clar, és que érem un frau, focs d'artifici.
i de sobte despertàvem d'aquell breu ensonyament, i no hi havia re.
re on agafar-se, re en què recolzar-se.
sumàvem individualitats i no arribàvem ni a mitja unça. ni a mitjunça.
el xaf de la pedra a l'aigua, els cercles concèntrics que s'allunyen fins a desaparèixer.
xaf.
dimecres, d’abril 30, 2008
dimecres, d’abril 23, 2008
dissabte, d’abril 05, 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
