Pel.lícules de xinos
Ostres, tothom és tan simpàtic i amorós quan vol.
Reputejo, les ones van i tornen. No moren mai.
Tan escalfat que em menjo sis cubates.
Bous embolats i por de perdre el que perdo sempre.
Oi tant! Sempre recuperant felicitat que s'escapa pels forats de les butxaques.
Un dia dur. Un món feliç. Un aguantar.
dimecres, d’agost 10, 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada