dimecres, d’agost 02, 2006

del nom del sègol 2

els agostos vermells a les ninetes dels teus ulls de salamandra: avançaven
els trens com una exhalació, creuant les praderies i les estepes del teu
país de pellroges. els mars del teu continent s'encenien amb tots els colors
de la sorpresa: turquesa era l'ànima lliure de l'óssa major, maragda la de
l'óssa menor.
es vinclava una espiga de blat, com un sentiment.
brillava el sègol arrogant.