Les llagostes s'observen amb prudència,
i com elles, fugir dels problemes a força distància,
diuen que és bastant convenient.
Matar cucs a talonades,
sentir-se valent, a vegades, omnipotent.
Comença a venir el fred, i ningú se'n recorda
de celebrar els equinoccis.
Vull desaparèixer, sense deixar ni rastre.
Avui al llevar-me m'ha vingut el teu record,
com m'excitaves, com t'excitaves,
quan amb els ulls plorosos veu tremolosa
em suplicaves que et penetrés
amb una pota de pollastre.
divendres, de setembre 30, 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada