Amb els ulls inflats de beure, cos d'ampolla. Irrita la gola fumar pels descosits, amb el mono llepar-te'n els dits, t'enfonsa al fracàs, de sortir de l'avui per anar al més tard.
I la setmana entre el no viure i el noferes, caure als mateixos forats. Fan cavar el sot als afusellats,
dia a dia. Abans era al camp de la Bota, ni allà pots amagar-te a sota.
No hi ha excusa, la vida és dura. I st felip neri està ocupat, El papa està ingressat, qui tiri la primera pedra, haurà perdut l'oportunitat. I la revenja feta creu al Vallede, caiguts per diosiporespaña, i per tantes altres coses,
Caiguts dels arbres, genètica de poma podrida, Anis del Mono i maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada