Perquè quan ell s'aixecà mirà els ulls dels qui l'esperaven i no digué ni mu."Heu dormit vint dies i vint nits seguides senyor" digué Eustaqui, "I nosaltres us hem guardat com si fossiu el més gran tresor del desert".El senyor el va callar i va fer cridar el cuiner "porteu-me de tot , que no falti de res en aquests dies" i l'Enric-Carles es posà a tocar el saxofòn , notes agudes, d'un jazz primitiu i el senyor, endut per l'emoció musical del moment sentencià "Ara vé nadal, agafarem el mall i a la tia Pepa li fotrem un tall, i no passarem gana mai més". Que aixi sigui.
I el senyor nasqué un dimarts 31 de juliol. punt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada