counsell

es diu
PASOBIONIC
n'ha dit
EMPTY BEATS FOR LONELY RAPPERS
i es poden fer
MOLTES COSES
amb les seves bases

casa tarradellas

Penjo el meus cagarros com si fossin llonganisses al cobert del fons del pati.
No sé pintar, no sé cantar, ni escriure ni fotografiar.
Però vull creure'm les mentides sobre la força mental
I intento domesticar la meva flora intestinal.
Cagar-la i mentir-la. Aquesta és la meva vida.
I vaig catalogant, mentres espero que la fúria entri a casa
Que la fúria social se m'emporti i em pengi a la plaça de la CreuAlta.

porca política //@//

després d'escoltar núcleo terco només tinc una cosa a dir
quan alemanya encara no era referent de res, de res.
un tal marx va pensar que el pensament en podia ser referent.
atacat pel mal de la mala grècia
inútil militarment, perduda econòmicament
va organitzar una idea per una alemanya líder (führer idea?)
vist així, el comunisme és un virus ideològic
que es va escapar d'un laboratori nacionalista
imbècils imbècils imbècils

més +

ves, mes a mes, aguantant la copa
i la conversa de la dona
ves, mes a mes, parlant de política
d'antropologia
ves mes a mes
queda amb un tia
parla amb cafeïna
i de lu dur que és
mes a mes, sopar amb la parenta
empassa't el carpaccio
a més a més
ves, mes a mes, emputxant la vida
i la monotonia
l'embut de la perspectiva
mes a mes
vomita amb silenci
puja a la muntanya, mes a mes
A casa d'una amiga, empedrat de llenties
els pantans es buiden
la merda pel vàter, mes a mes
i molt més()

natures

Dalt de la branca,
la geneta

Dalt de la branca
vernissada

Dalt de la branca
feta tauló
dos ulls de vidre
engomats sobrer la pell
d'una geneta seca.

del nom del sègol 22

voldríem edificar com qui no vol la cosa parets de sons, cascades de tonalitats variades, però sempre amb la superfície de cristall del llac com a teló de fons, i voldríem elevar-nos per damunt la congregació, triar els bistecs més fets al punt, els pastissets de poma més flonjos i dolços, les estovalles de quadres amb més olor de suavitzant. doble ració.
i ballaríem lloant al senyor la seva gràcia dominical, a ritme de banjo, arpa de boca i violí redneck; amb el cor bategant per la nostàlgia dels Apalatxes, aquelles vesprades sota el pondre's solar de les Rocoses. doble ració.
fermentaríem moonshine, pol·len per alimentar-nos el sofre de quan érem miners, i regaríem amb la nostra saba totes les plantacions dels altres. white trash, white trash: doble ració.
sègol, civada, ordi. blat de moro.

marcida garlanda

esclar: plantar cara, entomar els embats, reconduir la maregassa, convertir la volta de campana en tirabuixons i piruetes d’una dansa pirotècnica sense canviar ni de lloc ni de conviccions. sense desdibuixar mica el contorn del teu somriure. i amagar l’espasme clònic de la nineta d’uns teus ulls desorbitant-se seguint un ritme d’esplendorosa ornamentació. esclar: pèrdua sobtada de consciència.

bartra diu baaartra

ecce homo

inventari de barraques de pedra seca

em quedava un no res de tardes, d'aquelles de quan érem nens amb els clics de plaimòbil i les xapes adotzenades i els simulacres de futbol amb pilota de plàstic, i veig un cirerer, un marge dret, un capellà tacant de sal la paret de la casa, una ombra negra navegant el lateral de la presa, i el kirk duglas revoltant tots els esclaus de roma i la morbosa sorpresa de la crucificció. tan fàcil com falsejar les xifres de les bases de dades de tots els grans germans del món em seria construir una èpica on brilléssim de tan amics, pirates amb un bojac entre les dents, trongíssims tots, de tan amics com érem.

sección de contactos

umà

ajà, tots els records es plastifiquen si els passem pel filtre de la recreació, es plastifiquen i es fan brillants i musculats com màdelmans de fabricació en cadena; òstia, imponents si te'ls mires de biaix mig a les fosques, com el heman i l'esquèletor, i alhora buits i desmuntables si els passeges a ple sol, com el heman i l'esquèletor i el xubaca.
ajà, però com lluitaven contra l'imperi!, com esquivaven paranys i camps de meteorits per protegir princeses i burocràcies galàctiques!
ajà, quant d'heroisme ensobrat a la memòria.

qllarets de llum

Cau, cau, cau,
com cau tot,
sona, sona,
sona nou;

cau, cau, cau,
ho vull tot,
Rauxa, Rauxa,
Rauxa al sot.

rentar el salmó i posar-lo en adob amb sal i pebre negre

és només quan miro endins que veig com pica la calor de part de fora, i descobreixo que necessito un nou grapat de boletes blaves que m’adobin de química puresa fins a fer-me sortir trenes dels pèls de les orelles. calculo que estirant el coll per damunt del precipici veurem les últimes nudistes domant les aigües. tunejo el meu físic imponent per encegar-te. brum, brum, brum.

gralla onfiscada

Comunicat d'urgència:

Es fa saber que la policia ha actuat altra vegada contra la llibertat d'actuació de les persones en un acte brutal de prepotència.
Desde aqui i recordant els dos retuladors confiscats en acte de lluita heroica es denúncia el segrest d'una gralla per part de les forces armades presents a la vila de gràcia.
"En un segon em van arraconar i em van prendre la gralla" denúncia la víctima. Tocar la gralla en plena nit pel carrer voltat de gent picant de mans i fent gatzara en una festa major no ha de ser considerat un delicte. I en tot cas la policia no pot robar arbitràriament els instruments de la gent que els toca.

I és que van confiscar les mans dels qui picàven de mans a ritme?

Alerta

Comunicat d'urgència amb el retard necessari per recuperar les facultats després d'una gran festa.



Es fa saber que les abominables forces policials han actuat una vegada més contra la lliure expressió artística i reivindicativa de una persona anònima a qui tots coneixem. Durant la nit avant passada la policia va confiscar una gralla a un company que exercia la seva professió pacificament en plena nit entre un grup de gent que picava alegrement de mans.

El moment més tens es va produïr quan una munió dels que picaven de mans va arremetre contra la policia amb les mans enlaire tot cridant: CONFISQUEU-NOS LES MANS SI PODEU.



Reclamem la devolució immediata de la gralla confiscada i una barra lliure de sidra.



P.D:Es recorden els dos retuladors confiscats per la policia i que encara són en lloc desconegut. La brutalitat mai assecarà la vostra tinta.

juliol

Santa Amèlia, Sant Cristòfol, Santa Olga i Sant Benet,
Sant Enric i Santa Sara, l'Hilarió i Santa Marciana,
Santa Adela i Sant Camil, la Mare de Déu del Carme,
Sant Ignasi de Loiola, Sant Joaquim i Santa Anna.


10, 11,
13, 12,
14, 16,
26, 31

ubú

ubuweb

eerie sound design

i arriba un moment en què tot ha canviat, en què tot és molt diferent.
els referents han variat sense adonar-nos-en. bum bum.
aquells senyors tan segurs de si mateixos fa no res, tot just uns deu o quinze anyets, aquells post joves arrogants amb la falsa seguretat de la tècnica apresa, l'experiència al límit d'un risc parcialment acceptat, aquells post joves amb els seus equips i el seu llenguatge que ens era desconegut, doncs finalment ja no ens fan por.
ja no ens fan por. bum bum.
ja no són post joves arrogants perquè la seva arrogància s'ha erosionat amb el fregadís dels anys passant-los pel damunt, la seva altivesa orgullosa s'ha marcit de tan fer piruetes en el no res del cel que la nostra por els proporcionava.
els han crescut els fills i les filles i les panxes.
i les filles condueixen ara els vells cotxes amb què ells abans feien les seves rondes d'orgull, i les filles i els fills escuren ara la papela fins el límit, i les filles i els fills xupen polles amb fruïció, i les filles i els fills se'n foten amb el seu comportament d'aquella altivesa aspra amb què els antics post joves ens miraven a nosaltres per sobre l'espatlla perquè no sabíem els noms tan tècnics dels aparells i dels paisatges.
les filles i els fills són exactament allò que els antics post joves mai haurien volgut que fossin, i aquests ho saben sense saber-ho, sense ser-ne conscients però sent-ne d'alguna manera en algun lloc del seu cervell. bum bum bum.
filles i fills amb les boques plenes de polles d'altres, suant, suant, rula, ratlla, bum bum bum bum.
ja no ens fan por.

Esgotats
esparracats
acabats.

Fugiré ben lluny fent surf sobre una ona que mai no planarà. Sense arribar a cap platja per buscar petxines ni jugar amb la sorra entre els peus. Mai més. Mai més jauré en un portal esperant veure com pixen els gossos. De fet mai no ho he fet.

Ensopits
sota el pins
mirant com els cotxes s'encenen.

Dins un cotxe a tota llet amb els nostres grans èxits sonant al cd imaginant que no tornaré. Llàgrimes de felicitat i vida per endavant.

no sé

(dinosaures)

Quan dius marxaré la terra és un munt d'ossos de paper mastegat

Brossa

autodidacta

Amb els dits cremats
de males idees de bomber,
pelo un all.
Refrego l'orenga
I espero que el petricó
d'aigua
comenci a bullir

assambleda

I va arribar el dia
de la reunió
A l'hora amagada.
dels mòvils apagats,
per tanta lluita
perduda, enduda
pels intermitjos.

L'onada revolucionaria
batia a l'escull
d'un nom
que sonés bé.
Un nom
que sonés bé!

Artemisa! vas cridar,
des d'una trinxera
solitaria.
tot conectant el mòvil

moderat

AL COMENÇAMENT TOT ERA MOLT EVIDENT I MOLT FÀCIL, NOMÉS FEIEN FALTA CARTELLS BEN BONICS PER ANUNCIAR-HO TOT, DE L'ÈPOCA ESPLENDOROSA DEL DISSENY VUITANTERO, AMB ELS GENOLLS PELATS DE TAN BUSCAR ELS DUROS DE SOTA LES MÀQUINES DE CAFÈ. ARA ENS POSEM CINTES ALS CABELLS, GRUIXUDES, I SOMIEM LLISCAR DAMUNT LES ONES COM SURFEROS ROSSOS D'ESPATLLES AMPLES. BANDA SONORA: DIDGERIDOOS I BONGOS, LA MÚSICA PERVERTIDA DEL COR DE LA MORENETA. LA NEGRA DE LA SERRA ESCOMBRA SUBPRODUCTES DE LA IMATGERIA GUAI ALTERMUNDISTA A COPS D'ESPASA LÀSER I GLOPS DE RATAFIA ELS RAIERS. AL COMENÇAMENT TOT ERA TAN SIMPLE COM SALTAR-SE LA CUA DELS CAPS DE SETMANA QUEDANT-SE A CASA, QUEDANT-SE ALS BARS. ARA ENS MARQUEM OBJECTIUS A LLARG TERMINI PER RECÓRRER ELS LABERINTS ENRUNATS DE LES SOLITUDS COMPARTIDES, MENYS COMPARTIDES, CREUANT OCEANS DARRERE UNA CANON O UNA NIKON PLATEJADA, BATERIES DE LITI DE RECANVI, RODES DE SKATER A L'AMBICIÓ. AL COMENÇAMENT TOT.

del nom del sègol 21

m'inventaria una poesia d'astracan; un dia públic en què caiguessin les pestanyes i et pintés les ungles amb qualsevol dels teus colors més estridents, m'inventaria una poesia d'astracan.
i sons rudes i gruixuts, embastats a les vores de la meva vestimenta tribal, marcarien un compàs per al ball que acompanyaria el pas del nostre ramat de nyus.
i quin paisatge més grandiós ens trauríem de la màniga!, i quines bafarades d'arengada embolcallarien la nostra descomposició!
desaríem d'amagat les peces untades del greix de la gran màquina, encendríem molt d'estranquis la borra que apilàvem en taüts de fusta vella.
m'inventaria un sègol d'astracan, de vellut.

propagar? anda!

http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=11474

 

 

---

Éxitos, grandes clásicos y novedades. Un millón de canciones en MSN Music.

rocanrolanfona07

rosa d'abril...

my generation

què passa generació perduda si els pares mai parlaran en un bar altermundista de la teva vida apassionant, inflats d'orgull, de la teva vida apassionant arreu del món totalment de triomfador de plastilina, de beques a Colòmbia, a Cartagena de Indias, beques Ramón y Cajal en universitats o laboratoris tecnològics, inflats d'orgull familiar, i tesis i tesines en universitats que són com Oxford o Cambridge, i al final què hi havia de fer amb un caribenyo?, i que bé després treballant en un laboratori, i amunt i avall de l'esquelet del món, i Sudàfrica, o bé sent traductor d'Engels, ànima d'un partit trotskista i a Londres sí que li paguen la mar de bé, i l'apartament, ni acabaràs mai dirigint el servei de publicacions de cap fundació endinosaurada de restes marxistes petitogrosburgeses; què passa generació perduda si mai ompliràs de bava l'avantguarda dels somnis dels teus pares amb el teu passejar-te, si mai vindran a veure't a l'altra punta del planeta brillants de tan d'orgull, si mai flotaran embolcallats en un núvol de flonjor de la feina ben feta, com el vam educar de bé, i ara li seguim el rastre esplendorós que ens fa resplendents com el sol en jorn de solstici; què passa generació perduda si mai et vindrà a buscar cap empresa ianqui ni cap restaurant de la Cerdanya sud, ni Vancouver voldrà dir res per tu, ni rajarà ta mare baves de satisfacció a mesura que el seu record orgullós et persegueixi Alaska enllà o Tierra del Fuego enllà; tu generació perduda mai seràs les maduixes amb nata de ta mare, mai se't cremarà la furgoneta tocant a Cancún, mai seràs aventurer abans o després dels 30, ni universitats ni illes encantades t'estovaran el llit ni faràs parlar ton pare de cap revista de psicologia clínica on bategui tot el teu ànim educat a Florència o Reus o la Sorbona; i quins són els teus tòpics, generació perduda?

cançoneta (ovidi twins remix)

busco busco busco on fumbre el cap,
busco busco busco estirar el tap,

i deixar l'aigua fent voltes pica enllà,
i deixar el cervell que surti a passejar.

nainonainonainonà...
nainonainonainonà...

píxels al palmerar

http://www.fona.cat

16.000 espècies conegudes d'abelles

a voltes es vestia d'abella, però duia sempre botes blanques de mitja canya.
el senyor més petit del món col·leccionava mirallets i didals de plata, i els atresorava en una cambra amb grans finestrals on tot el dia hi tocava el sol .
es vestia d'abella, a voltes, i es plantava al mig de la cambra del tresor amb els ulls tancats, i començava a rodar i a rodar i a rodar... amb les seves botes blanques feia passes de ballarina, i el prenia un embriagament, un mareig que li feia perdre l'equilibri, entrebancar-se, trontollar com un elefant a punt de mort.
el senyor més petit del món obria llavors els ulls sobtadament, i tota la cambra eren espurnes, diamants de sol, jeroglífics de llums diverses, estols de diamants i purpurines i confetis de metalls lluents.
estenia els braços, queia per terra, es vestia d'abella, era feliç.
el senyor més petit del món duia sempre botes blanques de mitja canya.

del nom del sègol 20

t'ho imagines, passar d’estranquis enmig de les masses inflades de tots els elefants, com un infant passejant-se acompassadament per la vora de l’estimball, amb la inconsciència dels meteorits, amb tota la seva determinació.
t'ho imagines, compartir els banys més expressius dels hipopòtams, fent de frontissa enllustrada d’alguna passió sortida del no re, atzar, llumeta.
t'ho imagines: buscar els senders dels dinosaures, fent formes de paper de plata amb les trenes i les ones dels misteris.
aquelles cançons tan nostres!
aquells rituals que ens inventàvem!
aquelles pintures de guerra!
aquell sègol tan mentida, de tan veritat.

del nom del sègol 19

imagina'm sortir de matinada, d’amagat de guàrdies i peemes, esquivant torres de guaita i minarets en plena crida santa.
imagina'm vestit de purpurina, emplomat fins l’última raconada de la meva pell plena d’esquerdes, creuada de vellut i astracan rosa.
imagina'm al bell mig de la pista, lluitant en un cos a cos apegalós com el salnitre, percudit pel ritme de la teva serp de llengua, dels bombos de la nit.
imagina'm com una carcanada de sardina.
imagina'm tan herètic, com un sègol per lluerna.

cita

No busquis el paradís,

vas ser ahir. N'és el record

 

.Fèlix Concau, oftalmòleg de 2a de Visionlab

---

Ofertas y reservas para viajar por todo el mundo. Organiza y contrata tus viajes aquí.

hhhhh

Tanco l'ampolla
i et llenço al mar,
sense remitent.

_________________________________________________________________
Un amor, una aventura, compañía para un viaje. Regístrate gratis en MSN Amor
& Amistad. http://match.msn.es/match/mt.cfm?pg=channel&tcid=162349

a déu:

em quedo a la platja
admirant el mar
on la humanitat s'ofegaria,
sino existís la terra.
Si jo pogués caminar per l'aigua,
ho aprofitaria per córrer ben lluny
I no per a quedar-me
fardant
per la costa

_________________________________________________________________
Horóscopo, tarot, numerología... Escucha lo que te dicen los astros.

http://astrocentro.msn.es/

doremifa sol a la platja

passegen gossos
amics que passegen
gent que corre
gavines que volen
i caguen lliures
Només les gavines

_________________________________________________________________
Acepta el reto MSN Premium: Protección para tus hijos en internet.
Descárgalo y pruébalo 2 meses gratis.

http://join.msn.com?XAPID=1697&DI=1055&HL=Footer_mailsenviados_proteccioninfantil

repetició

M'assec a l'escala
i encenc un cigarro
Un tio puja amb crosants
que podrien ser meus
si jo fos teu
I no fos a l'escala
fumant l'últim cigarro
abans de tornar a casa.

_________________________________________________________________
Acepta el reto MSN Premium: Correos más divertidos con fotos y textos
increíbles en MSN Premium. Descárgalo y pruébalo 2 meses gratis.

http://join.msn.com?XAPID=1697&DI=1055&HL=Footer_mailsenviados_correosmasdivertidos

a la cara

Potser complexe de Peter Pan
Pere Pla, potser massa pla
o massa poc Peter
o massa complexe per al teu
Un excès segur de potsers
decreixer o creixer al reves
o no creixer
al voler tornar a neixer
de nou en cada grisor
Veure passar els nuvols
ajaçat enmig del pla
sense partir massa mai enlloc
Inventant un nom nou
per guardar-lo a la nevera
Complexe de nevera buida
de nevera desconectada
Desconectat sobre la pedra
sota el sol, com s'amaga
amb un pa i el Complexe
dins de la butxaca.

_________________________________________________________________
Descubre la descarga digital con MSN Music. Más de un millón de canciones.

http://music.msn.es/

xiulets inacabats

Hi ha cotxes
treball, diners
Pisos, dones
i merders.
Hi ha estrès
i carreteres.
roba cara i caderneres

_________________________________________________________________
¿Estás pensando en cambiar de coche? Todas los modelos de serie y extras en
MSN Motor. http://motor.msn.es/researchcentre/

a en Pedro

Indiferencia es un segurata
del Carrefour
amb 2 fills i una dona.
Indiferencia es una bici
abandonada
i uns amics que no apareixen.
Indiferencia es saludar-se
cada 3 anys
i no saber que dir-se.
Indiferencia son 2 coloms
aparellant-se
davant un tio que dina sol.
"satx" es indiferencia.

_________________________________________________________________
Un amor, una aventura, compañía para un viaje. Regístrate gratis en MSN Amor
& Amistad. http://match.msn.es/match/mt.cfm?pg=channel&tcid=162349

del nom del sègol 18

dels teus jaciments de vori, reneixo com un esperit sense còrpora ni entranyes, només em guanyes per penyora 3 extremitats de dromedari.
llisco pels teus tentacles com un infant en mans dels pànics de la nit.
als teus jaciments de vori, m’hi he deixat les arpes més espesses. dels pànics de la nit.
l’esmalt de tot les meves ungles de vori, plovent-te al damunt com flama desbocada.
com em queien les defenses.
dels teus camps de sègol, sègol.

fragments de Garí de Bartra (perquè sí)

No, de nit no se senten
els esgüells dels porcs, però el que és la fetor, la pestilència...
I als ulls, estrelles! Sí, la lluïdera enlaire:
penjolls,
gotims
i sembra,

i la truja, la lluna grufant la grana que curulla els obis del bestiari astral,
mentre la pesta arriba de les cases del poble que s'agotnen dessota les campanes
que, en sonar, hom diria que deixaten i escampen la fetor
amb les ombres blanoses
dels muricecs...

I ara sí, tanco els ulls:
no respiro pel nas ans per la boca,
i prenc el fètid brou a cullerades,
i la barba rogenca se m'enxopa
com un fregall...

Arcàdia

em poso del revés tan com voldria, ni més ni menys que tan com em caldria, em poso del revés per ser de veres alguna cosa forta (i forta de tan forta, dèiem).
em poso del revés perquè nans i dromedaris em segueixen pels meus somnis, pels teus ovnis vermells, de tan rojos que feien feredat, quina por el calçat de la princesa, roig de tan vermell, amb tantes canonades i tantes postes equivocades.
fèiem parada a les postes més errònies, només per canviar de mules, encerar la coberta de la nau, repintar tota la quilla, donar gràcies als déus més grossos i als més petits. només tan sols per canviar de mules.
i alçar la bandera pirata.
parracs, som.

4

Els solcs del cobrellit
esvandeixen els somnis, que resisteixen
a la teva pell.
Vellesa prematura
de migdiada i res a fer.
S'escolen, ho noto: està marcada la fugida

I no entens rè. Jo tampoc. ...Vai a la nevera

_________________________________________________________________
Dale rienda suelta a tu tiempo libre. Mil ideas para exprimir tu ocio con
MSN Entretenimiento. http://entretenimiento.msn.es/

música

...in that mansion on the hill...

Neil Young

Madonna d'E. Munch i un ganivetet amb cua de V. Nik

Diu que la Verge Maria
- en un alto del camí -
digué a l'Àngel: "Sou diví
però per parí en establia
sant Josep fa més per mi..."
- V. Nik -

(robat a: http://vertiginassus.blogspot.com/2006_12_01_vertiginassus_archive.html)

cordialment

Torno de donar un volt
d'entre els meus desastres.
Terra cremada que sols
ensutja les sabates.

_________________________________________________________________
Dale rienda suelta a tu tiempo libre. Mil ideas para exprimir tu ocio con
MSN Entretenimiento. http://entretenimiento.msn.es/

tornant del món dels bojos

Arrebossat de nicotina
et toco el coll i tu
t'erices,
Per una sensació
FALSA
que's només fred.

El dit groc meu
pudent de nicotina
intenta tocar-te
pero el fred fa mal
estirar-lo.

Hi ha un coll blanc
i un dit groc
Hi ha nicotina i fred
i poca cosa
més.

Groc et tocaré
i no entendràs
res més que la pudor
de nicotina

O pitjor encara,
veuràs més enllà
d'un dit arrebossat de nicotina
que vol tocar-te

_________________________________________________________________
Descarga gratis la Barra de Herramientas de MSN

http://www.msn.es/usuario/busqueda/barra?XAPID=2031&DI=1055&SU=http%3A//www.hotmail.com&HL=LINKTAG1OPENINGTEXT_MSNBH

del nom del sègol 17

fracàs era el nom de la meva mare índia quan em contemplava dret damunt el desert de sal del palmell de la seva mà.
fracàs era el nom de la meva mare índia, estrella de la tarda, quan amb tota la impotència del món vèiem cremar els tipis més fràgils, els més orgullosos, de la meva ment desfent-se. sentíem els helicòpters apropar-se, sentíem que ens parlaven les pedres.
sabíem que eren llàgrimes en va, però voldríem tornar a celebrar els aniversaris d’abans, quan la màgia ho embolcallava tot amb els guants blancs de la immediatesa. com quan érem nens, amb els guants blancs de la sorpresa.
com abans de Montsegur; com abans de Wounded Knee.
fracàs era el nom de la meva mare índia, sègol era el nom del laberint.

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol.0

Text del pit-roig

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol.3

Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Mirem al voltant de nosaltres mateixos, esperant la Lluna nova car l'antiga se n'ha anat. Voltegen per l'espai joves mosquits, també alguna mosca sense molestar molt. La joventut empeny camins nous; amb enyorança de vells plantem flors noves. Somnis alegres passejant en els teus ulls clars, la foscor de la nit ens fa companyia. Se'ns caduquen les targes del Metro; et deixen passar i truquen als gossos. Canviem de tren i, amb sort, amb el segon arribem a destí. Els ordinadors no funcionen et diuen en el Benestar Social: torni demà igual que van dir ahir. Ahir dia de festa, avui la roda del treball gira amb recança. El Sol acompanya el llarg matí, la llum omple de goig la natura fèrtil. El pit-roig alegrement canta, el jove corb negre segueix feréstec com sempre. Assegut en càlid banc un matí d'Hivern; tornem a ser paisatge d'una ciutat infantil. El cant d'ocell tancat ens porta planys, el cos alegre inspira recança. Volàtils diners damunt la taula, mans que juguen a construir el no-res. Escolto els col·legues aprenent la modulació dels sons i veus, aixeco el cansat cos sense recança. Vaig pels camins mirant com del bosc la natura floreix; planto amb tremoloses llavors amb la Lluna plena d'abril. Margarides grogues que el matí saluden amb joia pels nostres ulls. Les papallones i abelles s'alimenten del vostre nèctar. Al migdia els àngels blancs us acompanyen, el fort vent els despulla i vosaltres seguiu florint. A la caiguda del Sol us amagueu fins l'endemà. (Acabar el quadre de l'Enric Casasses i Figueres; seguir la sèrie de pastells-pastís amb record d'en Marc Valls; preparar els treballs per omplir el local de l'Albert Pijuan abans de l'uh de Maig). Gaudeixo del treball del mestre Joan Miró, de la biografia del Che Guevara, dels cants dels ocells i el vol de les papallones. Pateixo la incertesa dels infants, l'esclavitut de l'obrer explotat per persones sense humanitat. Junts anem fent camí sense moure'ns, car el cor és llarg i ample com la bola del món. Assegut davant la porta d'una vella casa de pedres construïda fa ja molts anys. Dos perers i tres presseguers floreixen amb càlids blancs i suaus roses. Els matins del Sol les papallones s'aturen mentre l'home treballa amb les eines de pintor. Meditar dins el bosc ombrívol, a poques passes del cim. El camí netejat de males herbes i entrebancs ens torna a la falda del bosc. Omplim les matinades de somnis damunt el càlid llit on reposar és un dret. Els matins arriben amb la llum de Primavera. Llevat amb el cos, la permanent feina ens espera. Amb calma de saviesa ens deixem acompanyar pels batecs del cor. Escriu un poema en dia alegre: els altres dies tindràs el record del poema fet dins el cor alegre. Home en solitud descalça es repenja en Figuera florida. Ulls amarats de joia gaudeixen del Sol d'Hivern. Lladrucs fan soroll apagant el cant dels ocells. La calma de mitja tarda sols dins el cor es troba. Camps de blat verd de dins la Terra marró veiem sortir; els marges són plens d'arbres i bardisses.

Canet d'Adri i Barcelona, 2001

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol. 2

Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Tancada altra vegada la porta que obre camí. Aprenem dels entrebancs prepotents que ens apliquen, caminant amb àgil pas cap a on la llibertat ens espera. Sense papers anem pel món desconegut, a l'esguard d'un futur sense repressió. Destil·lem sucs de vida per sentir-nos millor, sota la parra del bon vi les papallones mirem. Les ombres de la vida, la malaltia i la mort són acompanyades per la llum de l'amor. La numeració dels nous diners provoca desequilibris en els cervells humans. Ens venem les quatre barres com mercaders; la infantesa ens demanarà comptes i llibres per justificar la disbauxa permanent. Treballem amb la cara cap al públic respectuós, car ens surt construir la vivència. Les set ombres són: la vida, la malaltia, la mort, l'amor, l'amistat, la germanor, la infantesa, la traïdoria. Falsetat dins el mercat, la llibertat comprimida per falsos valors. Ens perdem per paisatges plens de fal·làcies morals; el bell paradís trencat dins els miralls urbans. la violència crua ens és mostrada sense paraules amables. Ferits innocents dins escombraries. Caminar i més caminar dins la mateixa ciutat. Els dolors físics de cossos massacrats per cops destructius contra la integritat de la persona. El sacrifici voluntari és força permanent. Vivim presoners dins d'un espai limitat, sortim al carrer obligats pel rellotge del temps. Ens matxaquen psicològicament i visualment com si fóssim pedres de la Muntanya de Montserrat. Enrera i perduts ens quedem quan l'amistat és menyspreada. L'edat de la Balena ens preguntem i respon el cant del mar. Ja sabem un final i molts principis, la lluita és permanència en els camins. Els diners-euros segle XXI enfonsant amb prejudicis de selectiva repressió. El miratge omplint la nit d'una taverna empeny la vida a Catalunya. Aquestes noies són molt maques. Estimem amb fam de llibertat. Desídia en els carrers sense llum, les places buides d'humanitat. Anem per la foscor amb els ulls oberts, cap a on la plenitud ens envolta. Quan treballem dotze hores ens considrem esclaus; treballant menys tots contents. No som culpables de gaudir la vida que ens envolta. Ens impregnem de volcabulari urbà, sortim cap els carrers mullats per pluja d'abril. Cada nit faig quatre camins i clònicament segueixo el batec del cor. Som més que molts més -tremolors de la mort us portem, assassins d'humanitat. Som infants de tot arreu, mestres del no-res i l'infinit, fills i filles de maquis i les seves companyes; també el què és perfecte en el seu origen, ous en dobles rovells i plats per donar. Som això i més que molt més. Som rockers-punks i sardanistes enamorats, som també el permanent temps, que aquests imbècils, cretins i assassins ens fan perdre, retenint-nos en la presó de la mort -que és la seva- quan el nostre germà està encerclat entre Errenteria i el Bidasoa per cinc-cents militars-policials, i no podem anar ni al lavabo per sentir la llibertat en forma d'aigua, i molt menys avisar-lo, perquè vosaltres el voleu matar. Plorem llàgrimes que ens netegen els ulls. Amb tristor alegre sortim a la Terra amb el front alt. El matí ple de Sol ens espera joiós: sense recança ni enveja caminem vers la llibertat. Qui tenia duros fumava puros, qui té euros vol dòlars, qui tindrà or voldrà urani. Així de clar.

Text del pit-roig (Sebastià Roure), vol. 1

Vine Sol del matí i crema la foscor del feixisme imperant. És un treball en què molts ajudarem. Desquiciats dins l'ombra de la mort ens toca viure dins el globus del passat? La vella barca del solitari pescador voreja a prop de roques conegudes. Guanyem l'espai amb veus cridaneres; els núvols ploren aigua cap a la terra. Caminem vers els camins amistosos on la llibertat és compartida. Penjades en fil de coure les esperances. El tedi urbà embolcalla el cos urbà. L'abundància compartida és Anarquia, diem als que en el camí ens trobem. Ve el vent i ens saluda. Visca la terra lliure, escoltem. Uns treballem, altres passegen. Els infants en el futur i jo acabat. Tornem a sentir la vibració negativa.

Profetes muh!derns, vol. 1

Nau iur raits!

coltellet per a les lluminoses

Belda navegatix

En hores de feina aixòs he trobathttp://blocs.mesvilaweb.cat/belda

no et llevis

líquid pollastre
ens ha tocat engreixar
menjar
il.luminats en terres d'hivern
d'averns
sota els ulls de les dones
por
sorolls massa coneguts
por
pèrdua de visió
en un racó assolellat
por por por por ...