em pesa tan el cap, que si no faig l'esforç de mantenir-lo mitg dret em cauria contra el cantu de la taula, amb tot el pes del meu cap, que no és poc.
Els ulls, que et diré dels meus ulls, m'he llevat amb loctite enlloc de lleganyes.Com quan obres una vella ampolla de peppermint i tot el sucre al tap....aix!
ho deixo estar, pel malestar, perquè segurament, sòc una star.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada