qllarets de llum

Cau, cau, cau,
com cau tot,
sona, sona,
sona nou;

cau, cau, cau,
ho vull tot,
Rauxa, Rauxa,
Rauxa al sot.

rentar el salmó i posar-lo en adob amb sal i pebre negre

és només quan miro endins que veig com pica la calor de part de fora, i descobreixo que necessito un nou grapat de boletes blaves que m’adobin de química puresa fins a fer-me sortir trenes dels pèls de les orelles. calculo que estirant el coll per damunt del precipici veurem les últimes nudistes domant les aigües. tunejo el meu físic imponent per encegar-te. brum, brum, brum.

gralla onfiscada

Comunicat d'urgència:

Es fa saber que la policia ha actuat altra vegada contra la llibertat d'actuació de les persones en un acte brutal de prepotència.
Desde aqui i recordant els dos retuladors confiscats en acte de lluita heroica es denúncia el segrest d'una gralla per part de les forces armades presents a la vila de gràcia.
"En un segon em van arraconar i em van prendre la gralla" denúncia la víctima. Tocar la gralla en plena nit pel carrer voltat de gent picant de mans i fent gatzara en una festa major no ha de ser considerat un delicte. I en tot cas la policia no pot robar arbitràriament els instruments de la gent que els toca.

I és que van confiscar les mans dels qui picàven de mans a ritme?

Alerta

Comunicat d'urgència amb el retard necessari per recuperar les facultats després d'una gran festa.



Es fa saber que les abominables forces policials han actuat una vegada més contra la lliure expressió artística i reivindicativa de una persona anònima a qui tots coneixem. Durant la nit avant passada la policia va confiscar una gralla a un company que exercia la seva professió pacificament en plena nit entre un grup de gent que picava alegrement de mans.

El moment més tens es va produïr quan una munió dels que picaven de mans va arremetre contra la policia amb les mans enlaire tot cridant: CONFISQUEU-NOS LES MANS SI PODEU.



Reclamem la devolució immediata de la gralla confiscada i una barra lliure de sidra.



P.D:Es recorden els dos retuladors confiscats per la policia i que encara són en lloc desconegut. La brutalitat mai assecarà la vostra tinta.

juliol

Santa Amèlia, Sant Cristòfol, Santa Olga i Sant Benet,
Sant Enric i Santa Sara, l'Hilarió i Santa Marciana,
Santa Adela i Sant Camil, la Mare de Déu del Carme,
Sant Ignasi de Loiola, Sant Joaquim i Santa Anna.


10, 11,
13, 12,
14, 16,
26, 31

ubú

ubuweb

eerie sound design

i arriba un moment en què tot ha canviat, en què tot és molt diferent.
els referents han variat sense adonar-nos-en. bum bum.
aquells senyors tan segurs de si mateixos fa no res, tot just uns deu o quinze anyets, aquells post joves arrogants amb la falsa seguretat de la tècnica apresa, l'experiència al límit d'un risc parcialment acceptat, aquells post joves amb els seus equips i el seu llenguatge que ens era desconegut, doncs finalment ja no ens fan por.
ja no ens fan por. bum bum.
ja no són post joves arrogants perquè la seva arrogància s'ha erosionat amb el fregadís dels anys passant-los pel damunt, la seva altivesa orgullosa s'ha marcit de tan fer piruetes en el no res del cel que la nostra por els proporcionava.
els han crescut els fills i les filles i les panxes.
i les filles condueixen ara els vells cotxes amb què ells abans feien les seves rondes d'orgull, i les filles i els fills escuren ara la papela fins el límit, i les filles i els fills xupen polles amb fruïció, i les filles i els fills se'n foten amb el seu comportament d'aquella altivesa aspra amb què els antics post joves ens miraven a nosaltres per sobre l'espatlla perquè no sabíem els noms tan tècnics dels aparells i dels paisatges.
les filles i els fills són exactament allò que els antics post joves mai haurien volgut que fossin, i aquests ho saben sense saber-ho, sense ser-ne conscients però sent-ne d'alguna manera en algun lloc del seu cervell. bum bum bum.
filles i fills amb les boques plenes de polles d'altres, suant, suant, rula, ratlla, bum bum bum bum.
ja no ens fan por.

Esgotats
esparracats
acabats.

Fugiré ben lluny fent surf sobre una ona que mai no planarà. Sense arribar a cap platja per buscar petxines ni jugar amb la sorra entre els peus. Mai més. Mai més jauré en un portal esperant veure com pixen els gossos. De fet mai no ho he fet.

Ensopits
sota el pins
mirant com els cotxes s'encenen.

Dins un cotxe a tota llet amb els nostres grans èxits sonant al cd imaginant que no tornaré. Llàgrimes de felicitat i vida per endavant.

no sé

(dinosaures)

Quan dius marxaré la terra és un munt d'ossos de paper mastegat

Brossa

autodidacta

Amb els dits cremats
de males idees de bomber,
pelo un all.
Refrego l'orenga
I espero que el petricó
d'aigua
comenci a bullir

assambleda

I va arribar el dia
de la reunió
A l'hora amagada.
dels mòvils apagats,
per tanta lluita
perduda, enduda
pels intermitjos.

L'onada revolucionaria
batia a l'escull
d'un nom
que sonés bé.
Un nom
que sonés bé!

Artemisa! vas cridar,
des d'una trinxera
solitaria.
tot conectant el mòvil

moderat

AL COMENÇAMENT TOT ERA MOLT EVIDENT I MOLT FÀCIL, NOMÉS FEIEN FALTA CARTELLS BEN BONICS PER ANUNCIAR-HO TOT, DE L'ÈPOCA ESPLENDOROSA DEL DISSENY VUITANTERO, AMB ELS GENOLLS PELATS DE TAN BUSCAR ELS DUROS DE SOTA LES MÀQUINES DE CAFÈ. ARA ENS POSEM CINTES ALS CABELLS, GRUIXUDES, I SOMIEM LLISCAR DAMUNT LES ONES COM SURFEROS ROSSOS D'ESPATLLES AMPLES. BANDA SONORA: DIDGERIDOOS I BONGOS, LA MÚSICA PERVERTIDA DEL COR DE LA MORENETA. LA NEGRA DE LA SERRA ESCOMBRA SUBPRODUCTES DE LA IMATGERIA GUAI ALTERMUNDISTA A COPS D'ESPASA LÀSER I GLOPS DE RATAFIA ELS RAIERS. AL COMENÇAMENT TOT ERA TAN SIMPLE COM SALTAR-SE LA CUA DELS CAPS DE SETMANA QUEDANT-SE A CASA, QUEDANT-SE ALS BARS. ARA ENS MARQUEM OBJECTIUS A LLARG TERMINI PER RECÓRRER ELS LABERINTS ENRUNATS DE LES SOLITUDS COMPARTIDES, MENYS COMPARTIDES, CREUANT OCEANS DARRERE UNA CANON O UNA NIKON PLATEJADA, BATERIES DE LITI DE RECANVI, RODES DE SKATER A L'AMBICIÓ. AL COMENÇAMENT TOT.

del nom del sègol 21

m'inventaria una poesia d'astracan; un dia públic en què caiguessin les pestanyes i et pintés les ungles amb qualsevol dels teus colors més estridents, m'inventaria una poesia d'astracan.
i sons rudes i gruixuts, embastats a les vores de la meva vestimenta tribal, marcarien un compàs per al ball que acompanyaria el pas del nostre ramat de nyus.
i quin paisatge més grandiós ens trauríem de la màniga!, i quines bafarades d'arengada embolcallarien la nostra descomposició!
desaríem d'amagat les peces untades del greix de la gran màquina, encendríem molt d'estranquis la borra que apilàvem en taüts de fusta vella.
m'inventaria un sègol d'astracan, de vellut.

propagar? anda!

http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=11474

 

 

---

Éxitos, grandes clásicos y novedades. Un millón de canciones en MSN Music.

rocanrolanfona07

rosa d'abril...

my generation

què passa generació perduda si els pares mai parlaran en un bar altermundista de la teva vida apassionant, inflats d'orgull, de la teva vida apassionant arreu del món totalment de triomfador de plastilina, de beques a Colòmbia, a Cartagena de Indias, beques Ramón y Cajal en universitats o laboratoris tecnològics, inflats d'orgull familiar, i tesis i tesines en universitats que són com Oxford o Cambridge, i al final què hi havia de fer amb un caribenyo?, i que bé després treballant en un laboratori, i amunt i avall de l'esquelet del món, i Sudàfrica, o bé sent traductor d'Engels, ànima d'un partit trotskista i a Londres sí que li paguen la mar de bé, i l'apartament, ni acabaràs mai dirigint el servei de publicacions de cap fundació endinosaurada de restes marxistes petitogrosburgeses; què passa generació perduda si mai ompliràs de bava l'avantguarda dels somnis dels teus pares amb el teu passejar-te, si mai vindran a veure't a l'altra punta del planeta brillants de tan d'orgull, si mai flotaran embolcallats en un núvol de flonjor de la feina ben feta, com el vam educar de bé, i ara li seguim el rastre esplendorós que ens fa resplendents com el sol en jorn de solstici; què passa generació perduda si mai et vindrà a buscar cap empresa ianqui ni cap restaurant de la Cerdanya sud, ni Vancouver voldrà dir res per tu, ni rajarà ta mare baves de satisfacció a mesura que el seu record orgullós et persegueixi Alaska enllà o Tierra del Fuego enllà; tu generació perduda mai seràs les maduixes amb nata de ta mare, mai se't cremarà la furgoneta tocant a Cancún, mai seràs aventurer abans o després dels 30, ni universitats ni illes encantades t'estovaran el llit ni faràs parlar ton pare de cap revista de psicologia clínica on bategui tot el teu ànim educat a Florència o Reus o la Sorbona; i quins són els teus tòpics, generació perduda?

cançoneta (ovidi twins remix)

busco busco busco on fumbre el cap,
busco busco busco estirar el tap,

i deixar l'aigua fent voltes pica enllà,
i deixar el cervell que surti a passejar.

nainonainonainonà...
nainonainonainonà...

píxels al palmerar

http://www.fona.cat

16.000 espècies conegudes d'abelles

a voltes es vestia d'abella, però duia sempre botes blanques de mitja canya.
el senyor més petit del món col·leccionava mirallets i didals de plata, i els atresorava en una cambra amb grans finestrals on tot el dia hi tocava el sol .
es vestia d'abella, a voltes, i es plantava al mig de la cambra del tresor amb els ulls tancats, i començava a rodar i a rodar i a rodar... amb les seves botes blanques feia passes de ballarina, i el prenia un embriagament, un mareig que li feia perdre l'equilibri, entrebancar-se, trontollar com un elefant a punt de mort.
el senyor més petit del món obria llavors els ulls sobtadament, i tota la cambra eren espurnes, diamants de sol, jeroglífics de llums diverses, estols de diamants i purpurines i confetis de metalls lluents.
estenia els braços, queia per terra, es vestia d'abella, era feliç.
el senyor més petit del món duia sempre botes blanques de mitja canya.

del nom del sègol 20

t'ho imagines, passar d’estranquis enmig de les masses inflades de tots els elefants, com un infant passejant-se acompassadament per la vora de l’estimball, amb la inconsciència dels meteorits, amb tota la seva determinació.
t'ho imagines, compartir els banys més expressius dels hipopòtams, fent de frontissa enllustrada d’alguna passió sortida del no re, atzar, llumeta.
t'ho imagines: buscar els senders dels dinosaures, fent formes de paper de plata amb les trenes i les ones dels misteris.
aquelles cançons tan nostres!
aquells rituals que ens inventàvem!
aquelles pintures de guerra!
aquell sègol tan mentida, de tan veritat.