Fins aqui tot correcte, fins allí ja ho veurem.
De veritats com cases els lemurs en saben moltes, i els suricates ho desmenteixen mentres les marmotes murmuren ronques entre les roques.El mono daurat dels alts i humits boscos de la conxinxina aixeca el braç ensenyant a l'audiencia un subacu pelut , ningú l'escolta.El lleó rugeix pesadament, està cansat, és vell i té gana, a més ningú l'escolta; el rei es mor devant dels ulls de la comuna felina.
El senat ,sentat en butaques de vell vellut mitg pelat, consensua el seu proxim portenveu, aquell qui decidirà el color dels gots per l'any que vé.
visca les urraques , criden els flamencs desde el flanc esquerra, morin les colometes i colomassos dels collons!
Desde l'aquari, el llefiscós esser verd mira de reüll els seus vells congeneres , riu, un cop, dos cops, i de sottovocce diu; estàn boigs aquests romans.
L'emperador acaba morint sota la daga del seu fill brut, bastard d'un imperi que mai ningú més tornarà a gobernar.
Pals a les rodes i els pedals trencats. jo no vaig ni amb bici, i tu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada