15, 2008
reacció inflamatòria pulmonar greu
pirueta pirueta, clips enagos, a la barra horitzontal. mallots malles i 300.000 persones que fan cua a l'ikea setmanal.
doble mortal.
doble moral.
pirueta pirueta, piruletes verinoses a les portes del col·legi.
clips enagos i al final: a la barra vertical.
el somriure l'equilibri, mallots malles, clips enagos.
pirueta pirueta.
foc a babilònia.
doble mortal.
doble moral.
pirueta pirueta, piruletes verinoses a les portes del col·legi.
clips enagos i al final: a la barra vertical.
el somriure l'equilibri, mallots malles, clips enagos.
pirueta pirueta.
foc a babilònia.
dimarts, d’agost 12, 2008
iscles cementiri, next stop
Desesperat, embolicat.
Al costat de la caixa.
... pares el cotxe,
estires les cames.
T'espera un xiclet de fresa àcida.
El món, i l'amor, i la lluna, i totes aquestes merdes,
continuen corrent a l'autopista d'allà fora.
No se'ns pot portar enlloc
M'ensabono abundanment. Un plaer sobre el palet europeu, sota la dutxa solar.
Sé que m'expulsaràs del paradís quan vegis la mar d'espuma envaint el corral de les gallines.
M'ensabono els ous, l'esquena, amb xampú industrial. I deixo córrer l'aigua, que repta borratxa de Timotei Milflores, despermaculturitzant la terra que toca.
Recordo un frankfurt a l'entrada del poble.
Sé que m'expulsaràs del paradís quan vegis la mar d'espuma envaint el corral de les gallines.
M'ensabono els ous, l'esquena, amb xampú industrial. I deixo córrer l'aigua, que repta borratxa de Timotei Milflores, despermaculturitzant la terra que toca.
Recordo un frankfurt a l'entrada del poble.
12 d'au al gust
vénen a rescatar-te
vénen a rescatar-te!
.
Des de l'illa deserta
saludes la desfilada,
de l'orgànica, i la dels envasos.
Encens el coixí i el tires per la finestra.
vénen a rescatar-te!
.
Des de l'illa deserta
saludes la desfilada,
de l'orgànica, i la dels envasos.
Encens el coixí i el tires per la finestra.
dilluns, d’agost 11, 2008
sant beneit 16
Serem amics d'explicar-nos coses
Ens aguantarem les bufades de xoriç
D'anècdotes porques embudellades
Enmig tallats de sang espessa
Com dues persianes civilitzades
Que s'enrotllen i miren la tele
I grinyolen sempre que poden.
Ens aguantarem les bufades de xoriç
D'anècdotes porques embudellades
Enmig tallats de sang espessa
Com dues persianes civilitzades
Que s'enrotllen i miren la tele
I grinyolen sempre que poden.
vinyes ufanoses regalen el seu fruit
quan era petit escoltava la veu del senyor rector, de nit, pels carrers empedrats de dins la vila.
fora murs vivíem d’amagat, de propina, per l’oblit dels soldats del rei.
fora murs vivíem d’amagat, de propina, per l’oblit dels soldats del rei.
dissabte, d’agost 09, 2008
i fins mitges i polaques
passen fantasmes vestits de pana, amb granota blava, gorres de gairell; xamant, xamant amb força l'enrotllat de contraban.
holanda contra suïssa en vòlei platja: mercuri tropical al bar sport.
la nit és molt nit quan no ho és tant com voldries, li deia l'abella a la flor.
passen fantasmes vestits de lluentons, en silenci, de tornada de parranda pel carrer del desengany.
amb els farbalans del tot pol·linitzats!
holanda contra suïssa en vòlei platja: mercuri tropical al bar sport.
la nit és molt nit quan no ho és tant com voldries, li deia l'abella a la flor.
passen fantasmes vestits de lluentons, en silenci, de tornada de parranda pel carrer del desengany.
amb els farbalans del tot pol·linitzats!
diumenge, de juliol 27, 2008
Noslotragamus
Els núvols es van iluminar, i un carro de color lapisazuli, conduit per 12 cavalls blancs, va apareixer al cim dels cels.
La gent que en aquells moments de migdia caminava pels carrers de Vic, cristians i moros, es van postrar.
Sense acabar de tocar terra, el carro va quedar inmovil a uns 10 metres del terra.
Tota la ciutat estava en una penombra plàcida tot i ser les 12 del migdia d'un juliol.
La gent començava a sortir de les seves cases, els cotxes deixaven de circular quan, tot d'una, es va sentir un "Ejemmm"
que va sentir-se en tota la comarca.
Una veu que feia molt de temps que no parlava, s'afinava la gola, cridava l'atenció i marcava la seva força: 3 coses al mateix temps!
"He vingut a dir-vos únicament una cosa. I creieu-me, fills meus, per una vegada." va dir déu en un català montillesc.
"Jo no existeixo". A l'intstant, va fer un xerric amb les dents i els 12 cavalls blancs se'l van endur cels enllà.
Un clàxon va començar a sonar, llavors d'altres. En pocs segons, la circulació va tornar a la normalitat.
La majoria de peatons, van aixecar-se, i amb el cap cot, tornaven cap a casa examinant el video del mòvil.
La gent que en aquells moments de migdia caminava pels carrers de Vic, cristians i moros, es van postrar.
Sense acabar de tocar terra, el carro va quedar inmovil a uns 10 metres del terra.
Tota la ciutat estava en una penombra plàcida tot i ser les 12 del migdia d'un juliol.
La gent començava a sortir de les seves cases, els cotxes deixaven de circular quan, tot d'una, es va sentir un "Ejemmm"
que va sentir-se en tota la comarca.
Una veu que feia molt de temps que no parlava, s'afinava la gola, cridava l'atenció i marcava la seva força: 3 coses al mateix temps!
"He vingut a dir-vos únicament una cosa. I creieu-me, fills meus, per una vegada." va dir déu en un català montillesc.
"Jo no existeixo". A l'intstant, va fer un xerric amb les dents i els 12 cavalls blancs se'l van endur cels enllà.
Un clàxon va començar a sonar, llavors d'altres. En pocs segons, la circulació va tornar a la normalitat.
La majoria de peatons, van aixecar-se, i amb el cap cot, tornaven cap a casa examinant el video del mòvil.
temps
Miro la llepada de merda
tiro de la cadena
escupo una saliva groguenca
desembolico un xiclet
surto
Sento una olor
Suo
M'estiro sota una ombra
Esperant sentir l'escombreta rascant-me l'ànima
tiro de la cadena
escupo una saliva groguenca
desembolico un xiclet
surto
Sento una olor
Suo
M'estiro sota una ombra
Esperant sentir l'escombreta rascant-me l'ànima
dimecres, de juliol 16, 2008
del nom del sègol 24
aquesta tendència a la pirueta, a la tragicomèdia, al gest precipitat. aquest preludi d'una vergonya futura i esperada.
aquest amagar el cap sota l'ala dels bombarders de pearl harbor. les corbes de les bombes de neutrons!, la llargada tan fina dels míssils soviètics!
la lluentor freda de l'autoexecució ritual; catana samurai, pallaresa carlina.
aquest impàs.
el fulgor del sol ixent.
l'engany quan explotava, que bèstia que era!
i era molt petit: que bèstia m'era.
era de sègol la verge trobada.
aquest amagar el cap sota l'ala dels bombarders de pearl harbor. les corbes de les bombes de neutrons!, la llargada tan fina dels míssils soviètics!
la lluentor freda de l'autoexecució ritual; catana samurai, pallaresa carlina.
aquest impàs.
el fulgor del sol ixent.
l'engany quan explotava, que bèstia que era!
i era molt petit: que bèstia m'era.
era de sègol la verge trobada.
dilluns, de juny 09, 2008
arquitectura de conjunt biòtic
del desengany en podríem fer pinturetes per les criatures, estrelletes de purpurina, llunes ben brillants i sanefes de gomets. com els lemmings, hasta la extinción. barranc avall. instal·lats en el gregarisme estranger, tan cofois.
divendres, de maig 16, 2008
dimecres, de maig 14, 2008
divendres, de maig 09, 2008
TRIPI HOP
SENTIT MONOCOTILEDONI
MULLAT PLUJA BÍFIDA
COLUMNA ÀCIDA
(-Maduixes psicodèliques
m'enlluernen l'espinada-
diu/escriu el Mestre Grimi)
ENYOR SENYORES SENYORS
DEMENTS VOLADORS
DE MENTS VOLADORES
EN ÈLS SOFÀS RONYOSOS
DE LA SÈPIA...
...BUSCANT BUSCANT
LES TENEBRES
HOP
MULLAT PLUJA BÍFIDA
COLUMNA ÀCIDA
(-Maduixes psicodèliques
m'enlluernen l'espinada-
diu/escriu el Mestre Grimi)
ENYOR SENYORES SENYORS
DEMENTS VOLADORS
DE MENTS VOLADORES
EN ÈLS SOFÀS RONYOSOS
DE LA SÈPIA...
...BUSCANT BUSCANT
LES TENEBRES
HOP
dimecres, d’abril 30, 2008
aiguardent i sagí
clar, és que érem un frau, focs d'artifici.
i de sobte despertàvem d'aquell breu ensonyament, i no hi havia re.
re on agafar-se, re en què recolzar-se.
sumàvem individualitats i no arribàvem ni a mitja unça. ni a mitjunça.
el xaf de la pedra a l'aigua, els cercles concèntrics que s'allunyen fins a desaparèixer.
xaf.
i de sobte despertàvem d'aquell breu ensonyament, i no hi havia re.
re on agafar-se, re en què recolzar-se.
sumàvem individualitats i no arribàvem ni a mitja unça. ni a mitjunça.
el xaf de la pedra a l'aigua, els cercles concèntrics que s'allunyen fins a desaparèixer.
xaf.
dimecres, d’abril 23, 2008
dissabte, d’abril 05, 2008
dijous, de març 27, 2008
dimecres, de març 26, 2008
formigues dispersadores de llavors de rhamnus alaternus
ferit d'una cama,
pollastre,
de plomes com fogueres.
mòlt davant audiència.
pollastre arrupit,
desencorralant-se, en la imaginació,
en vol de fumera índia.
anatema, anatema.
pollastre,
de plomes com fogueres.
mòlt davant audiència.
pollastre arrupit,
desencorralant-se, en la imaginació,
en vol de fumera índia.
anatema, anatema.
dimarts, de març 18, 2008
divendres, de març 14, 2008
Divendres Marsala
LLAVORS EN MÀ, MEDITO
CREC
ARRIBAT PER RIBES DESCONEGUDES
SENYALS DE FUM
PEIXERES ( LES MOLT PUTES )
EN POSSESSIÓ DE VERITATS DISSOLUTES
I ENCENC
PROVIST DE COMBUSTIBLE
UN, TRES DIVENDRES
dimecres, de març 12, 2008
aztlán underground
The dormant giant has awakened. Throughout the Southwest known to Chicanos as Aztlán, the movement of the struggle is still in effect and greater than ever. Treated as foreigners in our own land, Aztlán Underground(AUG) was founded to voice the anger and frustration of the poor and powerless. Formed in Los Angeles in 1990, AUG has been true to their name and beliefs by playing political rallies and underground venues and anywhere that the doors were not closed. Creating a new sound that is still evolving, AUG captures the psyche and transcends to all ethnic groups, capturing a universal rhythm to convey their message of "self-determination and decolonization."
fragmentos de epitáfio paleocristao do séc. VI
a vegades n'hi ha prou en entomar tots els embats. esperar, esperar. fins al darrer moment. i de sobte, pluf, la corda es trenca, el nus es desfà. la soga s'abraça al seu séc. i peta.
de vegades n'hi ha prou.
de vegades n'hi ha prou.
dijous, de març 06, 2008
dilluns, de març 03, 2008
car- xof
M'estima
o no m'estima.
Una fulla rera l'altra.
He arribat al cor, i me l'he jalat.
La part més tendra.
o no m'estima.
Una fulla rera l'altra.
He arribat al cor, i me l'he jalat.
La part més tendra.
divendres, de febrer 29, 2008
(misantropia de l'èter.)
tot el dia cops de cap, cops de cap, cops de cap,
bombolletes i petardos, tubs d'escape,
i ginebra i 2 glaçons i unes olives,
prendre el sol com qui toreja dia dia
a grues i bobcats i forns de llenya;
tot el dia cops de cap, rams de flors, col-i-flors,
nens i nenes d'uniforme tots en fila,
8 o mil nou-centes fintes, lianes de tarzán,
perdre el dol com qui flipa amb pa de figues,
i parets i parets, i un camí de paret seca.
bombolletes i petardos, tubs d'escape,
i ginebra i 2 glaçons i unes olives,
prendre el sol com qui toreja dia dia
a grues i bobcats i forns de llenya;
tot el dia cops de cap, rams de flors, col-i-flors,
nens i nenes d'uniforme tots en fila,
8 o mil nou-centes fintes, lianes de tarzán,
perdre el dol com qui flipa amb pa de figues,
i parets i parets, i un camí de paret seca.
visitar
Aqui teniu un tros cru d'aquest llibre. Mushimi o pexami o com es digui, que diria l'editor.
"Con la mano en el abdomen, aspirar todo el aire posible i expulsarlo diciendo, jaaa, jeee, jiii, jooo, juuu (...)
ja: la zona de las caderas y el abdomen
je: hígado, reduce los enfados
ji: sistema nervioso i oxidación
jo: oxigena el cerebro, facilita el riego cerebral
ju: elimina los gases. Problemas digestivos"
dijous, de febrer 28, 2008
de fora
Em remoc, inquiet, en la teva endogàmia: reboto, reboto, reboto. Paf. Forat negre, remolí. Sóc dels altres: no entendre-ho mica, no conèixe’n cap. Veure-ho des de fora mirant-ho sempre. Reboto: paf.
Tac tac tac tac. Paret. Veure-us des de fora mirant-vos sempre. Paret.
Patada al ventre.
Tac tac tac tac. Paret. Veure-us des de fora mirant-vos sempre. Paret.
Patada al ventre.
dimarts, de febrer 26, 2008
la darrera hora de la sensació inmiscuïda profilàcticament després del segon assalt va resultar falsa. No era una autèntica darrera hora, només un termini anunciador d'un moment en que les coses canviarien. Tot. Un impuls de cames més per saltar el mur infranquejable i ja era al nou món. Allí on les dones condueixen motos. La sensació no tenia rellotge. Mirant al cel s'orientava.
carrer dels boters
sí, estaria bé botar la barca a l’aigua, amb tota la cura del món, i remar fins ben bé a sota d’aquells niguls que semblen palaus i fortaleses. i aturar-se. i prendre entre les mans el saquet de gra que expressament portàvem de casa, i enfonsar-hi els dits amb la mateixa passió de qui s’unta de l’aigua beneïda de les piques baptismals. amb la passió mateixa de qui s’ofega a consciència amb els fluids carnals de l’explosió.
botar la barca a l’aigua, com una catedral a flor de pell.
botar la barca a l’aigua, com una catedral a flor de pell.
dimecres, de febrer 20, 2008
Nosa
en pilotes, en un camp, amb una aixada
sota els ulls dels veins, poc decidit
unes llavors, d'internet, a la butxaca
saber poca cosa.
Rascar la picor de la terra.
Nostra
?
sota els ulls dels veins, poc decidit
unes llavors, d'internet, a la butxaca
saber poca cosa.
Rascar la picor de la terra.
Nostra
?
dimarts, de febrer 19, 2008
em deixava
deixeu-vos passar
anestesiats
per les agulles del rellotge
trieu quina
o la més trista
o la dels cigarrus
o la que't fa cantar
tictac
anestesiats
per les agulles del rellotge
trieu quina
o la més trista
o la dels cigarrus
o la que't fa cantar
tictac
modernització
escoltant scorn, grup d ex bateria d napalm death q us aconsello i intentant escriure algo afinant els dits en una petita psntalla. Barna moderna es la fi del q coneixem com a present simple . I ja paro pq m tornu miopu
del nom del sègol 23
vam decidir aquell dia, després de reunir tots els caps de tribu al voltant d'una foguera, de fer de l'enveja el motor del clan.
envejaríem l'ego impertèrrit de la muntanya; envejaríem l'extinció tan turbo del bisons de les praderies; envejaríem la perdurabilitat de l'èxode del poble preferit de déu.
envejaríem els fortins i els uniformes blaus dels vencedors.
vam decidir aquell dia seguir adorant, d'amagat dels rostres pàl·lids, l'aroma embriagador dels bufadors de les drassanes, la personalitat del tomahawk fendint els aires.
la venjança del sègol: sempre al darrer moment.
envejaríem l'ego impertèrrit de la muntanya; envejaríem l'extinció tan turbo del bisons de les praderies; envejaríem la perdurabilitat de l'èxode del poble preferit de déu.
envejaríem els fortins i els uniformes blaus dels vencedors.
vam decidir aquell dia seguir adorant, d'amagat dels rostres pàl·lids, l'aroma embriagador dels bufadors de les drassanes, la personalitat del tomahawk fendint els aires.
la venjança del sègol: sempre al darrer moment.
dimarts, de gener 22, 2008
YES FUTURE
EBO NO HA MORT
NOMÉS HIVERNA ESPERANT
LES SEPARACIONS CONJUGALS
DE LA QUARANTENA
10 anys de Quevedo,
comença el compte enrere,
espera...
ebo*ee
NOMÉS HIVERNA ESPERANT
LES SEPARACIONS CONJUGALS
DE LA QUARANTENA
10 anys de Quevedo,
comença el compte enrere,
espera...
ebo*ee
divendres, de gener 11, 2008
Visió
Al cap de milers de mil·lennis un home ja complet controlarà la vida i en trobarà el secret . Ara nosaltres, obligades larves de tan sublim besnét, brindem, acollonits, pel superhome que un dia serà un fet.
dilluns, de desembre 31, 2007
counsell
es diu
PASOBIONIC
n'ha dit
EMPTY BEATS FOR LONELY RAPPERS
i es poden fer
MOLTES COSES
amb les seves bases
PASOBIONIC
n'ha dit
EMPTY BEATS FOR LONELY RAPPERS
i es poden fer
MOLTES COSES
amb les seves bases
dijous, de desembre 27, 2007
casa tarradellas
Penjo el meus cagarros com si fossin llonganisses al cobert del fons del pati.
No sé pintar, no sé cantar, ni escriure ni fotografiar.
Però vull creure'm les mentides sobre la força mental
I intento domesticar la meva flora intestinal.
Cagar-la i mentir-la. Aquesta és la meva vida.
I vaig catalogant, mentres espero que la fúria entri a casa
Que la fúria social se m'emporti i em pengi a la plaça de la CreuAlta.
dilluns, de desembre 10, 2007
porca política //@//
després d'escoltar núcleo terco només tinc una cosa a dir
quan alemanya encara no era referent de res, de res.
un tal marx va pensar que el pensament en podia ser referent.
atacat pel mal de la mala grècia
inútil militarment, perduda econòmicament
va organitzar una idea per una alemanya líder (führer idea?)
vist així, el comunisme és un virus ideològic
que es va escapar d'un laboratori nacionalista
imbècils imbècils imbècils
quan alemanya encara no era referent de res, de res.
un tal marx va pensar que el pensament en podia ser referent.
atacat pel mal de la mala grècia
inútil militarment, perduda econòmicament
va organitzar una idea per una alemanya líder (führer idea?)
vist així, el comunisme és un virus ideològic
que es va escapar d'un laboratori nacionalista
imbècils imbècils imbècils
més +
ves, mes a mes, aguantant la copa
i la conversa de la dona
ves, mes a mes, parlant de política
d'antropologia
ves mes a mes
queda amb un tia
parla amb cafeïna
i de lu dur que és
mes a mes, sopar amb la parenta
empassa't el carpaccio
a més a més
ves, mes a mes, emputxant la vida
i la monotonia
l'embut de la perspectiva
mes a mes
vomita amb silenci
puja a la muntanya, mes a mes
A casa d'una amiga, empedrat de llenties
els pantans es buiden
la merda pel vàter, mes a mes
i molt més()
i la conversa de la dona
ves, mes a mes, parlant de política
d'antropologia
ves mes a mes
queda amb un tia
parla amb cafeïna
i de lu dur que és
mes a mes, sopar amb la parenta
empassa't el carpaccio
a més a més
ves, mes a mes, emputxant la vida
i la monotonia
l'embut de la perspectiva
mes a mes
vomita amb silenci
puja a la muntanya, mes a mes
A casa d'una amiga, empedrat de llenties
els pantans es buiden
la merda pel vàter, mes a mes
i molt més()
dijous, de novembre 22, 2007
natures
Dalt de la branca,
la geneta
Dalt de la branca
vernissada
feta tauló
dos ulls de vidre
engomats sobrer la pell
d'una geneta seca.
dilluns, d’octubre 08, 2007
del nom del sègol 22
voldríem edificar com qui no vol la cosa parets de sons, cascades de tonalitats variades, però sempre amb la superfície de cristall del llac com a teló de fons, i voldríem elevar-nos per damunt la congregació, triar els bistecs més fets al punt, els pastissets de poma més flonjos i dolços, les estovalles de quadres amb més olor de suavitzant. doble ració.
i ballaríem lloant al senyor la seva gràcia dominical, a ritme de banjo, arpa de boca i violí redneck; amb el cor bategant per la nostàlgia dels Apalatxes, aquelles vesprades sota el pondre's solar de les Rocoses. doble ració.
fermentaríem moonshine, pol·len per alimentar-nos el sofre de quan érem miners, i regaríem amb la nostra saba totes les plantacions dels altres. white trash, white trash: doble ració.
sègol, civada, ordi. blat de moro.
i ballaríem lloant al senyor la seva gràcia dominical, a ritme de banjo, arpa de boca i violí redneck; amb el cor bategant per la nostàlgia dels Apalatxes, aquelles vesprades sota el pondre's solar de les Rocoses. doble ració.
fermentaríem moonshine, pol·len per alimentar-nos el sofre de quan érem miners, i regaríem amb la nostra saba totes les plantacions dels altres. white trash, white trash: doble ració.
sègol, civada, ordi. blat de moro.
dilluns, de setembre 24, 2007
marcida garlanda
esclar: plantar cara, entomar els embats, reconduir la maregassa, convertir la volta de campana en tirabuixons i piruetes d’una dansa pirotècnica sense canviar ni de lloc ni de conviccions. sense desdibuixar mica el contorn del teu somriure. i amagar l’espasme clònic de la nineta d’uns teus ulls desorbitant-se seguint un ritme d’esplendorosa ornamentació. esclar: pèrdua sobtada de consciència.
dimarts, de setembre 18, 2007
inventari de barraques de pedra seca
em quedava un no res de tardes, d'aquelles de quan érem nens amb els clics de plaimòbil i les xapes adotzenades i els simulacres de futbol amb pilota de plàstic, i veig un cirerer, un marge dret, un capellà tacant de sal la paret de la casa, una ombra negra navegant el lateral de la presa, i el kirk duglas revoltant tots els esclaus de roma i la morbosa sorpresa de la crucificció. tan fàcil com falsejar les xifres de les bases de dades de tots els grans germans del món em seria construir una èpica on brilléssim de tan amics, pirates amb un bojac entre les dents, trongíssims tots, de tan amics com érem.
divendres, de setembre 14, 2007
dijous, de setembre 06, 2007
umà
ajà, tots els records es plastifiquen si els passem pel filtre de la recreació, es plastifiquen i es fan brillants i musculats com màdelmans de fabricació en cadena; òstia, imponents si te'ls mires de biaix mig a les fosques, com el heman i l'esquèletor, i alhora buits i desmuntables si els passeges a ple sol, com el heman i l'esquèletor i el xubaca.
ajà, però com lluitaven contra l'imperi!, com esquivaven paranys i camps de meteorits per protegir princeses i burocràcies galàctiques!
ajà, quant d'heroisme ensobrat a la memòria.
ajà, però com lluitaven contra l'imperi!, com esquivaven paranys i camps de meteorits per protegir princeses i burocràcies galàctiques!
ajà, quant d'heroisme ensobrat a la memòria.
dimecres, d’agost 29, 2007
qllarets de llum
Cau, cau, cau,
com cau tot,
sona, sona,
sona nou;
cau, cau, cau,
ho vull tot,
Rauxa, Rauxa,
Rauxa al sot.
com cau tot,
sona, sona,
sona nou;
cau, cau, cau,
ho vull tot,
Rauxa, Rauxa,
Rauxa al sot.
dimarts, d’agost 28, 2007
rentar el salmó i posar-lo en adob amb sal i pebre negre
és només quan miro endins que veig com pica la calor de part de fora, i descobreixo que necessito un nou grapat de boletes blaves que m’adobin de química puresa fins a fer-me sortir trenes dels pèls de les orelles. calculo que estirant el coll per damunt del precipici veurem les últimes nudistes domant les aigües. tunejo el meu físic imponent per encegar-te. brum, brum, brum.
divendres, d’agost 24, 2007
gralla onfiscada
Comunicat d'urgència:
Es fa saber que la policia ha actuat altra vegada contra la llibertat d'actuació de les persones en un acte brutal de prepotència.
Desde aqui i recordant els dos retuladors confiscats en acte de lluita heroica es denúncia el segrest d'una gralla per part de les forces armades presents a la vila de gràcia.
"En un segon em van arraconar i em van prendre la gralla" denúncia la víctima. Tocar la gralla en plena nit pel carrer voltat de gent picant de mans i fent gatzara en una festa major no ha de ser considerat un delicte. I en tot cas la policia no pot robar arbitràriament els instruments de la gent que els toca.
I és que van confiscar les mans dels qui picàven de mans a ritme?
Es fa saber que la policia ha actuat altra vegada contra la llibertat d'actuació de les persones en un acte brutal de prepotència.
Desde aqui i recordant els dos retuladors confiscats en acte de lluita heroica es denúncia el segrest d'una gralla per part de les forces armades presents a la vila de gràcia.
"En un segon em van arraconar i em van prendre la gralla" denúncia la víctima. Tocar la gralla en plena nit pel carrer voltat de gent picant de mans i fent gatzara en una festa major no ha de ser considerat un delicte. I en tot cas la policia no pot robar arbitràriament els instruments de la gent que els toca.
I és que van confiscar les mans dels qui picàven de mans a ritme?
dimarts, d’agost 21, 2007
Alerta
Comunicat d'urgència amb el retard necessari per recuperar les facultats després d'una gran festa.
Es fa saber que les abominables forces policials han actuat una vegada més contra la lliure expressió artística i reivindicativa de una persona anònima a qui tots coneixem. Durant la nit avant passada la policia va confiscar una gralla a un company que exercia la seva professió pacificament en plena nit entre un grup de gent que picava alegrement de mans.
El moment més tens es va produïr quan una munió dels que picaven de mans va arremetre contra la policia amb les mans enlaire tot cridant: CONFISQUEU-NOS LES MANS SI PODEU.
Reclamem la devolució immediata de la gralla confiscada i una barra lliure de sidra.
P.D:Es recorden els dos retuladors confiscats per la policia i que encara són en lloc desconegut. La brutalitat mai assecarà la vostra tinta.
Es fa saber que les abominables forces policials han actuat una vegada més contra la lliure expressió artística i reivindicativa de una persona anònima a qui tots coneixem. Durant la nit avant passada la policia va confiscar una gralla a un company que exercia la seva professió pacificament en plena nit entre un grup de gent que picava alegrement de mans.
El moment més tens es va produïr quan una munió dels que picaven de mans va arremetre contra la policia amb les mans enlaire tot cridant: CONFISQUEU-NOS LES MANS SI PODEU.
Reclamem la devolució immediata de la gralla confiscada i una barra lliure de sidra.
P.D:Es recorden els dos retuladors confiscats per la policia i que encara són en lloc desconegut. La brutalitat mai assecarà la vostra tinta.
juliol
Santa Amèlia, Sant Cristòfol, Santa Olga i Sant Benet,
Sant Enric i Santa Sara, l'Hilarió i Santa Marciana,
Santa Adela i Sant Camil, la Mare de Déu del Carme,
Sant Ignasi de Loiola, Sant Joaquim i Santa Anna.
10, 11,
13, 12,
14, 16,
26, 31
Sant Enric i Santa Sara, l'Hilarió i Santa Marciana,
Santa Adela i Sant Camil, la Mare de Déu del Carme,
Sant Ignasi de Loiola, Sant Joaquim i Santa Anna.
10, 11,
13, 12,
14, 16,
26, 31
divendres, d’agost 03, 2007
dimecres, d’agost 01, 2007
eerie sound design
i arriba un moment en què tot ha canviat, en què tot és molt diferent.
els referents han variat sense adonar-nos-en. bum bum.
aquells senyors tan segurs de si mateixos fa no res, tot just uns deu o quinze anyets, aquells post joves arrogants amb la falsa seguretat de la tècnica apresa, l'experiència al límit d'un risc parcialment acceptat, aquells post joves amb els seus equips i el seu llenguatge que ens era desconegut, doncs finalment ja no ens fan por.
ja no ens fan por. bum bum.
ja no són post joves arrogants perquè la seva arrogància s'ha erosionat amb el fregadís dels anys passant-los pel damunt, la seva altivesa orgullosa s'ha marcit de tan fer piruetes en el no res del cel que la nostra por els proporcionava.
els han crescut els fills i les filles i les panxes.
i les filles condueixen ara els vells cotxes amb què ells abans feien les seves rondes d'orgull, i les filles i els fills escuren ara la papela fins el límit, i les filles i els fills xupen polles amb fruïció, i les filles i els fills se'n foten amb el seu comportament d'aquella altivesa aspra amb què els antics post joves ens miraven a nosaltres per sobre l'espatlla perquè no sabíem els noms tan tècnics dels aparells i dels paisatges.
les filles i els fills són exactament allò que els antics post joves mai haurien volgut que fossin, i aquests ho saben sense saber-ho, sense ser-ne conscients però sent-ne d'alguna manera en algun lloc del seu cervell. bum bum bum.
filles i fills amb les boques plenes de polles d'altres, suant, suant, rula, ratlla, bum bum bum bum.
ja no ens fan por.
els referents han variat sense adonar-nos-en. bum bum.
aquells senyors tan segurs de si mateixos fa no res, tot just uns deu o quinze anyets, aquells post joves arrogants amb la falsa seguretat de la tècnica apresa, l'experiència al límit d'un risc parcialment acceptat, aquells post joves amb els seus equips i el seu llenguatge que ens era desconegut, doncs finalment ja no ens fan por.
ja no ens fan por. bum bum.
ja no són post joves arrogants perquè la seva arrogància s'ha erosionat amb el fregadís dels anys passant-los pel damunt, la seva altivesa orgullosa s'ha marcit de tan fer piruetes en el no res del cel que la nostra por els proporcionava.
els han crescut els fills i les filles i les panxes.
i les filles condueixen ara els vells cotxes amb què ells abans feien les seves rondes d'orgull, i les filles i els fills escuren ara la papela fins el límit, i les filles i els fills xupen polles amb fruïció, i les filles i els fills se'n foten amb el seu comportament d'aquella altivesa aspra amb què els antics post joves ens miraven a nosaltres per sobre l'espatlla perquè no sabíem els noms tan tècnics dels aparells i dels paisatges.
les filles i els fills són exactament allò que els antics post joves mai haurien volgut que fossin, i aquests ho saben sense saber-ho, sense ser-ne conscients però sent-ne d'alguna manera en algun lloc del seu cervell. bum bum bum.
filles i fills amb les boques plenes de polles d'altres, suant, suant, rula, ratlla, bum bum bum bum.
ja no ens fan por.
divendres, de juliol 13, 2007
Esgotats
esparracats
acabats.
Fugiré ben lluny fent surf sobre una ona que mai no planarà. Sense arribar a cap platja per buscar petxines ni jugar amb la sorra entre els peus. Mai més. Mai més jauré en un portal esperant veure com pixen els gossos. De fet mai no ho he fet.
Ensopits
sota el pins
mirant com els cotxes s'encenen.
Dins un cotxe a tota llet amb els nostres grans èxits sonant al cd imaginant que no tornaré. Llàgrimes de felicitat i vida per endavant.
no sé
esparracats
acabats.
Fugiré ben lluny fent surf sobre una ona que mai no planarà. Sense arribar a cap platja per buscar petxines ni jugar amb la sorra entre els peus. Mai més. Mai més jauré en un portal esperant veure com pixen els gossos. De fet mai no ho he fet.
Ensopits
sota el pins
mirant com els cotxes s'encenen.
Dins un cotxe a tota llet amb els nostres grans èxits sonant al cd imaginant que no tornaré. Llàgrimes de felicitat i vida per endavant.
no sé
dijous, de juliol 12, 2007
dilluns, de juliol 09, 2007
autodidacta
Amb els dits cremats
de males idees de bomber,
pelo un all.
Refrego l'orenga
I espero que el petricó
d'aigua
comenci a bullir
de males idees de bomber,
pelo un all.
Refrego l'orenga
I espero que el petricó
d'aigua
comenci a bullir
assambleda
I va arribar el dia
de la reunió
A l'hora amagada.
dels mòvils apagats,
per tanta lluita
perduda, enduda
pels intermitjos.
de la reunió
A l'hora amagada.
dels mòvils apagats,
per tanta lluita
perduda, enduda
pels intermitjos.
L'onada revolucionaria
batia a l'escull
d'un nom
que sonés bé.
Un nom
que sonés bé!
Artemisa! vas cridar,
des d'una trinxera
solitaria.
tot conectant el mòvil
moderat
AL COMENÇAMENT TOT ERA MOLT EVIDENT I MOLT FÀCIL, NOMÉS FEIEN FALTA CARTELLS BEN BONICS PER ANUNCIAR-HO TOT, DE L'ÈPOCA ESPLENDOROSA DEL DISSENY VUITANTERO, AMB ELS GENOLLS PELATS DE TAN BUSCAR ELS DUROS DE SOTA LES MÀQUINES DE CAFÈ. ARA ENS POSEM CINTES ALS CABELLS, GRUIXUDES, I SOMIEM LLISCAR DAMUNT LES ONES COM SURFEROS ROSSOS D'ESPATLLES AMPLES. BANDA SONORA: DIDGERIDOOS I BONGOS, LA MÚSICA PERVERTIDA DEL COR DE LA MORENETA. LA NEGRA DE LA SERRA ESCOMBRA SUBPRODUCTES DE LA IMATGERIA GUAI ALTERMUNDISTA A COPS D'ESPASA LÀSER I GLOPS DE RATAFIA ELS RAIERS. AL COMENÇAMENT TOT ERA TAN SIMPLE COM SALTAR-SE LA CUA DELS CAPS DE SETMANA QUEDANT-SE A CASA, QUEDANT-SE ALS BARS. ARA ENS MARQUEM OBJECTIUS A LLARG TERMINI PER RECÓRRER ELS LABERINTS ENRUNATS DE LES SOLITUDS COMPARTIDES, MENYS COMPARTIDES, CREUANT OCEANS DARRERE UNA CANON O UNA NIKON PLATEJADA, BATERIES DE LITI DE RECANVI, RODES DE SKATER A L'AMBICIÓ. AL COMENÇAMENT TOT.
dijous, de juliol 05, 2007
del nom del sègol 21
m'inventaria una poesia d'astracan; un dia públic en què caiguessin les pestanyes i et pintés les ungles amb qualsevol dels teus colors més estridents, m'inventaria una poesia d'astracan.
i sons rudes i gruixuts, embastats a les vores de la meva vestimenta tribal, marcarien un compàs per al ball que acompanyaria el pas del nostre ramat de nyus.
i quin paisatge més grandiós ens trauríem de la màniga!, i quines bafarades d'arengada embolcallarien la nostra descomposició!
desaríem d'amagat les peces untades del greix de la gran màquina, encendríem molt d'estranquis la borra que apilàvem en taüts de fusta vella.
m'inventaria un sègol d'astracan, de vellut.
i sons rudes i gruixuts, embastats a les vores de la meva vestimenta tribal, marcarien un compàs per al ball que acompanyaria el pas del nostre ramat de nyus.
i quin paisatge més grandiós ens trauríem de la màniga!, i quines bafarades d'arengada embolcallarien la nostra descomposició!
desaríem d'amagat les peces untades del greix de la gran màquina, encendríem molt d'estranquis la borra que apilàvem en taüts de fusta vella.
m'inventaria un sègol d'astracan, de vellut.
divendres, de juny 22, 2007
dimarts, de juny 12, 2007
divendres, de juny 08, 2007
my generation
què passa generació perduda si els pares mai parlaran en un bar altermundista de la teva vida apassionant, inflats d'orgull, de la teva vida apassionant arreu del món totalment de triomfador de plastilina, de beques a Colòmbia, a Cartagena de Indias, beques Ramón y Cajal en universitats o laboratoris tecnològics, inflats d'orgull familiar, i tesis i tesines en universitats que són com Oxford o Cambridge, i al final què hi havia de fer amb un caribenyo?, i que bé després treballant en un laboratori, i amunt i avall de l'esquelet del món, i Sudàfrica, o bé sent traductor d'Engels, ànima d'un partit trotskista i a Londres sí que li paguen la mar de bé, i l'apartament, ni acabaràs mai dirigint el servei de publicacions de cap fundació endinosaurada de restes marxistes petitogrosburgeses; què passa generació perduda si mai ompliràs de bava l'avantguarda dels somnis dels teus pares amb el teu passejar-te, si mai vindran a veure't a l'altra punta del planeta brillants de tan d'orgull, si mai flotaran embolcallats en un núvol de flonjor de la feina ben feta, com el vam educar de bé, i ara li seguim el rastre esplendorós que ens fa resplendents com el sol en jorn de solstici; què passa generació perduda si mai et vindrà a buscar cap empresa ianqui ni cap restaurant de la Cerdanya sud, ni Vancouver voldrà dir res per tu, ni rajarà ta mare baves de satisfacció a mesura que el seu record orgullós et persegueixi Alaska enllà o Tierra del Fuego enllà; tu generació perduda mai seràs les maduixes amb nata de ta mare, mai se't cremarà la furgoneta tocant a Cancún, mai seràs aventurer abans o després dels 30, ni universitats ni illes encantades t'estovaran el llit ni faràs parlar ton pare de cap revista de psicologia clínica on bategui tot el teu ànim educat a Florència o Reus o la Sorbona; i quins són els teus tòpics, generació perduda?
dimecres, de maig 23, 2007
cançoneta (ovidi twins remix)
busco busco busco on fumbre el cap,
busco busco busco estirar el tap,
i deixar l'aigua fent voltes pica enllà,
i deixar el cervell que surti a passejar.
busco busco busco estirar el tap,
i deixar l'aigua fent voltes pica enllà,
i deixar el cervell que surti a passejar.
nainonainonainonà...
nainonainonainonà...
nainonainonainonà...
dimarts, de maig 22, 2007
dimecres, de maig 16, 2007
16.000 espècies conegudes d'abelles
a voltes es vestia d'abella, però duia sempre botes blanques de mitja canya.
el senyor més petit del món col·leccionava mirallets i didals de plata, i els atresorava en una cambra amb grans finestrals on tot el dia hi tocava el sol .
es vestia d'abella, a voltes, i es plantava al mig de la cambra del tresor amb els ulls tancats, i començava a rodar i a rodar i a rodar... amb les seves botes blanques feia passes de ballarina, i el prenia un embriagament, un mareig que li feia perdre l'equilibri, entrebancar-se, trontollar com un elefant a punt de mort.
el senyor més petit del món obria llavors els ulls sobtadament, i tota la cambra eren espurnes, diamants de sol, jeroglífics de llums diverses, estols de diamants i purpurines i confetis de metalls lluents.
estenia els braços, queia per terra, es vestia d'abella, era feliç.
el senyor més petit del món duia sempre botes blanques de mitja canya.
el senyor més petit del món col·leccionava mirallets i didals de plata, i els atresorava en una cambra amb grans finestrals on tot el dia hi tocava el sol .
es vestia d'abella, a voltes, i es plantava al mig de la cambra del tresor amb els ulls tancats, i començava a rodar i a rodar i a rodar... amb les seves botes blanques feia passes de ballarina, i el prenia un embriagament, un mareig que li feia perdre l'equilibri, entrebancar-se, trontollar com un elefant a punt de mort.
el senyor més petit del món obria llavors els ulls sobtadament, i tota la cambra eren espurnes, diamants de sol, jeroglífics de llums diverses, estols de diamants i purpurines i confetis de metalls lluents.
estenia els braços, queia per terra, es vestia d'abella, era feliç.
el senyor més petit del món duia sempre botes blanques de mitja canya.
dijous, de maig 10, 2007
del nom del sègol 20
t'ho imagines, passar d’estranquis enmig de les masses inflades de tots els elefants, com un infant passejant-se acompassadament per la vora de l’estimball, amb la inconsciència dels meteorits, amb tota la seva determinació.
t'ho imagines, compartir els banys més expressius dels hipopòtams, fent de frontissa enllustrada d’alguna passió sortida del no re, atzar, llumeta.
t'ho imagines: buscar els senders dels dinosaures, fent formes de paper de plata amb les trenes i les ones dels misteris.
aquelles cançons tan nostres!
aquells rituals que ens inventàvem!
aquelles pintures de guerra!
aquell sègol tan mentida, de tan veritat.
t'ho imagines, compartir els banys més expressius dels hipopòtams, fent de frontissa enllustrada d’alguna passió sortida del no re, atzar, llumeta.
t'ho imagines: buscar els senders dels dinosaures, fent formes de paper de plata amb les trenes i les ones dels misteris.
aquelles cançons tan nostres!
aquells rituals que ens inventàvem!
aquelles pintures de guerra!
aquell sègol tan mentida, de tan veritat.
dimarts, d’abril 24, 2007
del nom del sègol 19
imagina'm sortir de matinada, d’amagat de guàrdies i peemes, esquivant torres de guaita i minarets en plena crida santa.
imagina'm vestit de purpurina, emplomat fins l’última raconada de la meva pell plena d’esquerdes, creuada de vellut i astracan rosa.
imagina'm al bell mig de la pista, lluitant en un cos a cos apegalós com el salnitre, percudit pel ritme de la teva serp de llengua, dels bombos de la nit.
imagina'm com una carcanada de sardina.
imagina'm tan herètic, com un sègol per lluerna.
imagina'm vestit de purpurina, emplomat fins l’última raconada de la meva pell plena d’esquerdes, creuada de vellut i astracan rosa.
imagina'm al bell mig de la pista, lluitant en un cos a cos apegalós com el salnitre, percudit pel ritme de la teva serp de llengua, dels bombos de la nit.
imagina'm com una carcanada de sardina.
imagina'm tan herètic, com un sègol per lluerna.
dimecres, d’abril 18, 2007
cita
No busquis el paradís,
vas ser ahir. N'és el record
.Fèlix Concau, oftalmòleg de 2a de Visionlab
Ofertas y reservas para viajar por todo el mundo. Organiza y contrata tus viajes aquí.
dimarts, d’abril 10, 2007
hhhhh
Tanco l'ampolla
i et llenço al mar,
sense remitent.
i et llenço al mar,
sense remitent.
_________________________________________________________________
Un amor, una aventura, compañía para un viaje. Regístrate gratis en MSN Amor
& Amistad. http://match.msn.es/match/mt.cfm?pg=channel&tcid=162349
a déu:
em quedo a la platja
admirant el mar
on la humanitat s'ofegaria,
sino existís la terra.
Si jo pogués caminar per l'aigua,
ho aprofitaria per córrer ben lluny
I no per a quedar-me
fardant
per la costa
admirant el mar
on la humanitat s'ofegaria,
sino existís la terra.
Si jo pogués caminar per l'aigua,
ho aprofitaria per córrer ben lluny
I no per a quedar-me
fardant
per la costa
_________________________________________________________________
Horóscopo, tarot, numerología... Escucha lo que te dicen los astros.
doremifa sol a la platja
passegen gossos
amics que passegen
gent que corre
gavines que volen
i caguen lliures
Només les gavines
amics que passegen
gent que corre
gavines que volen
i caguen lliures
Només les gavines
_________________________________________________________________
Acepta el reto MSN Premium: Protección para tus hijos en internet.
Descárgalo y pruébalo 2 meses gratis.
http://join.msn.com?XAPID=1697&DI=1055&HL=Footer_mailsenviados_proteccioninfantil
repetició
M'assec a l'escala
i encenc un cigarro
Un tio puja amb crosants
que podrien ser meus
si jo fos teu
I no fos a l'escala
fumant l'últim cigarro
abans de tornar a casa.
i encenc un cigarro
Un tio puja amb crosants
que podrien ser meus
si jo fos teu
I no fos a l'escala
fumant l'últim cigarro
abans de tornar a casa.
_________________________________________________________________
Acepta el reto MSN Premium: Correos más divertidos con fotos y textos
increíbles en MSN Premium. Descárgalo y pruébalo 2 meses gratis.
http://join.msn.com?XAPID=1697&DI=1055&HL=Footer_mailsenviados_correosmasdivertidos
a la cara
Potser complexe de Peter Pan
Pere Pla, potser massa pla
o massa poc Peter
o massa complexe per al teu
Un excès segur de potsers
decreixer o creixer al reves
o no creixer
al voler tornar a neixer
de nou en cada grisor
Veure passar els nuvols
ajaçat enmig del pla
sense partir massa mai enlloc
Inventant un nom nou
per guardar-lo a la nevera
Complexe de nevera buida
de nevera desconectada
Desconectat sobre la pedra
sota el sol, com s'amaga
amb un pa i el Complexe
dins de la butxaca.
Pere Pla, potser massa pla
o massa poc Peter
o massa complexe per al teu
Un excès segur de potsers
decreixer o creixer al reves
o no creixer
al voler tornar a neixer
de nou en cada grisor
Veure passar els nuvols
ajaçat enmig del pla
sense partir massa mai enlloc
Inventant un nom nou
per guardar-lo a la nevera
Complexe de nevera buida
de nevera desconectada
Desconectat sobre la pedra
sota el sol, com s'amaga
amb un pa i el Complexe
dins de la butxaca.
_________________________________________________________________
Descubre la descarga digital con MSN Music. Más de un millón de canciones.
xiulets inacabats
Hi ha cotxes
treball, diners
Pisos, dones
i merders.
Hi ha estrès
i carreteres.
roba cara i caderneres
treball, diners
Pisos, dones
i merders.
Hi ha estrès
i carreteres.
roba cara i caderneres
_________________________________________________________________
¿Estás pensando en cambiar de coche? Todas los modelos de serie y extras en
MSN Motor. http://motor.msn.es/researchcentre/
a en Pedro
Indiferencia es un segurata
del Carrefour
amb 2 fills i una dona.
Indiferencia es una bici
abandonada
i uns amics que no apareixen.
Indiferencia es saludar-se
cada 3 anys
i no saber que dir-se.
Indiferencia son 2 coloms
aparellant-se
davant un tio que dina sol.
"satx" es indiferencia.
del Carrefour
amb 2 fills i una dona.
Indiferencia es una bici
abandonada
i uns amics que no apareixen.
Indiferencia es saludar-se
cada 3 anys
i no saber que dir-se.
Indiferencia son 2 coloms
aparellant-se
davant un tio que dina sol.
"satx" es indiferencia.
_________________________________________________________________
Un amor, una aventura, compañía para un viaje. Regístrate gratis en MSN Amor
& Amistad. http://match.msn.es/match/mt.cfm?pg=channel&tcid=162349
dimecres, de març 14, 2007
del nom del sègol 18
dels teus jaciments de vori, reneixo com un esperit sense còrpora ni entranyes, només em guanyes per penyora 3 extremitats de dromedari.
llisco pels teus tentacles com un infant en mans dels pànics de la nit.
als teus jaciments de vori, m’hi he deixat les arpes més espesses. dels pànics de la nit.
l’esmalt de tot les meves ungles de vori, plovent-te al damunt com flama desbocada.
com em queien les defenses.
dels teus camps de sègol, sègol.
llisco pels teus tentacles com un infant en mans dels pànics de la nit.
als teus jaciments de vori, m’hi he deixat les arpes més espesses. dels pànics de la nit.
l’esmalt de tot les meves ungles de vori, plovent-te al damunt com flama desbocada.
com em queien les defenses.
dels teus camps de sègol, sègol.
fragments de Garí de Bartra (perquè sí)
No, de nit no se senten
els esgüells dels porcs, però el que és la fetor, la pestilència...
I als ulls, estrelles! Sí, la lluïdera enlaire:
penjolls,
gotims
i sembra,
i la truja, la lluna grufant la grana que curulla els obis del bestiari astral,
mentre la pesta arriba de les cases del poble que s'agotnen dessota les campanes
que, en sonar, hom diria que deixaten i escampen la fetor
amb les ombres blanoses
dels muricecs...
I ara sí, tanco els ulls:
no respiro pel nas ans per la boca,
i prenc el fètid brou a cullerades,
i la barba rogenca se m'enxopa
com un fregall...
els esgüells dels porcs, però el que és la fetor, la pestilència...
I als ulls, estrelles! Sí, la lluïdera enlaire:
penjolls,
gotims
i sembra,
i la truja, la lluna grufant la grana que curulla els obis del bestiari astral,
mentre la pesta arriba de les cases del poble que s'agotnen dessota les campanes
que, en sonar, hom diria que deixaten i escampen la fetor
amb les ombres blanoses
dels muricecs...
I ara sí, tanco els ulls:
no respiro pel nas ans per la boca,
i prenc el fètid brou a cullerades,
i la barba rogenca se m'enxopa
com un fregall...
dijous, de març 08, 2007
Arcàdia
em poso del revés tan com voldria, ni més ni menys que tan com em caldria, em poso del revés per ser de veres alguna cosa forta (i forta de tan forta, dèiem).
em poso del revés perquè nans i dromedaris em segueixen pels meus somnis, pels teus ovnis vermells, de tan rojos que feien feredat, quina por el calçat de la princesa, roig de tan vermell, amb tantes canonades i tantes postes equivocades.
fèiem parada a les postes més errònies, només per canviar de mules, encerar la coberta de la nau, repintar tota la quilla, donar gràcies als déus més grossos i als més petits. només tan sols per canviar de mules.
i alçar la bandera pirata.
parracs, som.
em poso del revés perquè nans i dromedaris em segueixen pels meus somnis, pels teus ovnis vermells, de tan rojos que feien feredat, quina por el calçat de la princesa, roig de tan vermell, amb tantes canonades i tantes postes equivocades.
fèiem parada a les postes més errònies, només per canviar de mules, encerar la coberta de la nau, repintar tota la quilla, donar gràcies als déus més grossos i als més petits. només tan sols per canviar de mules.
i alçar la bandera pirata.
parracs, som.
divendres, de març 02, 2007
4
Els solcs del cobrellit
esvandeixen els somnis, que resisteixen
a la teva pell.
Vellesa prematura
de migdiada i res a fer.
S'escolen, ho noto: està marcada la fugida
esvandeixen els somnis, que resisteixen
a la teva pell.
Vellesa prematura
de migdiada i res a fer.
S'escolen, ho noto: està marcada la fugida
I no entens rè. Jo tampoc. ...Vai a la nevera
_________________________________________________________________
Dale rienda suelta a tu tiempo libre. Mil ideas para exprimir tu ocio con
MSN Entretenimiento. http://entretenimiento.msn.es/
dimarts, de febrer 20, 2007
Madonna d'E. Munch i un ganivetet amb cua de V. Nik
Diu que la Verge Maria
- en un alto del camí -
digué a l'Àngel: "Sou diví
però per parí en establia
sant Josep fa més per mi..."
- V. Nik -
- en un alto del camí -
digué a l'Àngel: "Sou diví
però per parí en establia
sant Josep fa més per mi..."
- V. Nik -
cordialment
Torno de donar un volt
d'entre els meus desastres.
Terra cremada que sols
ensutja les sabates.
d'entre els meus desastres.
Terra cremada que sols
ensutja les sabates.
_________________________________________________________________
Dale rienda suelta a tu tiempo libre. Mil ideas para exprimir tu ocio con
MSN Entretenimiento. http://entretenimiento.msn.es/
tornant del món dels bojos
Arrebossat de nicotina
et toco el coll i tu
t'erices,
Per una sensació
FALSA
que's només fred.
et toco el coll i tu
t'erices,
Per una sensació
FALSA
que's només fred.
El dit groc meu
pudent de nicotina
intenta tocar-te
pero el fred fa mal
estirar-lo.
Hi ha un coll blanc
i un dit groc
Hi ha nicotina i fred
i poca cosa
més.
Groc et tocaré
i no entendràs
res més que la pudor
de nicotina
O pitjor encara,
veuràs més enllà
d'un dit arrebossat de nicotina
que vol tocar-te
_________________________________________________________________
Descarga gratis la Barra de Herramientas de MSN
dilluns, de febrer 19, 2007
del nom del sègol 17
fracàs era el nom de la meva mare índia quan em contemplava dret damunt el desert de sal del palmell de la seva mà.
fracàs era el nom de la meva mare índia, estrella de la tarda, quan amb tota la impotència del món vèiem cremar els tipis més fràgils, els més orgullosos, de la meva ment desfent-se. sentíem els helicòpters apropar-se, sentíem que ens parlaven les pedres.
sabíem que eren llàgrimes en va, però voldríem tornar a celebrar els aniversaris d’abans, quan la màgia ho embolcallava tot amb els guants blancs de la immediatesa. com quan érem nens, amb els guants blancs de la sorpresa.
com abans de Montsegur; com abans de Wounded Knee.
fracàs era el nom de la meva mare índia, sègol era el nom del laberint.
fracàs era el nom de la meva mare índia, estrella de la tarda, quan amb tota la impotència del món vèiem cremar els tipis més fràgils, els més orgullosos, de la meva ment desfent-se. sentíem els helicòpters apropar-se, sentíem que ens parlaven les pedres.
sabíem que eren llàgrimes en va, però voldríem tornar a celebrar els aniversaris d’abans, quan la màgia ho embolcallava tot amb els guants blancs de la immediatesa. com quan érem nens, amb els guants blancs de la sorpresa.
com abans de Montsegur; com abans de Wounded Knee.
fracàs era el nom de la meva mare índia, sègol era el nom del laberint.
dimarts, de febrer 06, 2007
Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol.3
Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Mirem al voltant de nosaltres mateixos, esperant la Lluna nova car l'antiga se n'ha anat. Voltegen per l'espai joves mosquits, també alguna mosca sense molestar molt. La joventut empeny camins nous; amb enyorança de vells plantem flors noves. Somnis alegres passejant en els teus ulls clars, la foscor de la nit ens fa companyia. Se'ns caduquen les targes del Metro; et deixen passar i truquen als gossos. Canviem de tren i, amb sort, amb el segon arribem a destí. Els ordinadors no funcionen et diuen en el Benestar Social: torni demà igual que van dir ahir. Ahir dia de festa, avui la roda del treball gira amb recança. El Sol acompanya el llarg matí, la llum omple de goig la natura fèrtil. El pit-roig alegrement canta, el jove corb negre segueix feréstec com sempre. Assegut en càlid banc un matí d'Hivern; tornem a ser paisatge d'una ciutat infantil. El cant d'ocell tancat ens porta planys, el cos alegre inspira recança. Volàtils diners damunt la taula, mans que juguen a construir el no-res. Escolto els col·legues aprenent la modulació dels sons i veus, aixeco el cansat cos sense recança. Vaig pels camins mirant com del bosc la natura floreix; planto amb tremoloses llavors amb la Lluna plena d'abril. Margarides grogues que el matí saluden amb joia pels nostres ulls. Les papallones i abelles s'alimenten del vostre nèctar. Al migdia els àngels blancs us acompanyen, el fort vent els despulla i vosaltres seguiu florint. A la caiguda del Sol us amagueu fins l'endemà. (Acabar el quadre de l'Enric Casasses i Figueres; seguir la sèrie de pastells-pastís amb record d'en Marc Valls; preparar els treballs per omplir el local de l'Albert Pijuan abans de l'uh de Maig). Gaudeixo del treball del mestre Joan Miró, de la biografia del Che Guevara, dels cants dels ocells i el vol de les papallones. Pateixo la incertesa dels infants, l'esclavitut de l'obrer explotat per persones sense humanitat. Junts anem fent camí sense moure'ns, car el cor és llarg i ample com la bola del món. Assegut davant la porta d'una vella casa de pedres construïda fa ja molts anys. Dos perers i tres presseguers floreixen amb càlids blancs i suaus roses. Els matins del Sol les papallones s'aturen mentre l'home treballa amb les eines de pintor. Meditar dins el bosc ombrívol, a poques passes del cim. El camí netejat de males herbes i entrebancs ens torna a la falda del bosc. Omplim les matinades de somnis damunt el càlid llit on reposar és un dret. Els matins arriben amb la llum de Primavera. Llevat amb el cos, la permanent feina ens espera. Amb calma de saviesa ens deixem acompanyar pels batecs del cor. Escriu un poema en dia alegre: els altres dies tindràs el record del poema fet dins el cor alegre. Home en solitud descalça es repenja en Figuera florida. Ulls amarats de joia gaudeixen del Sol d'Hivern. Lladrucs fan soroll apagant el cant dels ocells. La calma de mitja tarda sols dins el cor es troba. Camps de blat verd de dins la Terra marró veiem sortir; els marges són plens d'arbres i bardisses.
Canet d'Adri i Barcelona, 2001
dilluns, de febrer 05, 2007
Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol. 2
Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Tancada altra vegada la porta que obre camí. Aprenem dels entrebancs prepotents que ens apliquen, caminant amb àgil pas cap a on la llibertat ens espera. Sense papers anem pel món desconegut, a l'esguard d'un futur sense repressió. Destil·lem sucs de vida per sentir-nos millor, sota la parra del bon vi les papallones mirem. Les ombres de la vida, la malaltia i la mort són acompanyades per la llum de l'amor. La numeració dels nous diners provoca desequilibris en els cervells humans. Ens venem les quatre barres com mercaders; la infantesa ens demanarà comptes i llibres per justificar la disbauxa permanent. Treballem amb la cara cap al públic respectuós, car ens surt construir la vivència. Les set ombres són: la vida, la malaltia, la mort, l'amor, l'amistat, la germanor, la infantesa, la traïdoria. Falsetat dins el mercat, la llibertat comprimida per falsos valors. Ens perdem per paisatges plens de fal·làcies morals; el bell paradís trencat dins els miralls urbans. la violència crua ens és mostrada sense paraules amables. Ferits innocents dins escombraries. Caminar i més caminar dins la mateixa ciutat. Els dolors físics de cossos massacrats per cops destructius contra la integritat de la persona. El sacrifici voluntari és força permanent. Vivim presoners dins d'un espai limitat, sortim al carrer obligats pel rellotge del temps. Ens matxaquen psicològicament i visualment com si fóssim pedres de la Muntanya de Montserrat. Enrera i perduts ens quedem quan l'amistat és menyspreada. L'edat de la Balena ens preguntem i respon el cant del mar. Ja sabem un final i molts principis, la lluita és permanència en els camins. Els diners-euros segle XXI enfonsant amb prejudicis de selectiva repressió. El miratge omplint la nit d'una taverna empeny la vida a Catalunya. Aquestes noies són molt maques. Estimem amb fam de llibertat. Desídia en els carrers sense llum, les places buides d'humanitat. Anem per la foscor amb els ulls oberts, cap a on la plenitud ens envolta. Quan treballem dotze hores ens considrem esclaus; treballant menys tots contents. No som culpables de gaudir la vida que ens envolta. Ens impregnem de volcabulari urbà, sortim cap els carrers mullats per pluja d'abril. Cada nit faig quatre camins i clònicament segueixo el batec del cor. Som més que molts més -tremolors de la mort us portem, assassins d'humanitat. Som infants de tot arreu, mestres del no-res i l'infinit, fills i filles de maquis i les seves companyes; també el què és perfecte en el seu origen, ous en dobles rovells i plats per donar. Som això i més que molt més. Som rockers-punks i sardanistes enamorats, som també el permanent temps, que aquests imbècils, cretins i assassins ens fan perdre, retenint-nos en la presó de la mort -que és la seva- quan el nostre germà està encerclat entre Errenteria i el Bidasoa per cinc-cents militars-policials, i no podem anar ni al lavabo per sentir la llibertat en forma d'aigua, i molt menys avisar-lo, perquè vosaltres el voleu matar. Plorem llàgrimes que ens netegen els ulls. Amb tristor alegre sortim a la Terra amb el front alt. El matí ple de Sol ens espera joiós: sense recança ni enveja caminem vers la llibertat. Qui tenia duros fumava puros, qui té euros vol dòlars, qui tindrà or voldrà urani. Així de clar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
