dimarts, d’agost 08, 2006

del nom del sègol 5

com un boig, sentia veus, sentia suors fredes, urpes de gel burxant ferides
i llagues, com un boig desbocat corrent per damunt la presa. el fràgil
equilibri.
caiguda lliure: els arbres arrencats de soca-rel, les lloses de la muntanya
desprenent-se.
i aquell silenci, només les veus, les suors fredes. palpitant.
al llindar de la bogeria, com tota la seva estirp: deixada la terra, els
ametllers del tros deixats.
la por del sègol.