ANticipació, espero la resposta que jeu en un racó fOsc d'aquest entramat de cables que formen l'espirall mnèmotècnica .
Intento relaxar-me, respiro un , dos , tres i fins a cinc cops , profundament, buscant l'hiperventilació dels sentits, el mareig còsmic de les estructures limbiques.
L'espasme em troba inconscient i em desperta de males maneres, la pudor del malson encara flota per la cambra fosca.
Més enllà del mar hi ha un lloc on el sol cada mati brilla més, forjaran el meu destí les lletres del Camus, le seues paraules, el seu Sísif condemnat a l'infinit, pedra al llom costa avall i costa amunt, que fa pujada.
Subidóóóón!!!
La testosterona m'atravessa el clatell a raig, no hi ha qui em pari...no tinc nom!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada