(misantropia de l'èter.)

tot el dia cops de cap, cops de cap, cops de cap,
bombolletes i petardos, tubs d'escape,
i ginebra i 2 glaçons i unes olives,
prendre el sol com qui toreja dia dia
a grues i bobcats i forns de llenya;

tot el dia cops de cap, rams de flors, col-i-flors,
nens i nenes d'uniforme tots en fila,
8 o mil nou-centes fintes, lianes de tarzán,
perdre el dol com qui flipa amb pa de figues,
i parets i parets, i un camí de paret seca.

visitar

4.000 llibres; qui sap quantes edicions. La broma en qüestió es diu Risoterapia, el poder curativo de la risa. He pogut mirar els ulls de l'editor, pero m'encantaria poder saludar l'autora d'aquest bodrio. Com mirar al fons dels ulls del xino que es fa passar per japonès per a poder cobrar-te el triple per a servir-te cru peix mort sense coure ni condimentar.

Aqui teniu un tros cru d'aquest llibre. Mushimi o pexami o com es digui, que diria l'editor.

"Con la mano en el abdomen, aspirar todo el aire posible i expulsarlo diciendo, jaaa, jeee, jiii, jooo, juuu (...)
ja: la zona de las caderas y el abdomen
je: hígado, reduce los enfados
ji: sistema nervioso i oxidación
jo: oxigena el cerebro, facilita el riego cerebral
ju: elimina los gases. Problemas digestivos"

La col·lecció de l'editorial "Meoterapia: la relajación de mearse en la ciencia".

de fora

Em remoc, inquiet, en la teva endogàmia: reboto, reboto, reboto. Paf. Forat negre, remolí. Sóc dels altres: no entendre-ho mica, no conèixe’n cap. Veure-ho des de fora mirant-ho sempre. Reboto: paf.
Tac tac tac tac. Paret. Veure-us des de fora mirant-vos sempre. Paret.
Patada al ventre.

la darrera hora de la sensació inmiscuïda profilàcticament després del segon assalt va resultar falsa. No era una autèntica darrera hora, només un termini anunciador d'un moment en que les coses canviarien. Tot. Un impuls de cames més per saltar el mur infranquejable i ja era al nou món. Allí on les dones condueixen motos. La sensació no tenia rellotge. Mirant al cel s'orientava.

carrer dels boters

sí, estaria bé botar la barca a l’aigua, amb tota la cura del món, i remar fins ben bé a sota d’aquells niguls que semblen palaus i fortaleses. i aturar-se. i prendre entre les mans el saquet de gra que expressament portàvem de casa, i enfonsar-hi els dits amb la mateixa passió de qui s’unta de l’aigua beneïda de les piques baptismals. amb la passió mateixa de qui s’ofega a consciència amb els fluids carnals de l’explosió.
botar la barca a l’aigua, com una catedral a flor de pell.

Nosa

en pilotes, en un camp, amb una aixada
sota els ulls dels veins, poc decidit
unes llavors, d'internet, a la butxaca
saber poca cosa.
Rascar la picor de la terra.
Nostra
?

em deixava

deixeu-vos passar
anestesiats
per les agulles del rellotge
trieu quina
o la més trista
o la dels cigarrus
o la que't fa cantar
tictac

anna ternheim
per a baixar-se els pantalons
davant de la mula

http://www.youtube.com/watch?v=99dh7MBysmI

http://www.youtube.com/watch?v=GAkwl1zvivg

http://www.youtube.com/watch?v=MfiVx0yChpc

copi & scup @

pudrint rellotxes.

modernització

escoltant scorn, grup d ex bateria d napalm death q us aconsello i intentant escriure algo afinant els dits en una petita psntalla. Barna moderna es la fi del q coneixem com a present simple . I ja paro pq m tornu miopu

del nom del sègol 23

vam decidir aquell dia, després de reunir tots els caps de tribu al voltant d'una foguera, de fer de l'enveja el motor del clan.
envejaríem l'ego impertèrrit de la muntanya; envejaríem l'extinció tan turbo del bisons de les praderies; envejaríem la perdurabilitat de l'èxode del poble preferit de déu.
envejaríem els fortins i els uniformes blaus dels vencedors.
vam decidir aquell dia seguir adorant, d'amagat dels rostres pàl·lids, l'aroma embriagador dels bufadors de les drassanes, la personalitat del tomahawk fendint els aires.
la venjança del sègol: sempre al darrer moment.