Madonna d'E. Munch i un ganivetet amb cua de V. Nik

Diu que la Verge Maria
- en un alto del camí -
digué a l'Àngel: "Sou diví
però per parí en establia
sant Josep fa més per mi..."
- V. Nik -

(robat a: http://vertiginassus.blogspot.com/2006_12_01_vertiginassus_archive.html)

cordialment

Torno de donar un volt
d'entre els meus desastres.
Terra cremada que sols
ensutja les sabates.

_________________________________________________________________
Dale rienda suelta a tu tiempo libre. Mil ideas para exprimir tu ocio con
MSN Entretenimiento. http://entretenimiento.msn.es/

tornant del món dels bojos

Arrebossat de nicotina
et toco el coll i tu
t'erices,
Per una sensació
FALSA
que's només fred.

El dit groc meu
pudent de nicotina
intenta tocar-te
pero el fred fa mal
estirar-lo.

Hi ha un coll blanc
i un dit groc
Hi ha nicotina i fred
i poca cosa
més.

Groc et tocaré
i no entendràs
res més que la pudor
de nicotina

O pitjor encara,
veuràs més enllà
d'un dit arrebossat de nicotina
que vol tocar-te

_________________________________________________________________
Descarga gratis la Barra de Herramientas de MSN

http://www.msn.es/usuario/busqueda/barra?XAPID=2031&DI=1055&SU=http%3A//www.hotmail.com&HL=LINKTAG1OPENINGTEXT_MSNBH

del nom del sègol 17

fracàs era el nom de la meva mare índia quan em contemplava dret damunt el desert de sal del palmell de la seva mà.
fracàs era el nom de la meva mare índia, estrella de la tarda, quan amb tota la impotència del món vèiem cremar els tipis més fràgils, els més orgullosos, de la meva ment desfent-se. sentíem els helicòpters apropar-se, sentíem que ens parlaven les pedres.
sabíem que eren llàgrimes en va, però voldríem tornar a celebrar els aniversaris d’abans, quan la màgia ho embolcallava tot amb els guants blancs de la immediatesa. com quan érem nens, amb els guants blancs de la sorpresa.
com abans de Montsegur; com abans de Wounded Knee.
fracàs era el nom de la meva mare índia, sègol era el nom del laberint.

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol.0

Text del pit-roig

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol.3

Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Mirem al voltant de nosaltres mateixos, esperant la Lluna nova car l'antiga se n'ha anat. Voltegen per l'espai joves mosquits, també alguna mosca sense molestar molt. La joventut empeny camins nous; amb enyorança de vells plantem flors noves. Somnis alegres passejant en els teus ulls clars, la foscor de la nit ens fa companyia. Se'ns caduquen les targes del Metro; et deixen passar i truquen als gossos. Canviem de tren i, amb sort, amb el segon arribem a destí. Els ordinadors no funcionen et diuen en el Benestar Social: torni demà igual que van dir ahir. Ahir dia de festa, avui la roda del treball gira amb recança. El Sol acompanya el llarg matí, la llum omple de goig la natura fèrtil. El pit-roig alegrement canta, el jove corb negre segueix feréstec com sempre. Assegut en càlid banc un matí d'Hivern; tornem a ser paisatge d'una ciutat infantil. El cant d'ocell tancat ens porta planys, el cos alegre inspira recança. Volàtils diners damunt la taula, mans que juguen a construir el no-res. Escolto els col·legues aprenent la modulació dels sons i veus, aixeco el cansat cos sense recança. Vaig pels camins mirant com del bosc la natura floreix; planto amb tremoloses llavors amb la Lluna plena d'abril. Margarides grogues que el matí saluden amb joia pels nostres ulls. Les papallones i abelles s'alimenten del vostre nèctar. Al migdia els àngels blancs us acompanyen, el fort vent els despulla i vosaltres seguiu florint. A la caiguda del Sol us amagueu fins l'endemà. (Acabar el quadre de l'Enric Casasses i Figueres; seguir la sèrie de pastells-pastís amb record d'en Marc Valls; preparar els treballs per omplir el local de l'Albert Pijuan abans de l'uh de Maig). Gaudeixo del treball del mestre Joan Miró, de la biografia del Che Guevara, dels cants dels ocells i el vol de les papallones. Pateixo la incertesa dels infants, l'esclavitut de l'obrer explotat per persones sense humanitat. Junts anem fent camí sense moure'ns, car el cor és llarg i ample com la bola del món. Assegut davant la porta d'una vella casa de pedres construïda fa ja molts anys. Dos perers i tres presseguers floreixen amb càlids blancs i suaus roses. Els matins del Sol les papallones s'aturen mentre l'home treballa amb les eines de pintor. Meditar dins el bosc ombrívol, a poques passes del cim. El camí netejat de males herbes i entrebancs ens torna a la falda del bosc. Omplim les matinades de somnis damunt el càlid llit on reposar és un dret. Els matins arriben amb la llum de Primavera. Llevat amb el cos, la permanent feina ens espera. Amb calma de saviesa ens deixem acompanyar pels batecs del cor. Escriu un poema en dia alegre: els altres dies tindràs el record del poema fet dins el cor alegre. Home en solitud descalça es repenja en Figuera florida. Ulls amarats de joia gaudeixen del Sol d'Hivern. Lladrucs fan soroll apagant el cant dels ocells. La calma de mitja tarda sols dins el cor es troba. Camps de blat verd de dins la Terra marró veiem sortir; els marges són plens d'arbres i bardisses.

Canet d'Adri i Barcelona, 2001

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol. 2

Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Tancada altra vegada la porta que obre camí. Aprenem dels entrebancs prepotents que ens apliquen, caminant amb àgil pas cap a on la llibertat ens espera. Sense papers anem pel món desconegut, a l'esguard d'un futur sense repressió. Destil·lem sucs de vida per sentir-nos millor, sota la parra del bon vi les papallones mirem. Les ombres de la vida, la malaltia i la mort són acompanyades per la llum de l'amor. La numeració dels nous diners provoca desequilibris en els cervells humans. Ens venem les quatre barres com mercaders; la infantesa ens demanarà comptes i llibres per justificar la disbauxa permanent. Treballem amb la cara cap al públic respectuós, car ens surt construir la vivència. Les set ombres són: la vida, la malaltia, la mort, l'amor, l'amistat, la germanor, la infantesa, la traïdoria. Falsetat dins el mercat, la llibertat comprimida per falsos valors. Ens perdem per paisatges plens de fal·làcies morals; el bell paradís trencat dins els miralls urbans. la violència crua ens és mostrada sense paraules amables. Ferits innocents dins escombraries. Caminar i més caminar dins la mateixa ciutat. Els dolors físics de cossos massacrats per cops destructius contra la integritat de la persona. El sacrifici voluntari és força permanent. Vivim presoners dins d'un espai limitat, sortim al carrer obligats pel rellotge del temps. Ens matxaquen psicològicament i visualment com si fóssim pedres de la Muntanya de Montserrat. Enrera i perduts ens quedem quan l'amistat és menyspreada. L'edat de la Balena ens preguntem i respon el cant del mar. Ja sabem un final i molts principis, la lluita és permanència en els camins. Els diners-euros segle XXI enfonsant amb prejudicis de selectiva repressió. El miratge omplint la nit d'una taverna empeny la vida a Catalunya. Aquestes noies són molt maques. Estimem amb fam de llibertat. Desídia en els carrers sense llum, les places buides d'humanitat. Anem per la foscor amb els ulls oberts, cap a on la plenitud ens envolta. Quan treballem dotze hores ens considrem esclaus; treballant menys tots contents. No som culpables de gaudir la vida que ens envolta. Ens impregnem de volcabulari urbà, sortim cap els carrers mullats per pluja d'abril. Cada nit faig quatre camins i clònicament segueixo el batec del cor. Som més que molts més -tremolors de la mort us portem, assassins d'humanitat. Som infants de tot arreu, mestres del no-res i l'infinit, fills i filles de maquis i les seves companyes; també el què és perfecte en el seu origen, ous en dobles rovells i plats per donar. Som això i més que molt més. Som rockers-punks i sardanistes enamorats, som també el permanent temps, que aquests imbècils, cretins i assassins ens fan perdre, retenint-nos en la presó de la mort -que és la seva- quan el nostre germà està encerclat entre Errenteria i el Bidasoa per cinc-cents militars-policials, i no podem anar ni al lavabo per sentir la llibertat en forma d'aigua, i molt menys avisar-lo, perquè vosaltres el voleu matar. Plorem llàgrimes que ens netegen els ulls. Amb tristor alegre sortim a la Terra amb el front alt. El matí ple de Sol ens espera joiós: sense recança ni enveja caminem vers la llibertat. Qui tenia duros fumava puros, qui té euros vol dòlars, qui tindrà or voldrà urani. Així de clar.

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol. 1

Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Desquiciats dins l'ombra de la mort ens toca viure dins el globus del passat? La vella barca del solitari pescador voreja a prop de roques conegudes. Guanyem l'espai amb veus cridaneres; els núvols ploren aigua cap a la terra. Caminem vers els camins amistosos on la llibertat és compartida. Penjades en fil de coure les esperances. El tedi urbà embolcalla el cos urbà. L'abundància compartida és Anarquia, diem als que en el camí ens trobem. Ve el vent i ens saluda. Visca la terra lliure, escoltem. Uns treballem, altres passegen. Els infants en el futur i jo acabat. Tornem a sentir la vibració negativa.

Profetes muh!derns, vol. 1

Nau iur raits!

coltellet per a les lluminoses

Belda navegatix

En hores de feina aixòs he trobathttp://blocs.mesvilaweb.cat/belda

no et llevis

líquid pollastre
ens ha tocat engreixar
menjar
il.luminats en terres d'hivern
d'averns
sota els ulls de les dones
por
sorolls massa coneguts
por
pèrdua de visió
en un racó assolellat
por por por por ...

del nom del sègol 16

imagina’t dansar d’amagat quan l’hora és més punta, quan el trànsit de l’illa embat més exacerbat que mai, quan el tràfic és més transparent i la droga és més barata, quan els cops de cap ens converteixen en batalls de carn i ossos fent repicar la campana de l’angoixa quotidiana.

imagina't metàfores del tot a cent, made in taiwan.

fora les mans xinesques del vietnam socialista.

imagina't fondre els ploms d’una sola mirada, carmanyola.

van baixar del cel aus de metall i purpurina, va ploure argent al teu davant.

em passaves de llarg com una reina.

imagina'm despullat damunt un camp encès de sègol: crema.

---

Coches nuevos, coches de ocasión, coches de Km 0 Si piensas en cambiar de coche, MSN Motor.

Prosa nadalenca de joan comes

VA!

Tanta història que si naps que si cols, que si ets tan humil i tan això i lo altre, que si t’ho saps tot pel fet d’haver viscut tant i tan intensament, o sigui, que a base d’anys i panys en saps més que jo i que ningú, que ningú en sap tant com tu, per dir-ho tal com tu ho has dit, i, sense cap vergonya, després de dir-m'ho sense embuts, després de refregar-me la teva experiència elevada a santedat, bastant tronada per cert, després de tot el xou davant de tot déu, t’aixeques de la poltrona, te’n vas de la sala entre aplaudiments, encares el solitari passadís, tanques la porta del lavabo al teu darrere, contra l’esquena, i et deixes caure, l’esquena contra la porta, lliscant lentament, i et poses a plorar pel fet que mai has estat jove i mai ho seràs, tu que deies que la joventut era una malaltia que s’havia d’eradicar, t’hauràs de fotre fins al final, vella, xancrosa i malalta de vanitat, a banda, de les varius, l’extirpament de la matriu, i de les diverses succions a les cuixes i a la cara, i, ara que ets un monstre llengut i llest, fixa’t que així com la vida avança, la mort ho fa en paral·lel, t’hagis posat la laca o no.

Relat per gentilesa de REC

Benvolgut/da, a continuaci� et presentem un relat de www.relatsencatala.com. Fes click a sobre l'enlla� del relat per a poder llegir-lo completament. Moltes gr�cies, relatsencatala.com

ll�cia dels cels (bogeria)

Veure el relat

del nom del sègol 15

la ciutat ovalada ens entrava per tots els forats, per tots els porus, mentre les adustes senyoretes del colmado passejaven lànguidament la seva depressió postcoital al llarg del bulevard.

trencàvem com si res els pactes més robustos: petaven els vidres dels nostres caus de fullola i porexpan.

com ens agradava fugir cap als pins de fora vila!, com glatíem de plaer esmolant la fulla de la navalla!, que petits ens tornàvem davant el trenat aràbic de la teva mirada!

petàvem de dents de tanta festa, camí de la congregació.

les adustes parets de pedra, com si res davant el sègol.

---

Encuentra una aventura, un romance o al amor de tu vida. Date de alta gratis.

tu no ets deu

Trobar-se bojos al carrer, bojos amics, vells coneguts, caminant sols de
nit. Com tu.
cap enlloc, el passat i prou. Segueixes la conversa, i no pots assegurar qui
és què.
I continues el camí cap a sempre i et trobes enquintat i dubtant i cridant i
pegant
I ve la poli i és dimarts a la nit i tu sol.
I els dones el dni i el borratxo encara és al terra, pero com que tu no has
begut tant, téns la raó.
Te la dona la policia, i et torna el dni i foragita el pegat.
No ha estat dificil, ha estat molt fàcil. Cara de malparit, un bon parell de
cops, agafar-lo pel coll i tocar-li la panxa: "em mola la teua panxa, si
tingués un ganivet, li fotria un forat i me la follaria".
Companys i amics i fantasmes i records.
Qui es pensava que era normal? No hi ha cap altra banda, hi ha un riu que
ens arrossega.
Hi ha molta merda, hi ha treball, hi ha el moment de perdre-ho tot.
Hi ha alguna cosa que no funciona.

del nom del sègol 14

ens veníem l'idioma per quatre somriures, per dues carretes ben
enllustrades. ens era tot igual, no teníem res a perdre perquè no teníem
res.
volíem guanyar-nos els nostres paradisos de mercromina i micromachines,
tornar a ser nens, salvar-nos de la crema.
del fons de les marees d'esperma sortia un fil roig, el fil romput de la
consciència, el fil que ens permetia ser herèticament bells i rebregables.
el fill pròdig del teu poble s'ha fet vell, Mazingerzeta de desguàs.
ens vendríem el sègol; ni ens coneixíem.

.:oºoºoºoºoºoºoºoºoºoºÔ

socuncucporucquem'arrossegoperallaonpuc

Ôoºoºoºoºoºoºoºoºoºoºoºo:.

socuncucnauseabundques'arrosegapeldilluns

a l'extrem nord-oriental

Rambutan per a la minyona cellijunta
Noms escrits per l’oxid de la valla
De ferro, podrit rambutan
Que dibuixa el teu rostre
Els plats que no rento son miralls
El mistol que m’estalvio
Me’l gasto en rambutan
Crostes de vi que s’esquerden
I possibles pinyols de rambutan
Autopistes d’insectes fan
Autopsies infectes, ventilador
I xiscles a l’òxid de la valla
Per quan passis per davant
Jo seré darrera. Bordo fort.
Per no ser menjar de zoo,
Rellenu de rambutan.
....

*nota pel lector: perdó: jo mtx em concedeixo el permís...

del nom del sègol 13

Mequinensa, pensàvem Mequinensa envoltats de màquines terribles, pensàvem
Mequinensa i Sant Petersburg, i resignadament esperàvem que arribés el carro
de la carn.
la cadena de transmissió de l'odi perfectament greixada.
els sentiments perfectament enllaunats.
érem romanesos viatjant en grup, érem atlants del paradís perdut, érem
dandis en decadència. érem sempre allò que volíem ser, allò que no volíem.
pensàvem Mequinensa des dels nostres somnis californians.
surfiniuesei. cocacola quotidiana.
Mequinensa, sempre Mequinensa als escots de les ninotes de silicona; al
mirall de les rayban, Mequinensa.
cirerers de Gallinera, la cadena de transmissió de l'odi.
Sant Petersburg sota la neu, sota les bombes, cocacola paradise. Mequinensa
paradise.
i vindrà un dia, tornassol, que ens parlarem en llengües foranes perquè sí,
i ens serà igual; i vindrà un dia, tornassol, que Mequinensa serà un
fantasma (Mequinensa submarina, Mequinensa sefardita).
i vindrà un dia, traginer, en què sabrem el nom del sègol.

uncionari

Collir cireres assoleiades
I tenir diarrea l’endemà.
Collir cireres i guardar-les
Fins que pel temps es facin malbé.
Collir cireres a cop de pal
Llepar la resina del cirerer.
I passar de les cireres.

I, funcionari,
Llepes el cul del rei
I, cansat,
Enganxes el segell
I, fill de puta,
T’en vas al gimnàs.
I, simpàtic,
Passes pel sedàs.

parada i fondo

De la roca estant,
Vec passar els taurons, un a un, mostrant les seves panxes.
Potser és que deuen buscar l'àliga que mai ens acaba de trobar.

He acabat de masturbar a la capsa de cereals.

ACABA LA JORNADA
M'UNTO DE MELMELADA
I VINC A CERCAR-TE.

del nom del sègol 12

vaig cremar les pells que em protegien dels freds salvatges, i vaig
escriure't les meves raons amb esprai roig damunt les parets que tancaven la
reserva.
vaig dibuixar tots els meus retrets a les teves portes de fusta noble.
vaig construir-me una casa ikea, i em vaig inventar una felicitat absurda.
vaig reproduir l'estirp amb desgana i amb total convenciment, deixant-me dur
espiral endins de la debacle col·lectiva. fornicava per responsabilitat
social.
cada cop em veia més bell, més de colors, més obcecat.
com si el sègol se m'allunyés...

E.B.O.

El lema de barraques decidit unilateralment per la sòlida i jeràrquica estructura mundial dels escamots EBO EE és:

QUI SEMBRA SIDRA
RECULL TRALLADES.

Frase recollida d'un antic EBO trobat; enganxat en porta alièna.


Que comenci la festa...

barbussamentem

veus com quan creus el que veus no són els teus peus si no beus?

GOTS, RETORNS

PLORÍ DE MÉS
PLORÍ DE MÉS
AI QUIN BONÍTOL
EH?, PLORÍ DE MÉS
AMB SES CASETES
AMB SON PLANETA
AI QUIN BONÍTOL, EH?
PLORÍ DE MÉS

GOOD RETURN

LLORÉ DE MÁ
LLORÉ DE MÁ
AY QUE BONITO
E LLORÉ DE MÁ
CON SUS CASITAS
CON SU PLAYITA
AY QUE BONITO E
LLORÉ DE MÁ

del nom del sègol 11

no fèiem res més que xupar i xupar les arrels de la planta, xuclàvem els
seus ribets esmolats fins que ens feien mal les genives, fins que ens
sagnaven totes les llengües.
i no havíem mai visitat cap metge, ni cap sacerdot. no els havíem necessitat
fins que l'home blanc va fer la seva aparició.
vam caure en la seva droga, ens van rebatre les seves pors. la seva religió.
no fèiem res més que xuclar-nos les llengües, abans, i ens sagnaven les
arrels i les genives.
coneixíem el nom del sègol.

fort i uan

No voler ser més Ni arribar abans
Que’ls 40 lladres

Ser el quanrantaú

Esperar que tornin i traiguin unes sispes.
O que desapareixin
Sense deixar de ser el quarantaú.

Aúúúúúúúúú!

del nom del sègol 10

érem tan reconeixibles, tan evidents com les aigües parides al ventre del
Canigó.
recitàvem Verdaguer de memòria, i mentrestant morien els sants martiritzats
amb les sagetes dels infidels. queien els roures més bells.
ens tremolaven les cames només de pensar-nos despullats del nostre mantell
d'impunitat beatífica, i celebràvem cerimònies absurdes amparats en
l'anonimat del ramat.
compartíem material genètic amb desfici.
competíem amb el sol, compartíem el sègol.

Tin-tan tin-tan...

Tot yonki atrapat
en un parc infantil
bramant baba
per no poder ser-hi
per no poder aparèixer
un cop més
desfet per porós
anul.lant forces estranyes
solitari / culpa meva
arrossegant petjades
d'algú que no conec
cinc euros
cinc mores
cinc estones

Tanatori Cucó

animals descarnats a la via pública
atemporalitat sensorial entre Liceu
i Plaça Catalunya
intercessors
despreciant el vell llenguatge
farcit de diccionaris
no seré jo l'iniciàtic
(taquilla de nueve a dos)
apanyeu-vos el viatge
mossegueu-vos els artells
compreu sègol instantani
i agafeu-vos fort,
Mestre Grimau:
Alfarràs és una corba

roure

tinc la mort pendent,
de la teva mà
tinc l'amor pendent,

i ens codifiquem,
just per reconèixe'ns
ens codifiquem,

de la teva mà
amb tots els bells codis,
del cor del pit-roig:

cauen trons i llamps,
la música elèctrica
de dins del laberint.

picar d'abella

Només música
Arribat a aquest punt
Arribat a casa
Si es que hi ha
Arribar d’algú
El veins es dutxen
Fan soroll
Arribats a aquest punt
No sé si cridar
O aixecar la persiana
O continuar
Arribant a casa
I posar música
Ser unes putes orelles

del nom del sègol 9

ràpidament passaven les estacions, els núvols canviaven de forma,
canviaven el plomatge totes les aus, i les parques teixien amb desgana els
futurs del bell ramat.
les estepes sense aigua ja no eren refugi, el bell ramat es feia vell, i
les articulacions del monstre responien amb violència.
com navegaven tots els cuirassats dels somnis!, com baixaven Volga avall!,
i just quan Mequinensa despertava als seus palaus d'hivern, just llavors:
revolta.
i el ramat seguia la ruta del sègol.

Rwandaburundizimbabweangola

Actinopterigis de l'amor
i la mar..., salada.
Vam ser feliços pel nas
i per la vena
inventant rumors falsos
robant als iaios de les obres
i menjant pizza regalada.
I ves per on que se t'acudeix
tenir fills
quadrar la vida
i somiar
amb la segona residència.
Esperaré la victòria del cansament
amb el sexe obert
embolican-te com a regal
totes les drogues
de l'univers.

verset de cagapalé

Controlava el carrer
Des de la finestra
Guaitava al seu recer
I menjava minestra
Es delia per ser
Cantant d’una orquestra
I marcava amb l’alè
El nom de la bèstia

Es vestia amb parracs
Cultivava espinacs
Tenia el cutis àsper
Anava molt a l’àfter
Tenia un gos brut
Mai passaria per l’embut
De treball non tenia
Ni feina molta volia.

Un matí de resaca
Va maleir l’espinaca
Va llençar-se al carrer
El cop va ser certer

La veina ja ho deia
Es podia imaginar
Amb la vida que feia
Es veia un mal acabar

I vet aqui un gos brut
Vet aqui un gat ensarnat
I aquest verset curt
Donem ja per acabat

IL PENDULO

Vivia dins d’una campana
I cada hora
Em rebotien les parets
Cada dia, cada hora
Dormia malament
Dins de la campana
Pixava i cagava
Penjat de la campana
El pitor els cops al cap
De la campana
I el ferro fred a l’esquena
Sempre amb son
Dins la campana
El pijor eren les 12
I comptar el que faltava
Sempre dins la campana

I a la campana del costat
Anava i venia
I rebotia i patia
Una vida a destemps
Semblant a la que tenia.

Pa Florit

Negra Garnatxa recomana Pa Florit: paflorit.blogspot.com

del nom del sègol 8

no em fa cap falta, a mi, girar els ulls enrere, cap a l'escorça del roure,
cap al xasis brillant del teu bimotor tunejat.
no em fa cap falta untar-me amb olis aromàtics, ni passejar-me penjat
d'amfetamines pels ports esportius del teu país.
no em fa cap falta batallar per un trosset minúscul de la carn que
t'alimenta: no em fa cap falta ser immaculat com l'acer dels petrolers.
no em fa cap falta, a mi, incendiar-me damunt de l'escullera i prendre
Gandia per la força.
et deia sègol, en privat, i ens enteníem.

ETS I UTS

Ni mig ple
Ni mig
buit
miro el got
brut.
Ni mig bé
Ni mig
fotut
miro el got
abatut.
Ni el vi reserc
Ni el vi
begut
semblen res
conegut.

de sentir cap amunt

Baixant les escales
i els records
que s'amaguen
a on les escombres
Sota les escales.
I la pols
i les bicis
Trepijo amb compte
els últims moments
deixant ahir rera
la foscor del passadís

Altures datures d'atures atures

Com un globus del Viena
atrapat
al sostre de l'habitació
que espera desinflar-se
amb el temps o la raó.
Per caure altre cop
estès al teu cantó.

a Stéphane Mallarmé

Aquesta merda
que escombres
algun dia
seré jo

del nom del sègol 7

de sobte vam aparèixer, com un huracà, del mig del sègol...

del nom del sègol 6

la cara fosca del tòtem tribal, gravat a la fusta d'una de les portes dels
corrals ara ja buits, semblava mirar la desolació de l'era.
els camions feien via cap els ports.
els treballadors de les drassanes cremaven neumàtics al bell mig de l'aplec
folklòric.
els rabassaires s'alçaven novament, la creu sempre contra la mitja lluna, i
mentrestant tots els aduaners del món ofegaven amb whisky del bo les seves
penes més profundes.
la cara fosca del tòtem tribal, gravat a la pedra molar del molí del poble,
semblava il·luminar-se amb la falsa il·lusió del fluorescent.
caducàvem una altra vegada.
encapsulàvem els diables del sègol.

del nom del sègol 5

com un boig, sentia veus, sentia suors fredes, urpes de gel burxant ferides
i llagues, com un boig desbocat corrent per damunt la presa. el fràgil
equilibri.
caiguda lliure: els arbres arrencats de soca-rel, les lloses de la muntanya
desprenent-se.
i aquell silenci, només les veus, les suors fredes. palpitant.
al llindar de la bogeria, com tota la seva estirp: deixada la terra, els
ametllers del tros deixats.
la por del sègol.

del nom del sègol 4

poder ser de pedra, ser fulla i vent, poder ser pont quan hi ha les
crescudes dels rius de qualsevol país estrany, gronxar-se damunt el barranc
on la ciutat fineix.
ser de mercuri, multiplicat, brillant argent, i expandir-se, expandir-se per
damunt de les llambordes del teu carrer.
ser no res, no anar mai a l'envelat.
ser una barrera d'una frontera de qualsevol país estrany, voler ser el sòl
on creix el sègol, voler ser el sol d'on creix el sègol, voler ser sègol.

del nom del sègol 3

les locomotores olioses, els jugadors de petanca, l'idioma mig perdut.
un paisatge en decadència, heineken, boissons froides, coronat per un
castell domat pels esbarzers.
damunt els antics ponts de pedra passava rabent l'exèrcit de nans galopant
micromotos, causant estralls enmig de les parades, batent-se en duels
desesperats, afirmant la seva solitud: les nostres.
i èbries, les velles estrelles del beisbol s'explicaven un cop més les
batalles de sempre, èpiques de bastons i boles de ferro.
vivíem intensament les nostres solituds de sègol just a punt de batre.

del nom del sègol 2

els agostos vermells a les ninetes dels teus ulls de salamandra: avançaven
els trens com una exhalació, creuant les praderies i les estepes del teu
país de pellroges. els mars del teu continent s'encenien amb tots els colors
de la sorpresa: turquesa era l'ànima lliure de l'óssa major, maragda la de
l'óssa menor.
es vinclava una espiga de blat, com un sentiment.
brillava el sègol arrogant.

Gran reserva

Pobles submergits
nàusea treballada
semen bonic
i calamars a la romana
Al.leluia!!
Pagesos llaurant l'asfalt
ramaderia tunning
¿Posem la mà en un formiguer
a veure qui aguanta més?
Mandala català
i el teu semen
bonic
envasat al buit

del nom del sègol 1

era com tacar-se els dits i els colzes amb tinta roja: tothom feia els seus
plans, es multiplicaven les discussions a l'ombra del les palmeres, i
mentrestant conduíem ebris esquivant rotondes fins les portes del paradís,
cada matí, amb el sol fent-se gras, bola de greix encès, cada matí rebent
notícies dels àngels que baixaven a la festa: estrelletes als teus ulls de
salamandra, mamuts.
fèiem la ronda vora mar, de tinta roja.
i finalment vam tatuar-nos el nom del sègol als artells.

Passejant sopat

La respiració de l'edifici
i jo tot sol
i jo tot sol
només volia que m'abracessis
aquí tancat
les parets suen color
i respira l'edifici
antenes rovellades
fent mímica al terrat
akrun! akrun!
sulvapulla! sulvapulla!
tokiorait! tokiorait!
eczemes proteínics
¿en quin dia cau Nadal?

Fa calor

No vull ser multicultural
no vull anar a Benicàssim
no vull viatjar
no vull okupar res
no vull anar a manifestacions
me la sua el Líban
i no bec infusions
Avui he sopat puré fred
em compro al mercadillo
els calçotets
m'agrada el balonmano
i per vacances
em quedo a Sabadell
Cremem la Tete?

Frankfurt nights

esperaré una nit propícia
ben amagat sota un llençol
i quan la lluna, destenyida
apunti el nas damunt dels morts
m'esmunyiré pel cementiri...

Pau Riba

Matar-nos a poc a poc
a cau d'orella
robant martellets
dels autobusos
buidant tots els extintors.
Passejant la nit borratxa
passejant-nos per la nit borratxa.
Carrers sense retrovisors
llacs de Perrins amb mostassa
bula gorda als incendiaris.
Morts a poc a poc
( piano, piano )
delirant a l'ombra
trepitjant llambordes
i fent ballar ganxitos
esperant els funerals
drogadíssims
sobre la nostra tomba.

Avui és el segon aniversari del Negragarnatxa.

Doncs si. Avui fa dos anys. És estrany el parany.

Joies del WC de bar

La VACA, la vaca, la vaca, la vaca.
Remuga, repensa, remastega i et mira als ulls.
FAM
de vaca.

"que no pensa païr mai"

FW: [sepiosos] feu-ho c�rrer, gr�cies

 

FESTA DE LA TERRA, A LA S�PIA

Dissabte 10 de juny 2006

a partir de les 22.30

 

Ega

Labatzuca

Andreu i els rumberus

Mr. Sequ�

Luhum�

Safan�ria

 

Acordionistes del Vall�s

Eskamot Valles�

 

HOMENATGE A L'OVIDI

PRESENTACI� DEL CD HOMENATGE A L'OVIDI

PRODUCTES DE LA TERRA (dels que es beuen i dels que es mengen)

 

 

10 anys de S�pia Verda

>---------------------------------------
>Llista de correu de la Sepia Verda.
>Per enviar un correu a tots els sepiosos envia'l a sepiosos@sepiaverda.com.
>No oblidis visitar http://www.sepiaverda.com

La verge del Xòpet.

Vestida de blau elèctric, rosa, verd, vermell, amb mil túniques de colors fluorescents sobreposades. Les galtes plenes de purpurina i al cap una lligacama radioactiva com a corona. La Verge de Neó, imatge psicotròpica, icona religiosa d’una heretgia, rutilant com una explosió nuclear. S’alça majestuosa aguantant en braços un embotit molsut, lluent, un choped de 5 Kg., que mira entendrida.

INDIAN SEPIOUX SONG

Horts que maten
corbs que parlen
deu estufes
sota l'aigua.
Camps que cremen
llunes negres
sants que ballen
sense esma.
L'home-vaca
que s'ho mira
que remuga:
-no vull herba
-vull absenta!
Prepareu-vos
les paraules
per la mort
més violenta.
Q'els meus poetes
venen cotxes
i treballen
al polígon
q'els meus poetes
beuen massa
i estafen
a la banca.
Q'els meus poetes
esquiven pedres
d'un cel marró
de carn i ceba
q'els meus poetes
només busquen
qui els i digui
on trobar
una droga
q'els abrigui.

grans seleccions 2:La mare de déu del glop de whisky

La mare de déu del glop
de whiskey.
Sempre fidels.

grans seleccions:wàter del bar.

Negres tempestes agiten els aires
núvols sinistres evoquen l'esguard
encara que vingui la mort més cruenta
contra l'enemic haurem de lluitar.
La nostra bandera és la llibertat.

amb riba music, plis

SOL, SOLET
VINE AMB MI A BEURE
VINE AMB MI A BEURE,
SOL, SOLET
VINE AMB MI A BEURE
SI TENS SED.

www.cowabduction.com

Visiteu-la... és impressionant

rimmel life

NO RECORDAR RES
SOTA ARBRES CADUCIFOLIS
AMB UNA IMPERIOSA NECESSITAT
DE PLANTAR NAPS
ANIQUILANT
LA FORASTERA PATATA
XENOFÒBIA VEGETAL
TORNAR ALS ANCESTRES.

paper de vidre

Recomanem la revista paperdevidre.
Excelent per polir-se el cervell.

http://usuarios.lycos.es/paperdevidre/

deu paranys

El temps ens menja
el borrisol del melic
el pamtumaca dels diumenges
ens devora en un tempus fugit ascendent.
Plors de nens de quinze anys que s'han fet grans,
nos som xics
ni vosaltres xots.

vikings amb fills

ni kings ni osties

Ja no cabem pel forat de la nevera
i el sinyó Grau descansa en pau

pau pau pau
el mercat m'ha fet esclau

quan s'en vagi tanqui la porta siusplau

Ni místics ni banals

Sabates humiliades
dissfressades
davant una vegetació estranya
Hi ha una llum dins del bosc
i no hi arribo
hi ha una llum dins del bosc
i no hi arribaré
sota un sol nocturn
que m'embruta les parpelles
A ca l'Utesà venen un Homer
que s'estira fins a vuitanta centímetres
i després torna a poc a poc
al seu tamany original

serà nena,
serà nena!!!

bulería

Un mirall
Cor de xai
Quatre potes caminant
Cabró

Singular
Tovalló
Menja ungles mastegant
Suat

Ai senyor
Carbassó
Si t’assembles a un pernil
Raïm

la caca

i què més es pot dir...

Els seguidors incansables del carbassó gegant

Seguint la llum dels fidels de Sant Antoni Robat i la visionària i radical visió de l'esdevenidor dels fidels de la Mare de Déu inflable, presentem als Seguidors incansables del Carbassó Gegant. La llum de Torag, el gran senglar ens ha portat fins a la senyal tant esperada.

Cauen les llàgrimes a Sant Antoni Robat
i les guardem en gots de vidre.
La Mare de Déu inflable és a punt de petar
pels mogrons en veure la màgia de la fertilitat.
Herotorag s'esmuny entre les bardisses i l'àliga
ens saluda al marxar.

Glòria al Sant
Glòria a la mare de Déu
del clitoris gros.
Glòria a la terra i a l'aigua.
Glòria als immensos caralls de pedra.


Glòria a E.B.O. abatut.

impressionat novament després de molt temps.

Escoltant el disc "Terra" de La Rural.

Pop- aganda

Desde aqui ens atrevim a fer propaganda de la pàgina web de Conxita.





www.conxita.org

Us podeu baixar les cançons i fer el cotilla per allí.

tanc sols un cop , mai quatrecents

Sóc la rabia del plàstic blanc
que gotaagota va forandant
l'indret fosc del teu saber.

Sòc la tempesta que fot enlaire
les naus de retorn a casa
pels tunels de la gran via
soc sirena d'ambulància
i el xubasqueru groc d'un policia.

Mi nami
Tu nami
Su nami

la fi d'un mòn que ja s'acaba
anunciada als diaris
dels poetes de la tele
i la nevera sempre buida...
no! no hi ha nevera!
la nevera plena es una farsa
es el gran engany!
Entel.lèquia!!
Inòpia
Impropia in opium!

la nevera plena es l'opi d' el pop !
Poble di polse annel parevent-al!

perquè si

same difference

Que el tren no surt fins a les mil
i ara em toca a mi ,res, esperar.

Gota a gota fins a quinze
l'encostipat va desapareixent,
una ploma i sang resseca
perdigons contra els coloms.
I jo mato el temps llegint diaris
xiulant classics denostats, sens'afinar.

esperant en va dret a l'andana,
i nos dieron la una y las dos i les tres.

fi de mes

Les llagostes s'observen amb prudència,
i com elles, fugir dels problemes a força distància,
diuen que és bastant convenient.
Matar cucs a talonades,
sentir-se valent, a vegades, omnipotent.
Comença a venir el fred, i ningú se'n recorda
de celebrar els equinoccis.
Vull desaparèixer, sense deixar ni rastre.
Avui al llevar-me m'ha vingut el teu record,
com m'excitaves, com t'excitaves,
quan amb els ulls plorosos veu tremolosa
em suplicaves que et penetrés
amb una pota de pollastre.

Zum tsim zom!

fa l'amoto,
li lo la
l'arradio fa!

ade a
ade e
ade i
ade o
ade u!

Llardons

La línia discontinua
de la carretera de Castelldefels
fa que dolgui la pituitaria
de tant donar-me cops
al nas al vidre
de la finestreta
intentant endevinar l'edat
de la menor que espera dreta,
al revolt.

FLASH!! Retratu. Límit 80.

A LA MERDA...

Hangover per prescripció

Les hores s'estenen devant meu ,
el gran top-mantra d'un diumenge peatonal.

**************

El dia que el senyor tenia ressaca
i la mestressa feia bacallà amb samfaina,
que les púbers glopejaven cubates "sin"
i els marrècs ballaven al son del reguetó;
El dia que la pluja no venia ni amb mil danses
i els carrers eren aborrits de plens que eren,

**************

Visca la mare que us ha parit! sento que criden
i a la tele no hi fan res, un curs de dansa per jet-sets.

***************

Els esteriscos van acabar rebel.lant-se, les lleis de l'hipertext!!
i el nen petit va dir prou, de brou de col i de molt!!
prou de tot!!

*** *
*********** ****
***********
*********** ******
Estava fart d'estar fart i ja no.

*

punxes

Tinc una estella clavada a la mamella
Una punxa a la panxa

En pinxo li digué al seu colega a veure si el podia punxar, i ja que ho feia, li va proposar d'utilitzar un punxó,
Jo em punxo, em punxo amb punxes, amb ferros i fustes

Em punxo al dit, a la cama i al cap
Però a la panxa no, no

retorns

UN GRAN TALL DE LLONGANISSA
TAPANT LES VERGONYES
SOTA LA INQUISIDORA MIRADA
D'UN DÉU VEGETARIÀ

ENCARA GUARDO EL SEMEN
DE LA MEVA PRIMERA PALLA

QUI RESSUCITI EBO
SERÀ EL MÉS GRAN
DE TOTS ELS HEROIS GASTATS

RETORN RETORN

TOTS ELS CAMINS RETORNEN
LLASTIMOSAMENT
A SABADELL

¿ENS TROBEM PELS CARRERS
ENGANXANT EBOS?

Usufructuació i altres danys colaterals

Fins aqui tot correcte, fins allí ja ho veurem.
De veritats com cases els lemurs en saben moltes, i els suricates ho desmenteixen mentres les marmotes murmuren ronques entre les roques.El mono daurat dels alts i humits boscos de la conxinxina aixeca el braç ensenyant a l'audiencia un subacu pelut , ningú l'escolta.El lleó rugeix pesadament, està cansat, és vell i té gana, a més ningú l'escolta; el rei es mor devant dels ulls de la comuna felina.
El senat ,sentat en butaques de vell vellut mitg pelat, consensua el seu proxim portenveu, aquell qui decidirà el color dels gots per l'any que vé.

visca les urraques , criden els flamencs desde el flanc esquerra, morin les colometes i colomassos dels collons!

Desde l'aquari, el llefiscós esser verd mira de reüll els seus vells congeneres , riu, un cop, dos cops, i de sottovocce diu; estàn boigs aquests romans.

L'emperador acaba morint sota la daga del seu fill brut, bastard d'un imperi que mai ningú més tornarà a gobernar.

Pals a les rodes i els pedals trencats. jo no vaig ni amb bici, i tu?

EBO*EE

EBO*EE:
Comunicat anual de festa major. Assemblea Z.


EBO EE i tot s els seus escamots s’han reunit per definir el que potser serà el seu últim comunicat. És per això que s’ha anomenat aquesta reunió amb el nom d’assemblea Z.

1.- L’estructura EBO agraeix a tots aquells que han participat en algun moment i s’acomiada dels escamots Arantxa de nas, escamot del ciment armat, escamot pantalons avall, i col.lectiu per un anus airejat. Que es donen de baixa de manera definitiva com a actors de la revolta EBO.
Així mateix es dóna la benvinguda al col.lectiu Tita fora, que actua últimament per les festes majors oferint Xibeques amb la tita fora.

EBO reflexiona i és conscient que està en la decadència més absoluta donada la inoperància dels seus escamots i l’excessiva inserció social dels seus membres. EBO no creu que això tingui molta importància i es transmuta en un corrent d’opinió. EBO es felicita per formar part del substrat ideològic d’un bon nombre de persones que han adoptat l’estructura EBO com a base primera dels seus pensaments.
EBO no es considera mort.


2.- EBO reflexiona sobre la festa major de les Barraques i es mostra disconforme amb la pretensió de cobrar 1,50 euros per la cervesa i el kali (249,5 pessetes), l’ànsia de diners ha pervertit la festa que no és més que un simple negoci per alguns.
Igualment s’opina que els derivats del petroli no poden portar res de bo a una societat que no es fa responsable de les seves deixalles. El got reciclable es presenta com un gran fracàs ecològic al no ser retornable i només provoca l’augment de residus de plàstic i l’increment de negoci pels organitzadors.
EBO convida als participants de la festa a abusar conscientment de l’alcohol, una droga altament alteradora de la percepció i que aporta noves realitats a aquells individuus que prenen consciència del seu poder.
Conmina als col.lectius a replantejar-se seriosament la festa major de les barraques.


3.- EBO proposa el concurs TROBA AL SECRETA de les barraques amb el premi de tres ampolles de sidra per al guanyador.


S’acomiada amb el vell lema:

Erosiona l’estructura, pixa’t a l’ajuntament.


Salut i vi.

.

Ja és aquí
Ha arribat
Marianico el Corto ha tornat

Tranquils que el món NO s'acaba
Demà encara hi serem per olorar la pudor d'abocador de ple agost

La mayonaisse va començar a parlar amb el frankfurt fregit amb llard. La conversa devia ser interessant, però parlaven en el seu idioma secret. Jo no podia entendre res i això em va fotre. Després arribàren el ketchup, la mostassa, el viandox, i unes gotes de tabasco.
La farra estava organitzada. La boca plena de saliva a punt d'engolir la fabulosa barreja. La festa continuaria a l'estómac

foto-xop

aflatu

Birra barata que baixa

Grafen walder LIDL

cervesa econòmica

mata-néts de pagesos.

 

I en contra del dubte puc dir:

Premium pils, i una "salsitxa alemana"

aigua i gra podrit i  xopet sense olives.

 

LIDL, controla el cor per 17.50€

voltat de xinos, voltat de moros,

voltat de okupes catalufos.

 

Lo calimotx més barat,

i les bromes, en castellà

I la generació Pujol, sense amo

sense déu,sense pàtria.

 

Cal fetge, generalitat beguda:

Algú s'ha pixat al pati dels tarongers.

Algú ha vomitat darrera la Imatge de Jaume I

4 ditades pudentes..

 

Nostra bandera:

  un eixugamà

  un klennexx

  4 rengles de sang bruta

  i un tallaungles, pels inependentistes

qui vol morir per un drap brut??

 

No bebeu Grafen Walden

la cervesa més barata del LIDL:

Los extrangerots se'ns pixen

i a sobre nos volen cobrar los pixats!

I la neurona s'esvalota

La neurona corre esbojarrada.

La neurona s'entrega a Jet Lag.

(no a la crisi dels viatgers, sino a la puta merda de programa imbècil de TV3)

 

massa polis per morir vells

Barreja els dos fluids dintre el got remenant-los amb el dit petit.Tot seguit s'el xupa descubrint el gust esperat, i procedeix a beure el xupito d'un sol glop.
-No crec que s'hagin d'anar firmant les coses amb el nom propi...
-això vol dir...?
-No sé, que millor posar un altre nom, Carles per exemple.
-Sempre m'ha agradat Carles, Car-les...Carles!
-Els meus pares em volien poser Carles, per no sé quin mossèn d'allà el poble.
-Vols dir que em de firmar amb un nom diferent al nostre però que ha de tenir significat?
-Més o menys...vols algo més?
-Un gintó més i prou que demà tinc partida a casa del Jaume.
-Veus, Jaume també es un bon nom...si, un gintònic i una estrella, i cobra'm també el d'abans.
-Però si firmes Jaume pensaràn que ho ha firmat el Jaume o un altre Jaume, no creus? Posats a firmar amb un altre nom inventate'l , com menys problable sigui millor,no?
-No et segueixo...
-Joder que carregat! escolta nena, que m'el pots rebaixar una mica aquest gintó? vaa home que la jefa no mira, posa-m'hi més gin!

Piotr Shimblick

la tempesta il.liadica

Apago la connexió abans que marxi la llum,
i la llum retorna fent crits d'entre els núvols,
Gunpowder tocant a terra, elèctrica ferum.

Pel.lícules de xinos
Ostres, tothom és tan simpàtic i amorós quan vol.
Reputejo, les ones van i tornen. No moren mai.
Tan escalfat que em menjo sis cubates.
Bous embolats i por de perdre el que perdo sempre.
Oi tant! Sempre recuperant felicitat que s'escapa pels forats de les butxaques.
Un dia dur. Un món feliç. Un aguantar.

videoclip de xot

una mica tard, potser. En aquest link podeu veure i escoltar el fabulós clip dels xot.
Argelers.
I amb la cara del Roger ben a prop!

Salut i vi.

Em tatuo
amb l'encenedor del cotxe
mentre t'espero
llàstima que el canibalisme
ja no estigui de moda
LA GUINEU LA GUINEU
i compro trampes
i les col.loco a l'asfalt
a veure si caço
a veure si menjo
destrossant mites
que no han existit mai
LA GUINEU LA GUINEU
i totes les pluges
plouen per mi