Que el tren no surt fins a les mil
i ara em toca a mi ,res, esperar.
Gota a gota fins a quinze
l'encostipat va desapareixent,
una ploma i sang resseca
perdigons contra els coloms.
I jo mato el temps llegint diaris
xiulant classics denostats, sens'afinar.
esperant en va dret a l'andana,
i nos dieron la una y las dos i les tres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada